- Barcelona y el sistema urbano europeo. Ciudad. Estrategia. Territorio
- El TGV i les ciutats mitjanes catalanes
- Factors claus de la planificació territorial a l'àrea metropolitana de Barcelona
- Infraestructures de transport i territori
- La construcció del territori metropolità. Morfogènesi de la regió urbana de Barcelona
- Les Autopistes de peatge a Catalunya
- L'eix Transversal de Catalunya. Ponts i túnels: Diàleg de la tècnica amb el paisatge
- L'eix del Llobregat i el túnel del Cadí 10 anys després
- Municipis i Urbanisme
- Nova llei d'urbanisme
- Objetivos y metodologia de un plan territorial metropolitano
- Pla de carreteres de Catalunya
- Pla de l'energia a Catalunya, en l'horitzó de l'any 2010
- Pla de transports de viatgers a Catalunya
- Pla director d'infraestructures de transport públic col·lectiu, PDI, 2001-2010
- Pla territorial general de Catalunya
- Planeamiento urbanístico
- Regió Metropolitana de Barcelona. Territori - Estratègies - Plantejament
- Sistemas de ciudades y ordenación del territorio
- Teoría general de la urbanización
- Urbanisme
Economia, innovació i coneixement
- Canvi estratègic i clusters a Catalunya
- Catalunya 3.0
- Catalunya futur. Impulsem l'economia catalana
- Catalunya, un país industrial
- Converses sobre els orígens d'Internet a Catalunya
- Escenaris de Futur per la Societat de la Informació
- Estructura econòmica de Catalunya
- La competitivitat de l'empresa industrial a Catalunya: Anàlisis de l'entorn econòmic i de les estratègies competitives en un context de modernització del sector públic
- La innovació Tecnològica a Catalunya
- La Societat del Coneixement: Una oportunitat per a Catalunya.
- L'economia de l'Arc Mediterrani
- L'economia catalana davant del canvi de segle
- Llibre blanc dels nous filons d'ocupació a Catalunya
- Librecambio euromediterráneo. Impacto del área de libre comercio en el horizonte 2010
- Noves Tecnologies i Desafiament Socio-Econòmic
- Nota d'economia. Revista d'economia catalana i de sector públic
- Perspectives económiques de Catalunya
- Reptes i instruments
- Tecnología, medio ambiente y territorio
- Atles Ambiental de l'Àrea de Barcelona
- Atles ambiental de la Mediterrània. L'estructura del territori i del paisatge
- Aula d'Ecologia. Cicle de Conferències
- Ecologia Urbana
- El paisatge ambiental a Catalunya l'any 2050
- El Plan Hidrológico Nacional. Una cita frustrada con la historia
- Foc Verd II
- Informe sobre l'estat del medi ambient a Catalunya
- Medi Ambient. Tecnologia i cultura. Canvi climàtic: ens escalfem?
- Natura: Ús o Abús
- Pla de sanejament de Catalunya
- Regadius present i futur a Catalunya
Governança i polítiques públiques
- 80 Propostes per a una nova Europa; Convenció Catalana per al debat sobre el futur de la Unió Europea
-
Catalunya Segle XXI. La democràcia dels ciutadans
- Donar protagonisme a Catalunya. Acció internacional i política de relacions exteriors catalana.
- El futur dels ajuntaments: Vuit visions.
- Estado y ciudad
- Entrevistes: 27 Visions Municipals
- Redes, territorios y gobierno. Nuevas respuestas locales a los retos de la globalización
Planificació estratègica i prospectiva territorial
- Catalunya 2010. Prospectiva mediterrània
- Catalunya cap l'any 2000
- Catalunya a l'Europa del 2010
- Catalunya, demà
- Els joves catalans en el 2011: els canvis que venen. Projecció del nombre, l'activitat, l'educació i la distribució territorial
- Estratègies turístiques per al segle XXI
- Euram 2010. La via europea
- Informe per a la Catalunya del 2000: Societat, Economia, Política, Cultura
- Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya
- Idees. Revista de temes contemporanis
- Quatre motors per Europa
- El sistema català de reproducció. Cent anys de singularitat demogràfica
- Els catalans a l’enquesta europea de valors
- L’espai mediterrani llatí
- La Sanitat a Catalunya: anàlisi i propostes del departament de Sanitat i Assistència Social Catalunya
- La transformació de la societat metropolitana" Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona: Condicions de vida i hàbits de la població
- Les migracions a Catalunya 1900-2000
- Pla de salut de Catalunya, 1993-1995
Factors claus de la planificació territorial a l'àrea metropolitana de Barcelona, Pla territorial metropolità de Barcelona. Equip redactor (1999). Estudis del Pla territorial metropolità de Barcelona (1990-1995)
Aquest llibre és una monografia sobre les infraestructures de
transport, que tenen per funció fonamental donar resposta a la demanda de
mobilitat i estructurar el territori.
