|
|
| |
|
El Banc d'Informació Cultural és el sistema d'informació dels recursos culturals dels municipis de la província de Barcelona elaborat per l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. Conté informació cultural de les diferents organitzacions que intervenen en el territori, així com també de les seves actuacions i infrastructures (equipaments, mitjans de comunicació i intervencions diverses). Aquesta informació es complementa amb dades generals dels municipis sobre territori, comunicacions, població, economia i història.
Reunit a Barcelona els dies 7 i 8 de maig del 2004, en el marc del Fòrum Universal de les Cultures, el Fòrum d'Autoritats Locals (FAL) va debatre i aprovar l'Agenda 21 de la cultura, com a compromís dels governs locals per fer de la cultura un element bàsic indissociable del desenvolupament urbà, com a document de referència de les seves polítiques culturals i d'inclusió social i com a contribució al desenvolupament cultural de la humanitat. A l'Agenda s'explicita el compromís de les ciutats i els governs locals del món amb els drets humans, la diversitat cultural, la sostenibilitat, la democràcia participativa i la generació de condicions per a la pau i la consideració de la diversitat cultural com el principal patrimoni de la humanitat. Dels municipis del litoral metropolità hi estan adherits a l'Agenda 21 de la Cultura: Barcelona, Badalona, i el Prat del Llobregat.
La missió del Fòrum Universal de les Cultures es pot formular de la manera següent:
- Promoure, a través del diàleg entre les cultures, l'estudi, la reflexió i la innovació per contribuir, d'una manera substancial, a la construcció d'una "cultura de la pau" i una "ètica de la globalitat" que ajudi que el procés de globalització es desenvolupi d'acord amb uns valors ètics.
- Transmetre i difondre els valors i principis del Fòrum així com els conceptes que se'n deriven, de la manera més àmplia i popular possible i sota formats innovadors, per tal de contribuir a la difusió de l'ideari de la UNESCO.
- Enllaç
Les ciutats amb representació al Primer Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona al novembre de 1990, van recollir a la Carta inicial els principis bàsics per a l'impuls educatiu de la ciutat. Partien del convenciment que el desenvolupament dels seus habitants no es pot deixar a l'atzar. La Carta es va revisar al III Congrés Internacional (Bologna, 1994) i al de Gènova (2004), per adaptar els seus plantejaments als nous reptes i necessitats socials. Aquesta Carta es fonamenta en la Declaració Universal de Drets Humans (1948), en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966), en la Declaració Mundial sobre Educació per a Tothom (1990), en la Convenció que es va assumir a la Cimera Mundial per a la Infància (1990), i en la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001).
Dels municipis del litoral metropolità hi estan adherits: Badalona, Barcelona, Calella, Castelldefels, El Prat de Llobregat, Gavà, Mataró, Premià de Mar, Sant Adrià de Besós, Viladecans, Vilanova i la Geltrú.
- Celebracions i festes populars
- Gastronomia
- Arts plàstiques
- Artesania
- Vanguardisme
EL
FAR és un consorci públic creat l'any 1993
amb l'objectiu de promocionar la formació, l'activitat
econòmica, l'ocupació i la recuperació
i difusió del patrimoni i la cultura en relació
amb el mar.
|
|
|
|
|
L'Agenda 21 local és un instrument amb què
les autoritats locals treballen en associació amb
tots els sectors de la comunitat per preparar els plans
d'acció per aplicar la sostenibilitat a escala
local. Actualment, els municipis desenvolupen les seves
Agendes 21 mitjançant Plans d’Acció
Local.
