tornar

Alcoi, 8 de novembre de 2007
Debat sobre infraestructures a Alcoi

És una preocupació generalitzada entre els sectors econòmics d’Alcoi la situació en què es troben actualment les infraestructures de transport i de serveis per a l’activitat econòmica de la regió. Gran part del debat s’ha centrat en els endarreriments de l’execució de les obres de l’autovia A-7 i en la falta d’entesa per a decidir la ubicació de nou sòl per a activitats. Tot i això, l’autovia acabarà arribant en l’horitzó 2009-2011, i la percepció dels assistents és que a curt termini es trobarà l’emplaçament de nou sòl per a la implantació d’activitats econòmiques avançades.

Els assistents manifesten la necessitat de diversificar l’activitat econòmica, i d’especialitzar les indústries tradicionals del tèxtil i la joguina sobre les franges de mercat on és possible ésser competitius, i incidint sobre disseny i productes tecnològicament capdavanters. Es percep positivament un eventual increment del pes demogràfic d’Alcoi, però es xifra el llindar màxim de creixement al voltant dels 80mil habitants, principalment per la manca de sòl disponible per a usos residencials.

Entre les actuacions que plantegen major grau de preocupació entre els assistents destaquen en primer lloc, tal i com reflecteix l’enquesta duta a terme, la gestió de capacitat de la nova autovia i el transport públic. L’autovia passarà a ser l’itinerari més curt entre Alacant i València i s’espera es col·lapsi a curt termini, però la implantació d’un sistema de peatge no és percebuda positivament. Les vies comarcals i el seu encaix en el territori, el desplegament de la fibra òptica i el ramal ferroviari Alcoi-Alacant també destaquen entre les inquietuds dels assistents. Les comunicacions viàries entre Alcoi i la franja litoral són igualment prioritàries, però es té un major grau de confiança en què s’acabin executant.

De forma anàloga a altres territoris de l’Euram, és una opinió generalitzada entre els assistents que existeix una necessitat real d’augmentar la transparència i el rigor en els processos de priorització d’inversions i presa de decisions per part de les administracions públiques. L’aparent baix grau de cooperació entre els diferents municipis de les Comarques Centrals Valencianes podria estar afeblint encara més la capacitat d’articular polítiques conjuntes d’infraestructures de transport a llarg termini.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

Alcoi es troba localitzat en una zona muntanyosa al nord de la província d’Alacant, a cavall de les comarques de l’Alcoià (de la qual n’és el centre administratiu) i el Comptat. La població d’Alcoi està estabilitzada a l’entorn dels 60.500 habitants després d’haver patit una lleugera davallada durant la dècada dels 80 i 90. El percentatge d’immigració és baix en comparació amb altres punts de la província, i situat a l’entorn del 5%.

La morfologia del territori divideix l’àrea en dos subsistemes. D’una banda Alcoi, Cocentaina i Muro d’Alcoi formen un sistema urbà de 80mil habitants, del qual en depenen altres petites poblacions, moltes per sota dels 1000 habitants. La dificultat de les comunicacions ha fet que aquests pobles més petits no hagin crescut, essent dels pocs de la província que pateixen problemes de despoblament.  D’altra banda, Ibi, Castalla, Onil i Tibi formen un altre sistema urbà que supera lleugerament els 40mil habitats.

OCUPACIÓ DEL SÒL

L’orografia del terreny, amb presència de barrancs importants i zones més muntanyoses, fa difícil la implantació agrupada de grans superfícies d’activitat, en especial a Alcoi. Els polígons industrials es troben disseminats pel territori en nombroses localitzacions diferents, i també hi ha una forta presència d’instal·lacions industrials que han quedat inserides dins les trames urbanes.

Això pot generar problemes: incompatibilitats dels diferents usos (per exemple, les instal·lacions industrials entren en conflicte amb les trames residencials per culpa del soroll o l’entrada i sortida de camions); barreges de trànsit de vehicles pesants i lleugers sobre les vies locals; dificultats dels vehicles pesants per accedir a les indústries que es troben dins les trames urbanes.

