-
Model d'impacte de les inversions públiques en el creixement del PIB
-
Model de previsió d'habitatges i necessitats de nou sòl residencial a Catalunya
-
Model de previsió de la mobilitat de passatgers i mercaderies a Catalunya
-
Balanç de garanties d'abastament d'aigua a les conques internes de Catalunya
-
Model de previsió de les necessitats energètiques de Catalunya
Model de prospectiva demogràfica
El model realitza una prospectiva de la població de Catalunya per comarques i per franges d’edat de 5 anys. Les dades inicials són les corresponents a l'any 1996. El model presenta els resultats pel total de Catalunya i per una comarca escollida (escenaris 2001, 2006, 2011, 2016). El model es basa en les hipòtesis del llibre "Projeccions de població de Catalunya 210-2030" editat pel IDESCAT.
1. Metodologia general
La població d'un interval és calcula com:
-
Entre 0 i 5 anys: Naixements + Immigrants - Emigrants
-
Pels altres intervals: Població interval anterior + Immigrants - Emigrants - Mortalitat interval anterior
Quan és fixa qualsevol paràmetre es considera que aquest és el valor per a l'any objectiu de la prospectiva escollida, de manera que hi ha un creixement/decreixement lineal des del valor inicial (per l'any 1996) fins al nou fixat.
2. Naixements
El paràmetre d'entrada és la taxa de fecunditat de les
dones.
S'aplica la mateixa taxa de fecunditat (fills per 1000 dones) a totes les
comarques, la taxa és distribueix per intervals d'edat segons les dades de
l'IDESCAT de l'any 2001.
Els immigrants no es comporten de la mateixa manera. S'aplica un coeficient d'increment en aquesta taxa proporcional al nombre d'immigrants
3. Mortalitat
Els paràmetres del model son l'esperança de vida dels homes i de les dones. S'aplica la mateixa taxa de mortalitat (morts per 1.000 habitants) a totes les comarques, la taxa és distribueix per intervals d'edat segons les dades de l'IDESCAT de l'any 2001 i és diferent per homes i dones.
4. Immigració
Els immigrants s'introdueixen en nombre absolut. A partir de les dades d'immigració (interna i externa) per comarca obtingudes de l'IDESCAT 2001 s'elabora una taula amb la distribució dels immigrants per comarca. Els immigrants es distribueixen per franges d'edat segons les dades que s'ha obtingut del llibre "Projeccions de població de Catalunya 210-2030" editat pel IDESCAT. S'ha considerat que homes i dones es reparteixen al 50%.
El model efectua una simulació explicativa de l’impacte de la política fiscal i la inversió pública en infrastructures en el creixement del PIB. La metodologia del model es desenvolupà en col·laboració amb l’Institut Universitari d’Estudis Europeus de la Universitat Autònoma (Jordi Bacaria, Andrea Fernández) en el marc de la recerca ASSEMBLING del 4t Programa Marc de la Unió Europea. Es parteix d’una situació base amb la política fiscal i d’inversions actual, que suposa un cert creixement esperat del PIB i l’usuari pot fer hipòtesis sobre aquestes polítiques. El model calcula quin serà el creixement del PIB resultant.
Metodologia
La metodologia del model es basa en els conceptes següents:
- Rebaixes en la pressió fiscal suposen la disponibilitat de més capital en mans privades, la qual cosa estimula la inversió privada i per tant el creixement econòmic.
- En canvi, suposa que hi hagi menys recursos públics per a invertir en infrastructura econòmica, de la qual cosa se’n veu afectada la rendibilitat de les inversions privades.
- La clau està en trobar el punt d’equilibri de pressió fiscal que deixi prou capital en mans privades per invertir però a la vegada l’administració pugui desenvolupar la infrastructura econòmica pública necessària perquè aquestes inversions siguin rendibles.
El model realitza una previsió dels habitatges a Catalunya i dels nou sol residencial necessari per a la seva construcció. El model es basa no en preveure les necessitats d’habitatge sinó en extrapolar la tendència actual de construcció d’habitatges, que respon en gran mesura a una demanda no tan per primera residència com per segona residència i també purament com a inversió. A partir d’aquesta construcció del nous habitatges el model calcula la necessitat de nou sòl a partir d’una densitat promig d’habitatges per hectàrea.
1. Hipòtesis
L’usuari fa una prospectiva de l’increment anual promig dels nous habitatges prenent com a referència l’increment anual promig que hi ha hagut entre 1992 i 2001. Decideix posteriorment quina part d’aquest nous habitatges es destina a habitatge principal, segona residència o resta vacant. També decideix quina part del parc d’habitatges existent canvia d’ús. Es fa finalment una hipòtesi sobre la densitat promig dels habitatges.
2. Resultats: prospectiva d'habitatges i necessitat de nou sòl residencial
En base a les hipòtesis anteriors el model calcula el parc d’habitatges a l’any prospectiu per tipus d’ús i la necessitat de nou sòl residencial que caldrà per desenvolupar per donar lloc als habitatges nous. És també un resultat del model el nivell mig d’ocupació (NMO) resultant per als habitatges principals.
