tornar

Tortosa, 7 d'octubre de 2008
Debat d' infraestructures a les Terres de l'Ebre

L’arribada de nous residents a les Terres de l’Ebre es considera una oportunitat -fins i tot una necessitat- per al desenvolupament econòmic de la regió. Tots els participants al debat han destacat aquest punt com a qüestió molt prioritària. És general la percepció que la situació excèntrica de les Terres de l’Ebre, allunyada de Barcelona i València tot i trobar-se al centre de l’Euram, així com el baix pes demogràfic de l’àmbit respecte la resta de territoris de l’arc Mediterrani, hi compliquen l’arribada d’inversions públiques i/o privades i és causant de la situació d’estancament general que pateix la regió. Seria desitjable una major diversificació de l’economia, restant pes a l’agricultura alhora que estimulant el turisme i la implantació de noves activitats logístiques i industrials –lligades potser a la mateixa producció d’alguns dels recursos agrícoles locals, sigui l’arròs, l’oli, el vi... La indústria energètica és considerada poc beneficiosa per les Terres de l’Ebre, perquè tot i ser molt lucrativa, els beneficis no reverteixen sobre la regió.

Entre les infrastructures considerades més necessàries pels assistents al debat de les Terres de l’Ebre destaquen el projecte de millora de la navegabilitat de l’Ebre i la millora de les comunicacions viàries al llarg de l’eix de l’Ebre, actuacions que tots els participants han valorat com a molt prioritàries. La navegació al riu ha de ser un atractiu turístic que permeti oferir un producte singular al visitant, però cal solucionar els problemes legals –legislació de navegació fluvial- i infraestructurals,  per a permetre que les embarcacions que fan cabotatge puguin entrar riu endins. La millora de les comunicacions viàries al corredor de l’Ebre és igualment prioritària, tan a través de l’anunciat desdoblament de la C-12 entre Amposta i Móra, com per mitjà de la millora del viari local i comarcal –més seguretat, coexistència d’usos, millor integració paisatgística. Altres aspectes que s’han posat de relleu han estat la penetració de les noves tecnologies, l’adequació del Port dels Alfacs, el fet que les Terres de l’Ebre tinguin parada de l’Euromed. Cal millorar la infraestructura de banda ampla a les Terres de l’Ebre per a garantir que arribi arreu del territori, però cal molt especialment promoure programes de formació a empresaris sobre el potencial que les TIC tenen per a la millora de la rendibilitat de les empreses i la possibilitat d’obrir noves vies de comercialització.

És important que millori el procés de planificació i implantació de noves infraestructures, sobretot pel que fa a aquelles que són de caire estratègic. Cal un procés d’anàlisi i priorització d’infraestructures més transparent i d’acord amb criteris de rendibilitat socioeconòmica que sigui capaç de superar debats conjunturals i reticències socials, i agilitar-ne la seva tramitació. Però cal també agilitzar les inversions previstes a les Terres de l’Ebre amb criteris de reequilibi. Les Terres de l’Ebre, malgrat ser una regió de baix pes demogràfic i allunyada dels grans nuclis de població és finalment el territori nexe entre els territoris del nord i del sud de l’Euram

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

L’àmbit de les Terres de l’Ebre es troba format per les quatre comarques catalanes més meridionals: el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Conjuntament, aquestes quatre comarques concentren una població de 182.462 hab, que és tan sols el 2’5% de la població catalana. Dins les Terres de l’Ebre, les comarques d’interior, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, només tenen 36.038hab i no arriben al 20% del pes total de l’àmbit, mentre que a la costa, el Baix Ebre i el Montsià concentren vora uns 150mil habitants.

Des de l’any 1998, la població de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre ha augmentat un 17%. La població estrangera representa el 14’3% del total de població de les Terres de l’Ebre, amb un pes important de nous residents europeus –el 21’3% de tots els estrangers provenen d’un país de la Unió Europea. El turisme residencial comença a desenvolupar-se però no s’han desenvolupat grans complexos turísticoresidencials com en altres indrets de l’EURAM.