Els articles aquí recollits fan referència a l'organització de les
xarxes de transport: els hubs i la implantació de sistemes de
correspondències òptimes en els ferrocarrils; la coordinació entre el
ferrocarril d'alta velocitat i la resta de mitjans de transport; i
l'organització del sistema de transport a Estocolm.
La recopilació ha anat a càrrec de Robert Vergés i Fernàndez, enginyer
de camins, canals i ports. Actualment és professor d'Ordenació del
Territori i Urbanisme a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins,
Canals i Ports de Barcelona i secretari de la Societat Catalana
d'Ordenació del Territori (SCOT) i desenvolupa la seva activitat
professional a Aigües Ter-Llobregat.
L'expansió metropolitana i la reorganització interior de la ciutat han estat, en aquest darrer quart de segle, els dos processos físics caracteritzadors del nou paisatge urbà de la Barcelona contemporània, és a dir, del procés de transformació de la ciutat compacta tradicional en una ciutat cada cop més complexa, dispersa i fragmentada, progressivament descentralitzada i integrada territorialment.
Les noves lògiques urbanes introduïdes fonamentalment per l'acció del vehicle privat i el potencial emplaçament de la residència, associats als canvis tecnològics i a la transformació dels processos productius, han propiciat el desbordament de la ciutat sobre el territori, fent entrar progressivament en crisi allò que havia estat la implantació tradicional de la ciutat en relació amb el seu sistema territorial i reconduint el creixement intensiu cap al desenvolupament extensiu de l'espai urbà.
http://www.gencat.es/ptop/gestadmi/norma/index.htm
Pla de carreteres de Catalunya
Un país no es vertebra tan sols mitjançant la
seva xarxa de comunicacions, però és indubtable que sense un sistema interrelacionat que connecti els principals nuclis de població i permeti
la penetració cap a les zones més isolades no es pot construir una
comunitat territorial.
És per això que a Catalunya s'ha donat tanta importància, en els moments històrics en què hem disposat d'una mínima
autonomia política, a la construcció i millora de les nostres carreteres i
vies de comunicació, i també a la planificació de les xarxes per tal d'
aconseguir implementar en el procés de construcció del país un aspecte tan
fonamental com és el suport físic que possibilita les relacions personals,
socials i comercials.
Pla de l'energia a Catalunya, en l'horitzó de l'any 2010. Departament d'Indústria, Comerç i Turisme
Pla de transports de viatgers a Catalunya
http://www.gencat.es/ptop/program/descarrega/platrviatgers.pdf
Pla director d'infraestructures de transport públic col·lectiu, PDI, 2001-2010
Aquesta proposta de Pla Director d'lnfraestructures del transport públic col·lectiu 2001-2010 (en endavant POI) a la regió metropolitana de Barcelona respon a l'encàrrec fet pel Consell d'Administració de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Consorci per a la coordinació del transport públic col·lectiu a l'area de Barcelona. En aquesta introducció s'enumeren en primer Lloc alguns antecedents d'aquest document, seguits d'una fundamentació de la competència de l'ATM en la redacció d'aquest tipus de planejament. S'estableix després el paper del POI dins el conjunt d'instruments de la política de transports i les seves principals característiques, així com se'n destaquen els objectius que pretén i el procés d'elaboració que s'ha seguit. Es resumeix, a continuació, el contingut d'aquest document i, per acabar aquesta introducció, s'esmenta la tramitació que seguira aquesta proposta de POI 2001- 2010.