- Arenys
de Mar - Pla d'Acció Local aprovat
- Badalona
- Auditoria Ambiental elaborant-se
- Barcelona
- Pla d'Acció Local elaborant-se
- Cabrera de Mar -Pla d'Acció Local aprovat
- Calella
-Pla d'Acció Local elaborant-se
- Canet de Mar-
- Castelldefels-
Pla d'Acció Local aprovat
- Cubelles- Sense treballs d'Agenda 21 Local
- Gavà
- Auditoria Ambiental elaborant-se
- Malgrat
de Mar -Pla d'Acció Local aprovat
- Masnou, el -Pla d'Acció Local aprovat
- Mataró
- Pla d'Acció Local aprovat
- Montgat - Auditoria Ambiental elaborant-se
- Pineda
de Mar - Pla d'Acció Local elaborant-se
- El Prat
de Llobregatl - Pla d'Acció Local aprovat
- Premià de Mar - Pla d'Acció Local aprovat
- Sant Adrià de Besós - Auditoria Ambiental
elaborant-se
- Sant Andreu de Llavaneres - Auditoria Ambiental elaborant-se
- Sant Pere de Ribes - Pla d'Acció Local elaborat
- Sant Pol de Mar
- Sant Vicenç de Montalt
- Santa Susanna
- Sitges - Auditoria Ambiental elaborant-se
- Viladecans
- Pla d'Acció Local aprovat
- Vilanova i la Geltrú - Pla d'Acció Local
aprovat
- Vilassar de Mar - Pla d'Acció Local aprovat
- Baix Maresme - Auditoria Ambiental feta
El projecte "Espai Blau" és una estratègia
territorial per tal de recuperar, promocionar i millorar
la planificació i la gestió dels espais
al voltant de l'aigua, espais vertebradors del territori,
amb una visió global i una vocació integradora.
La Xarxa és una plataforma municipal que permet
sumar recursos i esforços dels municipis per aconseguir
objectius comuns de sostenibilitat i on els ajuntaments
troben un marc adequat de debat i d'intercanvi d'experiències.
Impulsada per la Diputació i ratificada pers assemblea
constitutiva a Manresa, el dia 16 de juliol de 1997, amb
la participació de 118 municipis de Catalunya,
XX dels quals del litoral de Barcelona.
Des de la seva creació,
el juliol de 1997, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a
la Sostenibilitat, ha tingut com un dels seus objectius
l'elaboració d'un sistema municipal d'indicadors
de sostenibilitat, per tal de poder dibuixar i avaluar
el procés d'avenç cap a la sostenibilitat
en els municipis. Mataró disposa d’una bateria
de 30 indicadors de sostenibilitat que es calculen anualment,
des de l’any 1995, així com tot un seguit
de controls ambientals de periodicitat variable.
És un projecte desenvolupat per la Secretaría
General de Turismo amb el recolçament de la Federació
Española de Municipios y Provincias (FEMP) per
promoure i impulsar un turisme de qualitat, respectuòs
amb el medi natural a Espanya. Dels municipis del Litoral
hi estan adherits: Sitges, Viladecans i Castelldefels
XCT és una organització sense ànim
de lucre de caràcter tècnic i divulgatiu
que agrupa les organitzacions i institucions interessades
en l'impuls de la custòdia del territori com a
eina de gestió i conservació del patrimoni
natural, cultural i paisatgístic. La Xarxa va ser
creada el març de 2003 i funciona com una plataforma
que coordina i recolza les entitats de custòdia
del territori, facilita la formació i l'intercanvi
d'experiències per difondre les múltiples
pràctiques de la custòdia que existeixen,
com ara la compra de finques, els lloguers, els títols
de conservació, o l'adquisició de drets
de tala. La XCT està recolzada pel Departament
de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, la Fundació
Territori i Paisatge-Obra Social de Caixa Catalunya, la
Universitat de Vic i les diferents organitzacions membres.
El Fòrum Internacional "Ciutat, Empresa
i Medi Ambient va tenir com a eix central el simposi sobre
"Ecodisseny i Producte Verd" i es va complementar
amb una trobada empresarial sobre medi ambient. Aquest
Fòrum es va emmarcar dintre dels fòrums
internacionals de negocis de la Xarxa Sésame de
ciutats. El Fòrum va voler propiciar una reflexió
conjunta entre les ciutats i les empreses entorn de la
sostenibilitat, conjugant l'exigència de la preservació
del medi ambient amb la viabilitat i la rendibilitat empresarials.
Agrupació d'entitants cíviques orientades
a projectes mediambientals i de sostenibilitat.
- Camps fotovoltaics: integrats en
la Biblioteca Pública Pompeu Fabra, pèrgoles
fotovolaiques de Vallverich i dipòsit d’aigües
de Rocablanca.
- Tub verd: sistema que aprofita
el calor residual del secatge de fangs de l’Estació
depuradora d’aigües residuals i el trasllada
per un circuit tancat per l’escalfament i la
refrigeració d’instal·lacions
públiques (instal·lació esportiva
El Sorral, en un futur l’Hospital de Mataró,
el polisportiu de Cirera…).
- Habitatges de promoció pública:
l’empresa pública Prohabitatge té
com a criteri intern la construcció dels habitatges
amb plaques solars per ACS.