El programa de planejament territorial vigent a Catalunya preveu una sèrie d’actuacions infraestructurals i d’estimulació econòmica que han de permetre un augment relatiu de la població de les Terres de l’Ebre en relació amb la resta d’àmbits de Catalunya. Si bé les xifres que baralla la unitat de planejament estimen un pes demogràfic de l’àmbit per l’any 2026 d’acord amb les tendències actuals de 180.824 persones (un increment del 12% respecte 2001), l’escenari “voluntarista-polític” espera que les Terres de l’Ebre concentrin en l’horitzó del Pla un total de 203.416  persones (un increment del 26% respecte 2001).

ECONOMIA

La distribució del VAB de les diferents comarques de les Terres de l’Ebre no és homogènia. Mentre la Terra Alta destaca per un pes molt important de l’agricultura (superior al 55% del total), la presència de les indústries energètiques a la Ribera d’Ebre fa augmentar el pes del sector industrial d’aquesta comarca fins vora el 70% del VAB total. Els serveis són dominants tant al Montsià com al Baix Ebre, tot i que l’agricultura hi és més important que a Catalunya de forma global.

En l’apartat de l’agricultura destaquen els conreus d’olivera, per a producció d’oli i derivats, que en totes quatre comarques representen més del 15% del PIB agrícola (26’4% a la Ribera d’Ebre). També ho fan els cítrics a la costa (Baix Ebre i Montsià) i els fruits secs a l’interior, principalment el cultiu d’ametlla (Ribera d’Ebre i Terra Alta). El vi representa el 40’6% del PIB agrícola de la Terra Alta, amb D.O. pròpia. La fruita no cítrica representa el 22% del PIB agrícola de la Ribera d’Ebre i les hortalisses el 15’8 del de Montsià. La pesca té un pes important a les comarques litorals. Els cereals pesen un 2’5% al Baix Ebre i un 4’2% al Montsià, tot i el cultiu de l’arròs al delta.

Pel que fa al sector industrial, la comarca que mostra una major diversificació del teixit empresarial és el Baix Ebre, mentre que al Montsià el sector de fabricació de mobiliari representa un 40’6% del PIB industrial de la comarca. A la Terra Alta hi destaca el sector del tèxtil, integrat per tallers de confecció que proveeixen grans cadenes de roba estatals, així com el sector alimentari (vi, oli, fruita seca) i el paper i les arts gràfiques. A la Ribera d’Ebre, la presència de la central nuclear d’Ascó, i les hidroelèctriques de Ribaroja i Flix fan que el sector energètic representi un 95% del PIB industrial de la comarca.

El sector turístic és un sector en creixement. L’oferta turística de les Terres de l’Ebre defuig, en general, del turisme de sol i platja massificat típic de moltes altres parts de l’Euram. Destaca el turisme rural i familiar, i el turisme d’esports d’aventura i de natura, sobretot a l’àrea dels Ports (escalada, senderisme, barranquisme, via verda cicloturista...), i al curs i delta del riu Ebre (piragüisme, caiac...). Tot i no ser una de les marques turístiques capdavanteres a Catalunya, existeixen innegables atractius tant paisatgístics (delta de l’Ebre, massís dels Ports...) com històrics (escenari de la batalla de l’Ebre...), gastronòmics (arrossos del delta...), culturals (Picasso...), que configuren una oferta creixent amb un potencial turístic encara molt gran i que pot conduir-se cap a franges de visitants d’alt poder adquisitiu.

El sector del moble al Montsià es troba centrat en els municipis de La Sénia i Ulldecona. En aquest clúster cal entendre’l juntament amb altres municipis de Castelló, com Benicarló i Vinaròs, al Baix Maestrat. Juntament, es poden comptar unes 100 empreses, amb especial concentració a la Sénia, on treballen prop de 2000 persones directament, entre les prop de 50 empreses i indústria auxiliar. La producció arranca als anys seixanta i actualment té amb una producció majoritària per al mercat espanyol (85%), si bé els últims anys l’exportació augmenta considerablement (“Llibre Blanc de les Empreses”, IIVEE 2007).