Les noves lògiques del creixement urbà i les seves dinàmiques han provocat la controvèrsia sobre la utilitat del planejament urbanístic i plantegen la renovació dels seus objectius, continguts i modalitats. El llibre representa una aproximació interdisciplinar i supramunicipal del planejament, atenta al paissatge i al sistema d’espais lliures, a la recuperació del teixit urbà, al transport i a l’habitatge, amb un enfocament que proposa una nova relació entre les dimensió estratègica i operativa dels plans i projectes d’intervenció
La col·lecció <<Papers>> té com a objectius fer arribar
el debat al voltant dels problemes i opcions de la Regió Metropolitana,
que avui es troba en un moment decisiu de la seva evolució, a un ample
sector de persones i institucions interessades en el devenir d'aquest
territori.
El contingut de <<Papers>> abasta des d'aportacions d'experts
o resums de treballs directament motivats per aquesta temàtica fins a
textos i reculls de dades de diversa procedència que tenen un estimable
valor de referència. <<Papers>> és publicada per l'Institut
d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona sota el patrocini i
l'impuls de l'Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de
Catalunya, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de
Barcelona i la Diputació de Barcelona.
El nuevo urbanismo considera la ciudad como un elemento dentro de un conjunto más amplio (el sistema regional o nacional de ciudades) y se propone utilizar las regularidades empíricas en la distribución de los núcleos urbanos sobre un determinado territorio pra la construcción de teorías que permitan políticas de actuación específicas. Sistemas de ciudades y ordenación del territorio estudia, desde una perspectiva interdisciplinaria (en la que confluyen la planificación urbana, la geografía humana y la economia regional), un amplio repertorio de funciones: el origen y evolución del sistema urbano mundial y las grandes líneas de su estructura; los sistemas nacionales de ciudades y su importancia como canales difusores del desarrollo; la morfología de las estructuras espaciales y el papel que desempeña el espacio en la teoría del crecimiento económico; el concepto de región y las relaciones entre la urbanización y el desarrollo regional. Las referencias al caso español ocupan un importante lugar en la aportación de datos, en la reflexión crítica y en las sugerencias de estrategias alternativas a largo plazo. En esta segunda edición, que incluye un nuevo y extenso capítulo ("Parámetros del sistema urbano español, 1980"), Luis Racionero mantiene sus propuestas en favor de un sistema urbano descentralizado y señala cómo la quiebra del "optimismo desarrollista" de la década de los sesenta, la crisis económica, el proceso autonómico, la participación ciudadana y la sensibilización de la opinión pública ante los problemas ecológicos pueden favorecer la tendencia hacia de la descentralización y hacia una mejor ordenación del territorio.
El món és un altre. El final del segle XX ha desencadenat una
llarga sèrie de canvis que alteren tots els mecanismes de socialització
coneguts fins avui. També la nació. Com es pot ser nacionalista a les
primeries del segle XXI? De quin concepte parlem? La nació ha de continuar
impassible o canvis con l'emigració o la revolució tecnològica que
reclament un nou estil?
En aquest llibre Vicent Partal, combinant les seves facetes de
comentarista de política internaciona i impulsor d'internet, intenta una
anàlisi "plena de dubtes" sobre com poden ser els Països Catalans del
futur, sobre que poden enseyar a la resta d'Europa i sobte què poden
témer.
La indústria catalana
ha d’adaptar una economia pròpia de la societat industrial a una altra que
és producte de la nova societat del coneixement. Les condicions de la
competència en el marc de la globalització, la dinàmica de les
transformacions cientificotecnològiques i la nova cultura derivada de les
tecnologies de la informació i l’economia en xarxa comporten un canvi de
paradigma semblant al que va suposar la transició a la societat industrial
Una de les
característiques que com a periodista et criden més l'atenció a l'hora
d'entrevistar personatges rellevants en tota l'evolució d'internet és la
seva accessibilitat. Per molt alt que sigui el prestigi o el reconeixement
públic de l'entrevistat dintre d'aquest món, sempre es dóna una norma
d'or: com més anys fa que es dedica a la xarxa, més accessible és. I no és
casualitat. La xarxa no és res més que un conjunt de persones i ordinadors
que ofereixen coneixement i informació a canvi de res.
