.:EURAM:.

Debat d' infraestructures al Col·legi d'Economistes de València
24 de novembre de 2008

L’arribada de nous residents continua sent positiva d’acord amb l’opinió dels assistents al debat, tot i que el període de crisi actual planteja majors interrogants que fa uns mesos sobre la capacitat d’acollida d’immigració del país. A llarg termini, els nous residents europeus continuaran arribant a la Comunitat Valenciana atrets pel clima i l’entorn, però els immigrants en busca de feina es quedaran aquí tan sols en la mesura en què el mercat de treball es mantingui dinàmic. L’increment de la mobilitat laboral de les persones ja és avui una realitat que s’anirà ampliant en els propers anys, sobretot si aquest increment de la mobilitat ve lligat a la progressiva adequació dels horaris laborals espanyols cap a estàndards europeus que permetin compensar la major despesa temporal en desplaçaments amb un acabament de la jornada laboral més d’hora. La deslocalització d’empreses és percebuda molt negativament, per bé que s’accepta inevitable, la qual cosa implica la necessitat de replantejar la reconversió d’alguns dels sectors més delicats, i a invertir en disseny, qualitat i innovació. Els serveis continuaran a l’alça, i mentre el cost del transport continuï assequible, el turisme seguirà creixent fortament, evolucionant cap a formes més avançades que el tradicional model de sol i platja, amb residents estrangers que ja passen part de la setmana al Mediterrani treballant a distància, turisme de salut i de negocis, o d’estudis. L’agricultura es mantindrà a mig termini allà on la pressió immobiliària no ho impedeixi, especialitzada en productes o subproductes processats de molt alta qualitat (cítrics, olis, vi), apostant per les denominacions d’origen, noves vies de comercialització innovadores, i fent valer a mode de marca el reconeixement internacional de dieta mediterrània.

Les actuacions prioritàries en matèria d’infraestructures destacades pels assistents al debat són l’articulació del sistema logístic de la Comunitat Valenciana (ports, xarxa logística i corredor ferroviari de mercaderies), les xarxes de transport dins l’Arc Mediterrani espanyol i cap a l’estranger, i les infraestructures de mobilitat interna valenciana, viàries i ferroviàries. La penetració de la banda ampla arreu del país és clau per a garantir la competitivitat de l’economia valenciana. Sobre el model dels aeroports, els assistents estan majoritàriament d'acord amb el model d’Aena, apuntant la necessitat de mantenir-ne una gestió pública. Tot i això, podria obrir-se’n la seva gestió a nous agents econòmics i socials vinculats al territori, seguint una organització semblant a la de l’Ens de Ports de l’Estat.

Pel que fa al sistema logístic, els assistents confien a mig termini en l’evolució a l’alça dels ports de València, Sagunt i Alacant, tot i que apunten que seria bo augmentar el pes de les importacions / exportacions sobre el conjunt dels moviments de transbordament. El corredor ferroviari FERRMED de mercaderies cap a Europa és l’actuació més prioritària, i els assistents són prou optimistes sobre la possibilitat que es construeixi a mig termini. En canvi, la xarxa de plataformes logístiques és la que desperta més incerteses, ja que fins ara gran part de les actuacions estratègiques programades en aquesta direcció no han arribat a desenvolupar-se satisfactòriament.

L’eix de l’autovia Mudèjar i la seva extensió cap a Europa (pel País Basc i per Somport) és important per quant permet obrir noves relacions i mercats que fins ara es donaven amb dificultats, especialment l’aragonès, els del nord oest peninsular i el sud oest francès, però no constitueix una alternativa a l’Eix del Mediterrani que continuarà creixent en tràfic i mantenint-se com a principal eix mobilitat interna i cap a Europa. Sobre aquest mateix corredor, els assistents valoren convenient el condicionament de la línia ferroviària de l’Euromed cap a estàndards AVE per a reduir els temps de viatge entre les principals ciutats de l’arc, essent relativament optimistes en aquest apartat.