El vi a la Terra Alta representa el 40% del PIB agrícola de la comarca. Les varietats tradicionals són la Garnatxa blanca i el Macabeu, i la Garnatxa negra i Samsó. La resta de varietats recomanades i autoritzades pel Consell Regulador responen als canvis soferts en la vitivinicultura de la Terra Alta durant la dècada dels 90, fonamentats en una configuració dels elements del terrer clarament orientada cap a la qualitat dels vins. Amb això s’aprofitaren parcel·les amb un major grau de fertilitat per a la introducció de viniferes més exigents en aquest aspecte, sense incrementar els rendiments de producció per unitat de superfície. Així varietats com el Moscatell, el Sauvignon blanc, el Sirah, el Merlot i el Cabernet Sauvignon han premés incrementar el potencial qualitatiu de la Terra Alta

INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT AERI

Actualment, no hi ha cap aeroport comercial a les Terres de l’Ebre. L’aeroport més proper és el de Reus (70km aprox), eminentment turístic i especialitzat en vols de baix cost i xàrter, i base operativa de la companyia irlandesa Ryanair. Actualment, l’aeroport gestiona 1’3Mpax (Aena, 2007), 5’3% menys que el 2006. A principis de 2008, la companyia Irlandesa va anunciar un pla d’expansió de les rutes aèries des de Reus, però el context econòmic ha posposat aquests plans.

D’altra banda, Castelló està construint un nou aeroport a Vilanova d’Alcolea que serà gestionat al marge d’Aena per una empresa pública participada de la Diputació de Castelló. L’objectiu d’aquestes noves instal·lacions és l’estimulació del sector turístic castellonenc. Situat al peu de l’autovia A-7 (pendent encara de construcció entre Vilanova d’Alcolea i l’Hospitalet de l’Infant), distarà tan sols de 70km de Tortosa. Les obres aeroport han patit nombrosos retards i entrebancs legals, però l’empresa promotora Aerocas preveu l’entrada en servei de l’aeroport per l’any 2009.

El Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (2001) proposava la implantació d’un aeròdrom dins el terme municipal de Tortosa per a usos de servei a l’agricultura, extinció d’incendis i d’aerotaxi. El nou Pla d’Aeroports de la Generalitat de Catalunya 2007-2012 recull aquesta previsió, habilitant-lo a mode d’aeroport: “l’objectiu principal de l’aeroport de les Terres de l’Ebre és connectar la zona sud de Catalunya amb la resta de la Comunitat per via aèria (vols xàrter i aerotaxi fonamentalment), i donar suport als serveis públics de bombers i sanitaris, així com als treballs aeris que han de dur-se a terme a la zona” (Pla d’Aeroports 2007-2012).

INFRAESTRUCTURES PORTUÀRIES

Les Terres de l’Ebre compten amb 8 instal·lacions portuàries, de les quals 1 d’ús industrial i 1 d’ús comercial.

Actualment, Catalunya disposa de prop de 48.500 places per a embarcacions esportives, de les quals 28.641, corresponen a amarratges en ports i dàrsenes, distribuïts entre les comarques gironines (23.240), Barcelona (13.143) i Tarragona (12.094).

El Pla de Ports 2007-2015 preveu que la major part del creixement del nombre d’amarradors esportius a Catalunya per aquest període es faci a la regió litoral sud, prioritzant l’ampliació dels ports existents i l’optimització de l’espai ja disponible (marines seques, instal·lacions de temporada...). De les 6.000 places noves previstes, el 70% s’habilitarà a la costa de Tarragona, on es preveu l’ampliació dels ports de Sant Carles (en execució) i de l’Ampolla a les Terres de l’Ebre.

L’ampliació del port de Sant Carles de la Ràpita preveu l’habilitació de 1176 nous amarradors esportius en una nova dàrsena guanyada a terra gràcies al dragatge del canal d’accés al port comercial a través de la badia que ha de permetre l’entrada de vaixells més grans que els actuals –el calat n’és ara un factor limitant de l’activitat. També està prevista la recuperació del canal de Carles III que connecta el riu Ebre amb l’interior del port.

Navegació fluvial

La navegació a través de l’Ebre és actualment possible entre Tortosa i Amposta, i fins a Riba-roja per a embarcacions de dimensions reduïdes (calat màxim de 80cm) i només d’abril a novembre, sempre que el cabal del riu sigui suficient / no excessiu.

La Generalitat va iniciar els estudis de rehabilitació de la navegació per l’Ebre l’any 1983, pel tram Tortosa-mar. Després de diversos estudis, la iniciativa va culminar amb la redacció l’any 1991 del projecte per a la recuperació de la navegació del riu fins a Riba-roja (128km), i la innauguaració del primer tram Amposta-Tortosa l’any 1994.