Aquestes quatre entrevistes perfilen el paper d'internet, en el nostre
país, a l'hora de transformar quatre facetes vitals, en qualsevol ambient.
A cada entrevista ho explica la persona clau. Alfons Cornella, Vicent
Partal, Artur Serra i Luis Ángel Fernández Hermana expliquen de la mà
d'Oriol Lloret, des de l'inici com la Xarxa canvia de món i Catalunya, i
el perquè.
El transport de mercaderies per l'A-7, els passatgers de l'Euromed, el futur del TGV, l'ampliació pendent de l'aeroport de Barcelona, la competència entre el port de Barcelona i el de València, fins i tot el futur del turisme de sol i platja de les nostres costes, són fenòmens que es poden entendre i estudiar agrupant-los sota un mateix concepte: l'Arc Mediterrani. Aquesta expressió fa referència a una realitat molt concreta, fonamentalment de caràcter econòmic, que comprèn Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i les zones més properes que interrelacionen econòmicament i, en gran mesura, en depenen. En aquest número que el CETIB dedica a l'economia de l'Arc Mediterrani vol fer una aproximació a la realitat d'aquest espai immediat on es desenvolupa l'economia catalana. Un eix econòmic que funciona i s'ha anat fent malgrat les mancances en matèria d'infraestructures i el centralisme de les polítiques dels governs de l'Estat. De fet, l'Arc Mediterrani descriu un dels eixos econòmics més dinàmics d'Europa.
Igual com es va fer en les dues edicions anteriors, aquesta obra
comprèn l'estudi de l'estructura econòmica catalana. Catalunya es
caracteritza per una presència important d'activitat industrial, cosa que
la diferencia de la resta de l'Estat i la composició mitjana de
l'estructura econòmica dels països europeus. Així doncs, es manté el
caràcter industrial de la nostra economia que, juntament amb un sector
serveis ja molt consolidat, fa de motor de creixement del conjunt de
l'economia espanyola.
El llibre incorpora un anàlisi dels factors que condicionen el futur
econòmic de Catalunya i la seva posició competitiva. Al llarg dels
darrers anys, especialment des de l'entrada a la CE, s'ha demostrat
que és prioritat el manteniment d'un bon nivell d'infrastructures de
transports i comunicacions i d'una formació adequada en tots els
estaments de l'empresa; també cal invertir en recerca i desenvolupament
per garantir el creixement mitjà i llarg termini.
El Pacte per a l'Ocupació a Catalunya, subscrit pel Govern de la Generalitat i els interlocutors econòmics i socials, va destacar la necessitat de promoure els nous filons d'ocupació. Es tracta d'activitats econòmiques que es desenvolupen actualment en mercats incomplets i que s'adrecen a la generació d'ocupació per a la satisfacció de noves necessitats socials relacionades amb els serveis a la vida quotidiana, la llar, el lleure, la cultura, la millora de la qualitat de vida i el medi ambient. Els nous filons d'ocupació arreu de la Unió Europea, tot definint una tercera generació de polítiques d'ocupació.
Las concentraciones tecnológicas proliferan en los países
desarrollados, considerados claro símbolo del adelanto tecnológico de la
sociedad. Pero, en medio de esa carrera por alcanzar los primeros puestos,
se presta escasa atención a las consecuencias medioambientales y sociales
de su aparición. En este libro se plantea la necesidad de adecuar la
técnica y el desarrollo económico a las condiciones físicas y humanas
de cada lugar.
Con el objetivo de conseguir una combinación favorable entre técnica,
naturaleza y sociedad, Fernando Moliní realiza un minucioso análisis de
las influencias mutuas entre territorio y tecnología, tanto en las
concentraciones tecnológicas como en los lugares desconectados de la
tercera revolución industrial.
Presta especial atenció a las reacciones que en cada uno de ellos se
producen sobre la degradación del medioambiente, la calidad de vida de
sus habitantes y la perspectiva de futuro del modelo de desarrollo.
