tornar

Gandia, 17 d'abril de 2008
Debat sobre infraestructures a les Comarques Centrals Valencianes

La percepció general és que la població de les comarques centrals valencianes continuarà creixent en els propers anys, especialment a les franges costaneres, i majoritàriament amb nous residents de l’Europa Central i del Nord. Hi ha acord sobre la necessitat d’atraure visitants d’alt nivell econòmic, i per això cal apostar per productes complementaris al turisme tradicional i que deixin diner sobre el territori (golf, visites d’interior...). El tèxtil té un futur incert, però seria molt convenient trobar noves vies per a tirar endavant un sector tradicional i molt arrelat. Es lamenta la manca de suport institucional en aquest capítol.  

Entre les infraestructures que més preocupen als participants cal destacar la inexistència d’instal·lacions logístiques adequades per a la indústria de les Comarques Centrals, el projecte Ferrmed i el perllongament de les Rodalies de València fins a Dénia, i la millora de la línia d'Alcoi. La indústria no té encara a dia d’avui instal·lacions logístiques; hi ha alguns projectes en marxa (parc d’Ontinyent) però encara en construcció, i les grans instal·lacions projectades per la Generalitat encara es faran esperar alguns anys. És prioritari definir el model de desenvolupament del Port de Gandia, que pot mantenir l’actual activitat comercial situada a la dàrsena exterior i que dóna servei a algunes empreses de la regió, però que pot ser compatible amb un ús recreatiu i turístic de la dàrsena interior. En aquest sentit, Dénia és un exemple de les possibilitats d’un port d’aquest tipus, tot i que a Dénia hi cal millorar l’accés als molls de transport cap a les Illes. També s’insisteix en la necessitat d'invertir en l'adequació del viari local i comarcal, així com modernitzar la xarxa viària bàsica (segregar-la d’usos i altres viaris) i les comunicacions litoral – interior.

De forma anàloga a altres territoris de l’Euram, és una opinió generalitzada entre els assistents que existeix una necessitat real d’augmentar la transparència i el rigor en els processos de priorització d’inversions i presa de decisions per part de les administracions públiques. Cal una administració més eficient, àgil, i moderna, decidida a tirar endavant projectes i polítiques de suport a l'activitat empresarial. Cal solucionar els problemes derivats de la fragmentació municipal que impadeixen polítiques conjuntes i coherents en el territori.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

Les Comarques Centrals Valencianes estan definides com el territori que inclou les comarques de la Marina Alta, la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera, El Comtat, l’Alcoià i més darrerament la Canal de Navarrés, a cavall de la província de València i d’Alacant. El 2006 la població d’aquestes comarques era de 665mil habitants, concentrant més de la meitat de la població les comarques de la Safor i de la Marina Alta.

En els darrers 20 anys la població de les Comarques Centrals Valencianes ha crescut un 27%, tot i haver-hi diferències entre les comarques costeres en les que l’increment es situa per sobre del 50%, i les més interiors, especialment El Comptat, amb una taxa de creixement negativa. Els municipis litorals guanyen població, tant per l’arribada de nous residents que busquen oportunitats de treball, o gent que ve atreta per l’elevada qualitat de vida de la regió. La ciutat de Gandia és un exemple d’aquests fluxos de migració intensos, amb un 20% de població immigrant.

A curt termini no s’esperen canvis en la dinàmica d’arribada de nous residents. Les previsions fetes per l’Institut Valencià d’Estadística estimen un increment del 15% de la població en l’horitzó del 2011, situant-se als volts de 760mil habitants.
 

OCUPACIÓ DEL SÒL

L’orografia del terreny de les comarques de l’interior, amb presència de barrancs importants i zones més muntanyoses, fa difícil la implantació agrupada de grans superfícies d’activitat. Els polígons industrials es troben disseminats pel territori en nombroses localitzacions diferents, i també hi ha una forta presència d’instal·lacions industrials que han quedat inserides dins les trames urbanes.

Això pot generar problemes: incompatibilitats dels diferents usos (per exemple, les instal·lacions industrials entren en conflicte amb les trames residencials per culpa del soroll o l’entrada i sortida de camions); barreges de trànsit de vehicles pesants i lleugers sobre les vies locals; dificultats dels vehicles pesants per accedir a les indústries que es troben dins les trames urbanes.

A la costa, l’ocupació del sòl s’ha fet d’una manera més dispersa, construint urbanitzacions disseminades pel territori a banda dels nuclis urbans més compactes. Aquest model d’urbanitzacions es localitzen al voltant dels nuclis de costa, majoritàriament entre els municipis de Dènia a Calp. En segona i tercera línea de mar s’obre el pas als camps agrícoles.
 

EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA

La indústria del tèxtil produeix 14mil M€ anuals en el conjunt de l’Estat, amb 7400 empreses aporta el 8’8% de l’ocupació industrial espanyola. Dins el subsector de la llar, el 60% de la producció del país es realitza al País Valencià, majoritàriament concentrada en el clúster d’Alcoi, Ontinyent, Muro d’Alcoi, Cocentaina, Banyeres, Bocairent, Albaida, Aielo i Agullent. Els principals productes fabricats són cobertors i edredons, però també llençols, mantes, roba de taula, cortines i tapisseries. Tradicionalment, les exportacions del sector es feien als països àrabs, però actualment es concentren majoritàriament a Europa, i cada dia són menys importants. Cal destacar la presència del AITEX (Institut tecnològic del tèxtil) i el CITYC (Centre d’informació del tèxtil i la confecció), i de la EPSA (Escola Politècnica Superior a Alcoi) que té 3200 alumnes.

El clúster té unes 800 empreses i ocupa uns 25mil treballadors, entre llocs de treball directes i en subprocessos i serveis a la indústria. Predomini de petites i mitjanes empreses, tot i que 3-5 empreses tenien ventes per sobre dels 1000Mpts durant la dècada dels 90. Entre el 25% i el 50% dels processos es fa a través de la subcontractació d’altres empreses, en general de la pròpia comarca. El sector pateix directament la competència xinesa, amb un descens de l’ocupació i del nombre total d’empreses. S’aprecia, segons el Llibre Blanc de les Empreses de l’EURAM, un cert canvi estratègic cap a la producció de productes tecnològics (fibres que capten olors i fums, membranes impermeables) i una concentració en les parts finals de la cadena de producció (que són les de major valor afegit). El disseny, el procés de comercialització, el màrqueting, i la creació d’una marca de qualitat reconeguda semblen claus per a la reestructuració del sector.     

Destaca una important tradició industrial paperera a les comarques del Comtat i l’Alcoià, representant la seva producció el 55% de les importacions del port de Gandia.

El Pla Estratègic per a les Comarques Centrals Valencianes busca mantenir l’activitat industrial com a motor econòmic de la regió, amb un rol preponderant del tèxtil per la tradició i arrelament que hi té, però amb un increment dels serveis, en especial dels serveis empresarials.

L’agricultura, especialment important en els pobles més petits, es concentra a l’interior, sent la comarca del Comtat la més destacada. L’agricultura és de secà i produeix cereals, raïm, oliveres i ametlles.

El turisme és un motor econòmic a la franja litoral, però un negoci encara poc desenvolupat cap a l’interior. Una mostra del dinamisme de l’oferta es reflexa en un total de 334.520 places d’allotjament reglat distribuïdes per tota la geografia valenciana, de les quals al voltant del 25% es situa a les Comarques Centrals Valencianes, especialment a les costeres. Una tercera part del turisme del País Valencià és estranger, sent el Regne Unit el país amb més presència  representant prop del 70% de les pernoctacions de l’oferta hotelera.

A banda del turisme de “sol i platja” molts dels destins madurs litorals aposten per estratègies de diversificació de l’oferta complementaria, potenciant l’ampliació dels port esportius i la creació de clubs de golf. Aquesta tendència fica en relació les àrees turístiques litorals i els espais d’interior, donada la creixent irradiació de fluxos turístics litorals.
 

INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT AERI

Els aeroports més propers l’àmbit de les comarques centrals són l’Altet a Alacant i Manises a València.

L’aeroport de l’Altet és un dels aeroports amb més activitat d’Espanya, amb 8’9 milions de passatgers transportats l’any 2006. El 80% dels vols són internacionals i generalment motivats pel turisme, la majoria de les destinacions corresponent al Regne Unit, Alemanya i els Països Baixos.

L’aeroport de Manises, a València va transportar gairebé 5 milions de viatgers l’any 2006. El trànsit és majoritàriament regular i nacional, amb Madrid com a destinació principal.

Es troba en fase de debat la possible implantació d’un aeròdrom d’aviació general a les Comarques Centrals Valencianes. Estudis sobre l’oferta i demanda actual del sector de l’aviació general han conclòs la possibilitat de construir dos nou aeròdroms al País Valencià, i un d’aquests podria ubicar-se a cavall de les comarques de la Safor i la Vall d’Albaida.
 

