 |
tornar |
26 de juny de 2007
Debat celebrat a la Cambra de Comerç d’Andorra.
El Principat d’Andorra se situa al vessant mediterrani dels Pirineus Orientals. El territori està dividit en tres valls que formen una Y, solcades pels rius Valira del Nord i Valira d’Orient, que s’ajunten per formar el Gran Valira, i limitades per carenes muntanyoses d’altitud considerable. L’altitud mitjana del Principat és de 1.996 m.
L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
La població actual a Andorra és d’uns 80.000hab. Després d’una progressió creixent en els darrers 40 anys (l’any 1960 la població era de 8.000hab), s ’espera una estabilització a l’entorn d’aquesta xifra per als propers decennis, d’acord amb l’estudi Andorra 2020. Actualment, sobre el 65% dels residents no són de nacionalitat andorrana.
OCUPACIÓ DEL SÒL
El sòl és un bé escàs a Andorra, per la seva geografía de vall pirinaica (té 468 km2, una part important dels quals tenen més del 20% de pendent). La capacitat de creixement urbanístic al Principat és encara elevada, però. L’actual parc d’habitatges és suficient per a garantir la demanda de primeres residències més enllà de 2020, però el complet desenvolupament dels plans urbanístics de les diferents parròquies pot incrementar notablement el parc d’habitatges existent, en gran part orientant-se cap a un ús com a segona residència. Actualment, un percentatge significatiu d’habitatges a Andorra són de segona residència. La superfície de construcció autoritzada ha seguit una progressió ascendent en la darrera dècada, duplicant-se el seu valor des de l’any 2000. La competència sobre planejament urbanístic recau en els municipis, d’acord amb la Llei del Sòl i la Constitució.
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
Andorra es troba dividida en 7 parròquies –Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra-la-Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. Les tasques de planejament de noves infraestructures recauen sobre el Govern d’Andorra, mentre que les parròquies tracen els nous desenvolupaments urbanístics, la qual cosa imposa la necessitat de coordinar les diferents administracions per adequar l’oferta de nou habitatge amb una dotació adequada de serveis i infraestructures.
No es valora positivament la integració d’Andorra a la Unió Europea, ja que la força que actualment té el Principat prové precisament de la seva especificitat dins el marc europeu. La desaparició de les fronteres diluiria uns factors distintius que ara per ara beneficie n el país.
Andorra pertany a la Comissió de Treball dels Pirineus, constituïda per totes les regions a banda i banda dels Pirineus.
L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA
No s’esperen canvis importants en el model econòmic del país, basat en el turisme, l’activitat comercial i el sector de la banca. Tot i això, l’estratègia traçada per l’Agència Andorra 2020 busca l’entrada de capitals estrangers al país en sectors d’alt valor afegit mitjançant l’adaptació del marc legislatiu.
INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT AERI
Es constata la importància que tindrà per a Andorra el fet de disposar d’una infraestructura aeroportuària, que hauria d’actuar com a feeder d’altres aeroports i captar vols d’abast europeu. Es considera clau per a atraure turisme d’esquí provinent del continent europeu, però també turisme de negocis que permeti l’organització de congressos. La presència d’infraestructures similars a Suïssa, i els estudis realitzats per diferents actors andorrans, indicaria la seva viabilitat econòmica. Actualment, aquests viatgers volen generalment a Toulouse, i quan s’han desplaçat vols cap a Girona, els operadors gironins són més competitius que els andorrans per la dificultat d’accés al Principat des d’aquest aeroport.
L’aeroport de la Seu d’Urgell és des de sempre un candidat atractiu per a donar el servei que Andorra necessita. Resulta tant important el desenvolupament de la pròpia infraestructura com el seu accés des del Principat. Sense una bona connexió viària i de transport públic, sigui del tipus que sigui, l’aeroport no satisfarà les expectatives existents. Aquest aeroport està inclòs en el Pla d’Aeroports de Catalunya, i se’n preveu el seu desenvolupament amb un pressupost estimat de 15M€. S’apunta al fet que, a banda de l’aeroport de la Seu d’Urgell, el país necessitaria altres instal·lacions dins del propi territori nacional per a satisfer les necessitats de desplaçaments aeris (heliport, altiports), però es constata la dificultat de fer-les viables econòmicament.
INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES
S’esmenta l’interès a fer arribar el ferrocarril a Andorra, principalment per a portar turistes i esquiadors al país. Diverses opcions serien possibles, ja sigui per França (SNCF des de l’Hospitalet-près-l’Andorre) o per Espanya (Renfe des de Puigcerdà, FGC des de la Pobla de Segur). L’alternativa francesa tindria un potencial superior perquè permetria la captació de combois de llarg recorregut provinents del mercat europeu. L’estació d’aquesta línia a l’Hospitalet-près-l’Andorre, parcialment gestionada pel Principat, es troba molt propera de la frontera de Pas de la Casa.
