|
Fabio Valbonesi Prieto; Revista Catalana de Sociologia,
núm. 14 p. 105-121 - Universitat de Barcelona,
2001
L'estudi, que dóna fe de la necessitat de canvi
que hi ha a la zona del Besós es proposa plantejar
la relació existent entre els trets que defineixen
l’estructura socioeconómica i l’entorn
cultural d’aquests indrets i el paper que poden
exercir en la projecció d’una reordenació
urbana. Aquest escrit s’entén com una aproximació
sociològica a un projecte molt més ampli
i ambiciós que té com a objecte copsar la
realitat i les perspectives de futur dels barris que es
localitzen a la zona del riu Besòs.
Salvador Rueda, Els Monogràfics de B.MM, Núm.
1 Ciutat del Coneixement, 2000
Barcelona és una ciutat que fa de la informació
la seva estratègia competitiva. La implementació
de models de gestió com el de residus a la resta
d’aspectes ciutadans consumidors de matèria
i energia –la mobilitat, la construcció,
etc.– pot fer de Barcelona, també, una ciutat
més sostenible. En l’article es proposa desenvolupar
un gir estratègic que fonamenti la competitivitat
en la informació i menys en el consum de recursos.
Ferran Mascarell. Els Monogràfics de B.MM,
Núm. 1 Ciutat del Coneixement, 2000
La història cultural de la ciutat al llarg del
segle XX és, de fet, la crònica dels sectors
culturals productors de continguts, normalment amb un
alt nivell creatiu. En la major part dels àmbits,
Barcelona ha estat innovadora i ha adquirit una presència
internacional destacada. Aquest aspecte de la ciutat,
vist com a complementari fins fa quinze anys dels processos
productius manufacturers, es reclama avui com l’element
central de la nova economia de la ciutat.
Diputació de Barcelona, Oficina d'Estudis i Recursos Culturals, 2004
La cooperació entre municipis ha estat, és i probablement serà un tema recurrent en el debat político-territorial del nostre país, i no sols al nostre país. Una qüestió que neix de la percepció objectiva, la necesitat o fins i tot de l'exigència preceptiva que plantegen aspectes com ara la manca de recursos per part dels municipis petits: hi ha la convicció que determinats serveis en àrees de baixa densitat demogràfica només es poden oferir si els comparteixen diversos municipis. El present treball parteix, precisament, de la necessitat d'establir estratègies de cooperació cultural entre els petits municipis.
Diputació de Barcelona, Oficina d'Estudis i Recursos Culturals, 2004
En els darrers anys el debat i la reflexió sobre les polítiques culturals territorials han estat especialment amatents a l’evolució de les realitats urbanes i, molt especialment, dels fenòmens metropolitans.
El binomi metropolità/no metropolità permet delimitar l’orientació de les polítiques culturals, ja que dins d’aquesta dualitat es poden diluir aspectes d’altres formulacions -urbà/rural; petits i grans municipis; ciutats mitjanes, etc.- que tot i que ben vigents s’han vist desplaçats a un segon terme.
Aquest decantament es pot justificar per la necessitat de donar resposta a nous requeriments i afrontar les problemàtiques que s’associen amb la conformació de noves realitats territorials.
Donar resposta a les necessitats
Aquest informe elaborat pel Pla d'Assessoraments del Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona presenta les oportunitats d'interès cultural local i d'atracció turística de Caldes d'Estrac les quals, a partir d'una estreta relació entre si, poden contribuir de manera decidida a la definició d'una política local en matèria de cultura i turisme.
Diputació de Barcelona, Oficina d'Estudis i Recursos Culturals, 2004
Aquest treball vol aportar elements de reflexió i debat amb el punt de mira posat en l'àmbit local i més específicament en el de l'acció cultural pública. En l'àmbit local és on es pot copsar d'una forma intensa l'impacte de les TIC en la cultura, amb totes les oportunitats que el nou entorn tecnològic pot suposar per al desenvolupament cultural, però també amb totes les tensions i problemàtiques que comporta.
Aquest informe ha estat elaborat a partir de la informació incorporada al Dossier de Premsa de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i es presenta com un resum anual de les informacions incorporades al dossier durant l'any 2004 amb més de 14.000 notícies.
Francesc Badia i Dalmases, Universitat Oberta de Catalunya
El presente estudio se propone abrir un campo de investigación en la World Wide Web dedicado a medir la “presencia” de localidades (especialmente unidades político geográficas como Municipalidades). El estudio trata de crear nuevos instrumentos teóricos y metodológicos que permitan identificar la estructura que las localidades presentan en la WWW. Estos instrumentos han de permitir llevar a cabo el análisis de esta estructura y observar hasta qué punto proporciona información relativa a los procesos sociales que construyen esta presencia.
