tornar

Eivissa i Formentera, 28 de novembre de 2007

Els agents econòmics de les Pitiüses no valoren positivament la present situació socioeconòmica a les illes. El model turístic es percep estancat i massa centrat en l’oci nocturn i el sol i platja, i es creu presenta una fragilitat massa acusada davant els signes canviants de la conjuntura econòmica. La forta estacionalitat de l’activitat fa difícil la planificació de les infraestructures insulars, que sovint es troben al llindar del col·lapse durant l’estiu i presenten excedents de capacitat la resta de l’any. S’expressa la necessitat de diversificar l’activitat turística, buscant atraure el turisme familiar, de negocis i de 3a edat, però per això, s’apunta, cal apostar decididament per l’oferta complementària -golfs i amarradors esportius,- i la construcció d’hotels de gama alta -4 i 5 estrelles- i instar el sector hoteler i restaurador a que mantingui els establiments oberts durant tot l’any.

Entre les infraestructures de transport que més preocupen els assistents es troba la xarxa viària, la gestió dels trànsits aeris i marítims, i la situació dels ports. La xarxa viària requereix inversió per a millorar-ne la qualitat i la seguretat. En aquest sentit, els participants al debat valoren positivament la recent construcció de desdoblaments viaris, i aposten per la implantació a curt termini del concepte de “vies de paisatge” proposat pel PTI de Mallorca, vies que han de tenir un tractament morfològic específic per tal d’adaptar-se al territori i posar en valor el paisatge i el patrimoni natural i històric de les illes, preveient la possibilitat de sostenir vies ciclistes, i d’incorporar voreres per a vianants i carrils per a transport públic en àmbits urbans o periurbans.

Es reclama igualment una gestió més propera i coherent dels trànsits aeris per tal d’evitar la degradació del servei durant la temporada baixa, i l’adequació urgent de les terminals de transport marítim. En aquest sentit, els assistents celebren la predisposició del PTI a potenciar el transport marítim interinsular com alternativa al transport aeri, però puntualitzen que això només serà possible sempre i quant el govern millori les terminals de passatgers i els seus accessos -especialment la de la Vila-, i que apliqui polítiques decidides de promoció i finançament del mode marítim respecte el mode aeri. Quant al transport públic, si bé el consell insular ha instat a l'estudi de viabilitat per a la posada en marxa d'un tramvia a Eivissa, els assistents consideren que en el context d’Eivissa seria més convenient invertir el pressupost d’una infraestructura de cost tant elevat a la construcció de carrils taxi/bus segregats, la subvenció dels operadors d’autobús i la millora de la seguretat viària.

És una opinió compartida entre els agents socials i econòmics d'Eivissa i Formentera la necessitat d’una major transparència i rigor en el procés de priorització d’infraestructures i presa de decisions per part de les administracions. Es reclama un pacte entre les principals forces polítiques insulars que permeti traçar una política de comuns denominadors referent a l'estratègia a seguir en polítiques d'infraestructures i pel que fa al model turístic de les Pitiüses. La actual incertesa que envolta aquests temes es valora molt preocupant, però no s'esperen canvis a curt termini.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

La població actual a les Pitiüses (any 2006) és de 122mil habitants, dels quals 114mil corresponen a Eivissa, i 8mil a Formentera. 26mil residents són estrangers, i prop de la meitat d’aquests prové de la UE-25.

D’ençà de la dècada dels 60, l’augment demogràfic ha estat molt important, amb una primera onada migratòria atreta per l’activitat turística entre 1960 i 1980 (la població va duplicar-se en aquest interval), un període de creixement més suau fins l’any 1996, i una segona onada des de llavors motivada per immigració estrangera en busca de feina i per l’increment del turisme residencial (augment poblacional del 40% entre 1996 i 2006). Les previsions fetes pel Pla Territorial d’Eivissa i Formentera en matèria de demografia establien estimacions per a 2006 i 2011 que apuntaven un escenari amb una població de 102mil habitants per al 2006, i 105mil habitants per al 2011, xifres àmpliament superades ja a dia d’avui.