Tot i això, les característiques tècniques de totes aquestes línies en fan difícil una explotació adequada. La implantació de combois de mercaderies topa amb la dificultat de superar els forts pendents dels traçats actuals, i els trànsits de viatgers han d’assumir temps de recorregut elevats (no menys de 3 o 4 hores des de Toulouse, Barcelona o Lleida). Una servei de ferrocarril competitiu implicaria la construcció d’un nou traçat més directe i amb un llarg túnel, el cost del qual seria molt elevat i difícil de recuperar per una línia que té una demanda potencial petita.
El Pla d’Infraestructutres del Transport de Catalunya (PITC) no contempla de la banda espanyola el perllongament de les línies ferroviàries a horitzó de l’any 2026, però les recull a nivell indicatiu.
INFRAESTRUCTURES VIÀRIES
L’elevat cost del peatge del túnel del Cadí (10€ per turismes i 28€ per autocars i camions) fa que els desplaçaments cap a Barcelona es facin prioritàriament per Ponts. Per millorar aquest corredor caldria executar les variants de la C-14 (Organyà, Oliana, Ponts) per a rebaixar els temps de viatge de 3h a 2h30, variants recollides en els plans de carreteres de Catalunya de 1985 i 1995, i també al PITC de 2006 però que encara no s’han executat. El desenvolupament complet de l’eix Barcelona – Toulouse pot representar una oportunitat important de millorar l’accessibilitat al Principat.
Vista la importància que pren l’aeroport de Girona caldria millorar les comunicacions d’Andorra amb aquesta ciutat, actualment deficients. L’execució del túnel de Toses hi contribuiria de forma important. Caldria millorar també la carretera a Toulouse, ja que té l’aeroport més proper al Principat. La carretera cap a Perpinyà també es troba en estat deficient i implica no menys de 4h de viatge.
EL TRANSPORT PÚBLIC PER CARRETERA
És possible anar en autobús des d’Andorra a Barcelona, Lleida i Tarragona, mentre que per anar a Girona cal transbordar a Manresa o Barcelona. També es cobreix l’itinerari directe Andorra – Toulouse, mentre que per anar a Perpinyà cal fer transbord a Puigcerdà. Les icompanyies andorranes no estan subvencionades de manera que els costos es cobreixen amb els ingressos dels passatges venuts. El preu del trajecte directe Andorra – Barcelona és de 23€.
S’apunta que caldria la construcció d’una estació central d’autobusos a Andorra per tal de potenciar l’ús d’aquest mitjà de transport.
MOBILITAT INTERNA DEL PRINCIPAT
La quota actual del transport públic dins el Principat no va més enllà del 5%. Tot i això, es valora molt positivament la implantació del carril bus interurbà, i en especial del servei de bus exprés entre les principals poblacions del país. L’extensió d’aquest servei, i la progressiva segregació del carril bus respecte la resta de trànsits, sobretot en interseccions i passos per nuclis urbans, haurien de millorar encara més el servei ofert.
L’ús del vehicle privat està generalitzat. Andorra té gairebé un vehicle per cada habitant, una de les taxes més elevades del món i que continua en augment. La construcció de variants de poblacions i túnels és molt cara degut a l’escassetat de sòl i les dificultats topogràfiques. Tot i això, diversos projectes es troben en fase d’estudi o execució (túnel del Pont Pla, túnel dels Dos Valires, túnels de la Tàpia i Rocafort, túnel de la Solana d’Andorra la Vella). Es perceben positivament eines de gestió de trànsit tals com la regulació de l’oferta d’estacionament o la modificació dels horaris laborals per afrontar el problema de la congestió.
INFRAESTRUCTURES LOGÍSTIQUES
Andorra no disposa d’infraestructures específiques de logística de transport i distribució de mercaderies.
ALTRES INFRAESTRUCTURES
S’apunta la necessitat de fer arribar la banda ampla d’internet i una cobertura adequada de telefonia mòbil a tot el territori del Principat, incloses les àrees menys poblades.
IMPACTES AMBIENTALS
Dins les estratègies traçades per l’Agència Andorra 2020, es posa èmfasi en la finalització de les infraestructures de sanejament de les aigües i la sensibilització de la població en conservar-ne la qualitat, la neteja de rius, la millora de la qualitat de l’aire i la disminució de la contaminació acústica, la posada en funcionament d’un nou centre de tractament de residus, i la promoció del Centre Andorra Sostenible de sensibilització ambiental.
MODELS DE GESTIÓ I FINANÇAMENT D’INFRAESTRUCTURES
L’estructura fiscal d’Andorra no permet al govern disposar de recursos econòmics suficients per a dur a terme grans infraestructures. És necessari plantejar esquemes de finançament público-privats
|
|||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||