INFRAESTRUCTURES PORTUÀRIES

Els dos ports comercials amb més pes i més propers a les comarques centrals són el d’Alacant i el de València, tots dos amb accés per autovia gratuïta per l’interior i per autopista per la costa. El d’Alacant està realitzant una important operació d’ampliació amb la creació d’una nova dàrsena comercial. El projecte del port va lligat al de la construcció de les plataformes logístiques d’Alacant i Villena, amb l’objectiu de doblar els seus tràfics de mercaderies a curt termini. El port de València també té previst duplicar a curt termini els nivells actuals i l’ampliació de les seves infraestructures i dels espais portuaris.

El port de Gandia es troba integrat dins l’autoritat portuària de València, i té categoria de dàrsena sud d’aquest port. Tradicionalment era el port d’entrada i sortida de mercaderies de la indústria de les Comarques Centrals. Amb tot, el volum de trànsit actual no és comparable a cap dels altres grans ports del País Valencià (València, Sagunt, Castelló o Alacant). El 2007, el tràfic de mercaderies ha estat de vora mig milió de tones, la qual cosa representa una disminució d’un 25% respecte l’any anterior, amb un pes del 97,5% de les importacions (55% paper, 30% fusta, 10% siderúrgia). Recentment s’ha dut a terme el perllongament del dic de racer.

Es troba actualment en debat la conveniència de potenciar-ne l’activitat comercial, o bé de reconvertir-lo en un port esportiu, amb el manteniment de la flota pesquera. La seva particular geometria, el fet de trobar-se integrat dins el casc urbà del Grau de Gandia, i la presència de magatzems amb valor arquitectònic, el fan especialment atractiu per a una reconversió en espai de lleure i esbarjo ciutadà. El port ja compta amb una dàrsena esportiva, amb un total de 400 amarradors. Amb motiu de la Copa Amèrica es va presentar el projecte de creació d’un moll per a l’atracament de 33 iots de gran eslora, que pretenia atraure un nous tipus de turisme amb un potencial de despesa superior al de la mitjana. Tanmateix, aquest projecte ha quedat paralitzat fins que no es solucioni el problema de continuïtat del passeig marítim, que tenia previst unir la llotja de peix amb al club nàutic i que la zona dels amarradors de luxe interrompia.

El port de Dènia depèn de la Generalitat Valenciana. És un dels principals port d’enllaç amb les Illes Balears vista la seva proximitat geogràfica (55 milles nàutiques a Eivissa, 60 a Formentera i 128 a Mallorca). El trànsit actual varia segons l’època de l’any, amb 3 vaixells setmanals cap a Mallorca, 7 cap a Eivissa i 7 cap a Formentera en temporada baixa; en temporada alta, el tràfic augmenta de forma molt important, fins a 4 vaixells diaris cap a Eivissa. El trànsit actual és d’uns 80mil vehicles anuals, i unes 400mil tones de mercaderies, ja que és un dels principals ports des d’on es realitza l’abastament de les Illes Pitiüses. L’oferta esportiva actual és 1400 amarradors esportius, la meitat dels quals gestionats per la Generalitat i la resta en dues concessions a privats.

Promotors privats i caixes d’estalvi valencianes han plantejat un nou projecte de macro-ampliació del port de Dénia que augmentaria el nombre d’amarradors esportius fins per sobre de 9000 places (a Menorca hi ha 2200 amarradors, a la costa de Tarragona hi ha 12000 amarradors), el desplaçament de la dàrsena comercial cap a una nova àrea de grans dimensions, i la construcció d’un centre comercial i d’un complex lúdico-esportiu. L’ocupació final del port passaria a ser de 74ha per a l’àrea d’embarcacions de lleure i de 52ha per a l’àrea comercial. Aquesta superfície representa més de 3 cops l’extensió del casc urbà de Dénia. L’operació es completaria amb la construcció de 5000 nous habitatges, i es demana es faci arribar l’AVE fins a Dénia.

A diferència d’altres territoris de l’arc Mediterrani, com les Illes Balears o Catalunya, al País Valencià s’ha impulsat la ampliació dels ports esportius de la comunitat, especialment en ocasió de la Copa Amèrica.
 

