tornar

Debat d'infraestructures al
Col·legi d'Economistes de Catalunya
 
16 de desembre de 2008

Els participants en el debat del Col·legi d’Economistes de Catalunya creuen que el panorama de crisi actual relentirà dràsticament el creixement demogràfic del país, i només quan l’economia es recuperi tornaran a venir immigrants en busca de feina. El sector de residents estrangers d’origen europeu, atrets pel marc geogràfic de l’Euram, anirà en alça en els propers anys, especialment entre professionals que tinguin flexibilitat laboral o jubilats. És convenient encoratjar la mobilitat de persones i empreses dins el territori de l’Euram, però el canvi de valors necessari, que ja comença a palpar-se entre la gent jove, ha de continuar encoratjant-se des del sector públic, per exemple amb les beques de mobilitat estudiant i l’especialització d’universitats regionals. Els processos de deslocalització empresarial són inevitables, sobretot els de multinacionals, però es mantindrà una base industrial important a l’Euram d’empreses madures en continu procés de modernització i increment de productivitat. És poc probable que el model turístic de Barcelona s’estengui cap a la resta de Catalunya, però el sector continuarà creixent, de forma més moderada, lligat a una millora de la qualitat del servei ofert, que persegueixi augmentar el poder adquisitiu dels visitants.

Les qüestions estratègiques que han destacat els assistents al debat passen pel desenvolupament del port de Barcelona, la construcció d’un corredor de mercaderies a l’arc mediterrani, la gestió dels aeroports, la gestió del peatge de les autopistes i extensió de la fibra òptica. La reducció de les emissions de CO2 és també un tema clau. El Port de Barcelona ha de finalitzar la seva ampliació i estendre el seu hinterland cap al sud d’Europa. Per tal d'augmentar la seva participació en els tràfics marítims asiàtics d’entrada a Europa, cal que disposi d'una línia ferroviària d'ample internacional cap a França. El desenvolupament d’una infraestructura ferroviària exclusiva o prioritària per a mercaderies que abarqui tot l’Arc Mediterrani en ample internacional, relligant ports i àrees logístiques, és fonamental pel desenvolupament econòmic / portuàri / logístic de l’Euram. No obstant això, hi ha un cert escepticisme sobre el correcte desenvolupament d’aquestes línies estratègiques. La reformulació del model de gestió aeroportuària és convenient a curt termini, tot i que difícil, ja sigui a través d’una gestió pública o privada sempre que aquesta sigui descentralitzada; els aeroports han de tenir les infraestructures adequades de connexió amb la resta de territori. Cal replantejar el model de peatge a l’Euram, i valdre’s del pagament a les autopistes per a gestionar el trànsit, aplicant peatges amb tarifes intel·ligents en funció del vehicle, el tram d’autopista, l’estat de la congestió, l’hora del dia. Cal trobar solució al problema de l’extensió de fibra òptica al territori, on sovint els operadors no troben suficient rendibilitat econòmica per a invertir en xarxa, i les administracions no són competents per a personar-se com a operadors. L’extensió de la fibra a l’Euram, però a curt termini la provisió de serveis de banda ampla i telefonia mòbil arreu del territori, són reptes estratègics. El problema de l’aigua a Catalunya és molt preocupant, sobretot perquè la bonança climatològica actual ajornarà un debat que és fonamental.

L’actual fragmentació territorial és un fre al desenvolupament de polítiques estratègiques comunes, o d’infraestructures, però és una situació que no evolucionarà positivament en els propers anys. De dur-se a terme la creació de les vegueries, l’esquema administratiu actual es complicarà encara més. La major transparència en les inversions públiques i els processos de priorització d’aquestes inversions són igualment necessàries. Les polítiques públiques de reequilibri territorial són positives, però cal que se’n publiqui els seus costos en termes d’inversió per habitant, per què la societat en prengui consciència.

El document que es presenta a continuació és una síntesi de les opinions que es varen expressar a títol individual pels participants al debat d’infraestructures realitzat al Col·legi d’Economistes de Catalunya. Representen únicament els parers individuals dels participants al debat, i no són reflex de cap consens entre ells o de cap posició oficial del col·legi, de l’institut o de l’empresa consultora. Si poden llegir-se contradiccions en la resposta de les qüestions plantejades no és sinó resultat de la diversitat d’opinions expressades en el transcurs del debat.   