Desde el Valle de Silicio hasta la Tierra de Pinares de Soria, pasando por
la proliferación de espacios dinámicos en los Estados Unidos, las
tecnópolis japonesas y los parques tecnológicos españoles, una gran
variedad de zonas con diferentes características económicas y sociales
son objeto de un exhaustivo estudio por el autor, que desea contribuir
así a que el desarrollo conduzca a la construcción de un entorno
adecuado para el ser humano, en vez de llevar su degradción.
La mixticitat d'urbanisme i ecologia és la part substancial del llibre, i Barcelona és el referent que tot ho barreja.
De l'anàlisi de les disfuncions generades per la ciutat actual, des de les posicions de l'ecologia, s'articula una proposta per reduirla incertitud de l'entorn, alhora que es proporciona una major estabilitat a l'ecosistema urbà, es redueix energia i consum de recursos, i el ciutadà s'estalvia temps per realitzar les activitats de la seva vida quotidiana. L'aproximació a la resolució dels problemes globals, entre ells l'explotació a què sotmeten les ciutats del món occidental als ecosistemes dels altres mons, vénen condicionats a l'adopció de criteris de sostenibilitat per part de les ciutats del primer món.
La mixticitat d'urbanisme i ecologia és la part substancial del llibre, i Barcelona és el referent que tot ho barreja.
De l'anàlisi de les disfuncions generades per la ciutat actual, des de les posicions de l'ecologia, s'articula una proposta per reduirla incertitud de l'entorn, alhora que es proporciona una major estabilitat a l'ecosistema urbà, es redueix energia i consum de recursos, i el ciutadà s'estalvia temps per realitzar les activitats de la seva vida quotidiana. L'aproximació a la resolució dels problemes globals, entre ells l'explotació a què sotmeten les ciutats del món occidental als ecosistemes dels altres mons, vénen condicionats a l'adopció de criteris de sostenibilitat per part de les ciutats del primer món.
Vivimos tiempos de transición en materia degestión de aguas. El PLan
Hidrológico Nacional impùesto por el gobierno supone un desencuentro con esa
<<Nueva Cultura del Agua>> que demandan los timepos y los retos del
desarrollo sostenible.
Pero supone también un desencuentro más con la Unión Europea. Más de cien
nuevos embalses ( en el país con más infraestructura hidráulica del mundo
por habitante y kilómetro cuadrado), junto a los polémicos trasvases del
Ebro, vertebran un plan basado en las obras públicas subvencionadas como
primera fase de una política que prevé implantar los libres mercados de
aguas públicas. El movimiento ciudadano por una Nueva Cultura del Agua, que
ha sacado en sus manifestaciones a más de un millón de personas frente a ese
Plan Hidrológica Nacional, constituye la clave de un futuro de democracia y
de esperanza en la inteligencia colectiva.
Catalunya, amb gairebé 2 milions d'hectàrees
forestals que cobreixen el
61,4% del seu territori, és el país més forestal de l'arc mediterrani. El
clima i l'elevada combustibilitat dels seus boscos, fan necessari l'establiment de mecanismes que permetin
minimitzar l'impacte del foc al
bosc, mitjançant la gestió del risc d'incendi forestal.
El programa Foc
Verd II és una proposta basada en l'experiència, que vol dinamitzar l'autoprotecció i la corresponsabilització de la societat per la prevenció
delsincendis forestals, que de forma recurrent i especialment en
determinats episodis de màxim risc es generen a casa nostra. Es proposa, a
partir del coneixement basat en la recerca i l'anàlisi zonal de l'estat de
les masses forestals, un desplegament de recursos humans i gestió
d'infraestructures, necessari perquè la gestió del risc d'incendi sigui
realment efectiva.
Tots aquests elements han estat reunits en aquesta
obra que, més enllà d'un tractat sobre com prevenir el foc al bosc, vol
esdevenir un element de reflexió entorn als boscs de Catalunya, la
necessitat de protegir-los i la responsabilitat individual i col·lectiva que
això comporta.
Pla de sanejament de Catalunya
L'aigua és una de les fonts elementals de la vida. La qualitat de l'aigua és també un indicador de la qualitat natural del medi ambient. Sense l'aigua, el manteniment i el desenvolupament harmònics i sostenibles de les activitats econòmiques serien impossibles. L'aigua de bona qualitat natural només és a l'abast en quantitats limitades en llocs i moments determinats.