INFRAESTRUCTURES LOGÍSTIQUES

Des de la Generalitat Valenciana s’aposta pel projecte de la Xarxa Logística de la Comunitat Valenciana a les principals empreses operadores de logística a Europa amb l'objectiu que tot el sector productiu valencià quedi a menys d'una hora d'un node logístic o centre multimodal de mercaderies. El projecte contempla la connexió de la xarxa amb sis nodes logístics que, recolzats al seu torn per grans plataformes logístiques (parcs logístics), s'implantaran estratègicament dotant de servei a tot el territori de la Comunitat Valenciana, estant previst que potencialment s'ubiquen en les zones següents: Benicarlo-Vinarós, Castelló, València, Canals-Montesa-Vallada, Villena (Alt Vinalopó) i Alacant.
A Ontinyent, a la Vall d’Albaida, està en procés de licitació el projecte de la Ciutat del Transport o Parc Comarcal d’Actuacions Logístiques (PALCO) amb un cost total de 3M d’euros amb COEVAL i ATEVAL, les dos organitzacions d’empresaris de la Vall d’Albaida com a  promotores del projecte. El projecte PALCO, consta d’un extens aparcament vigilat de 16.152 m2, amb capacitat per a 134 camions de diferents grandàries. També disposa d’una Àrea Logística de 4.440 m2 coberts i uns altres 3.108 m2 de files per a la càrrega dels camions, és a dir, un total de 7.548 m2 d’àrea logística. Com a serveis complementaris, s’hi instal·larà una sèrie de tallers de reparació en general, pneumàtics, assortidors de gas-oil... amb una extensió total de 5.502 m2. Es preveu que aquest projecte generi un estalvi anual en el cost del transport de 390.657€, a més d’alliberar 30.000 m2 de sòl construït, reduir la contaminació de l’equivalent a 600.000 turismes i reduir el sorolls equivalents a 1,5 milions de vehicles.
 

INFRAESTRUCTURES VIÀRIES

Al projecte de la A-38 (desdoblament de la N-332) se li reservava una partida de 500 milions d’euros, i ja té trams licitats i altres en construcció. Aquesta nova via unirà el municipi de Favara, Gandia, l’Oliva i El Verger, i més endavant es preveu perllongar-la fins a Alacant. El desdoblament de la N-332 en l’A-38 és reclamada de fa temps per a alliberar les poblacions de l’intens volum de trànsit que recull la via. A curt termini, però, i en vista que la construcció de la nova autovia pot encara demorar-se en algunes parts del seu traçat, es considera prioritària la construcció de variants als municipis que encara tenen travesseres.

A l’interior, les obres de desdoblament de la N-340 en autovia A-7 ja estan finalitzades en els trams entre Xàtiva i Ontinyent, i entre Ibi i Alacant, i falten 25km que corresponen al sistema Alcoi - Cocentaina – Muro. Quan aquesta infraestructura estigui acabada, aquesta via serà el camí més curt entre València i Alacant, però mentrestant, existeixen dues vies alternatives d’alta capacitat (Ap-7 pel litoral i A-30 A-31 per la vall del Vinalopó) que allunyen els trànsits dels municipis de les comarques centrals interiors cap a la costa i cap a l’interior.

El Pla d’Infraestructures Estratègiques 2004-2010 (PIE) preveu la millora de les comunicacions viàries entre la costa i l’interior de les comarques centrals valencianes. Entre les actuacions previstes destaquen la construcció d’una autovia entre Gandia i l’Olleria (CV-60) i el condicionament de la carretera CV-70 entre Alcoi i Benidorm per a fer-la apta per a la circulació a 100km/h. Aquests projectes, però, acumulen nombrosos retards. L’autovia CV-60 ja té executats uns 15km (fins a Terrateig). 
 

INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES

L’AVE arribarà a la província d’Alacant al 2010-2012 per la vall del Vinalopó amb procedència Albacete. En el seu darrer tram, ja a l’àrea metropolitana d’Alacant i Elx, s’ha projectat una bifurcació per donar accés directe a Alacant i Elx, així com un enllaç entre ambdues ciutats que passarà per l’aeroport, un s’hi construirà una estació. Des d’Elx, la línia continuarà cap a Múrcia i Almeria, i el PEIT preveu, possiblement a més llarg termini, la connexió amb la xarxa andalusa per Granada. Des Villena, la línia connectarà cap a València amb a través del corredor de l’Euromed. Entre els 30 projectes prioritaris de la UE (fixats l’any 2005 i actualment en procés de revisió), no hi figura l’arc mediterrani ferroviari, probablement perquè en múltiples ocasions s’ha considerat que l’actual servei de velocitat alta que ofereix l’Euromed ja és prou eficient (així ho indiquen els mapes d’actuacions del PEIT). 

Durant el 2007 s’ha pactat la reforma de la línia Xàtiva-Alcoi amb Fomento a canvi del compromís del Govern Valencià de construir el tram de ferrocarril Dènia-Gandia. El tram Gandia – Dènia implica el perllongament de les rodalies de València cap a una àrea fortament poblada, i amb un intens ús turístic. També és la connexió ferroviària de la xarxa de Renfe i amb la xarxa d’FGV, i l’accés al Port de Dènia i als ferris de les Illes Balears per mitjà de transport públic des de l’àrea metropolitana de València.