Apunts sobre població i migracions

• La població estrangera de Catalunya pot ser que acabi a mig termini superant el 20% del total de la població (13,5% el 2008). Aquesta situació ja es dona en altres països europeus com ara Suïssa.

• És molt possible que la població catalana arribi a 8 milions d’habitants. Amb tot, l’arribada de nous residents estrangers i el seu ritme serà reflex directe de la dinàmica econòmica del país. Si torna un període de fort creixement econòmic, el flux migratori continuarà essent intens.

• Probablement hi hagi un canvi en la procedència de les persones immigrades, un augment de les d’origen de l’est Europeu, que guanyaran pes sobre les d’origen africà i sudamericà.

• Cal valorar el paper dels nous residents sobre els índex demogràfics,  sobretot perquè la nova població tenen generalment un major nombre de fills que la població autòctona.

• Hi ha altres països d’Europa que promouen l’arribada d’immigrants amb un alt nivell de qualificació: enginyers, metges, etc. En aquests moments, Espanya és paradoxalment un dels països exportadors de professionals d’aquest tipus.

• No sembla que hi hagi un basculament de l’arribada d’immigrants de baixa qualificació cap franges de qualificació mitjana o alta.

Apunts sobre la fragmentació territorial

• L’acció institucional tendeix a complicar encara més l’esquema territorial. Els municipis petits, per exemple, no tenen mitjans ni recursos per a satisfer de manera eficient les seves competències.

• La creació de les vegueries respon a una concepció tradicional idealitzades  i/o nostàlgica del territori, però que ja no té res a veure amb la realitat actual. La creació de noves vegueries només aportarà una altra capa dins l’entramat administratiu / institucional que farà més difícil la presa de decisions i l’articulació de polítiques conjuntes.

• La  simplifiació de la jerarquia administrativa / institucional no és possible a la pràctica. La creació de noves capes del sistema no es fa per substitució d’altres d’obsoletes (vegueries per províncies), sinó per afegitó.

• Paradoxalment, la societat va cap al Low-Cost mentre l’Administració va cap al High-Cost

• Es necessària una simplificació administrativa, per exemple fent agrupacions de municipis per tal d’oferir determinats serveis en millors condicions.

• La crisi comporta constatar i a prendre consciència del cost real dels serveis i les inversions. Caldrà replantejar el pes i la funció de l’administració, i com i quins serveis pot oferir.

Apunts sobre mobilitat de les persones

• Potser augmentarà el lloguer d’habitatge davant la crisi econòmica actual. L’habitatge de lloguer permet una major mobilitat de les persones.

• La manca de mobilitat laboral / residencial és una qüestió global d’Espanya. El país no té polítiques actives per a encoratjar la mobilitat, començant pels estudis universitaris. Totes les províncies tenen universitat, a l’Arc Mediterrani i Espanya, i totes ofereixen pràcticament les mateixes titulacions.

• Probablement polítiques públiques com beques, incentius, etc. encoratjarien més mobilitat.

• Actualment, el sistema afavoreix que els estudiants busquin universitats a prop de casa, i no allà on els estudis siguin millors. Però es comencen a percebre canvis en aquest sentit.

• És bo que hi hagi universitats per tot arreu, però hauria valgut la pena que fossin universitats especialitzades, primant la seva qualitat. Això permetria crear centres de referència que augmentessin la competitivitat del territori, mantinguessin la presència estudiantil, i propiciessin la mobilitat dels joves.

• Hi ha una fixació de les empreses al territori. Potser USA sortirà més ràpid de la crisi perquè allà, aquesta vinculació és menor.

Apunts sobre economia

• L’oci i el turisme és un actiu que cal conservar però s’hauria de mantenir una certa base industrial. Aquests sectors, juntament amb altres serveis com la medicina, la biotecnologia o altres, i el trànsit logístic, haurien de ser els 4 pilars econòmics del futur

• El sector de la construcció convé que es redueixi fortament i de fet, ja ho ha fet passant de representar el 20% del PIB al 15% en l’últim any i mig.

• Catalunya ha rebut tres grans onades migratòries als anys 20, 60 i 90. Aquestes situacions coincideixen amb èpoques de creixement econòmic forts, amb una major oferta de llocs de treball que població activa. És possible que, amb la crisi actual, l’economia i els llocs de treball localitzats no recuperin les cotes de 2007 abans de 6 ó 7 anys. De totes maneres, aquesta crisi no hauria de ser tan forta com la del 1929, que va durar 11 anys.