Per a permetre, però, el pas d’embarcacions majors, i garantir unes condicions de navegabilitat estables, calen obres suplementàries. Les obres de recuperació consisteixen en el dragatge d’un canal a la llera del riu d’uns 20m a 50m d’ample i la rehabilitació de rescloses o disposició de noves allà on calgui per a garantir un calat mínim de 2m permanentment durant tot l’any.

Caldria, a més, adequar la senyalització de la llera del riu indicant les zones de navegació, especialment a l’àrea del Delta, per tal que fos possible entrar i sortir del riu des del mar, i per tant esdevenir un atractiu turístic per als navegants del mediterrani. Una d’aquestes sortides al mar és la del canal de Carles III, que enllaça el curs fluvial principal amb el Port dels Alfacs, però que actualment es troba en un estat de conservació poc adequat.

El projecte de recuperació de navegabilitat del riu està recollit en el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, que data de 2001. Aquest pla es troba actualment en procés de revisió.

INFRAESTRUCTURES LOGÍSTIQUES

El 2006 es va firmar un conveni entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i les empreses públiques Incasol, Ifercat i Cimalsa per al desenvolupament d’una plataforma logística intermodal a les Terres de l’Ebre. El Logis Ebre s’ubicaria en el sector d’activitats econòmiques l’Estació de Mercaderies a l’Aldea i respon al doble objectiu d’impulsar el transport ferroviari de mercaderies i de potenciar el creixement econòmic de les comarques de l’Ebre. Previst amb una ocupació de 29 hectàrees, incorporaria una estació de ferrocarrils per mercaderies, i es preveu comportaria una inversió d’uns 10 MEUR. Les obres havien de començar el 2008.

El Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (2001, actualment en revisió) preveia aquesta plataforma logística a l’Aldea estipulant la voluntat de valer-se del Port dels Alfacs (Sant Carles de la Ràpita) per a convertir-la en un punt d’intercanvi marítim-terrestre. També s’ha parlat d’emprar el canal de Carles III per a introduir contenidors fins a l’Ebre i potenciar àrees logístiques importants als volts de Tortosa. 

INFRAESTRUCTURES VIÀRIES

Els principals projectes d’infraestructura viària previstos a les Terres de l’Ebre pel Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya són la construcció de la nova autovia A-7, del Mediterrani, el desdoblament de l’Eix Occidental (C-12), i el condicionament de la N-340, amb el seu possible desdoblament a llarg termini.

• L'autovia A-7, executada pel Ministeri de Fomento (MiFo), es troba gairebé totalment en servei des de la província de Múrcia fins a Castelló. El tram entre Castelló i Catalunya està parcialment en execució (entre La Pobla de Tornesa i Vilanova d’Alcolea). De la banda de Catalunya, es troba en servei el tram entre l’Hospitalet de l’Infant i Tarragona, i properament es finalitzaran les obres fins a Torredembarra. Quan aquesta via estigui totalment construïda serà una alternativa gratuïta a l'actual Ap-7, que actualment és gestionada per Aumar i Acesa sota règim de peatge. Les obres del tram entre Vilanova d’Alcolea (aeroport de Castelló) i l’Hospitalet de l’Infant (144km) estan en fase de projecte.

• Eix Occidental (C-12): el PITC preveu el desdoblament íntegre de tot l’itinerari des Sant Carles de la Ràpita fins al túnel de Vielha, passant per Amposta – Tortosa – Lleida i Pont de Suert. Les vies afectades són la N-340, la C-12 i la N-230. Actualment es troben en execució els trams Amposta – Tortosa i Lleida – Val d’Aran.

• N-420: a curt termini s’executaran les variants de Riudecols, Corbera d’Ebre i Gandesa (la de Falset va entrar en servei el juliol de 2008). L’execució d’aquestes variants seran accelerades en motiu del Pla de Dinamització Comarcal que té la Terra Alta com a una de les comarques objectiu. D’altra banda, el Ministeri de Foment estudia desdoblar l’itinerari Aragó - Mediterrani, i en el seu darrer tram, l’autovia podria passar bé per Morella i Vinaròs (N-232), bé per Gandesa – Tortosa (C-43, C-12), o per Falset i Reus (N-420).