El model realitza una previsió de la demanda de mobilitat de viatgers i mercaderies per modes de transport en base a ràtios de generació unitària de viatges i d’elasticitats respecte al creixement económic.
1. Escenari
Escenari econòmic
- increment anual del PIB
- elasticitat del creixement del transport de mercaderies respecte al creixement del PIB
- elasticitat del creixement dels viatges exteriors a Catalunya en relació al creixement del PIB
Escenari demogràfic
- Població
- Població de 13 a 25 anys
- Població de 15-65 anys
Escenari d’activitat
- Població activa (PA)
- % població activa sobre 15-65 anys
- % població en atur sobre població activa
- Població ocupada (PO)
- % de Població ocupada sobre Població Activa
- Població ocupada estudiant de 13 a 25 anys
2. Paràmetres relatius a la demanda de transport
En aquest apartat l’usuari fa hipòtesis sobre la demanda unitària de transport i sobre el repartiment modal.
- Generació de viatges de les persones
- Distribució de viatges de les persones
- Repartiment modal dels viatges de les persones
- Repartiment modal dels moviments de mercaderies
- Generació dels viatges de les persones
Es distingeix entre els viatges generats a Catalunya i els generats a fora. Per als primers, hi ha 4 tipologies de viatge (treball, estudi, oci quotidià i oci estacional) i els viatges es generen en funció de ràtios de desplaçaments/dia o setmana per treballador, estudiant o habitant. Per als viatges generats fora de Catalunya hi ha 3 tipus de viatges (excursionistes –no pernocten-, turistes –pernocten- i trànsit de pas) i es generen en funció del creixement del PIB a través d’un paràmetre d’elasticitat.
Distribució de viatges de les persones
Per a cadascuna de les tipologies de viatge generades, l’usuari fa una hipòtesi sobre la distància promig dels viatge.
- Generació dels viatges de les mercaderies
- Les mercaderies es generen en funció del creixement del PIB a través d’un paràmetre d’elasticitat.
- Repartiment modal dels passatgers i les mercaderies
- Es defineix el percentatge de repartiment modal per cada tipologia de viatges (cotxe, transport públic, avió i a peu per les persones i carretera i ferrocarril per les mercaderies).
3. Resultat: mobilitat de viatgers i mercaderies
Viatgers
Per cada mode de transport (cotxe, transport públic, avió, a peu):
- viatges-km per treball
- Viatges-km per estudi
- viatges-km per oci quotidià
- viatges-km per oci estacional
- viatges-km de turistes
- viatges-km d'excursionistes exteriors
- viatges-km de pas
Mercaderies
- milions de tones-km
- milions de tones-km per carretera
El model realitza una prospectiva de la producció i gestió de les 4 tipologies de residus: municipals, industrials, de la construcció i ramaders.
1. Definició de l’escenari
Es defineix un escenari demogràfic, econòmic i de caps de bestiar amb les variables següents:
- Any horitzó de la prospectiva
- Població a l’any horitzó
- PIB (Creixement anual previst)
- Elasticitat de l’increment del nombre d’empreses en relació al PIB
- Elasticitat del creixement del sector de la construcció en relació al PIB
- Nombre de Caps de bestiar a l’any horitzó
- Nombre de Porcs a l’any horitzó
2. Generació de residus
Es fan hipòtesis sobre:
- Generacions unitàries de residus municipals, industrials i ramaders
- La generació de residus industrials no requereix la introducció de cap paràmetre específic.
- % de recollida selectiva dels residus municipals
3. Gestió de residus
Per les 4 tipologies de residus, detallades en subtipologies, es determina el tipus de gestió que se li dóna prenent com a referència el tipus de gestió actual.
S'obtenen resultats de la producció i gestió de residus, comparant la situació base amb una situació prospectiva.
4. Resultats
El model presenta els següents resultats en format numèric i gràfic:
- Producció i gestió any base
- Producció i gestió prospectiva
- Producció i gestió: comparació any base-prospectiva
- Previsió d’abocaments a dipòsits controlats
5. Base de dades 2000
El model inclou també una base de dades 2000 extreta de la Junta de Residus que inclou:
- Dades de producció i gestió de Residus municipals per comarques (any 2000)
- Dades de producció i gestió de Residus industrials (any 2000)
- Dades de producció i gestió de Residus ramaders i runes (any 2000)
- Instal·lacions de gestió i tractament de residus (any 2000)
El model realitza una prospectiva dels recursos hídrics necessaris per a cobrir els usos domèstic, industrial, agrícola i hidroelèctric amb uns requeriments de garantia a les conques internes de Catalunya.
1. Escenari
- Població
- Superfície a regar
- L’any de la prospectiva es fixa a 2020.
