- Lo catalanisme; Almirall, Valentí.
- Justificació de Catalunya; Armengou, Josep
- Meditació catalana; Cardó, Carles
- Joan Valles i Pujals a la conselleria d'obres públiques de la Generalitat; Costa i Deu, Joan; Rovira, Joan
- El pensament polític català del segle XVIII a mitjan segle XX; DD.AA.
- Memòria de Catalunya; DD.AA.
- La revolta catalana; Elliot, John
- Les formes de la vida catalana; Ferrater, Josep
- Catalunya como ejemplo; Figueras, Josep M.
- Història del comerç a Catalunya; Freixes, Jordi
- Nosaltres els valencians; Fuster, Joan
- La formació dels desequilibris territorials a Catalunya en el segle XIX; Generalitat de Catalunya
- La mancomunitat de Catalunya; Llorens, Jordi
- Història econòmica de Catalunya. Segles XIX i XX; Maluques de Motes, Jordi
- Elogi de la paraula i altres assaigs; Maragall, Joan
- España intaligible. Razón histórica de las Españas; Marías, Julián
- La nació dels mallorquins; Melià, Josep
- Barcelona, cap a on vas? Diàlegs per a una altra Barcelona; Moreno, Eduardo; Vásquez Montalbán, Manuel
- El debat de la divisió territorial a Catalunya; Nel·lo, Oriol; Lluch, Ernest
- Teoria de Catalunya; Perucho, Joan
- Repensar Catalunya; Pi de Cabanyes, Oriol
- Catalunya dins l’Espanya moderna; Pierre, Vilar
- Debat Català; Porcel, Baltasar
- La nacionalitat catalana; Prat de la Riba, Enric
- Catalunya, estat; Primera Convenció per la Independència Nacional
- El laberinto de la hispanidad; Robert de Ventós, Xavier
- Per què no? Una resposta catalana per a la modernització de l'Estat; Roca i Junyet, Miquel
- Realidad de Cataluña; Serrahima, Maurici
- En defensa de Barcelona; Tarragó, Salvador
- Els Jocs Florals de Barcelona en l'evolució del pensament de Catalunya (1859-1958);Tasis, Rafael
- La tradició catalana; Torras i Bages, Josep
- Catalunya el modern concepte de regió econòmica; Trias Fargas, Ramon
- L'esperit de Catalunya; Trueta, Josep
- Catalunya poble decadent; Vandellós, Josep
- Notícia de Catalunya, Vincens Vives, Jaume
- Industrials i polítics del segle XIX; Vincens Vives, Jaume
Eduardo Moreno, advocat, lluitador històric dels
drets de Barcelona i dels seus habitants i Manuel Vàzquez Montalbán, que
ha estat polemista principal en la societat infeliç del franquisme i en el
món feliç del post-franquisme, recullen en aquesta obra un seguit de
converses - l'esperança posada en una altra Barcelona - amb un motiu de
preocupació, la Barcelona que ha anat sorgint des de les primeres
eleccions democràtiques de post-guerra i la seva relació amb la història
d'una espoliació, que és, en part, la història de Barcelona.
Aquestes són algunes frases extretes del diàleg:
<<Ara... l'Ajuntament, incapaç de promoure i controlar l'actuació
urbanística, posa la ciutat, en safata d'or, en mans d'altres grups
immobiliaris privats, amb un ball de milions impressionant>>.
<<Una altra cosa és que, com a rerafons dels Jocs Olímpics, s'hagin creat
unes estructures poc recomanables d'interessos econòmics particulars
apuntalats sobre mecanismes de corrupció, aprofitant-se que la ciutat ha
de reprojectar-se a corre-cuita i en un termini fix>>.
<<Quan s'acaba el ressò de trompetes del triomfalisme municipal olímpic,
comença una ciutat crua i deshumanitzada, on els seus habitants no tenen
més remei que obeir i consumir. Aleshores és quan els ciutadans formularan
la pregunta: què s'ha fet amb la ciutat?, cap a on va el futur? Els Jocs
són una foguerada que dura vint o vint-i-cinc dies, després tot quedarà
com un silenciós decorat de cartró-pedra i serà llavors quan els ciutadans
més reflexius començaran a veure que la vila olímpica ha estat una
operació especulativa de gran alçada en benefici de les empreses que hi
han intervingut>>.