- . La
Comissió Europea ha proposat un nou programa
d'acció mediambiental que recull les prioritats
d'actuació per als propers anys. "Medi Ambient
2010: el nostre futur, la nostra elecció"
se centra en 4 àrees d'actuació: el canvi
climàtic, la salut i el medi ambient, la natura
i la biodiversitat, i la gestió dels recursos
naturals. La proposta de la Comissió ha de ser
adoptada pel Consell i el Parlament Europeu, pel procediment
de codecisió.
- . Bones
pràctiques paisatgístiques: Avaluació
Ambiental Estratègica de Plans i Programes. L’Objectiu
és promoure la col·laboració amb
centres de decisió per a la gestió del
territori a diferents escales i contribuir a l'elaboració
d'una estratègia comú de planificació
territorial.
El Pla recull les diverses informacions i documentacions
existents i planifica les accions a realitzar per minimitzar
l'impacte ambiental en el procés complet de planejament
i edificació del Campus. Alhora, vol ser una
eina per aplicar els criteris ambientals en els edificis
construïts per institucions i empreses externes.
|
|
|
| |
|
La Diputació de Barcelona, per mitjà de
l'Àrea
de Promoció Econòmica i Ocupació,
té com a eix prioritari articular la seva actuació
de desenvolupament local al voltant dels Pactes Territorials
de Promoció Econòmica i Ocupació,
com a instruments de la concertació i programació
territorial per al desenvolupament local que duen a terme
les administracions locals en concertació amb els
agents socials i econòmics.
- Barcelona 2004-2007.
El Pacte Local per a l'Ocupació de Barcelona
integra plenament les directrius d’ocupació
plantejades per la nova Estratègia Europea
per a l'Ocupació que ha estat reformulada per
la Unió Europea a principis del 2003. En aquest
sentit, mitjançant el Pacte Local. Ajuntament,
sindicats i organitzacions empresarials es comprometen
amb els tres objectius globals que recull la nova
Estratègia Europea per a l'Ocupació.
- Barcelonès
Nord. El Pacte Territorial per a la Promoció
Econòmica i l'Ocupació del Barcelonès
Nord treballa des de l'any 2001 en la millora de l'eficàcia
de les polítiques d'ocupació i el desenvolupament
econòmic del territori. La tasca s’ha desenvolupat
a partir de l’acord de bases i les línies de
programació acordades pels ajuntaments de Badalona,
Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs,
el Consell Comarcal del Barcelonès, els sindicats
UGT i CCOO, l'Agrupació del Comerç i
la Indústria de Santa Coloma (ACI), la Federació
d'Empresaris de Badalona i la patronal PIMEC-SEFES.
- Mataró 2004-2007. Aquest
pacte és la continuïtat de dos anteriors,
i té per objectiu consolidar l'eina emprada,
el model local de pacte definit des de fa cinc anys,
a partir de les directrius i estratègies definides
en relació amb l'ocupació en el marc
europeu, estatal i autonòmic, i també
fomentar la concertació entre les institucions
locals, les organitzacions sindicals i patronals i
la societat civil.
- Garraf
2000-. L'objectiu del
Pacte és fomentar la integració i la
coordinació de totes les accions de promoció
econòmica i ocupacionals del Garraf, per assolir
la màxima adequació entre les necessitats
detectades i les accions que es desenvolupen.
- Baix
Llobregat 2004-2006. A
començaments de l'any 2004, s’ha tornat
a constituir el Pacte territorial per al desenvolupament
econòmic i l'ocupació de la comarca
del Baix Llobregat, donant continuïtat a l'anterior
Pacte que va estar vigent de l'any 2001 al 2003.
- Maresme
2001-. L'abril de 2001 van signar la
seva adhesió al Pacte 29 ajuntaments, el Consell
Comarcal del Maresme -representant i interlocutor
del Pacte davant les diferents administracions- i
els agents socioeconòmics que actuen a la comarca:
CC.OO., UGT, FAGEM i PIMECSEFES.
Es una organització
internacional de ciutats de tamany intermig que té
com a objectiu desenvolupar entre elles cooperacions de
tipus econòmic i institucional. Desprès
de la seva fundació l'any 1992, s'ha engrandit
fins a arribar actualment a estar formada per 14 ciutats
de tot el món. Badalona en forma part des de l'any
1996.