Per a millorar la mobilitat interna de la Comunitat Valenciana, és fonamental el traspàs de les rodalies cap a la Generalitat, i impulsar la integració de serveis i tarifes amb la xarxa de metro i autobusos, especialment a la regió metropolitana. En matèria de carreteres, cal realitzar inversions importants sobre la xarxa metropolitana per tal de millorar-ne la seguretat viària, la fluïdesa del trànsit i el seu encaix territorial. Idealment, la xarxa bàsica hauria d’estar totalment segregada de la resta vies i d’usos confrontants, mentre que per a canalitzar la vialitat quotidiana de curta distància, seria positiu importar el concepte de “via parc” d’Alacant, vies d’àmbit metropolità desdoblades però amb interseccions a nivell, amb espais reservats per al transport públic, vies ciclistes i espais per a vianants, i amb especial cura del seu encaix amb el territori i el paisatge. La implantació d’aquest tipus de vies permetria alleujar part de la pressió que ara recau sobre el viari local i que no li correspon.

El desplegament de la fibra òptica als principals centres de població i d’activitat econòmica de la Comunitat Valenciana, és clau per a garantir la competitivitat de l’economia valenciana, però el futur del seu desplegament desperta interrogants per una manca d’interès dels operadors a invertir en connexions de nodes petits –polígons, poblacions petites- a les xarxes troncals.

S’ha posat de relleu, com en la resta de debats realitzats fins ara, la necessitat de millorar el procés de planificació i implantació de noves infraestructures, sobretot pel que fa a aquelles que són de gran envergadura o de caire estratègic. D’una banda, cal un procés d’anàlisi i priorització d’infraestructures més transparent i d’acord amb criteris de rendibilitat socioeconòmica que sigui capaç de superar debats conjunturals i reticències socials, i agilitar-ne la seva tramitació. D’altra banda, es constata que la fragmentació territorial i institucional és un factor que afegeix dificultats per a articular polítiques conjuntes d’infraestructures. Seria convenient, doncs, desenvolupar mecanismes que permetin fer compatible la proximitat de l’administració al ciutadà amb el desenvolupament d’actuacions d’àmbit supramunicipal.

La població de la província de València és actualment de 2.480.480 habitants (Institut Valencià d’Estadística, IVE 2007), la qual cosa representa el 51% de la població de la Comunitat Valenciana. La ciutat de València té actualment 805.304 habitants, encara que el seu entorn metropolità suma 1.738.690 habitants, d'acord amb els límits territorials establerts per l'Entitat Pública de Transport Metropolità de València, sent la tercera aglomeració de l'estat per darrere de Madrid i Barcelona.

El creixement demogràfic de la província ha estat important en els últims 10 anys. Entre 1996 i 2006, la província de València ha registrat un augment poblacional del 13% (290mil nous residents), encara que aquest ha estat inferior al de la província d'Alacant (+29%, 400mil nous residents), i en termes relatius, també al de la província de Castelló (+23%, 100mil nous residents). Les projeccions de població per a 2017 de l'Institut Nacional d’Estadística (INE), realitzades partint de les dades del cens de 2001, van subestimar lleugerament els esmentats increments demogràfics per al període 2001-2006. Tot i així, el patró de tendència sembla raonable, estimant en l'horitzó d'estudi un pes demogràfic de la Comunitat entre 5’1 i 5’4 milions d'habitants.

El 77’1% de les empreses de la Comunitat Valenciana corresponen al sector serveis, el 14’7% a la construcció i el 8’2% a la indústria (IVE 2007). La seva aportació al PIB autonòmic és del 59%, 11’3% i 14’9% respectivament. El teixit empresarial de la Comunitat Valenciana respon a una realitat generalitzada de petites i mitjanes empreses, com en la resta de l'EURAM (un 99% de les empreses de l'EURAM té menys de 250 treballadors).

La Comunitat Valenciana té 581.242 ha de superfície conreada al sector agrícola. Els cultius majoritaris són els cítrics (30%), altres de fruiters (23%), oliveres (17%) i la vinya (15%). La producció de la branca agrària ascendeix a 2640 Meuro, aportant juntament amb la pesca i la ramaderia 1660 Meuro al VAB de la Comunitat (5’3%). Els ajuts al sector agrícola ascendeixen a 410.000 euros anuals.

La indústria aporta 13’5% del VAB de la Comunitat Valenciana (4550 Meuro). Els sectors dominants són el de les indústries extractives (minerals no metàl·lics), l'alimentació, begudes i tabac, el material de transport, els productes químics i petrolífers. Tot i així, hi ha clústeres importants a les diferents províncies, alguns d'ells molt competitius i amb forta presència internacional. Es pot destacar els següents, d'acord amb el Llibre Blanc de les Empreses de l'EURAM:

Clústers en la Comunitat Valenciana. Font: Llibre Blanc de les Empreses de l'EURAM, 2007.