• Altres actuacions recollides pel PITC són els condicionaments de les següents vies, incloent les variants de les poblacions situades al llarg del seu recorregut:
  • C-12B les Camposines – Ascó
  • C-43 Benifallet – Gandesa
  • C-44 l’Hospitalet de l’Infant – Móra la Nova
  • TV-3454 Amposta - Deltebre

INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES

Alta Velocitat

• Nova línia d’alta velocitat al corredor del Mediterrani. Es tractaria d’una nova línia projectada amb una velocitat de 300 km/h destinada a permetre el viatge València-Barcelona en 1h30 (actualment són 3h amb l’Euromed). El Govern Valencià ha presentat propostes per a aquesta línia, amb un nou traçat que discorreria majoritàriament per l’interior, però les competències en aquest capítol són del Govern Central. Tot i que el Ministeri de Foment es comprometre a elaborar un estudi informatiu, encara no hi ha cap projecte oficial sobre la taula. 

•  Connexió corredor del Mediterràni amb la línia d’alta velocitat Barcelona-Madrid.  Es troba en construcció la connexió de la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa amb el corredor del Mediterràni. Es tracta d’un nou tram ferroviari en ample UIC entre Perafort i l’Hospitalet de l’Infant que ha de substituir l’actual traçat d’ample ibèric i via única.

Mercaderies

• Ferrmed és una associació que parteix de la iniciativa privada i promou un eix ferroviari de mercaderies en ample internacional seguint la costa Mediterrània, la vall del Roine i el Rin fins a Dinamarca i Suècia, i enllaçant al seu pas tots els ports marítims i fluvials. FERRMED és una associació amb seu a Brusel·les integrada per 126 membres de diversos sectors empresarials de 10 països europeus. Més recentment, FERRMED ha proposat un nou ramal de mercaderies que hauria d’enllaçar Tortosa amb Tolosa de Llanguedoc passant per Lleida i la Pobla de Segur. Caldria construir-hi més de cent quilòmetres nous de vies en direcció a Tolosa i 140 més cap a Tortosa.

Serveis ferroviaris

• Actualment les Terres de l’Ebre no estan servides pels serveis de l’Euromed, que no tenen parada entre Tarragona i Castelló. La resta de ferrocarrils de les línies de llarga distància tenen parada únicament a l’Aldea, ja que la línia de Tortosa ha esdevingut un ramal secundari en cul de sac des que la línia va ser condicionada l’any 1996. 

• Està previst que quan entri en servei l’enllaç Perafort – l’Hospitalet de l’Infant, Tortosa i l’Aldea s’integrin dins l’esquema català de serveis regionals en alta velocitat. Aquests serveis, que ja funcionen entre Lleida – Tarragona i Barcelona, ofereixen trajectes de curta duració a preus assequibles. Entre l’Aldea i Tarragona es preveu el trajecte duraria 20min, i fins entre Tarragona i Barcelona es tarda actualment 40min,

Trens tramvia

• El Pla parcial de els Terres de l’Ebre (2001) proposa la configuració d’una xarxa de rodalies centrada sobre l’estació de l’Aldea. La xarxa tindria dues línies principals entre Tortosa i Sant Carles, i entre l’Ampolla i Alacanar, utilitzant parcialment la infraestructura ja existent. La nova infraestructura a construir seria de via única sense electrificar i dissenyada per a una velocitat màxima de 90 km/hora. S’oferirien freqüències de pas de 10 minuts.

IMPACTES AMBIENTALS

Els principals problemes ambientals de les Terres de l’Ebre són comuns als de la conca mediterrània: riscs d'inundacions, incendis forestals, erosió del terra, i falta recurrent d'aigua.

El riu Ebre ha estat al centre dels debats sobre l’aigua que han tingut lloc durant els darrers anys, sobretot per les qüestions relacionades amb el retrocés del delta i la salinització del riu aigües amunt. 