2. Recursos interns
Es fa hipòtesis sobre els paràmetres referents als recursos interns de la conca:
Recursos propis de la conca, superficials i subterranis, regulats i no regulats
Paràmetres referents a la xarxa de distribució (Pèrdues en la xarxa de distribució i Errors en la facturació)
Paràmetres referents a la regeneració d'aigua per tipus d'ús
Paràmetres relatius a la Reutilització d'aigua per tipus d'ús
Usos possibles de l'aigua regenerada (% d’utilització de l’aigua regenerada per a cada tipus d’ús)
Usos possibles de l'aigua reutilitzada (% d’utilització de l’aigua reutilitzada per a cada tipus d’ús)
3. Recursos externs
Es fa una hipòtesi sobre el volum de recursos externs a la conca que es preveuen aconseguir, tant en forma de transvasaments com de dessalació d’aigua del mar.
Es fixa, per a cada any entre la situació actual i 2002, el perecentatge de recursos obtenibles per a aquestes vies.
4. Recursos totals
Es presenten en una pàgina en format gràfic els recursos totals obtinguts per tots els conceptes:
- Recursos superficials regulables
- Recursos superficials no regulables
- Recursos subterranis regulables
- Recursos subterranis no regulables
- Transvasaments
- Dessaladores
- Regeneració
- Reutilització
5. Demandes
S’introdueixen paràmetres unitaris de consum per cada tipus d’ús:
Ús domèstic (litres/hab/dia)
Ús industrial (litres/hab/dia)
Ús agrícola (m3/ha/any)
Ús hidroelèctric (Hm3/any) i s’obté el consum total esperat.
6. Garanties de subministrament
El concepte de “Garantia de subministrament” descriu la probabilitat amb la qual un determinat ús serà cobert pels recursos.
Els recursos esperats calculats a l’apartat 4 es produiran realment amb una probabilitat del 50% segons una distrubució normal.
L’usuari decideix la garantia amb que vol que un determinat ús sigui cobert. S'estableix l'ordre següent de prioritat dels usos.
- Proritat 1: Ús domèstic
- Prioritat 2: Ús industrial
- Prioritat 3: Ús agrícola
- Prioritat 4: Ús hidroelèctric
En funció de les garanties exigides i les prioritats d’abastament dels usos, es determina si aquests es cobriran o no.
7. Balanç de Garanties recursos-demandes
Al full “Balanç de garanties Recursos-Demandes” es presenta el resultat del superàvit o dèficit d’abastament d’aigua per als diferents usos.
El model fa una previsió de les necessitats d’energia primària de Catalunya en funció dels consums específics per sectors.
El model es basa en la metodologia definida en el document “Pla de l’Energia a Catalunya en l’horitzó de l’any 2010” desenvolupat pel departament de Comerç, consum i turisme de la Generalitat de Catalunya.
1. Escenari
- Any de la prospectiva
- Població
- Nivell mig d’ocupació dels habitatges ocupats (NMO)
- Habitatges ocupats
- Mobilitat persones
- Mobilitat mercaderies
- Valor afegit brut (VAB) primari
- VAB energia
- VAB Productes industrials
- VAB serveis
- VAB construcció
2. Consums unitaris
L’usuari introdueix el creixement anual promig esperat per als diferents sectors (Primari, Indústria, Serveis, Transport, Domèstic) i s’obté el consum total per cada sector.
3. Demanda d’energia per tipus 0,50%
L’usuari estableix quin tipus d’energia final s’utilitza per cadascun dels 5 usos. Els tipus d’energia final són els següents:
- Carbó
- Coc de Petroli
- Fuel
- Gasoil
- Querosè
- Benzina
- GLP
- Gas Natural
- Electricitat
- Residus industrials no renovables
- Biomassa forestal i agrícola
- Bioetanol
- Biodiesel
- Biogàs
- Solar tèrmic
4. Paràmetres relatius a la distribució de l'energia i MIX elèctric
Per cada tipus d’energia primària es defineix:
- Factor de pèrdues per transport (% sobre l’energia produïda)
- Consums propis del sector energètic (% sobre l’energia produïda)
- Factor d'usos no energètics (% sobre l’energia produïda)
- Factor de pèrdues per generació elèctrica (a)
- % de producció primària importada sobre producció total (b)
- Tipus d’energia primària necessària per produir electricitat (MIX
elèctric)
- % de derivats del petroli que passa per refineria
5. Resultats: Necessitat d’energia primària
Es presenta amb gràfics l’energia primària total de cada tipus que cal produir, i quina part és importada.
6. Resultats: Diagrama de fluxos energètics
Es presenten de forma gràfica els fluxos d’energia a Catalunya per cada
font energètica en base a les hipòtesis definides per l’usuari. Pot
comparar-se sempre el diagrama resultant amb el corresponent a l’any 2000
i el corresponent a l’escenari IER (Intensiu en eficiència energètica i
energies Renovables) del Pla de l’Energia a Catalunya en l’horitzó de
l’any 2010.