Tras una reflexión histórica sobre nuestro próximo pasado y un
análisis del periodo de transición que estamos viviendo, este libro
alumbra un proyecto político de inspiración liberal para la nueva etapa
democrática que se avecina.
El autor estudia las aspiraciones autonómicas del pueblo catalán al que
considera -tanto por su desarrollo económico y social como por su espíritu
espontáneamente democrático y liberal- especialmente dotado para el
ejercicio pleno de sus derechos individuales y colectivos.
El libro se inspira preferentemente en aquellos hombres de la Lliga -Prat de
la Riba, Francesc Cambó- que aspiraban a dar a Catalunya la libertad y a
España la grandeza, manteniendo la tradición de esas ideas al articularlas
con el presente histórico y renovarlas a tenor de los nuevos datos de la
realidad.
Es un libro polémico que se sitúa en el contexto de los debates
ideológicos y políticos que preocupan hoy al pueblo catalán y, en
general, a todos los pueblos de España.
Catalunya, poble decadent és un treball de l'economista Vandellós, clàssic dins del seu gènere, que reflecteix la seva preocupació per la qüestió demogràfica i les seves repercussions en el poblament de Catalunya i, fins i tot, del futur de Catalunya com a país. El llibre ha estat citat repetidament, ha fet adeptes entusiastes i ha tingut crítiques molt dures. Però, fora dels especialistes, poca gent l'ha llegit. Es pot estar o no estar d'acord amb la tesis de Vandellós, però és ben cert que el seu treball és un treball seriós, molt ben documentat, que ens ofereix unes dades interessants de conèixer. Aquesta nova edició va acompanyada d'un suggestiu pròleg de Jordi Nadal i d'una àmplia informació sobre la vida i la trajectòria professional d'aquest excel·lent economista que fou Josep A. Vandellós, a cura de Jordi Pascual.
Des dels inicis de la seva brillant carrera d'escriptor, un dels eixos de reflexió sobre el qual ha tornat una i altra vegada Baltasar Porcel ha estat el de la naturalesa i condicionaments del propi país. Al llarg dels seus articles, reportatges i llibres, i a la premsa de més circulació àdhuc dins l'àmbit peninsular, la temàtica catalana hi és present amb una fermesa i agressivitat poc freqüents en la nostra vida pública. <<Debat Català>> n'és potser la mostra més polèmica, més punyent, car el problema hi és frontalment plantejat. Baltasar Porcel va i ve entre Madrid i Barcelona, dialogant, discutint, donant conferències, escrivint, i tenint com a interlocutors una representativa colla dels intel·lectuals castellans de més prestigi, així com essent potencialment els seus lectors i auditors tot el públic peninsular. Llibre ple d'arestes i alhora amarat d'esperança col·lectiva, <<Debat Català>> serà, sens dubte, una de les peces clau de la nostra bibliografia civil de postguerra.
Un título con resonancias de Ramiro de Maeztu y Octavio Paz. Un texto surgido de la necesidad de explicar a Washington la actual posición española en los temas atlánticos y centroamericanos. Un estudio comparativo de la colonización hispana y la anglosajona, donde se llega a la conclusión provocadora de que cada una debe aprender del tradicionalismo de la otra. Un tributo a la sensibilidad antrpológica y capacidad auocrítica de los frailes de América. Una idea de la hispanidad <<habitable>> también por catalanes e iberoamericanos: una España ambigua y dubitativa frente a la España Imperativa y Vertebradora de Castro y Ortega. Una barroca reivindicación, en fin, de la España barroca y de la tradición que culmina en la actual monarquía.
Aquest llibre recull el conjunt de conferències de diversos especialistes, dins un marc interdisciplinar, del curs d'Història del Pensament Polític Català, segles XIX i XX, que s'impartí a l'Escola Superior de Ciències Socials de l'ICESB, sota el petrocini de la fundació Jaume Bofill, durant el primer trimestre de l'any 1986, amb un èxit notable. El curs 'estructurà en forma de monografies sobre una sèrie d'autors, sèrie que no pretén de ser ni completa ni exhaustiva, però que defuig la superficialitat que de vegades tenen les síntesis globals. Tot buscant un equilibri entre els diversos corrents, es parteix de la influència de la Il·lustració setcentista en l'estudi de la comunitat històrica i del primer liberalisme del segle passat per finalitzar amb un autors que hagueren d'enfrontar-se amb les contradiccions de l'època republicana, la guerra civil i la seva postguerra.
