 |
tornar |
19 de juliol de 2007
Debat sobre infraestructures a Mallorca
La població de l’illa continuarà creixent, concentrada majoritàriament a Palma, amb un pes relatiu creixent de la resta de municipis, i la seva economia seguirà lligada al turisme. És important reformular el model de gestió de l'aeroport de Son San Joan que, mantenint la titularitat pública, hauria d’obrir la gestió als actors econòmics i polítics de les illes i propiciar un model de gestió amb criteris empresarials. Als residents a les illes es subvenciona el 50% del bitllet de transport a la península; tot i que aquesta subvenció es considera necessària, seria més eficient si s'establís no en termes relatius al preu del bitllet que paga l'usuari, sinó com a una quantitat fixe en relació al cost de l’operador. Hi ha acord en la necessitat d’ampliar la capacitat del port de Palma, i d’optimitzar la seva gestió; una possibilitat és la construcció d’un nou dic a ponent, acompanyada de la millora dels accessos terrestres, i una altra la construcció d’un port sec o central logística, propera al port i a l’aeroport. El port de l’Alcúdia podria guanyar quota com a complementari al de Palma. No s’espera que a curt termini es construeixi l’autovia Inca-Manacor, però sí el nou cinturó de Palma, i sembla probable que la construcció de “vies parc” contribuirà a l’atracció de turisme de major poder adquisitiu. Els perllongaments del ferrocarril cap a l’Alcúdia i Cala Rajada, i els de l’entorn de Palma es faran possiblement a mig termini. Hi ha una gran demanda d’amarratges. La fibra òptica hauria d’arribar a tots els punts de l’illa abans de 2010. La construcció de dessaladores pot posar fi al problema d’abastament d’aigua que pateix l’illa.
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
La població de Mallorca se situa al voltant dels 800.000 habitants censats, aproximadament un 80% de la població de les Illes Balears. Palma concentra la meitat de la població de l’illa, i només 8 dels 53 altres municipis de l’illa tenen un pes superior als 15mil habitants, però sempre inferior als 50mil. D’aquests, Calvià, Marratxí i Llucmajor es troben a l’entorn de la capital, i la resta són Manacor, Felanitx, Inca, Pollença i l’Alcúdia.
L’evolució de la població a l’illa de Mallorca ha anat a l’alça de forma constant durant la segona meitat del segle XX. Així, en el període 1950-2000, la població es va duplicar, i en el 2000-06 l’augment enregistrat ja ha estat d’un 17%. Tot i les incerteses, és possible que es mantingui la tendència a l’alça en els propers anys, i això no es considera un factor especialment positiu. En aquests moments, el 43% dels residents a Mallorca ha nascut fora de les illes, i 16% són estrangers.
OCUPACIÓ DEL SÒL
El sector de la construcció aporta un 10% del PIB de Mallorca. El negoci immobiliari és un dels principals de l’illa, lligat al sector del turisme. L’any 2005, el 36% dels habitatges de l’illa eren segones residències. En paral·lel, s’ha enregistrat un encariment generalitzat dels preus del sòl que dificulta en alguns punts de l’illa l’accés a l’habitatge per part dels residents d’alguns municipis.
Existeix una certa preocupació a propòsit de quins són els límits del creixement urbanístic i la protecció estable dels valors naturals i paisatgístics d’un territori insular que es caracteritza per la superfície limitada i per la vulnerabilitat davant la pressió turística.
D’altra banda, hi ha una creixent inquietud de certs sectors per la manca de sòl industrial a preus competitius. L’elevat preu del sòl industrial dificulta la viabilitat de les inversions. Un segon problema deriva de la localització d’instal·lacions industrials en sòls fora d’ordenació o qualificats com a rústics, d’acord amb el planejament vigent. Es tracta d’indústries que en el seu dia varen obtenir permisos d’activitat, però que en l’actualitat, la qualificació del sòl on es troben genera problemes importants per a desenvolupar-se plenament.
EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA
L’economia de Mallorca es caracteritza per un pes dominant del sector serveis sobre la resta de sectors. Els serveis contribuïen l’any 2006 en un 72,1% del PIB de l’illa, i generaven el 75% dels llocs de treball (2002). En canvi, la indústria té un pes reduït, aportant tan sols un 4% del PIB de l’illa l’any 2006. La major concentració industrial de les Illes se situa a l’entorn de Palma, però també a Inca i Manacor.