El sector de la construcció ha viscut un període d'apogeu des de mitjans anys 90 fins a 2007. Des de l'any 2001 s'han visat en la Comunitat Valenciana una mitjana d'uns 100.000 habitatges anuals, el 85% de les quals en blocs, i la resta en habitatges unifamiliars. Caldrà veure com evoluciona l'aturada del sector de la construcció, que desembocarà irremeiablement en una reestructuració global del sector.

El 2006, la Comunitat Valenciana va rebre prop de 40 milions de pernoctacions. La província d'Alacant és una de les principals destinacions turístiques espanyoles. L'any 2006 es van registrar 23’7 milions de pernoctacions (62% de la Comunitat Valenciana). El sector va créixer un 2’2%, principalment per l'increment de visitants nacionals. Benidorm es configura com a líder del mercat turístic a la costa mediterrània, i és la principal destinació entre la clientela estrangera. 8 de cada 10 estrangers que van visitar la província l'any 2006 ho van fer a Benidorm, i més del 70% provenien del Regne Unit. Es pot destacar la importància del turisme residencial en aquesta província, especialment al sud. València capital és una destinació turística emergent, amb increments importants de visitants en els últims anys.

La Comunitat Valenciana compta amb 2 aeroports comercials a Alacant i València, i està en procés de construcció un tercer a Castelló.

L'aeroport d'Alacant es troba situat en l'Altet, a menys de 10 km de la capital provincial i a uns 12 km d'Elx. L'any 2007 l'aeroport va acollir 9’1 Mpax (4500 Tm de mercaderies) la qual cosa el col·loca en la 6a posició de l'estat per darrere de Barajas (52 Mpax), el Prat (33 Mpax), Palma (23 Mpax), Màlaga (13’5 Mpax), i Gran Canària (10 Mpax). El 80% dels vols són internacionals i serveixen bàsicament al turisme; la major part de les destinacions correspon al Regne Unit, a Alemanya i als Països Baixos. El pla director de l'aeroport de L’Altet, que data de 2001, preveu les actuacions necessàries per doblar els trànsits de passatgers de cara el 2015 -ampliació de la pista, nova terminal de passatgers, ampliació de la zona d'estacionament, creació d'instal·lacions específiques per al moviment de mercaderies. Les obres d'ampliació de l'aeroport van començar el 2006 amb una durada prevista de 42 mesos.

L'aeroport de València es troba situat a Manises, a menys de 10 km del centre de la ciutat. El tràfic és bàsicament regular i nacional, encara que el sector dels xàrter turístics es troba en expansió. L'any 2007 l'aeroport va veure créixer un 19’4% el seu tràfic de passatgers, situant-se en la 8a posició nacional amb 6 Mpax. El seu tràfic de mercaderies és lleugerament superior a les 13mil tones anuals. Aquest creixement ha superat les previsions que havia elaborat el Ministeri de Foment que no tenia previst que es depassessin fins el 2015. S'estan executant en l'actualitat importants obres de millora per poder acollir l'increment d'operacions que genera l’increment del turisme a València i Castelló –ampliació de la pista, ampliació plataforma de passatgers, nova terminal de vols regionals, estació del metro de València. L'aeroport està classificat segons el PEIT (Pla Estratègic d'Infraestructures de Transport) com a pol metropolità, igual com Bilbao, Sevilla i Santiago.

Actualment es troba en construcció el futur aeroport de Castelló - Costa de Azahar, encara que acumula nombrosos retards respecte als calendaris originals. Es tracta d'un aeroport promogut per la Diputació de Castelló que serà explotat per un concessionari durant un període de 50 anys, al marge d'AENA. Aquest és un model que ja s'aplica en altres punts del territori europeu amb èxit. Les instal·lacions es trobaran situades en el municipi de Vilanova d’Alcolea, a 35 km de Castelló de la Plana. Es tractarà d'un aeroport regional enfocat al turisme internacional (s'estima els vols turístics representaran el 80% del total), però que comptarà amb alguns enllaços nacionals.

Els quatre grans ports de la Comunitat Valenciana són València, Sagunt, Castelló i Alacant.