El present recull ofereix per primera vegada en un volum, els assaigs més importants de Maragall en català. D'aquesta manera, el lector d'avui tindrà l'oportunitat de llegir - o rellegir - l'obra d'un dels pensadors més suggestius de les lletres catalanes i, sens dubte, una de les veus que major influència exercí en el seu temps. Els treballs són classificats en tres capítols: el primer reuneix els tres famosos elogis (de la paraula, de la poesia i del poble); el segon, els assaigs i articles de tema polits i social més significatius. Ha preparat el volum Francesc Vallverdú, que amb la seva tria i ordenació ha intentat donar una visió completa de l'assagística maragalliana.
Frente a la idea recibida de que España es un país anormal, conflictivo, y, en suma, ininteligible, Julián Marías sostiene que la aplicación del método y perspectivas adecuados permite descubrir la existencia de caracteres bien distintos, acaso opuestos, a los que tradicionalmente se le han atribuido. España inteligible pone en juego el conjunto del pensamiento filosófico y sociológico -de raíz orteguiana- del autor, pero es, a la vez, una obra absolutamente nueva dentro de su vasta producción. Esta <<Razón histórica de las Españas>> -subtítulo del volumen- muestra el proyecto de una historia anticipadora de muchos de los rasgos que caracterizarán a Europa y examina las trayectorias posibles, los puntos de inflexión y las encrucijadas que ayudan a comprender su sentido. Inventora de la nación en el sentido moderno de la palabra y de la supernación (unión de pueblos heterogéneos y agrupados en el proyecto común de la monarquía hispánica), España nunca ha estado sola, sino dentro del Imperio Romano, en Europa, y desde fines del siglo XV indisolublemente unido a América.
Josep Armegou és, per damunt de tot, i en el més noble sentit de la paraula, un patriota. L'opressió en què jeu el seu -el noste- país el puny instant rera instant, li rosega l'esperit, el revolta de cap a peus, i les moltes pàgines que són l'espill d'aquesta angoixa i d'aquesta ràbia, on els plantejaments racionals i racionalitzadors tenen un extraordinari tremp passional, conten entre les pàgines més belles i més importants de Justificació de Catalunya i, sens dubte, entre les pàgines més colpiladores de la nostra literatura de reivindicació nacional. I és també el seu patriotisme absolut, sense esquerdes, que el porta a una necessitat indeturable de coherència de plantejaments, d'arribar en tot a les darreres conseqüències d'un plantejament d'alliberament nacional.
Presentar de forma sintètica el funcionament del sistema econòmic
català i el seu desenvolupament durant els segles XIX i XX és la
finalitat d'aquesta obra. El text se centra en l'anàlisi de l'estructura
i la dinàmica econòmiques i defuig, en canvi, el tipus de plantejament
més descriptiu que posa l'atenció en fets i esdeveniments, grups i
classes socials, patronal i sindicats, empreses, empresaris i
treballadors. És, doncs, una història econòmica de Catalunya, no una
història dels fets econòmics, ni una història social, ni, menys encara,
una història <<total>>.
La comprensió del text no fa necessari disposar de coneixements previs
d'economia, ni tampoc tenir coneixements particulars d'història general,
fora del marc cronològic i de caràcter general. Un llibre que serà
interessant i profitós per al lector i contribuirà a un coneixement
millor de l'economia de Catalunya des d'una perspectiva històrica, i de
ben segur, també a prendre millors decisions sobre el present i a
construir el nostre futur col·lectiu.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) fou la primera experiència
d'autogovern català d'ençà del decret de Nova Planat (1716) i el primer
gran èxit del catalanisme polític. Malgrat la migradesa de mitjans
disponibles, Enric Prat de la Riba i, després de la seva mort, Josep Puig
i Cadafalch aconseguiren dur a terme una extraordinària obra de govern,
centrada especialment en el camp cultural i educatiu i en la
modernització del país. En realitat, no podríem entendre les
realitzacions de la Generalitat republicana (1931-1939) sense tenir en
compte els treballs pioners fets en temps de la Mancomunitat, alguns dels
quals, de fet, han arribat fins als nostres dies.