La millora desitjada de la qualitat de la vida i l'assoliment d'un desenvolupament sostenible exigeixen la garantia de poder disposar d'aigua en quantitat i en qualitat suficients a tot Catalunya sense alterar l'equilibri natural del medi ambient. Per aconseguir-ho cal incidir en la preservació dels equilibris imposats pel cicle de l'aigua per sobre de la seca capacitat de regeneració.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), una vegada
assumides a partir de 1980 les competències que fins aleshores tenia el
Govern central, ha portal a terme una política de modernització del sector
agroalimentari i pesquer de Catalunya per tal de millorar la qualitat de
vida del món rural.
Un dels eixos principals d'aquesta política de
modernització, en una acció conjunta de diversos departaments de la
Generalitat, ha estat l'impuls dels regadius en un marc ampli de diferents
iniciatives de desenvolupament rural.
L'objectiu d'aquestes actuacions
de transformació i millora en matèria de regadius ha estat l'increment de
la renda dels agricultors i la fixació de la població en la zona rural. Això
s'aconsegueix mitjançant la transformació en rec que permet, entre
altres, una major diversificació de cultius, una millor capacitat
d'adaptació de les produccions a les demandes del mercat i de les
indústries agroalimentaries, la millora de la qualitat i de la regularitat
en les produccions, i l'augment de la competitivitat de les explotacions agràries
catalanes.
Europa és alhora una realitat i un repte. Com a realitat, la Unió Europea és el millor exponent de la voluntat dels europeus de deixar enrere les experiències negatives del passat, tot marcant un abans i un després en la història dels pobles que conviuen en el continent. La Unió Europea és la culminació actual d’un procés que s’iniciava després de la Segona Guerra Mundial, per mitjà del qual s’ha aconseguit que països tradicionalment enfrontats no visquin d’esquenes els uns als altres i que encarin el futur amb una clara voluntat de subratllar els punts de coincidència per sobre de les divergències. Els resultats d’aquest procés són plenament tangibles. Els ciutadans europeus d’avui gaudeixen d’un període de pau, estabilitat i benestar com mai Europa havia tingut en la seva llarga història.
Els ciutadans manifesten sovint la seva insatisfacció pel funcionament de les democràcies contemporànies, tot i admetent que no tenen una alternativa millor. A Catalunya i a Espanya, vint anys de sistema democràtic presenten un balanç ambigu: les institucions s'han consolidat, però són vistes com a territori reservat dels professionals de la política, de la comunicació o de l'administració. ¿Cal acceptar resignadament aquesta situació?
Aquest llibre és un contrapunt al conformisme o a l'escepticisme. Un grup de ciutadans i ciutadanes - aplegats per iniciativa de Catalunya Segle XXI- s'ha dedicat a revisar les idees i les pràctiques de la democràcia: ciutadania, estat, nació, sobirania, solidaritat econòmica, benestar social, gestió sostenible del medi i del territori, informació, partits, organitzacions d'interessos, etc. D'aquesta reflexió col·lectiva - feta sense dogmatismes ni nostàlgies - n'han sorgit més de dues-centes propostes per a la renovació de la nostra cultura cívica.
Però aquest llibre no és n <<llibre de receptes>>: és una obra que s'ofereix al lector per fer-lo participar en el mateix debat. Amb l'objectiu que el nostre sistema polític sigui cada cop més una democràcia dels ciutadans, i no únicament una democràcia de polítics, d'administradors o de comunicadors.
A, Catalunya, la idea d’una política de relacions exteriors era, fins fa no gaires anys, una cosa impensable. Amb la consolidació de la democràcia i el desplegament del marc autonòmic, aquesta idea ha esdevingut, si bé no una realitat plenament reconeguda, sí una certa realitat concreta. L’acció tant del govern català com de la resta d’administracions i institucions, públiques i privades, ha ajudat a incrementar progressivament la presència a l’exterior i la implicació catalana en els afers mundials. Amb tot, la nostra recent cultura democràtica i la tendència històrica al centralisme han fonamentat una actitud reàcia per part de les institucions centrals, que ha limitat el desenvolupament d’una veritable política de relacions exteriors catalana.