Sota la marca ValenciaPort, l'Autoritat Portuària de València gestiona conjuntament els ports de València, Sagunt i Gandia des de 1985 (encara que aquest últim port només té un tràfic residual de mercaderies per a l'abastament d'algunes indústries locals, especialment al sector paperer). El creixement del tràfic de mercaderies en aquests ports ha estat molt important en l'última dècada, situant-se el 2006 ValenciaPort com a líder en el transport de contenidors de la Mediterrània Occidental amb 2’6MTeu (increment del 8’4% respecte a 2005), sumant 47MTm de mercaderia manipulada (inc. +15’7%). Barcelona gestionava el 2006 un total de 2’3MTeu i 46 MTm de mercaderia. Algesires mou anualment uns 3’5MTeu, encara que aproximadament el 50% d'aquests contenidors són contenidors en trànsit cap a altres destinacions de la Mediterrània, model d'explotació específic d'aquest port per la seva situació estratègica a la costa de l'Estret de Gibraltar.

El Port de València canalitza un tràfic diversificat que inclou tots els sectors de l'economia i tot tipus de mercaderia, destacant els sectors de la construcció, agroramader i alimentari, energètic, químic, automòbil, moble i fusta, i tèxtil. El tràfic de Port de Sagunt es basa principalment en productes siderúrgics, destacant també la presència d'abonaments, materials de construcció, fustes i productes peribles. Actualment es troba en ple procés d'ampliació de les seves instal·lacions amb l'objectiu d'atendre nous tràfics, entre els quals es troba el gas natural, estimant un moviment de tres milions de tones anuals.

Quant al tràfic de passatgers, el Port de València està incrementant la seva activitat com a punt de base de creuers a la Mediterrània, amb 110 escales i 106mil passatgers el 2005. També acull línies regulars de passatgers cap a les Illes Balears –Eivissa, Mallorca i Menorca.

Per a això es planteja l'ampliació de la superfície de terra dels ports de València (+150ha, 7000 m de línia d'atracada) i Sagunt (+290ha). El Ministeri de Medi Ambient va donar llum verda al projecte de València el 2007 i les obres del nou dic d'abric ja han estat licitades amb una durada estimada de 42 mesos.

El Port de Castelló ha estat tradicionalment un port de productes energètics lligat a la refineria adjacent gestionada per BP Espanya. Tot i això, la implantació de noves línies i serveis han fet créixer el tràfic de productes ceràmics i cítrics, activitats fortament implantades a la província. El port gestiona actualment 13 MTm de mercaderies, la qual cosa representa el 30% del tràfic de la Comunitat Valenciana. Els granels líquids representen un total de 8 Mtm (carburants, petroli, productes químics). El Pla Estratègic de PortCastelló preveu inversions importants per a doblar els tràfics actuals en el període de 15 anys. L'ampliació cap al sud comportarà la creació d'una nova dàrsena de 32 ha amb calats de 16 m

El 2005, el port d'Alacant transportava 3’5Mtm de mercaderies després de registrar augments importants dels trànsits des de finals de la dècada dels 90, quan el trànsit se situava entorn dels 2’5Mtm. El trànsit de contenidors se situava l'any 2000 al voltant dels 100mil TEUs. L'estratègia actual del port passa per la creació de rutes de Short Sea Shipping, i l'articulació del port com feeder d'altres ports de major envergadura. El tràfic total de viatgers és de 245 mil (2003) i va acollir el 2006 un total de 55 creuers. La línia regular Alacant - Oran (Algèria) transporta anualment 200mil persones amb 6 travessies setmanals en estiu i 2 travessies setmanals a l'hivern (9 h de viatge). L'ampliació del port en curs inclou l'ampliació de la dàrsena pesquera, de les dàrsenes comercials, de la terminal de contenidors, la creació d'una ZAL de 11ha, la modernització de la terminal de passatgers i la millora de la integració port-ciutat. Es tracta d'una iniciativa pionera per la implicació conjunta d'agents públics i privats en el seu desenvolupament.