El diagnòstic del Pla Territorial de Mallorca apuntaria una escassa diversificació de l’economia i una forta dependència de l’activitat turística, activitat especialment sotmesa a règims estacionals. També s’apunta al fet que l’elevat cost del sòl dificultaria la implantació i desenvolupament d’altres activitats econòmiques com són l’agricultura o indústria, que en general serien menys rendibles que el sector immobiliari.
INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT AERI
L’únic aeroport comercial a Mallorca és el de Son Sant Joan. Amb 22,4 milions de passatgers l’any 2006, és el 3r aeroport del país després de Barajas i el Prat, i també un dels més rendibles. Va ser ampliat l’any 1997, i actualment s’hi preveu la construcció addicional d’un hangar de manteniment d’avions. Aquesta operació s’estima podria atraure noves companyies aèries a establir-se a Mallorca, així com indústries especialitzades en manteniment d’aeronaus que generen activitat econòmica d’alt valor afegit. La construcció d’una tercera pista, que s’havia proposat en cert moment, ha quedat finalment descartada per les disposicions del Pla territorial de Mallorca. Tot i això, s’estima que amb les actuals instal·lacions és possible augmentar de forma substancial la capacitat de l’aeroport, tant pel que fa al nombre d’operacions, com pel que respecta a la superfície útil de terminal.
Existeix una forta estacionalitat en els trànsits a Son San Joan. Les diferències del nivell d’explotació de les instal·lacions entre la temporada turística i la temporada baixa són acusades. Addicionalment, durant la temporada alta es detecten importants pics de demanda concentrats en determinades franges horàries, sobretot en caps de setmana. La capacitat tant del camp de vol com de les instal·lacions de terra en aquestes hores punta comença a saturar-se, mentre que durant les hores vall destaca una baixa operativitat. Alguns estudis apunten que la gestió variable de les taxes aeroportuàries podria suavitzar aquest fenomen.
L’aeroport té accés per autovia des de Palma, i es preveu que en un futur també hi arribi el nou cinturó de ronda. El servei d’autobusos que enllaça el port de Palma, el centre urbà i l’aeroport, té un cost de 1,80€ per viatge. Hi ha servei entre les 6h del matí i les 2h de la matinada, i la freqüència de pas està al voltant dels 15min. Es preveu igualment l’arribada de serveis ferroviaris en el futur (metro/metro lleuger/tramvia).
Alguns sectors denuncien que l’aeroport té un impacte ambiental excessiu. Passaria per ser un dels 3 majors consumidors d’electricitat de l’illa, i presentar problemes de contaminació acústica.
L’aeròdrom de Son Bonet, la primera instal·lació aeroportuària que es va construir a l’illa es troba gestionat per AENA, i compleix actualment funcions d’aviació esportiva i de formació.
Gestió del transport aeri
Existeix interès en una possible reformulació del model de gestió de Son San Joan, que sense passar per la seva privatització, hauria d’obrir-ne la gestió als actors econòmics i polítics de les illes, o si més no, propiciar-ne un model econòmic empresarial. Una millor gestió de les taxes, de les instal·lacions, i de la promoció fora de les illes, hauria de permetre d’entre altres captar un turisme menys estacional i amb més poder adquisitiu, optimitzar l’oferta comercial de les terminals, o incentivar el trànsit d’aeronaus menys contaminants.
Una peculiaritat del sistema de transport aeri insular és la subvenció de bitllets per a residents. El govern finança actualment el 50% del seu cost. Tot i que en general el concepte de subvenció es considera positiu, des del sector se’n discuteix la forma de calcular-ne la seva quantia final. S’apunta que l’aplicació de descomptes fixos seria més justa que la de descomptes percentuals. També que per vols inter-insulars, declarats de funció pública, la subvenció hauria de garantir l’establiment de tarifes equiparables a les de l’AVE, per trajectes de durada similar. Actualment, un bitllet Madrid – Ciudad Real costa 22€ per 50min de trajecte, i aquest és el preu que l’usuari hauria de pagar pel vol Maó – Palma, igualment de 50min.
INFRAESTRUCTURES PORTUÀRIES
Els dos ports comercials de Mallorca són el de Palma i el de l’Alcúdia. A banda d’aquests ports classificats d’interès general i gestionats pel govern central de l’estat, són competència del govern de les illes la gestió o concessió de la resta de ports pesquers i esportius.