El turisme a les Pitiüses, principalment concentrat en els mesos estivals, comporta que durant aquesta època la població es dupliqui a Eivissa i quadrupliqui a Formentera. Això obliga a dimensionar els serveis de les illes (carreteres, subministrament elèctric, abastament d’aigua...) d’acord amb aquestes puntes, mentre que la resta de l’any es presenta un excedent de capacitat.

Existeix un cert temor per part dels assistents respecte aquest increment poblacional a les illes Pitüses, ja que el territori és limitat i també ho són els recursos. Tot i això, s’apunta que aquest fenomen podria ser positiu si es traduís en una ocupació més estable dels habitatges i apartaments que gran part de l’any es troben buits.
 

OCUPACIÓ DEL SÒL

El negoci immobiliari és un dels principals de l’illa, lligat al sector del turisme. L’any 2005, el 36% dels habitatges de l’illa eren segones residències. En paral·lel, s’ha enregistrat un encariment generalitzat dels preus del sòl que dificulta en alguns punts de l’illa l’accés a l’habitatge per part dels residents d’alguns municipis.  

Existeix una certa preocupació a propòsit de quins són els límits del creixement urbanístic i la protecció estable dels valors naturals i paisatgístics d’un territori insular que es caracteritza per la superfície limitada i per la vulnerabilitat davant la pressió turística. Són igualment preocupants els continus problemes que envolten la promoció urbanística a l’illa, les controvèrsies polítiques i legals, i en general la confusió i poca transparència que envolta el sector.
 

EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA

Els serveis són la principal activitat econòmica de les Pitiüses, representant actualment prop del 80% del PIB. D’entre els serveis, l’hostaleria i els restaurants són la primera activitat, tot i que gran part de la resta del sector depèn igualment del turisme, sigui directament o indirecta. La indústria i la construcció aporten de forma quasi paritària la resta del PIB. L’agricultura no representa més enllà d’un 2%.  

L’activitat turística, cada cop més estacional (actualment es concentra el 75% en temporada alta), ha sofert cicles marcadament contraposats durant les dues últimes dècades que han sacsejat l’activitat econòmica de les illes. La crisi de principis dels anys 90 va tenir un fort impacte sobre les empreses hoteleres i l’oferta complementària, i conseqüentment sobre la resta de sectors econòmics de les illes i sobre les economies familiars. A mitjans anys 90, els problemes geopolítics de països competidors van fer que la demanda a les Pitiüses enregistrés els creixements més alts de la Unió Europea amb rècords de visitants l’any 1999 i 2000. A partir del 2001 es viu un altre període de declivi –menys visitants i pernoctacions més curtes- que motiva la redacció de plans estratègics del sector turístic, tant a Eivissa com a Formentera, per assentar un nou model turístic.

L’oferta existent difereix a Eivissa i Formentera. La primera illa ha anat consolidant-se en les darreres dècades com a destinació de turisme jove que busca l’oferta d’oci nocturn i la platja, i mentrestant el turisme familiar ha anat perdent pes relatiu. Formentera, en canvi, capta en major mesura aquest turisme familiar i de parelles que busca gaudir d’un entorn privilegiat i una atmosfera assossegada.

En aquest sentit, l’estratègia que impulsa el Patronat de Turisme de Formentera proposa el manteniment dels preus de l’illa, lleugerament superiors als d’altres destinacions turístiques competidores, per a evitar la massificació de l’illa i mantenir una clientela amb poder adquisitiu mitjà-alt. Entre les debilitats de l’illa que afecten negativament el turisme, destaca la falta d’una connexió logística adequada, la inseguretat viària causada pel mal estat de la xarxa de carreteres i la senyalització, i el dèficit de transport públic.