El condicionament de la línia d’Alcoi és una demanda de les comarques del Comptat i l’Alcoià per a fer d’aquesta línia un mitjà de transport competitiu amb l’autobús i el vehicle privat en els viatges cap a València. Inclourà la seva electrificació i la millora de traçat amb la reducció de corbes. Aquestes obres estan anunciades de fa temps, però la seva execució encara no s’ha concretat. Les dificultats d’inserir noves trames ferroviàries en àmbits fortament poblats compliquen els projectes.

El corredor del “trenet”, la línia ferroviària operada per FGV entre Alacant i Dènia es troba en procés de modernització. L’objectiu és condicionar-la per a permetre una explotació eficient de la línia amb ús de combois híbrid ferrocarril-tramvia. Aquests trens funcionen com a tramvia en zones urbanes (entre Alacant i el Campello), com a metro soterrat dins la capital, i com a ferrocarril en zones interurbanes. Es preveuen variants dels municipis litorals per a permetre la implantació de serveis exprés ferroviaris directes i serveis locals tramviaires.

Des d’Alcoi es demana el perllongament de la línia de Renfe València-Alcoi cap a Alacant. D’aquesta línia, projectada a principis de segle, se’n varen construir els túnels i la plataforma però no va arribar a posar-se mai en servei. L’orografia complexa del territori fa molt complicada la posada en marxa d’una línia convencional de ferrocarril que pugui garantir temps de viatge competitius amb la resta de modes de transport (vehicle privat, autobús). Actualment, aquest traçat ferroviari ha estat reconvertit en una via verda, d’ús ciutadà per a l’oci, esport i turisme.

Antigament existia una línia de ferrocarril que unia Alcoi amb Gandia, pensada per a donar sortida marítima als productes industrials d’Alcoi i subministrar carbó a les indústries alcoianes, però va ser clausurada l’any 1969, i l’espai per on discorria ha estat urbanitzat o ocupat per carreteres. Avui, aquest traçat també ha estat recuperat en alguns trams com a via verda per a gaudi i ciclisme.
 

TRANSPORT PÚBLIC PER CARRETERA

El PIE 2004 - 2010 preveu millorar la mobilitat i la comunicació a través de la xarxa de plataformes exprés d’autobusos al País Valencià. Aquests nova aposta incrementarà la velocitat comercial dels autobusos interurbans que enllacen València amb la resta del territori. El projecte preveu 7 línies amb una velocitat mitjana de 80Km/h, una longitud en plataforma reservada de 228 Km i una de compartida de 48 Km.
 

ALTRES INFRAESTRUCTURES

El Programa Agua del Ministeri de Medi Ambient preveu la implantació de dos noves dessaladores a Torrevella i a Dènia, i l’ampliació de la de Xàbia. La dessaladora de Torrevella, amb finançament europeu, es convertirà amb la més productiva de tota Europa amb una producció diària de 240.000 m3. Es té previst que la meitat de la producció es destini al regadiu i l’altra meitat al consum humà.  La dessaladora de Dènia amb un import de 41,6 milions d’euros i una capacitat de producció de 16.000m3 al dia ampliables en un futur fins a 24.000 m3 aportarà nous recursos hídrics per l’abastiment humà. Pel que fa a la de Xàbia, en funcionament des del 2001 amb una producció diària de 26.000m3, es preveu la seva ampliació fins a una producció de 30 hm3 a l’any amb una inversió de 30 milions d’euros.

El Pla Eòlic del País Valencià del 2005 preveu la instal·lació de 1.611 aerogeneradors amb una potència total de 1.695 MW en 15 zones del País Valencià. L’inversió del pla és de 1.875 milions d’euros i la finalitat és produïr 5.500 Gwh, equivalents al consum domèstic de tot el País Valencià. A les comarques del Comtat, la Marina Alta i l’Alcoià es localitzarà la zona 14, tot i que ha rebut oposició veïnal.

La Generalitat Valenciana construirà dipòsits d’aigua provinent de Depuradores per a usos industrials o de jardineria.
 

IMPACTES AMBIENTALS

Els principals problemes ambientals a l’àmbit de les Comarques Centrals Valencianes són comuns als de la conca mediterrània: riscos d’aiguats, inundacions, incendis forestals, erosió del sòl, la manca d’aigua i sequera. Els parcs eòlics també tenen associats altres tipus de problemàtiques ambientals com els impacte sobre el paisatge, la creació de barreres invisibles per a les aus i la pèrdua del sentit de l’oïda de molts animals nocturns provocat per l’impacte sonor dels aerogeneradors.