Marina Subirats i Martori Els Monogràfics
de B.MM, Núm. 1 Ciutat del Coneixement, 2000
La transformació en una societat del coneixement
obliga a preparar des d’avui mateix les condicions
en què s’ha de desenvolupar. L’augment
de la capacitat d’acció externa vinculada
amb l’ús de les noves tecnologies necessita,
com a contrapartida, un augment de la construcció
interna de la personalitat humana.Per aquesta raó
és essencial distingir entre educació i
formació.
Interarts, Institut de Cultura de Barcelona, 2002
Ajuntament de Malgrat de Mar, 2004
El document és el resultat de les modificacions
introduïdes en el Catàleg ja aprovat inicialment
a causa de l'estimació total o parcial d'al·legacions
presentades i informes emesos pels organismes competents.
|
Dir.: Josep Anton Acebillo, Ramon Folch, 1997
Aquest treball respon a un encàrrec
efectuat el 1996 per Barcelona Regional S.A. [BR] a Estudi
Ramon Folch - Gestió i Comunicació Ambiental
SL.[ERF], el primer resultat del qual es concretà
en 30 informes específics.
Departament Medi Ambient, Generalitat de Catalunya,
1999
Catalunya Estalvia Aigua, 2001
Pla territorial metropolità de Barcelona. Equip
redactor, 1999
Departament Medi Ambient, Generalitat de Catalunya,
Medi Ambient: Tecnologia i cultura, núm.22, 1998
UNEP-EEA, 1999
Jordi SERRA, Elisabet ROCA, Eurosion Project. ICTA-UAB,
L'ordenació del Litoral Català, Revista
Papers, Regió Metropolitana de Barcelona núm,
41, juliol 2004
Ent Enviromental and management, 2003
Diagnosi, disseny i configuració de la sistemàtica
de recollida continuada de dades, prognosi, propostes,
anexes.
Informe resultat d'un conveni FNCA-ACA, 2004
Universitat Politècnica de Catalunya
M. Louis Le Pensec - Conservatoire du Littoral, 2001
Jordi Serra Raventós, UAB, 2002
The role of coastal zone information systems in a socio-environmental
change study within an spatio temporal and interdisciplinary
approach: A case study of the Catalonian coastal zone.
Agència Catalana de l'Aigua
Agència Catalana de l'Aigüa - Generalitat
de Catalunya, 2002
Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda,
2004
Greenpeace España, 2005
Des
de l'any 1993 el Servei
del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
promou, com a primer pas en la implantació de les
agendes 21 locals, la realització de les Auditories
Ambientals Municipals.
-
L'Auditoria Ambiental del Baix Maresme té
per objectiu orientar les polítiques municipals
d'Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, el Masnou, Premià
de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar
de Mar i Teià en la recerca d’un desenvolupament
més sostenible. L’Auditoria s’ha
realitzat en el marc del Programa d'auditories ambientals
i agendes 21 locals de la Diputació de Barcelona
al qual s’han adherit aquests 9 municipis, demostrant
així la seva voluntat i compromís de
dur a terme el procés d'Agenda 21 Local, en
el que l’Auditoria Ambiental és la fase
inicial.
-
- -
Auditoria realitzada segons la metodologia del programa
d'Auditories Ambientals Municipals de l'Àrea
de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
Aquest ajuntament ha endegat, amb l'auditoria, un procés
d'Agenda 21 local.
|
Generalitat de Catalunya, Departament de Comerç,
Turisme i Consum, 2004
Breu diagnosi socioeconòmica.
Diputació de Barcelona, Àrea de Promoció
econòmica, 2005
Breu diagnosi socioeconòmica i estratègies
de desenvolupament.
Gabinet d'Estudis Econòmics S.A, 2004
Diagnosi estratègica orientada a temes econòmics
i d'ocupació. Incorpora també un capítol
de conclusions i propostes estratègiques per a
cada municipi.
Centre específic de recerca de la UPC, 2003
Síntesi de diagnostic i propostes estratègiques
en curs per a cada municipi del Garraf.
Eduardo Rojo Torrecilla, 2003
Estudi comparatiu de les diverses eïnes de política
de treball a Espanya.
Pla General d'ocupacó de Catalunya, 2004-2006
Diagnosi del mercat de treball a Catalunya i Reptes i
Mesures del Pla d'Ocupació de Catalunya.
PROCAM, 2004
Estudi elaborat pel Servei d'Estudis de Caixa Catalunya,
amb la col·laboració de l'equip d'investigació
del Departament d'Economia Aplicada de la UAB, dirigit
pel catedràtic d'Economia Aplicada Josep Oliver
Alonso.