Pel que fa a Eivissa, el Pla Estratègic de Marqueting (2005) busca la introducció de nous productes turístics que diversifiquin l’oferta, i que atenuïn la percepció de l’illa lligada a les discoteques. Entre les prioritats del pla es marquen la recuperació del turisme familiar de poder adquisitiu mitjà-alt, l’atracció de turisme “short-break”/cultural i turisme nàutic, el turisme de negocis (es reclama més hotels de categoria alta i instal·lacions per a congressos), la construcció de nous camps de golf (desestacionalitzarien el turisme i actualment només n’hi ha dos). Es proposa també, la millora de les instal·lacions portuàries per a creuristes.

Els sectors econòmics de l’illa constaten que cal una reestructuració del sector turístic. Es valora molt positivament la recent implantació d’hotels de gama alta –quatre o cinc estrelles-, les noves fórmules innovadores de gestió de les places hoteleres tal que la venta d’habitacions d’hotel a privats amb dret a ésser llogades quan es troben desocupades, o iniciatives com les de Talamanca on els hotelers han apostat aquest any per romandre oberts durant la temporada baixa, iniciativa que ha obtingut bons resultats (turisme de 3a edat i relax). Es reclama l’increment de l’oferta complementària, especialment d’amarradors esportius i camps de golf.
 

INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT AERI

L’única instal·lació aeroportuària a les Illes Pitiüses és l’aeroport de Ses Salines, situat a 7’5km de la ciutat d’Eivissa. L’emplaçament es troba llindant el Parc Natural de Ses Salines, la qual cosa representa un potencial condicionant per a futures ampliacions. L’any 2006 va transportar 4’6 milions de passatgers, la qual cosa representa un increment del 25% en els darrers anys i el converteix en el 10è aeroport espanyol, per darrera de Barajas, el Prat, Palma de Mallorca, els aeroports de les Illes Canàries, Alacant i València.

Es tracta d’un aeroport de caràcter turístic (l’any 1998 els vols internacionals eren el 75% del total) i presenta per tant una accentuada estacionalitat en els seus tràfics, però manté un trànsit regular estable al llarg de tot l’any amb Barcelona, Madrid i Palma de Mallorca. Tot i això, els assistents al debat apunten que en els darrers anys s’ha produït un empitjorament del servei, i que la oferta s’ha anat reduint i concentrant en franges horàries cada cop menys funcionals. Un dels assistents posa sobre la taula que potser resultaria convenient que el govern de les illes gestionés una aerolínia pròpia per tal de garantir serveis aeris adequats.

D’altra banda, els serveis interinsulars (declarats de funció pública) cobreixen actualment el trajecte Eivissa – Palma (40min, 150/136 expedicions setmanals, 75€ per a residents) i Eivissa – Maó (1h50 amb escala a Palma, 59/55 expedicions setmanals, 107€ per a residents). El govern està subvencionant el 50% de cost d’aquests bitllets per a residents. Tot i que en general el concepte de subvenció es considera positiu, des del sector aeri se’n discuteix la forma de calcular-ne la seva quantia final. S’apunta que l’aplicació de descomptes fixos seria més justa que la de descomptes percentuals. Els vols interinsulars, declarats de funció pública, haurien de tenir tarifes equiparables a les de l’AVE.  Actualment, un bitllet Madrid – Ciudad Real costa 22€ per 50min de trajecte, i aquest és el preu que l’usuari hauria de pagar pel vol Maó – Palma, igualment de 50min. Sembla que a curt termini podria adoptar-se finalment una nova tarifa de 27€ pels vols interinsulars.

L’accés a l’aeroport es fa per la PM-801 des d’Eivissa. Estava previst que aquesta via es desdoblaria totalment des de Vila, però el nou govern entrant al consell n’ha paralitzat el projecte arran de la controvèrsia generada pel la construcció d’autovies a l’illa. És possible accedir a l’aeroport amb transport públic d’autobús i taxi. La línia 10 dóna servei entre l’aeroport i la ciutat amb parada a la terminal de ferris cap a Formentera, i l’estiu de l’any 2007 s’han inaugurat dues noves línies -que només funcionaran durant el període estival (15/6 – 15/9)- que uneixen l’aeroport amb Sant Antoni i amb Santa Eulària respectivament.  