Jordi Borja (Barcelona, 1941) estudió Derecho en la Universidad de Barcelona. A finales de 1961 se exilió a París en cuya Universidad se licenció en Sociología y Geografía y obtuvo un Master en Urbanismo. Regresó a Barcelona en verano de 1968 para trabajar como técnico superior en el Ayuntamiento, siendo cesado en 1971 conjuntamente con todo el grupo de autores de "La Gran Barcelona" (CAU 1971). Ha sido profesor de Sociología urbana en la Escuela de Arquitectura, de Sociología en la Universidad de Barcelona y de Geografía Urbana y de Instituciones y Territorio en la Universidad Autónoma de Barcelona. A partir de 1973 impulsó la creación del CEUMT y ha sido uno de los autores de los Manuales de Formación Municipal (1979 y 19383). Anteriormente había publicado "Los movimientos sociales urbanos" (1973), "Las asociaciones de vecinos" (1975) y la obra colectiva "Por una política municipal democrática" (1977). Recientemente el Instituto de Estudios de Administración Local ha publicado un conjunto de sus trabajos reunidos en dos volúmenes: "Por unos municipios democráticos" (1986) y "Descentraización municipal y participación ciutadana" (1987), así como el Manual de Gestión municipal democrática para América Latina que ha dirigido y es resultado de su actvidad de cooperación técnica, como asesor y coordinador de prgramas del I.C.I., con los países latinoamericanos. Actualmente es responsable de Relaciones territoriales e internacionales en el Ayuntamiento de Barcelona.
El libro recoge diferentes enfoques interpretativos de las transformaciones del territorio en el contexto de la sociedad de las redes. La interpretación del territorio en clave de red de redes y la característica dinámica de la sociedad han de hacernos repensar y adecuar el concepto de administración y gobierno del territorio y, en consecuencia, los modelos de organización territorial que deben servir de base a los distintos gobiernos.
Catalunya 2010. Prospectiva mediterrània, H. Jouvenel i Ma. Roque, ICM, Institut Català de la Mediterrània (1993)
Cal situar <<Catalunya, demà>> - convocatòria, debats, resultats - en un moment concret de la nostra història col·lectiva, aquell en què, després de dues dècades de recuperació progressiva, tan material com institucional, la nostra societat, com tot el món, es veu abocada a canvis radicals que, emparats en la tècnica, dissenyen una nova era que solem definir amb els termes mundialització i globalització. Tot i que preguntes com <<on som?>> i <<on anem?>> són procedents sempre, tenen més sentit encara en la situació actual, fruit de la suma d'una sèrie que sembla interminable de canvis i problemes: l'euro, la globalització, el progrés tecnològic accelerat i el consegüent envelliment també accelerat dels coneixements, el manteniment i la reforma de l'estat del benestar, l'allargament de la vida, l'organització del treball amb la xacra de l'atur, els problemes mediambientals, la crisi de valors, la naturalesa de la família... És davant aquesta situació que jo mateix he proposat un gran diàleg i un nou pacte: demano un diàleg que arribi a tothom, fins i tot als que normalment no solen tenir veu, i un pacte que, més que nou de trinca, sigui una renovació de l'existent, ja que, com és obvi, no partim pas de zero.
Euram 2010. La via europea és una relfexió sobre la necessitat d'adoptar una nova perspectiva econòmica, geogràfica i fins i tot empresarial per a fer front als reptes del segle XXI. El País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, amb les prolongacions cap Andorra i la Catalunya Nord i també cap Aragó i el Llenguadoc, conformen una realitat geoeconòmica i territorial de primera magnitud. Aquest llibre pretén mostrar la geografia necessària que cal conformar a partir d'una anàlisi racional de les seues necessitats estratègiques de tot tipus.
Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya
A instancia del Govern de la Generalitat, els diferents grups parlamentaris de Catalunya van acordar crear una Comissió d'Experts per tal d'estudiar i elaborar un informe que permeti revisar el model d'organització territorial de Catalunya, que posteriorment s'hauria de plasmar en les iniciatives legislatives adients.