És un organisme autònom
de l'Ajuntament de Badalona, creat l'any 1993, amb la
finalitat de dissenyar, promoure i gestionar els recursos
que permetin millorar l'ocupabilitat de Badalona, oferint
assessorament i orientació laboral, formació
professional, suport als projectes empresarials dels nous
emprenedors. Editen digitalment la revista Papers de Promoció
econòmica.
Escola Taller Els Aromers, Àrea de comerç
i Escola Taller Maresme II.
Proposta de la regidoria d'Ensenyament, el 20 de novembre
del 2003 va ser aprovada pel Ple de l'Ajuntament la incorporació
de la ciutat a l'Associació Internacional de Ciutats
Educadores. Aquest acord del govern local és l'inici
d'un procés que, amb la participació de
la ciutadania, culminarà amb l'elaboració
i la posada en marxa del Projecte Educatiu de Sant Adrià
de Besòs.
Combina l'acció
de la figura d'un/a gerent comercial, que contribuix a
dinamitzar el comerç urbà del municipi,
amb altres accions d’urbanisme comercial com zones
de vianants, senyalitzacions i altres. L'objectiu és
impulsar el comerç del municipi organitzant-lo
i consolidant-lo per aconseguir que Ribes i les Roquetes
siguin un punt de referència per fer les compres
habituals dels seus habitants.
- Objectiu
2 de Catalunya-2000-2006. Projectes cofinançats
pel programa Docup 2000-2006. El Document únic
de programació (DOCUP) vol donar suport a la
reconversió econòmica i social de les
zones amb deficiències estructurals. Concretament,
dóna suport a les regions en procés de
transformació en els sectors industrial i de
serveis, les zones rurals en declivi, les zones urbanes
en situació difícil i les zones dependents
de la pesca que es trobin en crisi.
- Iniciativa comunitària Interreg III C 2000-2006
- ECOSIND. Ecosistema industrial
- POLYMETRE
- Vè
Programa marc de recerca i desenvolupament tecnològic
- Instrument Financer d'Orientació Pesquera (IFOP)
2000-2006. Actuacions de Ports de la Generalitat. El
Govern català va aprovar a proposta del Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), el nou programa
d'ajuts estructurals al sector de la pesca (IFOP de
Catalunya), per al període 2000-2006.
- Programa Leonardo. Rehabilitacions d'edificis sostenibles,
2003. Aquest projecte està emmarcat dins del
programa europeu LEONARDO i el seu objectiu consisteix
a donar eines formatives als diferents actors del sector
de la construcció dins l’àmbit de
la rehabilitació d’edificis, que continguin
aspectes innovadors tant en el camp social com en els
diferents camps de la sostenibilitat (energies renovables,
materials, reciclatge de residus etc.).
- Equipaments Firals
- Equipaments universitaris
- Universitats de titularitat pública
- La Universitat de
Barcelona és la més antiga de les sis universitats
públiques existents a l'AMB. Pla
de qualitat. La UB té una localització bàsicament
urbana. Està repartida en quatre campus a diferents
punts urbans: Centre Ciutat, Pedralbes, Bellvitge
i Vall d'Hebron.
- La Universitat Autònoma
de Barcelona és un institució pública
fundada al 1968. Te 101 facultats i centres. Auditoria
Institucional de la CRE. Les activitats de la
UAB estan concentrades des dels seus inicis en dos
campus, a Bellaterra, en un emplaçament periurbà
al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, i a
Sabadell.
- La Universitat Politècnica
de Catalunya es va constituir al 1971.
És la més disperses de les universitats metropolitanes,
s'estén per 7 campus urbans repartits entre Barcelona
(Campus Nord, Campus Sud i Campus de la Facultat
de Nàutica), Terrassa, Manresa, Sant Cugat, Vilanova
i la Geltrú i Sant Just Desvern.
- Universitat Pompeu
Fabra és la més recent de
les universitats públiques catalanes. Les
primeres classes de la UPF es van impartir el 8
d’octubre de 1990 a l'edifici Balmes. Actualment,
conta amb 8 edificis repartits per la ciutat de
Barcelona.
- Universitats de titularitat privada
- La Universitat
Ramon Llull va iniciar les seves activitats
universitàries l'octubre de 1991 després d'ésser
reconeguda pel Parlament de Catalunya. Té la forma
jurídica d'una fundació privada sense ànim de lucre.