Jordi Llorens i Vila (Barcelona, 1958) és doctor en història
contemporània per la Universitat de Barcelona i catedràtic d'història
d'Institut de Batxillerat. Ha publicat un elevat nombre d'estudis relatius
als orígens del catalanisme polític, com també de didàctica de la
història. Entre les seves obres més importants destaquen La Unió
Catalanista i els orígens del catalanisme polític (1992) i El
federalisme català (1993)
Enric Prat de la Riba (1870-1917), conegut sobretot per la seva important tasca de governant a la Mancomunitat de Catalunya, és també un dels primers teòrics del nacionalisme català. L'any 1894 publicà, amb Pere Muntanyola, un Compendi de la doctrina catalanista, del qual s'editaren cent mil exemplars, i el 1906 sortia a la llum el seu llibre més famós, La nacionalitat catalana, que ara presentem dins la nostra col·lecció. Sobre l'estil de Prat de la Riba, Antoni Rovira i Virgili escriví: <<Per la precisió, pel ritme, per la flexibilitat i per la puresa, la puresa de Prat de la Riba és noblement modèlica>>. Però si aquest aspecte és remarcable - sobretot tenint en compte que n'hi ha pocs, de polítics, que, alhora, siguin bons escriptors -, la importància fonamental del llibre està en l'elaboració d'un pensament nacional modern. <<Prat de la Riba -deia el mateix Rovira i Virgili - ha acabat el treball de reconstrucció de les columnes nacionals de Catalunya, desplomades en el temps de la desnacionalització... Les paraules nacionalitat i nacionalisme, colpejant damunt la consciència catalana, han produït un complet despertar>>.
Aquest volum se situa entre un conjunt d'obres de
tipus nacionalista escrites per Torras i Bages, en les quals fa, com
apunta l'autor, una apologia de l'acció de l'Església a Catalunya. Ell
mateix, també, a la segona edició del llibre el considerà <<un breviari
del culte a la pàtria terra>>, cosa que ha estat admesa durant decennis.
L'autor d'aquesta obra ens adverteix que no es tracta d'una història del país català en el sentit clàssic del concepte sinó, simplement, d'una història "clínica" d'un expert en la clínica humana, aplicada al nostre país. En aquest estudi históric, l'erudició i el rigor s'agermanen amb l'apassionada volença per la terra, en un equilibri que se'ns ofereix com una de les característiques més visibles d'aquesta gran personalitat catalana.
Lo catalanisme és una obra cabdal del pensament polític catalanista i el punt de partida doctrinal del nacionalisme progressista posterior. No es tracta només d'una obra ben documentada, rigorosa i clarificadora -cosa que la distingeix netament dels assaigs regionalistes romàntics-, sinó d'una llínia de pensament que no ha estat superada. Per al lector d'avui aquest llibre quasi centenari té molts més incentius que algunes de les obres considerades , en canvi, més "modernes" que la d'Almirall.
Aquesta obra col·lectiva aplega els esforços d'historiadors, sociòlegs i periodistes per abordar les dues dècades d'autogovern de Catalunya des dels difícils i esperançadors moments de l'inici de la Transició fins als nostres dies. Elaborada per la redacció barcelonina del diari EL PAÍS, i dirigida per Lluís Bassets, amb l'assessorament dels historiadors Joan B. Culla i Borja de Riquer, Memòria de Catalunya proporciona, mitjançant cròniques, anàlisis històriques i entrevistes als protagonistes dels fets, una completa panoràmica d'aquest període decisiu de la vida catalana.
La millor presentació del llibre poden ser les mateixes paraules del
seu autor: <<Contra tots els intents tendents a presentar el catalanisme
polític com a una força desinteressada i insolidària davant els problemes
que afecten el conjunt de la societat espanyola, queda clar que el
nacionalisme català té una proposta definida i global per a tot Espanya;
una proposta que persegueix la transformació d'Espanya en un Estat modern,
d'acord amb les normes que han servit per a definir les societats
democràtiques avançades de l'Europa occidental.