El port de Palma va manipular l’any 2006 8’2 milions de tones de mercaderies i 144mil TEU. Actualment s’hi desenvolupa el 75% del tràfic de mercaderies per via marítima i la tendència de creixement actual portarà a percentatges superiors. Per les seves instal·lacions hi varen passar 1’9 milions de passatgers l’any 2006. El 40% d’aquests passatgers correspon als creuers, sector que ha crescut un 70% des de l’any 2000. Caldrà realitzar millores urgentment per adaptar el port a les noves tipologies de bucs que estan apareixent, considerablement més grans que les actuals. Pel transport regular de passatgers, 3 companyies ofereixen serveis entre Palma i la península (Barcelona, València, Dènia), i així com entre Palma i Eivissa i Maó.
Hi ha acord sobre la necessitat d’ampliar la capacitat de traginament del port de Palma. Una possibilitat és la construcció d’un nou dic a ponent acompanyada de la millora dels accessos terrestres. Una altra és la construcció d’un port sec en un emplaçament adient. A curt termini, però, es considera prioritari reorganitzar els molls per tal d’optimitzar l’espai disponible, i sobretot evitar la mescla dels trànsits de persones i mercaderies.
El port de l’Alcúdia va manipular l’any 2006 1’6 milions de tones de mercaderies, bàsicament productes energètics, i va acollir 150mil passatgers. Des d’aquest port 2 companyies ofereixen servei regular de transport de passatgers cap a Ciutadella. S’ha dit que el condicionament de les seves instal·lacions i accessos terrestres podria convertir el port de l’Alcúdia en una alternativa atractiva al port de Palma pel tràfic de mercaderies. Tot i que això es consideraria positiu, des del sector no es creu massa probable que acabi succeint. De fet, el port de l’Alcúdia té unes característiques de geometria i de corrents marins que no permeten calats importants, la qual cosa restringeix l’accés de vaixells de grans dimensions.
Pel que fa al sector esportiu, dels 65 ports que hi ha a les Illes Balears, 45 es troben situats a les costes de Mallorca. L’oferta actual és de 14.625 amarradors, cosa que representa el 73% de l’oferta total de les illes. L’opinió del sector és que existeix una forta demanda potencial que no es troba satisfeta actualment, però la posició del govern no sembla passar, ara per ara, per un pla generalitzat d’ampliació d’instal·lacions portuàries.
Gestió del transport marítim
El sector marítim tendeix progressivament cap a la utilització de vaixells híbrids de càrrega i passatgers, de dimensions mitjanes que permeten transportar en uns temps competitius mercaderies i persones des de la península fins a les illes. Es sol emprar vaixells tipus ro-ro, on les mercaderies es transporten en horitzontal, directament carregades en camions que s’estacionen dins les bodegues del vaixell. El procés de càrrega i descàrrega en origen i destinació és ràpid, i no requereix grans superfícies d’operació.
Aquesta tipologia de vaixell porta associat un problema notable: la mescla de trànsits de persones i mercaderies. L’amarratge d’aquest tipus de vaixells s’ha de realitzar prop de la ciutat, ja que no és factible desembarcar els passatgers en àrees remotes i marcadament industrials del port. I d’altra banda, en aquestes zones més urbanes del port el tragí intens de camions té impactes negatius importants. Cal adoptar una estratègia decidida per a segregar adequadament ambdós tipus de trànsits i minimitzar-ne aquests impactes.
D’altra banda, el sector expressa la seva preocupació pel fet que el sistema de taxes portuàries estigui basat en unitats de pes. Així, el trànsit de contenidors, tot i tenir més requeriments d’espai en instal·lacions de terra, i comportar una manipulació més costosa -la qual cosa és especialment crítica a Palma on hi ha mancances importants en aquest sentit,- acaba pagant menys que el de camions perquè té una tara molt inferior per unitat de volum de mercaderia manipulada.