Ports esportius
A diferència de Catalunya i les Illes Balears, les administracions públiques valencianes han potenciat el creixement d'aquest sector en els últims anys. El Pla d'Infraestructures Estratègiques de la Comunitat Valenciana (PIE) preveu en l'horitzó 2010 la creació de 10.000 nous amarratges en la Comunitat Valenciana. Actualment, les tres províncies sumen un total de 47 ports esportius amb prop de 18 mil amarratges, la qual cosa representa aproximadament un 20% de l'oferta de l'Arc Mediterrani espanyol, un 16% de l'oferta espanyola total.

Comunitat	núm. Ports	núm. Amarratges	% Amarratges	Nous previstos 2015	%inc
Catalunya	46	27.540	25,5%	6.000	22%
Balears	68	19.709	18,3%	5.000	25%
C. Valenciana	47	17.716	16,4%	10.000	56%
Múrcia	19	5.644	5,2%	3.000	53%
Andalusia	37	13.570	12,5%	13.570	85%
Canàries	32	7.226	6,7%	2.000	28%
Galícia	30	7.166	6,7%	3.000	42%
Astúries	13	1.526	1,4%	650	43%
Cantàbria	13	2.924	2,7%	3.150	108%
País Basc	18	4,751	4,4%	3.000	66%
TOTAL	323	107.772	100%	47.300	44%

La Generalitat Valenciana preveu posar en marxa durant aquesta legislatura un Pla de Sòl Industrial i Logístic a fi de millorar les concentracions empresarials existents, la generació de nou sòl industrial i logístic de qualitat i a preus competitius i l'impuls d'una xarxa de centres d'innovació als parcs empresarials. La Xarxa Logística, es preveu permetrà disposar de prop de 15 milions de metres quadrats d'instal·lacions al servei del transport i la logística en l'horitzó de 2015. L'objectiu, que la Comunitat Valenciana sigui la porta d'entrada de mercaderies a Europa dels tràfics amb procedència del Canal de Suez i Amèrica.

El desenvolupament d'aquesta xarxa logísticoempresarial es recolzarà en la interrelació entre el transport per carretera, el ferrocarril i el transport marítim. Cadascun dels Ports Valencians es complementarà amb centres multimodals de transport de mercaderies que conformaran grans nodes logístics. Aquests nodes estan previstos a Benicarló-Vinaròs, Castelló (125ha), València, Canals-Montesa-Vallada, Villena (80ha) i Alacant (130ha). La xarxa estarà complementada per instal·lacions de menor entitat a les capçaleres comarcals per donar suport al teixit industrial local. Les principals zones industrials hauran de tenir una terminal intermodal a menys de 70 km de distància.

El projecte de major envergadura és previst en l'àrea de Sagunt, amb la creació de la ZAL lligada a les activitats del port. Parc Sagunt tindrà prop de 1000 ha a desenvolupar en dues fases, superfície similar a Plaza de Saragossa.

El Pla d'Infraestructures Estratègiques 2004-2010 (PIE) de la Comunitat Valenciana preveu en el capítol de carreteres una inversió de 3500Meuro. Entre els principals objectius del pla es compta:

Els grans projectes en curs o previstos a curt termini són el reforç del corredor Mediterrani amb la construcció de l'autovia A-7, i la construcció de l'autovia Mudèjar (A-23) Sagunt – Terol – Saragossa – França (per Somport). Altres actuacions tenen com a finalitat la millora de la comunicacions internes de la Comunitat Valenciana o de connexió amb les comunitats veïnes (autovia CV-60 Gandia – L’Olleria; autovia CV-50 Llíria-L’Alzira, autovia La Font de la Figuera – Jumilla – Yecla – Múrcia, autovia Ademuz València – Losa del Ovispo). Queda per revelar el futur de l'autovia Saragossa – Alcanyís – Costa Mediterrània (desdoblament N-232), el traçat de la qual entre Alcanyís i la costa podria discórrer per Morella (N-232), per Tortosa (N-420 i C-12) o per Reus (N-420).

Pel que fa a l'autovia A-7, es troba en servei tota la seva traça des de la província de Múrcia fins a Castelló (a excepció d'uns quants quilòmetres al pas per Alcoi, actualment en construcció). El tram entre Castelló i Catalunya està parcialment en execució (entre La Pobla de Tornesa i Vilanova d’Alcolea) i queden 50 km pendents de licitació fins al canvi de província. Quan aquesta via estigui totalment construïda serà una alternativa gratuïta a l'actual Ap-7, que actualment és gestionada per Aumar i Acesa sota règim de peatge. .