Informe que ofereix una visió de l'evolució de la societat catalana fins a la fi dels noranta. Es tracta d'un balanç social, econòmic, polític i cultural d'aquesta última dècada. La novetat i la utilitat d'aquest llibre és que, d'una banda s'hi han incorporat les darreres dades estadístiques disponibles i, d'altra banda, ofereix una síntesi d'alta divulgació apta tant per universitaris com per persones no necessàriament especialistes que desitgen tenir a mà una informació rigorosa i suficient per a una correcta interpretació de l'evolució recent i de la situació actual del país.
Per entendre una societat s'ha de conèixer el seu sistema de valors. Quins són els valors dels catalans? Com han actuat les transformacions de la darrera dècada sobre els valors? Aquesta publicació, on es recull l'anàlisi de la segona aplicació a Catalunya de l'enquesta europea de valors, s'enfronta a aquests interrogants i articula alguns dels valors que marquen més profundament l'imaginari dels catalans. Aquest estudi representa la continuïtat de la tasca iniciada fa deu anys amb El sistema de valors dels catalans, que recollia la primera aplicació de l'enquesta a Catalunya i els resultats de la mostra espanyola. L'anàlisi es beneficia de les comparacions amb els resultats d'aquelles mostres, així com de la realitzada en el conjunt espanyol l'any 2000, cosa que aporta una àmplia perspectiva.
Amb uns nivells de satisfacció vital i benestar subjectiu superiors als de la mitjana espanyola, els catalans semblen viure més el dia a dia i menys en la transcendència. Continuen amb el seu procés de secularització i religiositat decreixent, augmentant la seva tolerància i permissivitat en la moral individual i familiar. Preocupats per l'ordre (democràtic) de la societat civil, mostren un fort individualisme.
A tot això cal sumar uns relativament alts nivells de satisfacció amb el sistema, cosa que es produeix juntament amb un creixement significatiu de la identitat local i catalana. Així, el to que es deixa veure a Catalunya és el d'una societat moderna, secularitzada, individualista, assossegada i conservadora.
L’espai mediterrani llatí. Barcelona: Proa. Roque, Maria-Àngels (dir) (1999)
"La Mediterrània pot ser un lloc de comprensió, de reconciliació, de cooperació. Em sembla que aquí hi ha un planter fantàstic per a la Unió Europea, i en particular per als seus països llatins. L'estudi de l'Institut Català de la Mediterrània ho demostra bé: al si dels processos actuals de globalització i de regionalització, l'Arc Llatí de la Mediterrània pot ser el laboratori de noves sinergies supranacionals i transregionals. L'espai mediterrani llatí és, amb tota evidència, un espai interregional de lligam amb el conjunt dels països mediterranis. Tant la capacitat com la voluntat de les regions d'Espanya, de França i d'Itàlia de col·laborar entre elles determinaran en gran manera l'èxit o el fracàs de la política mediterrània de la Unió. La llatinitat pot servir de punta de llança per a una Europa de la diversistat, per a una Europa que imperativament s'ha de construir en nuclis dinàmics i oberts, susceptibles d'integrar-se en xarxes més àmplies."
Té com a objectiu millorar l'esperança de vida en bona salut i benestar de la població de Catalunya, a través del desenvolupament de set línies estratègiques: 1. La promoció de la salut i prevenció de la malaltia, 2. L'equitat, l'eficiència i la qualitat dels serveis sanitaris, 3. La millora de la satisfacció dels usuaris, 4. Accions prioritàries per a la preservació i control de les malalties cardiovasculars, el càncer, els transtorns mentals i els accidents, 5. Accions prioritàries orientades a aconseguir un envelliment lliure de dependència, 6. Promoció de l'adquisició d'hàbits i estils de vida saludables entre els joves, i 7. Promoció d'un entorn laboral segur i un medi ambient saludable. El Pla de Salut de Catalunya s'enmarca en l'estratègia de l'Organització Mundial de la Salut "Salut per a tothom al segle XXI" i implica l'establiment d'objectius de salut i les accions qu cal dur a terme per assolir-los en tots els àmbits relacionats amb la salut.