Salvador Antón, L'ordenació del Litoral
Català, Revista Papers, Regió Metropolitana
de Barcelona núm, 41, juliol 2004
David Moreno i Lobera, Activa Prospect, CRESC-
UGT, núm. 5, pp. 181-199, 2004
L'article analitza des d'una perspectiva històrica
la influència de les dinàmiques de localització
i deslocalització. Es basa en un estudi previ encarregat
per l'Ajuntament del Prat del Llobregat amb el títol:
Incidència de la configuració del territori
en la dinàmica empresarial del Prat del Llobregat,
2003. Els resultats indiquen una manca de sòl industrial
i un augment de la pressió de l'activitat residencial
en detriment de la industrial. Al mateix temps, les obres
en infrastructures i equipaments en curs al Prat, poden
atreure activitats comercials i empreses intensives en
noves tecnologies i coneixement. Hi ha pertant, una potencial
expulsió d'activitats productives extensives cap
a la segona corona de l'Àrea Metropolitana o països
extrangers, alhora que es potencia la localització
d'altre tipus d'activitats la ubicació de les quals
es un recurs de competitivitat.
Papers de la Societat del Coneixement, Diputació
de Barcelona i CCCB, 2002
Les polítiques públiques
en relació a la societat del coneixement, les estratègies
de les ciutats, els canvis en l'estructura social i les
polítiques de benestar, i els nous factors de competitivitat
a les empreses varen ser motiu de diverses sessions monogràfiques.
Unes conferències que hem considerat d'utilitat
per a polítics i directius locals, ja que es tracta
de referències, anàlisis i reflexions sobre
els canvis i les incerteses per a les nostres ciutats
i pobles que cal tenir presents en el seu bon govern.
Coord, Dra. Montserrat Freixa Blanxart, Universitat
de Barcelona, Departament de Benestar Social Generalitat
de Catalunya, 2003
Estudi del procés d’integració
de la població d'immigrants estrangers. Aplica
en la metodologia un qüestionari elaborat pel “Ministerio
de Trabajo y Asuntos Sociales” amb alguna modificació
proposada des del Departament de Benestar Social de la
Generalitat de Catalunya.
Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona,
condicions de vida i hàbits de la població,
IERM - Monografies núm. 3 - 2000
Estudi socioeconòmic de la comarca del Maresme:
població i llars, habitatges i mobilitat residencial,
treball, ingressos, consum, cultura i lleure, equipaments,
medi ambient i qualitat de vida, conclusions.
Ricard Pié i Ninot, Josep M. Vilanova i Claret,
Consell Comarcal del Garraf, 2004
Departament de Promoció Econòmica de
Reativació Badalona, S.A, 2000
Consta de una anàlisi i estructura econòmica
de Badalona, comparativa territorial i temporal. Estructura
econòmica dels polígons industrials; i anàlisi
de la qualitat dels polígons industrials. Realitzat
per Reactivació Badalona l'any 2002 segons les
dades de l'IAE del 2000. El resultat és una mapificació
de la distribució per sectors econòmics
de les empreses dels polígons de Badalona
Martí Perellada, Gemma Garcia, Institut d’Economia
de Barcelona, UB, 2003
|
Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya
El sector de la construcció ha estat un dels més actius de l’economia catalana durant
el darrer cicle expansiu iniciat ja fa més de set anys. El creixement acumulat de la
producció del sector, en termes reals, ha estat del 40,3% entre els anys 1998 i 2004,
gairebé el doble del experimentat pel PIB català, que en el mateix període ha estat
del 24,5%. Dins del sector de la construcció, sense cap dubte, el subsector que ha
experimentat un creixement sostingut més fort ha estat el de l’edificació residencial,
amb un creixement acumulat del 65,4% i una variació anual mitjana de 7,5% (front a
un increment mitjà del PIB del 3,5%).
Coord. M. Antònia Monés Josep M.
Carrera, Conèixer Barcelona, Ajuntament de Barcelona,
2003
El treball analitza l'evolució de la població
autòctona i les previsions d'ocupació per
a la Regió, i en deriva quines seran les necessitats
de població immigrada. Igualment, l'estudi aborda
les necessitats d’habitatge que comporta l’evolució
de la població total, fortament condicionada per
l'estructura d'edats i els fluxos migratoris.
Carme Trilla, Col·lecció Estudis Socials,
Núm.9, Fundació La Caixa, 2001
Les polítiques d'habitatge han hagut d'afrontar
una forta expansió de la demanda, provocada per
la necessitat d'adaptar el parc als nous estàndards
de qualitat, per la gran expansió de la població
i pels canvis en l'structura familiar, amb l'auge de les
llars unipersonals. Aquestes circumstàncies fan
convenient un estudi comparat de les polítiques
d'habitatge seguides a Europa.