L'autovia Mudèjar (A-23) constitueix la base de l'itinerari València – Aragó – França per Somport. Tots els trams de la Comunitat Valenciana es troben ja en servei, i la traça entre Osca i Somport es troba en obres en un 50% dels trams.

La vialitat metropolitana de València
Dins l'entorn immediat de València es pot destacar algunes infraestructures recollides en el II Pla de Carreteres de la Generalitat Valenciana. Entre aquestes obres es troben les següents actuacions a destacar:

La vialitat intermèdia
El concepte de Via Parc correspon a un tipus de via tova en entorns metropolitans que compta amb calçades separades i més d'un carril per sentit de circulació, i que posa èmfasi en el seu encaix al territori i el paisatge, amb enllaços amb la resta de la trama viària sota fórmula de rotondes, i reservant espai per a usos complementaris al transport motoritzat privat, com carrils per a transport públic, plataformes de tramvia o carrils bici. Aquest concepte s'ha aplicat amb èxit en els entorns d'Alacant i Elx, i en diversos trams de la xarxa metropolitana de València.

A València, la xarxa ciclista és extensa i enllaça nombrosos municipis de l'entorn de la capital mitjançant calçades paral·leles a les carreteres, en la majoria dels casos separades físicament d'aquestes.

El pla de Plataformes Express de València parteix de l'experiència del TVRCas a Castelló, on s'està construint una plataforma reservada per a autobusos guiats entre Vila-Real, Castelló i Benidorm, els primers trams de la qual haurien d'entrar en servei aquest any 2008. Per a València, el pla preveu la implantació 140 km de carrils reservats per al transport públic en els accessos a la ciutat, dels quals 116 km en plataformes reservades i la resta en plataformes compartides. Les plataformes express tindran dos carrils de sentit oposat, i estaran separades de les carreteres existents per una mitjana. Els corredors plantejats són els següents:

Alta Velocitat
L'AVE arribarà a la Comunitat Valenciana a través de dos corredors diferents: Conca – València – Castelló, i Conca – Albacete – Alacant. Ambdós ramals quedaran units per l'actual corredor de l'Euromed. L'arribada de l'AVE a València està prevista pel 2010, però per a Castelló i Alacant no hi ha encara dates oficials. Tampoc no queda clar quines línies seran d'Alta Velocitat (>300km/h) i quines línies seran de Velocitat Alta (220 km/h).

A part d'aquests ramals, la Generalitat Valencià i la Generalitat de Catalunya reclamen la implantació d'una línia d'alta velocitat al llarg del corredor de la Mediterrani, en ample europeu. El Ministeri de Foment ha previst un estudi informatiu per a aquest corredor, encara que no és prioritari d'acord amb el PEIT perquè ja existeix l'Euromed que circula a 220 km/h (i en ample Ibèric) i perquè la demanda ferroviària és insuficient segons el Ministeri.

Està previst aprofitar la infraestructura d'alta velocitat valenciana per establir serveis regionals express entre les grans ciutats de la Comunitat Valenciana, encara quan aquests serveis només utilitzin la plataforma de l'AVE per a part del recorregut, utilitzant per a la resta les vies convencionals ja existents (p.e. línia C-3 de rodalies de València).

Xarxa Ferroviària de Mercaderies
D'acord amb els plans d'expansió dels ports de la Comunitat Valenciana, es considera necessària des de la Generalitat Valenciana la implantació de corredors exclusius // prioritaris per a tràfic de mercaderies que uneixin els ports valencians amb Madrid i la resta de la Península, i amb Catalunya i la frontera francesa. Per exportar mercaderies cap a Europa, l'actual ample de vies ibèric de la xarxa de l'Adif és un factor limitant perquè la mercaderia ha de ser transvasada de tren a la frontera, la qual cosa comporta uns costos del servei i de temps que resten gran part de la competitivitat d'aquest canal d'exportació amb respecte als grans ports del nord d'Europa.

Ferrmed és una associació sense ànim de lucre que parteix de la iniciativa privada i promou un eix ferroviari de mercaderies d'ample internacional seguint la costa Mediterrània, la vall del Roine i el Rin fins a Dinamarca i Suècia, i enllaçant al seu pas tots els ports marítims i fluvials. A València s'han adherit a aquesta associació les tres autoritats portuàries de la Comunitat, la Cambra de Comerç de Castelló, el Col·legi d'Enginyers de Camins, el Col·legi d'Enginyers Industrials, i diverses associacions empresarials.