L’estudi estratègic de la Cambra de Comerç proposa la creació de sòl industrial suficient amb estàndards de qualitat de serveis elevats i fora del nucli urbà, per evitar que la indústria local canviï la seva localització per la d’una ciutat alternativa, així com la captació de noves indústries. Es proposa una política d’incentius per a que les indústries del casc urbà es desplacin als afores en instal·lacions específiques per l’ús industrial. La determinació de l'emplaçament d'aquest nou sòl per a activitats arrossega però una forta polèmica que no ha permès encara a dia d'avui la seva execució.

EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA

La indústria del tèxtil produeix 14mil M€ anuals en el conjunt de l’Estat, amb 7400 empreses aporta el 8’8% de l’ocupació industrial espanyola. Dins el subsector de la llar, el 60% de la producció del país es realitza al País Valencià, majoritàriament concentrada en el clúster d’Alcoi, Ontinyent, Muro d’Alcoi, Cocentaina, Banyeres, Bocairent, Albaida, Aielo i Agullent. Els principals productes fabricats són cobertors i edredons, però també llençols, mantes, roba de taula, cortines i tapisseries. Tradicionalment, les exportacions del sector es feien als països àrabs, però actualment es concentren majoritàriament a Europa, i cada dia són menys importants. Cal destacar la presència del AITEX (Institut tecnològic del tèxtil) i el CITYC (Centre d’informació del tèxtil i la confecció), i de la EPSA (Escola Politècnica Superior a Alcoi) que té 3200 alumnes.

El clúster té unes 800 empreses i ocupa uns 25mil treballadors, entre llocs de treball directes i en subprocessos i serveis a la indústria. Predomini de petites i mitjanes empreses, tot i que 3-5 empreses tenien ventes per sobre dels 1000Mpts durant la dècada dels 90. Entre el 25% i el 50% dels processos es fa a través de la subcontractació d’altres empreses, en general de la pròpia comarca. El sector pateix directament la competència xinesa, amb un descens de l’ocupació i del nombre total d’empreses. S’aprecia, segons el Llibre Blanc de les Empreses de l’EURAM, un cert canvi estratègic cap a la producció de productes tecnològics (fibres que capten olors i fums, membranes impermeables) i una concentració en les parts finals de la cadena de producció (que són les de major valor afegit). El disseny, el procés de comercialització, el marqueting, i la creació d’una marca de qualitat reconeguda semblen claus per a la reestructuració del sector.     

La indústria de la joguina a l’Estat Espanyol facturava l’any 2003 429M€, i era deficitari. El 73% d’aquesta facturació es troba al País Valencià, i el 44% de les exportacions espanyoles provenen de la Vall de la Joguina. Integren el clúster de la joguina més de 200 empreses repartides entre les poblacions d’Ibi, Castalla, Onil, Tibi, Biar, generant uns 3500 llocs de treball. Entre aquest teixit empresarial destaca Famosa, que factura per sí mateixa 170M€ anuals i té presència a 50 països a Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. Famosa va adquirir Feber l’any 2006 (amb seu a Ibi). Amb el 70% de la fabricació assentat a la Xina, manté a la Vall de la Joguina tasques de disseny, ensamblatge i  acabats del producte. El futur per a les petites i mitjanes empreses de la joguina a l’Alcoià és incert, per la competència enorme dels països asiàtics i de les multinacionals.

L’agricultura, especialment important en els pobles més petits, es centra en conreus de cereals i d’oliveres. 

El Pla Estratègic impulsat per la cambra d’Alcoi busca mantenir l’activitat industrial com a motor econòmic de la regió, amb un rol preponderant del tèxtil per la tradició i arrelament que hi té, però amb un increment dels serveis, en especial dels serveis empresarials. En aquest sentit, es proposa la creació d’un parc tecnològic/empresarial per a captar activitat amb alt valor afegit. L'emplaçament d'aquest parc empresarial està marcat per la controvèrisa política i no acaba de tirar endavant.

El turisme es percep com a sector amb un potencial significatiu de creixement: turisme arquitectònic/urbà, turisme arqueològic/industrial, turisme de naturalesa, turisme folklòric/gastronòmic; cal definir, però, un model allunyat del definit al litoral alacantí. La millora de les comunicacions amb la costa podria ajudar al desenvolupament del sector.

INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT AERI

Els aeroports més propers a Alcoi són l’Altet a Alacant i Manises a València.

L’aeroport de l’Altet es troba a 50min de cotxe d’Alcoi (70km, 7€ de cost). Es tracta d’un dels aeroports amb més activitat d’Espanya, amb 8’9 milions de passatgers transportats l’any 2006. El 80% dels vols són internacionals i generalment motivats pel turisme, la majoria de les destinacions corresponent al Regne Unit, Alemanya i els Països Baixos.

L’aeroport de Manises, a València, es troba a 1h20 de cotxe d’Alcoi (115km, 11€ de cost). L’any 2006 va transportar gairebé 5 milions de viatgers. El trànsit és majoritàriament regular i nacional, amb Madrid com a destinació principal.

INFRAESTRUCTURES PORTUÀRIES

El tradicional port d’Alcoi havia estat el de Gandia, al qual s’accedia directament per ferrocarril fins l’any 1969.

A dia d’avui, el port més proper a Alcoi és el d’Alacant, que té accés directe per autovia i que està realitzant una important obra d’ampliació amb la creació d’una nova dàrsena comercial. El projecte del port va lligat al de la construcció de les plataformes logístiques d’Alacant i Villena, amb l’objectiu de doblar els trànsits a curt termini.

INFRAESTRUCTURES LOGÍSTIQUES

Durant l’any 2007 la Generalitat de València ha iniciat les tasques de busca de sòl disponible a Villena per a usos logístics. No s’ha comunicat la quantitat exacta però podria rondar les 80ha. Aquesta àrea d’usos logístics estarà connectada per autovia als principals pols industrials de l’àrea com Alcoi, la Vall de Vinalopó, la Vall de Castalla, incloent Yecla i Jumilla quan es construeixi la futura autovia de l’altiplà (Múrcia – Font de la Figuera), i també tindrà terminal ferroviària.

A Alacant està projectada una zona d’activitats logístiques de 130ha lligada a l’ampliació del port. El seu abast serà nacional i internacional. Es trobarà localitzada al peu de l’autovia A-7, tindrà una terminal ferroviària (100ha) lligada al corredor mediterrani i l’ave, i un ramal ferroviari d’enllaç amb el propi port.

INFRAESTRUCTURES VIÀRIES

El relleu accidentat de la zona complica les comunicacions amb els territoris adjacents. Tot i això, les comunicacions d’Alcoi amb el seu entorn són en general bones. Un cop finalitzada l’A-7, Alcoi tindrà accés en via d’alta capacitat cap a Xàtiva-València, cap a Alacant-Múrcia, cap a Villena-Albacete-Madrid, i cap a totes les principals poblacions de la regió.

Les obres de desdoblament de la N-340 en autovia A-7 ja estan finalitzades en els trams entre Xàtiva i Ontinyent, i entre Ibi i Alacant, i falten 25km que corresponen al sistema Alcoi - Cocentaina – Muro. Quan aquesta infraestructura estigui acabada, aquesta via serà el camí més curt entre València i Alacant, però mentrestant, existeixen dues vies alternatives d’alta capacitat (Ap-7 pel litoral i A-30 A-31 per la vall del Vinalopó) que allunyen els trànsits passants d’Alcoi cap a la costa i cap a l’interior.

El Pla d’Infraestructures Estratègiques 2004-2010 preveu el condicionament de la carretera CV-70 entre Alcoi i Benidorm per a fer-la apta per a la circulació a 100km/h. Amb això es busca la millora de les comunicacions entre la costa i l’interior, rebaixant el temps de viatge de l’itinerari a la meitat de l’actual. El projecte acumula nombrosos endarreriments, i tot i que comptava amb partides pressupostades pel 2007 i el 2008, sembla continua encallat.

Altres projectes inclosos en el PIE04-10 i en el Pla de Revitalització de les Comarques d’Interior són la potenciació de l’eix Muro-Villena, i la construcció de l’autovia CV-60 (l’Olleria-Gandia).