Actualment l’aeroport compta amb una pista d’enlairament de 2800m de longitud, amb capacitat per a 22 moviments l’hora, capacitat que es veu sobrepassada puntualment per puntes de demanda durant el període estival. El Pla director de l’aeroport d’Eivissa va ser aprovat l’any 2001 amb un horitzó fixat a l’any 2015, i contempla entre d’altres la construcció de dos nous carrers de sortida ràpida de la pista, l’ampliació de la plataforma comercial i d’aviació general, l’ampliació de l’edifici terminal de passatgers, l’ampliació dels aparcaments, la construcció d’una terminal d’aviació general i un heliport, l’ampliació i millora de la terminal de mercaderies.

El Pla Territorial Insular preveu per a l’illa de Formentera l’adequació de l’actual heliport del Port de la Savina, i la construcció d’un de nou a les instal·lacions de l’Hospital de Formentera.
 

INFRAESTRUCTURES PORTUÀRIES

Els dos ports d’interès de l’estat de les Pitiüses són el d’Eivissa i el de Sa Savina a Formentera. El port de Sant Antoni de Portmany, que depèn de Ports de les Illes Balears també té activitat comercial.

El port d’Eivissa movia l’any 2005 1’74Mtm de mercaderies i 13mil TEU, majoritàriament camions d’abastament (36%), productes energètics (20%), materials de construcció (15%) i aliments (12%). Sa Savina, transportava 200mil Tm de mercaderia (no existeixen instal·lacions específiques per a la recepció de granels), amb una composició on els camions d’abastament tenen un paper preponderant (56%), mentre que els productes energètics només representen el 4%. El port de Sant Antoni transportava l’any 2005 170mil Tm de mercaderies (principalment vehicles, productes alimentaris i materials de construcció).

El trànsit de passatgers més intens té lloc entre Eivissa i Formentera (és l’única via de comunicació possible entre ambdues illes) amb un 1,06 milions de passatgers anuals, i un increment de la demanda per aquest trajecte del 75% en els darrers 10 anys. En aquest període s’han adquirit noves embarcacions que realitzen el trajecte en 25min. A banda d’aquest servei, el port d’Eivissa gestiona 670mil passatgers anuals, que provenen majoritàriament de Dènia (40%) i Palma (37%), i en menor grau de Barcelona (19%) i València (7%). És una determinació del PTI convertir els vaixells ràpids Eivissa-Palma en una alternativa creïble al transport aeri. Els assistents al debat celebren aquesta predisposició però puntualitzen que això només serà possible sempre i quant el govern iniciï urgentment obres de millora de les terminals de passatgers -especialment la de la Vila- i dels seus accessos viaris i per a vianants, i que apliqui polítiques decidides de promoció i finançament del mode marítim respecte el mode aeri. El trànsit de creuers a Eivissa es troba estabilitzat entre les 90 i 130 escales anuals, mentre que Formentera ha vist descendir el nombre d’escales des de les 15-30 anuals que tenia en el període 99-03 a menys de 5 anuals entre 03-04.

El port d’Eivissa va inaugurar l’any 2003 la seva ampliació amb el nou dic de Botafoc, que millora les condicions d’agitació de les aigües del port, i permet el desembarcament i transport de mercaderies perilloses sense passar per la ciutat. Es preveia la construcció de conduccions tubulars per a l’abastament de carburants de l’aeroport directament des d’aquest dic, però cap operador no s’ha interessat per a impulsar-ne la seva construcció. La reforma del port de vila, prevista pel 2011, preveu la construcció de 2 nous dics a l’àrea de Botafoc generant 8ha de nova superfície de terra. Es proposa la construcció d’un túnel en aquesta àrea per a poder donar sortida a les mercaderies i vehicles sense passar pel passeig marítim. Es busquen igualment solucions al problema de la integració urbana de les instal·lacions portuàries.

