LES XARXES D’ARMILLA

Si Armilla és així per incompleta o perquè ha estat enderrocada, si hi ha al darrera un encantament o un caprici, jo ho ignoro. El fet és que no hi ha murs, ni teulades ni paviments, no hi ha res que la faci semblar ciutat excepte les canonades d’aigua que pugen verticals on haurien d’haver les cases i es ramifiquen on hi hauria d’haver els pisos: una selva de tubs que acaben en aixetes, sifons, sobreexidors. Contra el cel blanqueja algun lavabo o banyera o d’altres artefactes, com fruits tardans que han estat penjats de les branques.

El paisatge d’Armilla és amorf, cúmul d’objectes, històries de tota mena superposades aleatòriament: ruïnes abandonades i obres a mig fer, platges plenes de banyistes i sinuosos enllaços d’autopistes, nens jugant a futbol, un pastor seguit del seu ramat, una central nuclear, una família en bicicleta, i un llarg etcètera de situacions de tota mena; és un paisatge confús, segons com molt simple, d’un valor comunicatiu gairebé nul, hipersimplificat, i dins del maremàgnum d’objectes escampats qualsevol cosa, qualsevol ciutat preexistent, esdevé una anècdota efímera. És una ciutat, si es pot dir així, trencada a trossos, com un vell zoològic amb els animals classificats i tancats en gàbies grans i petites, escampades sense ordre ni concert per un parc excessivament senyalitzat. A primer cop d’ull, Armilla sembla massa complicada, gairebé caótica, però en realitat s’ha fer a peces, peces estàndards ensamblades per procediments certificats per empreses i professionals especialitzats; és un paisatge gairebé plegable, portàtil, mòbil, transportable. La complicació d’aquest paisatge artificial contrasta amb l’aparent senzillesa del paisatge natural, de les altres ciutats, que en realitat resulta de processos molt complexos.

El més important d’Armilla són les xarxes a les que qualsevol lloc es connecta per rebre informació, energía, recursos, els sistemes subterranis de transport públic, les estacions d’intercanvi entre les diferents xarxes, d’escala local i global, esteses en totes direccions. Avui, costa de trobar una ciutat que no sigui Armilla.