Integra federativament 9 centres d'ensenyament
superior. Webs
de les institucions federades
- Equipaments tecnològics
Una de les estratègies que s'està seguint a nivell
mundial per potenciar la vinculació entre el coneixement
generat per les universitats i les necessitats dels
sectors productius és la creació de grans infraestructures
com els parcs tecnològics i científics. La idea dels
parcs és crear noves estructures científiques i socio-econòmiques
basades en el coneixement, i facilitar la cooperació
entre ambdós pols, l'acadèmic i el productiu.
Als municipis litorals de Barcelona trobem els següents
parcs:
- Parc
de Recerca Biomèdica de Barcelona
- El
Parc Científic i Tecnològic de Barcelona
és un espai conjunt entre el Parc Científic de Barcelona
i el Parc Tecnològic de la Universitat Politècnica
de Catalunya localitzat a Pedralbes, al municipi
de Barcelona. El Parc vol oferir un nucli de recerca
interdisciplinària en els camps de la biomedicina
bàsica, la biotecnologia, la informàtica i les telecomunicacions.
- Laboratori de Llum
Sincrotró
- Biocampus
de la UAB
- Parc Mediterrani
de la Tecnologia Impulsat per la Generalitat
i la Universitat Politècnica de Catalunya,
i ubicat en el paisatge del delta del Baix Llobregat,
es tracta d’un projecte innovador en què
el concepte de Parc engloba les diferents contribucions
de formació, investigació i transferència
de tecnologia que es proposa la Universitat. És
un nucli per a la innovació del coneixement
i un focus potent de desenvolupament regional.
- Tecnocampus
Mataró Conté un conjunt de propostes
i projectes que, dinamitzats i coordinats des de
la Fundació TecnoCampus i amb la participació
de tots els actors implicats, fan de catalitzador
per a la transformació de la ciutat vers
la ciutat del coneixement en aquests ambits: la
participació social de les persones, l'accés
i els serveis als ciutadans, l'accés i els
serveis a les empreses, els nous emprenedors i els
nous sectors emergents, les infrastructures.
- La incubadora
de Mataró Centre d'empreses de base tecnològica
que disposa d’un marc propici per al desenvolupament
i ofereix un conjunt de serveis i eines amb idees
i projectes innovadors per tal d’ajudar-les
a convertir-se en empreses fermes i competitives
A més, en els darrers anys s'han posat en marxa una sèrie
de grans infrastructures tecnològiques com:
Centre
d'Innovació les Cúpules (UB)
Agència d'Avaluació de
Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATM)
Centre de Computació
i Comunicacions de Catalunya (CESCA)
Centre de terminologia
(TERMCAT)
Centre de visió per
computador (CVC)
Centre Internacional
d'Investigació dels Recursos Costaners
Centre Internacional
de Mètodes Numèrics en Enginyeria
Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial
Institut d'Estudis Espacials de
Catalunya (IEEC)
Institut Municipal
d'Investigació Mèdica
Centre
per a la Innovació Social
Associació Catalana per a la Intel·ligència Artificial
Centre d'Investigació i Desenvolupament
de Barcelona
Associació Catalana
per la Intel·ligència Artificial (ACIA)
Xarxa
de Centres de Suport a la Innovació
Instituts, Consorcis
i Centres de Recerca de la UB
Instituts
i centres de la UAB
Instituts
i centres de la UPC
- Centres
tecnològics d'excel·lència privats
- Centres de disseny i desenvolupament de nous
productes en el sector de l'automoció: Seat a Martorell,
Nissan a Zona Franca, Volskswagen a Sitges, Renault
a Barcelona,
- Centres de recerca en l'electrònica de consum:
Hewlett Packard a Sant Cugat (plotters), Sony a
Viladecavalls (Televisió Digital)
|
|
- Actuacions prioritaries del DPTOP, 2004
- Hipermapa:
Informació de les actuacions de l'Administració
en tot el territori català. Projecte de desenvolupament
d'un Hipermapa d'anàlisi predictiva:
projecte
- Logística:
- Pla del Delta del Llobregat. El
Conveni de cooperació en infraestructures i
medi ambient al delta del Llobregat es va signar el
16 d'abril de 1994 al Prat de Llobregat entre les
diverses administracions implicades en aquest àmbit:
l'aleshores anomenat Ministeri d'Obres Públiques,
Transport i Medi Ambient (MOPTMA), la Generalitat
de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat,
la Mancomunitat de municipis de l'àrea metropolitana,
l'Ajuntament del Prat de Llobregat i l'Ajuntament
de Barcelona. Són un total de vint-i-sis actuacions
al delta del Llobregat que han de dinamitzar i transformar
aquesta zona, tot convertint-la en l'europorta
de Catalunya.