El PTI recomana per al port de Sant Antoni la millora de la seva integració urbana, de les connexions del port amb la xarxa viària insular amb solucions soterrades quan sigui possible, la millora funcional del port, la millora de la instal·lacions destinades al tràfic de passatgers (ja s’ha realitzat la construcció de la terminal de passatgers), l’ampliació del moll comercial si fos necessària per a permetre atracar dos vaixells simultàniament, i millorar els problemes d’agitació de les aigües i de rebassament puntuals del dic d’abrigatge, i de conflicte entre vaixells comercials i embarcacions esportives. Fonts del sector marítim insisteixen en la necessitat de perllongar l’actual moll per a fer possible l’atracament adequat de les actuals embarcacions, que cada cop tenen major dimensió.

Per al port de Sa Savina, el PTI recomana la millora de la funcionalitat del port, en especial en èpoques de fort tràfic, amb la construcció d’un nou dic si això fos necessari, sempre d’acord amb les disposicions que es deriven de l’existència del Parc Natural. També recomana l’establiment d’una localització alternativa a Sa Savina per al trànsit Formentera-Eivissa per a situacions d’excepcionalitat, possiblement a es Pujols (Formentera) i La Canal (Eivissa). L’opinió dels assistents és que probablement aquestes actuacions no s’acabin executant, perquè es tracta d’obres molt importants i la demanda és concentra en períodes curts durant la temporada alta. Tot i això, destaquen la necessitat urgent de modernitzar la terminal de passatgers, millorar-ne el seu confort i la seva seguretat, i adequar-ne els accessos viaris.

Ports esportius

Pel que fa a ports esportius, els promotors i agents econòmics de l’illa reclamen la possibilitat de construir nous amarradors per tal de satisfer una demanda creixent i altament insatisfeta que xifrarien en un dèficit de 6000 amarratges a les Illes Balears, en especial per a embarcacions de més de 12m d’eslora. L’Autoritat Portuària de Balears confirma que la demanda és gran, quasi inabastable, però aposta per a la construcció de marines seques perquè creu inviable abastar aquesta demanda amb amarradors a racer dins de ports esportius sense comprometre la integritat del litoral. El govern planteja la millora de gestió dels ports actuals i la implantació d’instal·lacions de temporada per a millorar l’oferta, i ha aplicat una moratòria de ports esportius, permetent només l’ampliació de quatre instal·lacions, totes elles a Mallorca. Actualment existeixen 2800 amarradors repartits entre els 3 ports esportius d’Eivissa (Santa Eulària, Marina Botafoch i Eivissa Nova), i els clubs nàutics d’Eivissa i Sant Antoni, i l’anterior govern planejava l’ampliació del parc en 1500 nous amarradors repartits en dos nous ports i l’ampliació del de Sant Antoni, plans que probablement siguin reconduïts.  
 

INFRAESTRUCTURES LOGÍSTIQUES

La totalitat del transport de mercaderies dins les Pitiüses es realitza en camions. L’ús de vaixells de càrrega horitzontal (RO-RO) per abastar l’illa de les mercaderies és generalitzat per què requereix poca infraestructura i és ràpid, tot i que el sistema de taxació sobre els camions és desavantatjós, ja que la taxa comptabilitza la tara del vehicle a més de la càrrega que transporta.

No existeixen instal·lacions específiques per a logística a les Pitiüses.
 

INFRAESTRUCTURES VIÀRIES

Eivissa i Formentera tenien l’any 2006 segons dades de l’IBAE 206km de carreteres, dels quals 5 són desdoblats. La intensitat de trànsit en aquestes vies varia fortament en funció de l’època de l’any, les vies més sol·licitades (Eivissa-Sant Antoni, Eivissa-Santa Eulària, Eivissa-aeroport) assolint puntes de 14mil vehicles diaris a l’estiu, però  tan sols 5mil vehicles diaris en temporada baixa.