L'oferta que des del catalanisme polític es formula és ben completa: es
proposa definir una societat en llibertat i progrés, una societat
reformista, com a alternativa oposada a la societat centralista,
intervencionista, dirigista, corporativista i assistencial que es pretén
imposar per les forçes majoritàries de la política espanyola>>
Si algo queda claro a la hora de reeditar la obra de Serrahima, es la
esterlidad del debate entablado con Marías, una esterilidad que explica,
paradójicamente, la permanente actualidad de la obra en cuestión.
En efecto, publicada, sin excesiva difusión, en 1967, se reedita en
1974, cundo podía esperarse que la transición en ciernes diese el cauce
adecuado a la singularidad de los diferentes hechos nacionales que
integran España, y hoy, cerca de cumplirse los venticinco años de la
Constitución que incoa el reconocimiento de la plurinacionalidad española,
la cuestión sigue en pie y resulta piedra de escándalo afirmar la
heterogeneidad entre Cataluña y Cuenca.
Y ése es el quid de la cuestión. Ambos autores coinciden en la
pluralidad española y en que, en esa pluralidad, Cataluña es un hecho
diferencial, distinto de los demás. Incluso Marías insistirá en esta
singularidad afirmando que "Catauña tiene una forma de instalación en
España y una personalidad que no se puede asimilar al caso de Galicia o el
País Vasco". Pero, uno y otro, disienten en la cualidad de esta
diferencia, porque, para Serrahima, Cataluña es una nación y para
Marías es una mera región y, precisamente, el texto recién citado
de Marías lo que manifiesta es, junto al reconocimiento de la peculiaridad
del pluralismo español, el rechazo de la idea de plurinacionalidad
Relacionat amb el <<pensament feble>> i amb el <<pensament de la diferència>>, aquest assaig planteja la necessitat d'una revisió de les bases teòriques que han sostingut tradicionalment el nacionalisme català. Per redimensionar una formulació del catalanisme molt vinculada als valors propis de la plenitud de l'era industrial, aquesta <<reflexió crítica>> de Pi de Cabanyes es pretén una contribució tendint a dessacralitzar conceptes fins ara essencials - com <<estat>> o bé <<llengua>> - i a destacar-ne d'altres, al seu entendre, més bàsics - com ara <<identitat>> o <<pertinença>>. El pensament de la catalanitat no hi és articulat a base d'apriorismes o dogmes de fe, sinó en funció d'un <<nacionalisme de present>>, capaç de ser viscut com a eina útil pels catalans. Jaume Lorés, al pròleg de Repensar Catalunya, en diu: <<És fàcil reconèixer-se a un mateix en el pensament de Pi de Cabanyes i reconèixer-hi el país i el temps que descriu i repensa. Cal sols el coratge, per a això, com té ell, d'atrevir-se amb els mites i amb els tics històrics per defugir les falses certeses i els prejudicis de tot signe, els doctrinalismes i els pragmatismes. El pensament dèbil demana una lucidesa forta. Àdhuc en aquest cas. Sobretot en aquest cas>>.
Joan Perucho ens dóna una visió de Catalunya a cavall entre la realitat i la fantasia, la història i l'actualitat. Bibliòfil extraordinari, l'autor troba textos curiosíssims, que glossa amb molta gràcia, en els quals els narradors, pretesos historiadors, exhibeixen una enorme fantasia i una interessant capacitat de recollida de la tradició oral. Perucho utilitza la mateixa tècnica: <<Segons consta al llibre tal...diuen que...>>, i ens proporciona així unes informacions ameníssimes, que no pretenen d'ésser realistes o que, en tot cas, mantenen l'ambigüitat. Teoria de Catalunya no té intenció de constituir una Història paral·lela sinó d'oferir en uns esbossos una visió del país, que d'altra banda fou la que en tenien els autors i comentaristes glossats. Veraços i sobris els uns, ajustats; fantasiosos, desinformats, creatius, els altres. Tot plegat un llibre subtil, ple d'ironia, i també de realitats palpables, que Perucho ha cuinat amb traça evident.