- Habitatge
- Gran Via Besòs. Fase II remodelació
de la Gran Via Besòs: tronc central. Aquest projecte
constructiu s'emmarca dins del Conveni de cooperació
entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de
Barcelona per executar les obres de remodelació
de la Gran Via de les Corts Catalanes. La Fase II de
l'actuació de remodelació de la Gran Via
preveu les obres necessàries per adequar el tronc
central a les noves característiques de la via,
l'execució de totes les estructures del costat
mar -incloent el calaix per al pas del tramvia i les
seves estacions- i de les estructures del costat muntanya
compreses entre la rambla del Poble Nou i el carrer
Bac de Roda.
- Estació TGV Sagrera
- Districte
22@. Barcelona s'ha proposat una nova fita:
integrar-se plenament en la nova revolució tecnològica,
afrontant el repte que suposa l'economia del coneixement.
El Poblenou, principal nucli de la industrialització
espanyola durant el segle XIX, es proposa avui com a
la principal plataforma econòmica i tecnològica
de Barcelona i Catalunya.
- Fòrum
2004. El projecte del fòrum 2004
afecta una superfície global de 184 hectàrees,
entre el Poblenou i el marge dret del riu Besòs,
als municipis de Barcelona i Sant Adrià. Els
objectius principals han estat ordenar els espais i
usos del front litoral amb criteris d'accessibilitat,
continuïtat, integració urbanes, repercussió
mediambiental i paisatgística.
- Front
Marítim de Badalona, Marina Badalona
S.A. Remodelació urbanística. Es construirà
un àrea residencial moderna, de la ciutat vora
el mar que constituirà un eix de nova centralitat.
La construcció d’un canal al barri del
Gorg formarà part de la segona fase de la remodelació
urbanística sobre 23ha de superfície.
- Consolidació de la Zona Marítima
de Gavà: Aquest sector ocupa una superfície
de 117.710,28 metres quadrats des de l'autovia de Castelldefels
fins a la línia de mar, entre els carrers de
l'Escala i les edificacions dels carrers Begur i Premià.
El Potencial de nous habitatges per desenvolupar és
de 237. A més d’un equipament escolar,
sanitari, i un altre lúdic-recreatiu.
- El Pla de Ponent (2003-2020): és
una actuació urbanística que engloba un
àmbit de 200 hectàrees de sòl que
hi ha entre el terme municipal de Castelldefels, la
carretera comarcal de Santa Creu de Calafell, l'avinguda
de Joan Carles I i la carretera de la Sentiu. La proposta
d'ordenació, que preveu la construcció
de 4.749 habitatges fins l'any 2020, dels quals un 30%
(1.425 habitatges) seran protegits, ha estat redactada
pels serveis tècnics de la Mancomunitat de Municipis
de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB)
amb la participació directa del socioecòleg
i doctor en biologia, Ramon Folch. De les 200 hectàrees
del Pla de Ponent, 174 són de sòl públic.
Aquesta superfície es distribuirà en parcs
forestals (50 hectàrees), parc d'equipaments
(14 hectàrees) i parc de ribera (822 hectàrees).
En total 125 hectàrees -el 62,5% de l'actuació-
són parcs. El sector reforçarà
la seva funció com a corredor biològic
que connectarà la plana del Delta del Llobregat
i el Parc natural del Garraf.
- Recuperació mediambiental de la platja del
Cabaió, als termes municipals d'Arenys de Mar
i Canet de Mar.
- Modificació del projecte de passeig marítim
del Masnou, 1a fase, 3a etapa, i condicionament del
pas inferior i accés a l'estació de RENFE.
- Iniciativa comunitària Interreg III
B SUDOE 2000-2006
- URBDISP.
Urbanització dispersa. El projecte pretén
ser un programa d’anàlisi compartiva
d’organitzacions administratives, polítiques,
instruments i pràctiques sobre l’ordenació
del territori i la planificació urbana a
França i Catalunya.
