 |
tornar |
26 de juny de 2007
Perpinyà / Perpignan, Pirineus Orientals
El departament de Pirineus Orientals fa una aposta decidida pel sector del transport i distribució de mercaderies, i la seva comercialització internacional. La plataforma “Pyrénées-Méditerranée”, integrada per centres logístics, terminals de transport i un gran mercat a l’engròs mou 1,5 milions de tonnes anualment i factura 10.000 M€. Es percep que l’arribada de l’alta velocitat als Pirineus Orientals (2009-2012) representarà un canvi important en les relacions regionals del departament. La continuació de la línia cap al nord podria tardar encara força temps a dur-se a terme (els debats públics començaran a 2008), i la connexió privilegiada amb Barcelona podria fer virar l’orientació del territori cap al sud, sobretot per a les noves generacions...
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
La població a Pirineus Orientals se situa actualment al voltant dels 420.000hab, i continua en augment. Existeixen moviments migratoris importants cap al departament, principalment de francesos i altres europeus que volen instal·lar-s’hi atrets per la qualitat de vida que ofereix l’entorn mediterrani.
OCUPACIÓ DEL SÒL
El sól disponible està limitat per les àrees innundables, i altres zones amb risc, i la necessitat de conservar l’activitat agrícola.
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
El departament dels Pirineus Orientals forma part de la regió del Languedoc-Roussillon juntament amb els departaments de l’Aude, l’Hérault, el Gard i la Lozère.
EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA
El teixit productiu de la regió es caracteritza per una predominança de petites i mitjanes empreses (el 80% dels establiments tenen menys de 10 treballadors). El sector serveis representa avui dia el principal sector de l’economia del departament, i s’espera que anirà a més en els propers anys. Cal reforçar els serveis d’alt valor afegit.
La logística és un dels motors del departament, girant al voltant de les instal·lacions de Grand Saint Charles, primer centre distribuïdor de fruites i verdures d’Europa. El turisme i l’agricultura també tenen un pes important, especialment la viticultura.
INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT AERI
L’oferta d’aeroports a menys de 200km de Perpinyà és àmplia. De la banda de França, Perpinyà acull 0,5 milions de viatgers annuals, mentre que Toulouse a 200km (2h) en desplaça 5,6 milions, i Montpellier a 150km (1h30) en desplaça 1,3 milions. Béziers i Carcassona també tenen aeroport, el segon dels quals és base d’operacions de la companyia Ryanair.
L’aeroport de Girona i el de Barcelona (45min – 3,6 milions de viatgers; 2h – 30 milions de viatgers respectivament), guanyen influència a Pirineus Orientals. S’apunta caldria reforçar el transport públic amb l’aeroport de Girona per a facilitar-ne l’accés des de Perpinyà, ja sigui amb serveis de bus adequats com amb ferrocarril.
Tot i això, es creu important apostar per l’aeroport de Perpinyà-Rivesaltes i procurar atraure-hi viatgers de fora del departament. El pes d’aquests viatgers sobre el total es troba actualment entre el 5% i el 10%. Un aeroport fort potenciaria el turisme a la regió. La clau està en volar a Perpinyà, perquè si es fa a través de Girona, la Costa Brava acaba captant una part important d’aquests turistes.
INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES
Es percep que l’arribada de l’alta velocitat als Pirineus Orientals (2009-2012) representarà un canvi important en les relacions regionals del departament. La continuació de la línia cap al nord podria tardar encara força temps a dur-se a terme (els debats públics començaran a 2008), i la connexió privilegiada amb Barcelona podria fer virar l’orientació del territori cap al sud, sobretot per a les noves generacions.
INFRAESTRUCTURES VIÀRIES
Globalment, les infraestructures viàries dels Pirineus Orientals s’estimen adequades. S’apunta a la millora de la seva gestió per a solucionar alguns episodis de congestió. En referència a la fórmula de peatge de les autopistes, no s’esperen canvis en el sistema i s’apunta que el dia que es desdoblin les actuals carreteres nacionals, possiblement passaran a ser també de pagament.
INFRAESTRUCTURES PORTUÀRIES
Port-Vendres és l’únic port dels Pirineus Orientals que té activitat comercial. Integrat dins la plataforma “Pyrénées-Méditerranée”, gestiona anualment 220.000 tones de mercaderies, bàsicament de fruita i llegums que venen del Magrib. Es preveu igualment una línia regular tipus ferri per a vehicles fins a Tànger.
INFRAESTRUCTURES LOGÍSTIQUES
El departament de Pirineus Orientals fa una aposta decidida pel sector del transport i distribució de mercaderies, i la seva comercialització internacional. La plataforma “Pyrénées-Méditerranée”, integrada per centres logístics, terminals de transport i un gran mercat a l’engròs mou 1,5 milions de tonnes anualment i factura 10.000 M€.
Es preveu el doblament de la planta de transport combinat de le Boulou, així com el potenciament de Port-Vendres. Cal treure partit de la situació estratègica del departament, al pas dels fluxos de transport entre la Península Ibèrica - Magrib, i la resta d’Europa. Es vol que Perpinyà sigui un punt important de seguiment i distribució de les mercaderies cap a la resta del continent. Cal reforçar l’atractivitat de les instal·lacions franceses de serveis per als transportistes per a superar la competència espanyola.
ALTRES INFRAESTRUCTURES
S’apunta la necessitat de fer arribar la banda ampla d’internet i una cobertura adequada de telefonia mòbil a tot el territori del departament, incloses les àrees menys poblades.
Altres temes oberts en qüestió d’infraestructures són la interconnexió elèctrica pels Pirineus que EDF preveuria fer passar pel departament, o la possibilitat de realitzar un trasvassament d’aigua des del Roina cap a la regió metropolitana de Barcelona.
IMPACTES AMBIENTALS
Les principals preocupacions ambientals del departament són els riscos d’inundacions i incendis forestals, la erosió, la pèrdua de platges i els allaus. La regió del Llenguadoc i Rosselló és una de les més exposades a riscos naturals, i per això, el Contracte Projecte Estat-Regió (CPER) Languedoc-Roussillon 2007-2013 preveu fortes partides en aquesta matèria.
MODELS DE GESTIÓ I FINANÇAMENT D’INFRAESTRUCTURES
Les grans infraestructures es financien a través dels pressupostos establerts en els contractes entre les Regions i l’Estat Francès, mentre que el govern resta a càrrec dels departaments.
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