Pel que fa al transport de viatgers, existeixen 3 companyies que operen entre Palma i la península (a Barcelona, Dènia i València). Des de Palma també es possible viatjar cap a Eivissa, i un cop a per setmana a Maó, mentre que a l’Alcúdia i a Cala Rajada s’ofereixen serveis cap a Ciutadella. La freqüència dels serveis depèn de l’època de l’any. Tot i la recent incorporació a les flotes de vaixells ràpids que redueixen sovint els temps de viatge a més de la meitat del valor actual, no es creu que aquests serveis arribin a competir directament amb l’avió. De forma anàloga al transport aeri, els residents de les illes tenen els bitllets subvencionats un 50%.
INFRAESTRUCTURES LOGÍSTIQUES
La totalitat del transport de mercaderies dins Mallorca es realitza en camions, fet que es reforça amb la tendència d’ús de vaixells de càrrega horitzontal per abastar l’illa de les mercaderies que necessita. El 75% de les mercaderies arriben per Palma, des d’on es distribueixen cap a la resta de poblacions de l’illa. La superfície de l’àrea terrestre del port de Palma és de 80ha (13 de les quals de magatzems i 30 de vials). A l’Alcúdia, són un total de 19ha (3ha de magatzems i 2’5ha de vials).
Tant el port de Palma com el de l’Alcúdia tenen problemes de manca de superfície d’operació. El nivell de tones carregades/descarregades per unitat de superfície d’operació a Palma és relativament alt comparat amb altres ports d’Espanya, la qual cosa evidencia l’escassa superfície de dipòsit disponible. Hi ha acord en la necessitat d’ampliar-ne la capacitat de traginament. Una possibilitat és la construcció d’un nou dic a ponent acompanyada de la millora dels accessos terrestres. Una altra és la construcció d’un port sec que evitaria les inversions tant importants associades a l’ampliació del port.
Des del sector del transport s’apunta que en aquesta direcció, una solució plausible passaria per la construcció d’una central integrada de mercaderies potent propera al port i a l’aeroport de Palma. Illes Balears és actualment la única comunitat autònoma espanyola que no compta amb una instal·lació d’aquest tipus.
INFRAESTRUCTURES VIÀRIES
Mallorca té 1763km de vies, dels quals 76km són d’autovia i 37 de carretera desdoblada.
L’estructura de la xarxa viària s’organitza en general de forma radial a l’entorn de Palma. Fins fa poc, l’única autovia de l’illa cobria l’eix Palma-Inca. El Pla Territorial de Mallorca (nov’04), però, proposava l’ampliació i perllongament aquest eix fins a Sa Pobla, així com la construcció d’una nova autovia Palma – Llucmajor, el perllongament del tram Palmanova - Peguera, l’autovia Inca – Manacor, les carreteres desdoblades Palma – Manacor i Palma – UIB, i el segon cinturó de Palma.
De totes aquestes obres, només queden pendents de construcció de l’autovia Inca – Manacor i el cinturó de Palma. La primera d’aquestes dues infraestructures es troba gairebé descartada.
El pla territorial proposa l’especialització de la xarxa viària en tres categories: vies estructurants de gran capacitat (on s’hi inclouen les autovies i carreteres desdoblades), una xarxa de carreteres turístiques i una altra de vies ciclistes. La xarxa de carreteres turístiques o “vies parc” s’hauria de concebre com una sèrie de vies que s’integren de forma natural en el seu entorn, i que posen en valor el paisatge pel qual discorren. Aquesta categoria de vies, però, no implica l’assignació rígida de característiques de disseny i/o traçat preconcebudes.
INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES
Des que l’any 1994 es traspassaren al govern de les Illes Balears les competències en matèria de ferrocarril, ha estat una prioritat la posada al dia de les línies existents, la modernització de material mòbil i estacions, i la recuperació d’antics traçats. Aquest és un fet que en general es valora molt positivament. Actualment existeixen tres línies de ferrocarril a l’illa.
- La línia de Palma a Inca, gestionada per l’empresa pública SFM, realitza el servei de rodalies entre l’interior de l’illa i la capital. El servei es cobreix amb 2 trens per sentit i per hora entre les 6h i les 23h. L’any 2000 i el 2003 respectivament se’n va allargat el recorregut amb dos nous ramals que des d’Inca porten a Sa Pobla i a Manacor. Es preveu el futur perllongament dels dos ramals fins a l’Alcúdia i Cala Rajada respectivament.