El pla estratègic impulsat per la Cambra de Comerç demana la construcció d’una “via parc” entre Alcoi – Cocentaina – Muro. Aquest tipus de vies han d’emmarcar-se en l’entorn per on discorren, posant en relleu el paisatge en àrees interurbanes, adoptant característiques urbanes dins les poblacions, i acceptant usos com carrils exclusius de transport públic, vies ciclistes, voreres...

INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES

La línia de ferrocarril d’Alcoi es troba gestionada per Regionals Renfe, i ofereix fins a un total de 3 expedicions diàries per cada sentit, amb una durada del viatge fins a València de 1h45 (6,85€). Això representa la mateixa duració de viatge que l’autobús, però tan sols la meitat d’expedicions per dia.

Durant el 2007 s’ha pactat la reforma de la línia Xàtiva-Alcoi amb Fomento a canvi del compromís del Govern Valencià de construir el tram de ferrocarril Dènia-Gandia. El condicionament de la línia inclourà la seva electrificació i la reducció de corbes.

L’informe estratègic elaborat per la cambra de comerç recalava sobre la possibilitat de realitzar un enllaç ferroviari entre Alcoi i Alacant donant continuïtat a l’itinerari València – Alcoi, així com la recuperació de trànsits de mercaderies sobre el corredor actual.

Antigament havia existit una línia de ferrocarril que unia Alcoi amb Gandia pensada per a donar sortida marítima als productes industrials d’Alcoi i subministrar carbó a les indústries alcoianes, però va ser clausurada l’any 1969, i l’espai per on discorria ha estat urbanitzat o ocupat per altres vies. La línia havia de prosseguir cap a Villena i Yecla, però les obres no va arribar-se a concloure mai. Avui, aquest traçat ha estat recuperat en alguns trams com a via verda per a gaudi i ciclisme.

TRANSPORT PÚBLIC PER CARRETERA

La companyia SuBús gestiona les 7 línies urbanes i una suburbana d’Alcoi a Cocentaina i Muro d’Alcoi, oferint freqüències de pas que varien entre 12min i 1h depenent de la línia, el dia de la setmana i l’hora del dia. SuBús també ofereix serveis interurbans, fins a 17 línies més que comuniquen amb els pobles de la comarca i amb Alacant (1h50), Benidorm (només l’estiu) i Villena (1h30). A més de SuBús, L’Amistat ofereix servei a Gandia i Travicoi a València (1h45, 6 serveis diaris per cada sentit).

Addicionalment, s’organitzen autobusos a les universitats per a estudiants, tant durant el període lectiu com en època d’exàmens. 

ALTRES INFRAESTRUCTURES

La Generalitat Valenciana construirà dos dipòsits de 6000m3 i 3000m3 per a emmagatzemar aigües depurades de la EDAR per a posteriors usos industrials o altres que puguin aprofitar-la. El pressupost d’aquesta actuació és de 1’6M€.

També hi ha plans d’implantació de parcs eòlics a les carenes de les serres de la comarca del Comptat, que han rebut certa oposició social i veïnal.

El municipi ha endagat una campanya de promoció de l’ús de l’internet (Alcoi Ciutat Digital) en el marc del programa “Ciudades Digitales” del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, i del programa Avantic de la Generalitat Valenciana. S’ha creat un portal de la ciutat d’Alcoi que permet realitzar telemàticament totes les tasques administratives, compra online, telemedicina i teletreball, mitjançant l’ús de certificats electrònics.

IMPACTES AMBIENTALS

Els principals problemes ambientals de la demarcació d’Alcoi són comuns als de la conca mediterrània: riscos d’aiguats, incendis forestals, erosió del sòl... Els incendis de l’any 94 varen cremar 16.000ha d'espai natual.

La qualitat de les aigües és un tema que preocupa, i comporta dificultats addicionals en la localització de noves àrees d'activitat i desenvolupaments urbanístics per la necessitat de compatibilitzar els usos del sòl en superfície i la qualitat de les aigües dels aqüífers subterranis dels quals s'abasta la ciutat.