Joan Busquets, L'ordenació del Litoral Català,
Revista Papers, Regió Metropolitana de Barcelona
núm, 41, juliol 2004
Amador Ferrer, L'ordenació del Litoral Català,
Revista Papers, Regió Metropolitana de Barcelona
núm, 41, juliol 2004
Silvia Salvático, Joaquim Garcia Strino, UPC
2003
Té dues parts: Estudi urbanístic
del Baix Maresme i Estudi mediambiental del Baix Maresme.
Amb l’objectiu d’entendre la complexitat d’un
territori canviant amb l’ajuda dels Sistemes d'Informació
Geogràfica. Aporta anàlisi i material gràfic.
Auditoria Ambiental de Badalona -Versió provisional
El contingut d'aquest document és resultat de
la integració dels apartats d’anàlisi
precedents. Com a document de diagnosi tracta els temes
de forma conjunta. Fa
referència als aspectes següents: els elements
organitzadors del territori, el planejament
territorial i els aspectes més estructurals de
la ciutat i el territori del municipi de
Badalona.
|
Marc Ajenjo Cosp, Juan Antonio Módenes Cabrerizo,
CED, 2003
L'objectiu genèric d'aquesta recerca, finançada
per ACESA, és l’anàlisi de la incidència
que les autopistes i/o vies ràpides tenen sobre
els municipis propers. Es centra en l’anàlisi
de les possibilitats laborals. La mobilitat espacial per
motius laborals expressaria empíricament la potencialitat
teòrica de mobilitat que ofereix la xarxa de comunicacions
disponible.
Juan Antonio Módenes Cabrerizo (et al.), Aportacions
22, Observatori Català de la Joventut, Generalitat
de Catalunya, 2003
Aquest treball s'inscriu dins el projecte Población
y migraciones en Cataluña. Estudio territorial,
histórico y prospectivo, finançat pel Ministerio
de Ciencia y Tecnología. S’analitza des d’una
perspectiva territorial les característiques sociodemogràfiques
del jovent català i la seva mobilitat migratòria
durant la dècada dels noranta a partir d’una
classificació dels municipis amb unes característiques
socials, econòmiques i demogràfiques similars.
Els municipis del litoral metropolità apareixen,
bàsicament en dos grups d’aquesta classificació:
Municipis urbans centrals. La composició territorial
d’aquest grup correspon al continuum urbà
de la regió metropolitana de Barcelona i les altres
ciutats—sense incloure els espais que conformen
els municipis de classes mitjanes i altes-. És
eminentment urbà, té continuïtat territorial,
encara que presenta un grau de dispersió alt en
les característiques educatives i d’ocupació.
I Municipis amb dinamisme demogràfic i de l’habitatge.
Són sectors geogràfics beneficiaris de la
desconcentració demogràfica de les àrees
urbanes.
Marc Ajenjo Cosp, Albert Sabater Coll, XVIII Congreso
de la Asociación de Geógrafos Españoles,
2003
Estudia tant l'impacte de les migracions sobre el percentatge
de sortides, com respecte a la distància entre
la residència i el lloc de treball. La conclusió
de què la immigració influeix tant en les
sortides per treball com en la distància recorreguda
serà qüestionada amb la introducció
de terceres variables de manera que es distinguirà,
quina part de la diferència entre els que han immigrat
i els que no pot atribuir-se a comportaments diferents
i quina part s’ha d’atribuir a característiques
endògenes de la immigració.
Joan Alemany, L'ordenació del Litoral Català,
Revista Papers, Regió Metropolitana de Barcelona
núm, 41, juliol 2004
Comissió institucional promotora de la setmana
de la mobilitat, 2004
Barcelona Regional - Consell Comarcal del Maresme,
2004
Una proposta basada
en diversos estudis anteriors i consensuada per tots els
partits polítics, aprovada al Ple.
Joan Miró i Farrerons, profesor de la UPC, conferencia
en La Coruña, 2001
Analitza i defensa la necessitat de la variant de Mataró,
en tant que inversió en Capital Fix Urbà
per a la ciutat.
Estudi
sobre l'ordenació de la utilització dels
carrers per part dels vehicles i vianants. A través
de l’organització de la circulació
i l’estacionament, així com de les actuacions
urbanístiques, s’està treballant per
desenvolupar el model ideal de ciutat, on es prioritza
l’ús dels carrers en benefici dels vianants,
la creació d'espais de trobada per a la comunitat
i alhora aconseguir una millora en la circulació
i estacionament dels vehicles.
|
|
|
|
Pla estratègic del sector cultural de la ciutat
de Barcelona