La línia té una quota de 10% dels viatges del corredor Palma – Inca, i es vol fer arribar fins al 25%. Tot i així, l’explotació continua essent deficitària. La línia ha rebut crítiques referents al seu horari d’explotació, i al desacompasament de les freqüències de pas en el tram Inca – Palma.
- La nova línia de metro entre la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l’estació intermodal de Palma passant pel polígon de son Castelló es va inaugurar a maig de 2006. El Pla Territorial en preveu l’extensió cap a l’aeroport de Son San Joan, i més enllà cap a s’Arenal. Altres ramals de metro/metro lleuger/tramvia enllaçarien Palma amb els seus barris més occidentals i fins a Andratx.
- La línia de Palma a Sóller, gestionada per la iniciativa privada, funciona com a atracció turística.
EL TRANSPORT PÚBLIC PER CARRETERA
L’any 2006 es va aprovar el Pla Director Sectorial de Transport de les Illes Balears (PDSTIB), que en el capítol de transport per carretera buscava la reestructuració del sector per a oferir un servei de qualitat i eficient.
Es partia d’una situació ineficient del servei, amb un gran nombre de companyies concessionàries, que no estaven coordinades entre elles, sense unitat tarifària, i amb presència de línies clarament deficitàries. Això feia que Mallorca, amb un pes demogràfic similar al de Tenerife o Gran Canària, tingués una grau d’utilització de l’autobús entre 4 i 5 vegades més petit.
El pla ha reorganitzat el mosaic de concessions a Mallorca en 5 úniques àrees geogràfiques diferents, reduint-ne de passada el nombre total de companyies explotadores. Els serveis més deficitaris s’han integrat amb d’altres serveis rendibles econòmicament (serveis turístics). S’han recodificat les línies donant-los números en funció de l’àmbit geogràfic on serveixen. Es preveu també la unificació del sistema tarifari i la homogeneïtzació dels títols de transport.
l’any 2002 es va implantar la imatge de marca comuna per a tota la xarxa de transport col·lectiu interurbà, per carretera i ferroviari, TIB (Transports de les Illes Balears). L’any 2004 van finalitzar els treballs de renovació de la totalitat de pals i marquesines de parada de les Illes Balears, dissenyats també segons la imatge de la marca TIB. S’ha endegat una profunda campanya d’informació sobre els serveis, amb la creació d’un servei d’atenció telefònica, i la posta a disposició del públic a través d’internet de tots els horaris de autobusos de les illes.
El total desenvolupament de les actuacions previstes pel pla hauria de permetre un augment significatiu de la quota de l’autobús.
ALTRES INFRAESTRUCTURES
Forma part de les demandes dels sectors econòmics de Mallorca la necessitat de dur a terme la connexió energètica de l’illa amb la península, tant pel que fa a la conducció de gas natural, com al cable de subministrament elèctric. Es tracta d’aconseguir un subministrament més fiable, i que permeti cobrir les puntes estacionals de demanda sense la necessitat de construir noves centrals a les illes. La conducció de gas, pressupostada en 267M€, es preveu que arribi el 2007 a Mallorca des d’Eivissa, i abans des d’Alacant. El cable elèctric es construiria des de Vandellòs per un import de 223M€, i la seva arribada està prevista pel 2011.
L’abastament d’aigua és un problema important a Mallorca. L’any 2005 es preveia la construcció de 4 dessaladores a les Illes Balears, de les quals dues estarien a Mallorca, una Andratx i l’altra a l’Alcúdia. És força generalitzada l’opinió que aquestes obres podrien contribuir a resoldre el problema de l’abastament d’aigua a l’illa.
Pel que fa a les tecnologies de la informació, hi ha convenciment de la necessitat de fomentar l’accés a la banda ampla, i de desplegar les tecnologies del cable a tota l’illa quant abans millor. En aquest capítol la creació del Parc Balear d’Innovació Tecnològica de Palma (ParcBIT) pot representar l’embrió necessari per a potenciar de les tic a les Illes Balears i caldrà seguir-ne la seva evolució.
IMPACTES AMBIENTALS
Els principals problemes ambientals a Mallorca són comuns als de la conca mediterrània: riscos d’inundacions, d’incendis forestals, la erosió del sòl, la manca d’aigua i de sequera. Un punt delicat és la pressió exercida per l’activitat turística i immobiliària sobre el medi natural físic, i sobre les puntes de consum de recursos que implica (aigua, electricitat...).
|
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