ALTRES INFRAESTRUCTURES

Aigua
L’aigua de l’Ebre ha estat motiu de discussió pels diferents anuncis de transvasaments entre conques hidrogràfiques. El Programa Agua del Ministeri de Medi Ambient preveu la construcció d’una dessalinitzadora a Barcelona (60hm3), i l’ampliació de la de la Tordera (10hm3), i l’ACA preveu la construcció d’una dessalinitzadora a Cunit. La posada en servei d’aquestes infraestructures s’espera mitigarà la demanda d’aigua per a ús domèstic, però resta el problema del rec agrícola i els usos industrials. 

Telecomunicacions
Actualment, si bé l’Internet arriba a la major part del territori català, el tipus de connexió i la qualitat de transferència de dades és desigual en els diferents àmbits territorials de Catalunya. El desplegament de la banda ampla a Catalunya s’ha realitzat fins ara mitjançant l’ús de diverses tecnologies. A les àrees més densament poblades, els operadors privats ofereixen diversos productes, des de l’ADSL fins a serveis en fibra òptica. Fora d’aquestes àrees o en polígons industrials, però, les inversions requerides per a la implantació de la fibra sovint no resulten atractives per la iniciativa privada, i per tant la banda ampla s’ofereix únicament mitjançant ADSL, tecnologia que presenta limitacions importants, sobretot a l’hora de realitzar enviaments de dades (upload), o simplement no s’ofereixen serveis de banda ampla (en petites poblacions, nuclis aïllats...). 

Per donar resposta a les reticències del sector privat a desplegar la banda ampla arreu del territori, la Generalitat de Catalunya està duent a terme una sèrie d’actuacions de cara a proveir la infraestructura mancant. D’una banda, la Generalitat de Catalunya, a través de la STSI i amb la col·laboració de Localret, està desenvolupant el programa de Banda Ampla Rural. L’objectiu és dur la banda ampla d’internet a tots els nuclis catalans de més de 100 habitants. La tecnologia emprada és el WiMax, tècnica de radioenllaç que permet la transmissió de dades a través d’ones de ràdio. El projecte consisteix en la instal·lació d’antenes que facin arribar el senyal allà on ara no arriba, i on la inversió per fer arribar infraestructura terrestre resulta massa cara. La qualitat de transferència de dades és similar a l’ADSL.

Energia
El Pla de l’Energia preveu el progressiu tancament de les centrals nuclears catalanes quan arribin al final del període de vida útil. Per a compensar la pèrdua de capacitat productiva, s’estima caldrà construir un mínim de 10 nous cicles combinats. És probable que a mig termini, el preu del petroli augmenti per sobre del 100$/barril, i que el gas natural multipliqui el seu preu per 3 o per 4. En energies renovables, es preveu multiplicar per dos i mig l’actual potència energètica de cara el 2015, fins a assolir una quota del 8% del total.

L'Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) ha plantejat la possibilitat de construir un magatzem temporal individual (MTI) per a les centrals nuclears d'Ascó I i II, davant el retard que segueix la construcció del magatzem temporal centralitzat (MTC), atès que el procés d'emplaçament voluntari del mateix no ha obtingut cap candidat en ferm. El grup Ecologistes en Acció ha informat que ENRESA ja ha divulgat les bases del concurs per al disseny dels contenidors que permetin emmagatzemar el combustible gastat d'Ascó I i II, l'anunci del qual ha estat publicat en el BOE de 15 d'abril de 2008 i sota resolució amb caràcter d'urgent. L'obra consisteix en un magatzem en sec per als residus produïts en aquesta central i ha d'estar operatiu al febrer de 2011, si bé no és fins a l'any 2013 quan es preveu que se saturi la piscina d'emmagatzematge del combustible gastat d'Ascó I, excepte el buit necessari per l'extracció del combustible del nucli en cas d'emergència.

D’altra banda, es preveu que es construeixi al Vinaròs (Baix Maestrat) un dipòsit subterrani per a l’emmagatzematge de gas natural. L'Ajuntament ha signat un conveni amb l'empresa Escal UGS, filial de la canadenca Eurogas, que en defineix l'emplaçament. El magatzem se situaria a l'antic pou petroler d'Amposta, que es troba a uns 21 quilòmetres de la costa d'Alcanar i Vinaròs, just davant de la desembocadura del riu Sénia. El projecte Castor permetria garantir el subministrament de gas i tindria una capacitat de 1.300 milions de metres cúbics, de manera que es convertiria en un dels magatzems més grans de l'Estat espanyol.