Transport Metropolità de València
València està immersa en un procés d'ampliació de la seva xarxa de transport ferroviari metropolità. L'esmentada xarxa es troba composada per les línies gestionades per RENFE Rodalies i per MetroValencia (FGV), encara que no existeix un títol de transport integrat que permeti transbordar d'una a una altra operadora.

MetroValencia explota 3 línies de metro i una de tramvia, encara que la majoria d'aquestes línies compta amb ramificacions en els seus extrems. La longitud de la xarxa és de 140 km, 24 km dels quals sota terra en túnel. La demanda el 2006 va ser de 65 milions de viatgers.

El Pla d'Infraestructures Estratègiques (PIE) preveu que l'any 2010 la xarxa de MetroValencia arribi als 200 quilòmetres. Les accions emmarcades en l'àmbit metropolità de València estableixen la prolongació de la Línia 1 fins al nou hospital de La Fe; la creació d'una nova línia denominada Metro Ribera; la prolongació de la Línia 5 des de Manises a Ribarroja i Vilamarxant; l'execució de la nova Línia T2 que connectarà Tavernes Blanques, Orriols , Russafa i Nazaret; el nou Metro Lleuger de L’Horta Sud, que donarà servei a les poblacions de Quart de Poblet, Aldaia, Alaquàs, Torrent, Paiporta, Benetússer, Massanassa, Catarroja i Albal i el nou Tramvia Orbital de València (T6), que garantirà la connexió a la xarxa de MetroValencia de tota la perifèria de la ciutat.

RENFE explota serveis de rodalies des de València cap a Castelló, Gandia, Xàtiva (i Alcoi), Utiel i Segorbe. Està prevista la prolongació de la línia de Gandia fins a Dénia –a càrrec de la Generalitat Valenciana-, on confluiria amb els serveis de FGV provinents d'Alacant. També es preveuen obres de condicionament de la línia d'Alcoi, amb la millora de traçat en alguns punts i la seva electrificació –a càrrec de l'Estat Central.

Els principals problemes ambientals en la Comunitat Valenciana són comuns als de la conca mediterrània: riscs d'inundacions, incendis forestals, erosió del terra, i falta recurrent d'aigua.

Aigua
Són d'especial rellevància en la Comunitat Valenciana les infraestructures energètiques i de transport d'aigua. Després de la derogació del Pla Hidrològic Nacional, el govern central va adoptar com a solució a la falta d'aigua la implantació de plantes dessalinitzadores. La major dotació s'implantarà a la província d'Alacant, amb una capacitat d'abastament de 160 hm3, mentre que València i Castelló compten amb una capacitat de 30 hm3. Tot i així, el debat sobre l'aigua continua obert, perquè l'aigua de dessalinitzadora és adequada per al consum urbà, però relativament cara per a altres usos (agrícola, industrial).

Telecomunicacions
Les grans companyies energètiques i de telecomunicacions disposen d'infraestructura de Fibra Òptica en la Comunitat Valenciana que malla les tres capitals de província. Tot i això, aquesta infraestructura no és sempre accessible per usuaris o empreses, especialment quan es troben fora de punts altament poblats. En la major part del territori, l'ADSL continua sent l'única alternativa de banda ampla, amb els inconvenients que això comporta. Telefònica preveu l'arribada de la banda ampla a la majoria dels municipis Espanyols entre 2007 i 2008 en el seu pla d'Extensió de la Banda Ampla rural, encara que anuncia que la penetració de la fibra òptica va per a més llarg i que exigirà “l’esforç de tots”.

La Generalitat Valenciana impulsa la iniciativa AVANTIC per donar impuls a la utilització de les TIC. El programa AVANTIC s'articula a través de 2 grans plans:

Les accions amb especial incidència en les comarques d'interior són les següents:

Energia
Els objectius del Pla d'Infraestructures Estratègiques 2004-2010 (PIE) són:

Per a això es preveu augmentar la potència generada mitjançant nous cicles combinats o ampliació dels actuals (a Castelló i Sagunt) i el desenvolupament d'un pla d'energies renovables per què el 12% de l'energia consumida provingui d'aquestes fonts. Es troben planificats un total de 65 parcs eòlics.