La política de muntanya a Catalunya

A Catalunya, les comarques considerades de muntanya són l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, la Vall d'Aran, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès i el Solsonès. A aquestes comarques cal afegir-hi 135 municipis considerats zones de muntanya. Tota aquesta àmplia dimensió territorial, que representa el 46% del país, necessita d'una gestió concreta i d'una atenció especial.

Els plans comarcals de muntanya especifiquen uns objectius globals i unes directrius específiques per al desenvolupament de les comarques de muntanya. S'elaboren en col·laboració entre els diversos departaments de la Generalitat que actuen a la zona, els consells comarcals corresponents i els habitants del territori. Fins el 2005, la Generalitat invertirà en aquestes comarques 926 milions d'euros. Si hi afegim l'aportació de l'estat, la xifra arriba fins a 1.374 milions d'euros.

Lògicament, no totes les comarques plantegen els mateixos reptes ni pateixen els mateixos dèficits, però sí que tenen unes característiques comunes com poden ser la particular orografia muntanyenca, un model econòmic o la forta personalitat dels seus habitants.

El compromís del Govern de la Generalitat és garantir l'equilibri en el territori i facilitar que tots els municipis i comarques de Catalunya s'integrin en el progrés social i econòmic del segle XXI. L'objectiu del Programa de Política General de Muntanya, que depèn del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, és unir sota una sola direcció totes aquelles polítiques que incideixen en el desenvolupament de les comarques de muntanya amb la voluntat de donar un impuls polític de seguiment i coordinació a tota l'acció del Govern que incideix en aquesta zona del país. Amb aquest programa, es pretén que aquestes comarques tinguin un interlocutor directe per al seu desenvolupament. La dinamització del Consell General de Muntanya, com a òrgan que aglutina diverses administracions i on podem definir les sinèrgies comunes de totes aquestes comarques, és un altre element rellevant del Programa de Política general de Muntanya.

Actualment, ens trobem en fase d'execució dels tercers plans comarcals. El Govern fins a la data ha invertit a l'Alt Urgell 141,43 M  (23.531 MPTA) i es preveu que pels propers plans comarcals que finalitzen el 2005 la inversió sigui, per a l'Alt Urgell, de 180,62 M  ( 30.052 MPTA). Les principals actuacions que es duran a terme són:

- Condicionament de la C-14 (53,88 M )
- Reforç de la L-511 entre Coll de Nargó i Isona (2,64 M ), que connecta amb el Pallars Jussà.
- Millora dels camins Montferrer-Castellbò (0,28 M , 2001) i Tuixén-Coll de Port (0,23 M , 2001).
- Acabament de les obres de la via Tuixén-Josa-Gósol (2,40 M ).
- Programa d'actuacions específiques a muntanya per a l'arranjament de la xarxa veïnal i rural (3,00 M ).
- Creació de sòl residencial i de promoció d'habitatges (en conjunt, 6,30 M )
- Construcció del nou edifici judicial de la Seu d'Urgell que anirà lligada a l'entrada en funcionament del nou jutjat de 1a Instància i Instrucció (2,10 M ).
- Construcció de l'Arxiu històric comarcal a la Seu d'Urgell (0,36 M ).
- Les actuacions de millora de l'abastament d'aigua (2,33 M ), a Montferrer i Castellbò, la Seu d'Urgell i altres municipis.

En qualsevol cas, la importància de les muntanyes té aquest any un nou element d'interès ja que enguany se celebra l'Any Internacional de les Muntanyes que les Nacions Unides han declarat per aquest 2002. Al llarg dels propers mesos, tindran lloc arreu del territori un seguit d'actes que donaran a conèixer la importància de la muntanya al nostre país i al món.

Les muntanyes són illes de diversitat biològica i cultural, dipositàries de llengües i tradicions que enriqueixen la nostra experiència humana, per tant és un bon any per donar-ho a conèixer. Per això, tindran lloc diverses jornades sobre el desenvolupament sostenible a les zones de muntanya i es donaran a conèixer un seguit d'iniciatives polítiques i econòmiques que han de garantir el desenvolupament d'aquestes comarques tant des del punt de vista social com de manteniment ecològic del territori.

Montserrat Candini
Directora del Programa de Política General de Muntanya