- EUROMED. Expansió urbana de les metròpolis
- PORTS NETS. Ambientació dels ports marítims
- Vè
Programa marc de recerca i desenvolupament tecnològic
- Projectes ECOVISES i Rehvises:
projecte
- Iniciativa CIVITAS. Projecte Miracles:
projecte
- URBAN II 2000-2006. Projecte del Consorci
del barri de la Mina. La iniciativa comunitària
URBAN II, per al període 2000-2006, té
com a objectiu la regeneració social i econòmica
de les ciutats i barris en crisi a fi de promoure un
desenvolupament urbà sostenible. Aquest projecte
es desenvolupa en el barri de la Mina de Sant Adrià
del Besòs amb una població de 13.000 habitants
i que es caracteritza per ser una zona desafavorida
des del punt de vista social i econòmic i amb
una falta de serveis bàsics. La inversió
total prevista per al període 2000-2006 és
de 24,68 milions d’euros, cosa que comportarà
una aportació del FEDER de 12,34 milions d’euros.
El projecte està integrat per 7 eixos prioritaris
amb els quals es pretén pal·liar aquests
problemes.
Eix 1: utilització i reurbanització
d’espais públics
Eix 2: empresariat i pactes a favor de l’ocupació
Eix 3: integració de marginats i accés
als serveis bàsics
Eix 5: reducció i tractament de residus i
sostenibilitat
Eix 6: tecnologies de la societat de la informació
Eix 7: avaluació, gestió i seguiment
- EQUAL 2000-2006. Projecte del barri de Sant
Cosme, 2003. L’objectiu d’aquesta
iniciativa comunitària és promoure noves
pràctiques de lluita contra qualsevol tipus de
discriminació i de desigualtat en el mercat de
treball dins un context de cooperació nacional,
i facilitar la inserció social i professional
dels sol·licitants d’asil. El projecte
en el barri de Sant Cosme del Prat del Llobregat, actua
sobre el camp de la formació, el treball, l’habitatge,
la creació de microempreses i noves tecnologies
El projecte va definir polítiques innovadores
per a la prevenció de l’exclusió
social.
|
|
- L-9. Donarà servei a barris
que no disposen de connexió en transport públic
ferroviari (Singuerlin, Llefià, Santa Rosa, Bon
Pastor, Can Peixauet, Pg. de la Zona Franca, Zona Franca
i El Prat) i a grans centres de comunicacions com la
Sagrera TAV, l'Aeroport, la Fira de Barcelona o la futura
Ciutat Judicial. Recorregut
a la web de l'ATM.
- L12: Sarrià-Castelldefels.
Aquesta infraestructura significarà un impuls
econòmic de la comarca i una millora significativa
de la qualitat de vida dels seus ciutadans. La nova
línia anirà des de Sarrià fins
a Castelldefels, travessant els municipis d'Esplugues
de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí,
Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans
i Gavà. Enllaça a
- El Metro del Baix Llobregat. Amb
motiu de la signatura del primer Conveni per al finançament
d'infraestructures del transport metropolità
(1995-1997) entre l'Administració General de
l'Estat i la Generalitat de Catalunya, es fixa com a
objectiu la construcció de forma esglaonada del
Metro del Baix Llobregat. En aquest context, es van
començar els treballs per a la seva implantació
a la línia de Llobregat-Anoia amb l'objectiu
d'adequar les infraestructures entre plaça d'Espanya
(Barcelona) i Martorell per tal de poder oferir un servei
de rodalies d'elevades prestacions. Aquesta línia
dels Ferrocarrils de la Generalitat havia estat a punt
de ser clausurada per la seva inviabilitat econòmica.
- Tramvia. El PDI preveu l'establiment
d'una xarxa de tramvia a partir del desenvolupament
d'aquest nou mode de transport de connexió entre
el Baix llobregat i el Besòs, a través
de la Diagonal. Es preveu un traçat en superfície
(excepte punts especialment conflictius) i la inserció
urbana curosa, per a un repartiment de la superfície
viària més favorable al transport públic
i al vianant. El TRAM connectarà Barcelona, l'Hospitalet
i el Baix Llobregat i enllaçarà amb diverses estacions
de metro i Renfe. És un sistema de transport pensat
pels propis municipis per on discorre. Amb la integració
de tarifes aprovada, tota la xarxa de transport, es
contempla com una sola oferta, ja que la correspondència
es fa sense tornar a pagar.
- Transvasament del Roine a Barcelona. Aquest projecte proposava
la construcció d'un aqüeducte subterrani de 330
km que portaria 15 m3/s (1.300 000 m3/dia) d'aigües
de Arles (França) a Barcelona.
|
|
|
|