El PTI no preveia en principi cap via per on fos possible circular per sobre del 80km/h. En el 30% de les vies, la velocitat permesa s’inscriuria en l’interval 50-80km/h, i a la resta de la xarxa, la màxima velocitat autoritzada seria de 50km/h.

La política viària dels darrers anys a les Illes Pitiüses ha vingut marcada per la construcció, no exempta de controvèrsia, de l’autovia de l’aeroport, l’autovia d’Eivissa a Sant Antoni, i la segona ronda d’Eivissa, que sumen en total 24km. Els assistents al debat valoren molt positivament aquestes actuacions, una opinió que sembla compartida igualment per una part si més no important de la població, en especial per la millora que ha comportat quant a la seguretat viària en aquest eixos. Es lamenta però, que l’autovia de l’aeroport no s’hagi executat completament.

Pel que fa a Formentera, l’any 2006 es va destinar un fons de 14’6M€ (finançat per Govern de les Balears i el Consell Insular) per a inversions en infraestructures a l’illa. Part d’aquests ajuts serà d’aplicació immediata per a dur a terme entre d’altres la pavimentació de 35km de vies de la xarxa secundària i arranjament de camins rurals (3M€) i el soterrament de línies elèctriques i de telèfon.

El Pla Territorial Insular de Mallorca proposa una nova tipologia de vies, les “vies de paisatge” o “vies turístiques”, que haurien de tenir un tractament morfològic específic per tal d’adaptar-se al territori i posar en valor el paisatge i el patrimoni natural i històric de les illes. Preveuen la possibilitat de sostenir vies ciclistes, i d’incorporar voreres per a vianants i carrils per a transport públic en àmbits urbans o periurbans. Els sectors econòmics d’Eivissa i Formentera valoren molt positivament aquesta iniciativa, que podria implantar-se a curt termini a les Pitiüses.
 

INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES

Actualment no existeix cap línia de ferrocarril a les illes Pitiüses ni tampoc se’n preveu la construcció de cap a curt termini.

Amb tot, l’any 2005 el Ple del Consell Insular va fer un moció al Govern de les Illes Balears instant a l'estudi de viabilitat per a la posada en marxa d'un tramvia a Eivissa. Es tractaria d’una xarxa que hauria d’unir el centre d’Eivissa amb l’aeroport, amb Sant Antoni i amb Santa Eulària. Els assistents al debat consideren que en el context d’Eivissa seria més convenient invertir el pressupost d’una infraestructura de cost tant elevat (10M€/km) en la construcció de carrils taxi/bus segregats, la subvenció dels operadors d’autobús i la millora de la seguretat viària.
 

TRANSPORT PÚBLIC PER CARRETERA

L’any 2006 es va aprovar el Pla Director Sectorial de Transport de les Illes Balears (PDSTIB), que en el capítol de transport per carretera buscava la reestructuració del sector per a oferir un servei de qualitat i eficient.

D’altra banda, el PTI declara prioritari a Eivissa:

• L’establiment de serveis amb freqüències adequades entre l’aeroport i les terminals marítimes i els principals nuclis urbans.
• L’establiment de línies exprés entre els principals nuclis urbans.
• L’adequació de les terminals d’autobús d’Eivissa, Sant Antoni, Santa Eulària, l’aeroport, les terminals marítimes.
• La implantació de carrils Bus a les principals vies utilitzades pel transport públic.

El servei es dóna actualment a través de 4 companyies diferents a Eivissa (Autobuses San Antonio, Empresas HF Vilas, Autobuses Lucas Costa i Autobuses Voramar El Gaucho) i una a Formentera (Autocares Paya), totes agrupades en una sola plataforma ibizabus. L’any 2001, l’oferta es composava de 62 serveis diferents que recorren 1,8M km – any (molt per sobre de Menorca que només té 32 serveis i 850mil km - any). El nombre d’expedicions per sentit en dia d’hivern és de 108, quasi el doble que a Menorca (65 expedicions). A més, la flota és la més jove de les illes Balears, tot i que la mitjana d’antiguitat dels vehicles era de 10 anys. La velocitat comercial se situa sobre els 30km/h.

Des del sector del transport de viatgers per carretera es considera que el servei ofert té en general un nivell adequat. Tots els pobles de l’illa estan comunicats amb autobús amb freqüències d’acord amb la demanda i que arriben en alguns casos als 15min, i amb zones servides les 24h.

Tot i això, el Pla de transports regulars de viatgers per carretera (PTRVC) proposa la reestructuració del sistema de concessions per a optimitzar els serveis. Concretament, es proposa la creació de 3 concessions que s’han de repartir el territori eivissenc (zona sud: Eivissa-Sant Josep-Sant Antoni, Eivissa-Puig d’en Valls-Jesús, i els serveis interurbans de les entitats del municipi de Sant Josep; zona nord-oest: Eivissa-Sant Rafael-Sant Antoni, Eivissa-Sant Miquel; i zona nord-est: Eivissa-Santa Eulària, Eivissa-Sant Joan, i els serveis interurbans de les entitats del municipi de Santa Eulària). El servei a Formetera es considera adequat.
 

ALTRES INFRAESTRUCTURES

Es preveu a curt termini la interconnexió energètica de les illes amb la península –gas i electricitat. Es tracta d’aconseguir un subministrament més fiable, i que permeti cobrir les puntes estacionals de demanda sense la necessitat de construir noves centrals a les illes. La conducció de gas, pressupostada en 267M€, es començarà a construir la tardor de 2007 des de Dènia fins a Cala Gració (Eivissa, 123km), i des de Sant Antoni de Portmany fins a la central tèrmica de Sant Joan de Déu (Mallorca, 145km). La posada en servei d’aquest gasoducte està prevista per l’any 2009 i haurà de permetre, entre altres, la producció energètica a Eivissa mitjançant combustió de gas i no de fuel, que actualment resulta conflictiva pel seu impacte ambiental (fum i contaminació). La interconnexió elèctrica es construiria des de Vandellòs per un import de 223M€, i la seva arribada està prevista pel 2011. 

L’abastament d’aigua és un problema important a les Illes. Els assistents al debat valoren molt positivament la construcció de dessaladores, però insisteixen en la necessitat d’adoptar mesures d’estalvi per a garantir la salut de l’aqüífer de l’illa.
 

IMPACTES AMBIENTALS

Els principals problemes ambientals a les Pitiüses són comuns a la majoria de regions de la conca mediterrània: riscos d’incendi forestal, l’erosió del sòl, la manca d’aigua i sequera. La pressió exercida per l’activitat turística i immobiliària sobre el medi natural físic és molt destacable, i sobre les puntes de consum de recursos que això implica (aigua, electricitat...). La forta demanda d’aigua en els períodes estivals i la manca de cursos d’aigua permanents, fan que els aqüífers d’on es capta l’aigua pateixin intrussió salina, posant en risc els recursos hídrics de l’illa.
 

GOVERNABILITAT

És una opinió compartida entre els agents socials i econòmics d'Eivissa i Formentera la necessitat d’una major transparència i rigor en el procés de priorització i presa de decisions per part de les administracions en matèria d’inversions en infraestructures. Es reclama un pacte entre les principals forces polítiques insulars que permeti traçar una política de comuns denominadors referent a l'estratègia a seguir en polítiques d'infraestrctures i pel que fa al model turístic de les Pitiüses. La actual incertesa que envolta aquests temes es valora molt preocupant, però no s'esperen canvis a curt termini.