• El turisme ja és un sector madur. Per això no es creu que continuï creixent com ho han fet fins ara.

• Tan els llocs de treball com l’arribada d’immigrants van molt lligats al creixement econòmic.

Indústria

• Les empreses que exporten i produeixen han millorat la seva productivitat.

• Després de la crisi la indústria no es deslocalitzarà tant. Hi haurà un replantejament de l’esquema de deslocalitzacions, les xarxes seran més regionals i el teixit industrial es recuperarà.

• El mercat industrial ha de tenir també sectors madurs, tecnològicament al dia, amb avenços de productivitat que permetin mantenir-se. No hi ha cap país que pugui assolir només tenir produccions d’alt valor afegit.

• Tot aquest esquema pot implicar la revisió del sistema de salaris.

Agricultura

• L’agricultura patirà una reducció progressiva i una concentració en punts concrets. El canvi de les Polítiques Agràries Comunitàries faran impossible la supervivència d’agricultors petits.

• S’ha plantejat canalitzar l’ajuda a l’agricultura de l’UE des de les subvencions tradicionals cap a noves polítiques de desenvolupament rural, però això no s’acaba d’aconseguir.

• Cal tenir en compte que a mesura que es desenvolupa el 3r món hi haurà més consumidors, i per tant, caldrà ampliar la superfície agrícola europea també.

Turisme

• Es creu que el turisme continuarà encara augmentant.

• A Catalunya ens hem centrat en canalitzar turistes i creuers en mode extensiu.  Cal també dur a terme una explotació intensiva (explotar tota la fase del sector turístic). En aquest sentit, hauria estat interessant impulsar la creació d’un operador de creuers amb capital espanyol.

Apunts sobre Aeroports

• Es preveu que el model de gestió dels aeroports a curt termini no canviarà. De totes maneres, en un futur es tindrem una espècie d’AENA catalana.

• La qüestió no és si serà públic o privat sinó si serà centralitzat o no. Es podria privatitzar AENA però si no canvia el model no representarà un canvi de model de gestió.

Apunts sobre logística i ports

• L’any 1992, Delkors proposava (lligat a Maastrich) que s’hauria de recuperar  la tendència dels segles XIX i XX en la qual es pensaven les infraestructures europees com infraestructures nacionals. Es proposaven, per exemple, 4 ports nord d’Europa, i altres 4 ó 5 al Mediterrani.

• En aquest sentit es creu que Barcelona hauria d’estendre les xarxes de transport ferroviari cap al continent si vol esdevenir cabdal en la importació de mercaderies asiàtiques.

• La logística necessita pedagogia. Cal que s’entengui que no només és transport i emmagatzematge. La logística inclou parts de postproducció industrial d’alt valor afegit. Descarrega, treballa la mercaderia, i s’expandeix. TangerMed (i no tant Algesires) voldrien fer això, però necessiten temps per a poder atraure la indústria complementària. Aquest és un avantatge competitiu per als ports de l’Euram.

• Ports i aeroports... però la sortida ferrocarrils no estarà llesta i el trànsit del Delta es doblarà o fins i tot x2,5. Ho suportarà la xarxa viària?

Apunts sobre el Peatge

• El peatge crea distorsions en la vialitat.

• Si es planteja l’Eix Transversal com a gratuït, potser concentrarà tots els trànsits de pas, en una zona que és especialment sensible des del punt de vista mediambiental.

• Es parla de peatge global per conduir el trànsit allà on interessi.

Apunts sobre Aigua

• Respecte les reserves hidràuliques, Barcelona no arriba a garantir la reserva ni per un any. A altres bandes del món, en canvi, tenen reserves hidràuliques per períodes més llargs, d’entre 1’5 o 2’5 anys.

• La futura dessaladora donarà servei al 20% de la demanda de la Regió Metropolitana de Barcelona. És la primera aportació d’aigua des dels anys 70.

• El consum d’aigua no puja en funció del PIB. Prova d’això és que a Barcelona baixa des de fa 15 anys.

• Es creu necessari treballar amb les tarifes ja que el que costa no és l’aigua sinó les infraestructures pel seu subministrament, tractament, etc.

• Totes les actuacions possibles en matèria d’aigua són necessàries, començant per l’estalvi, la reutilització, les polítiques tarifàries, la interconnexió de conques, les dessaladores, i transvasaments.

• El transvasament del Roine no és senzill. És un tema que portarà nombrosos conflictes associats (pagesos a França..)

Apunts sobre R+D

• És difícil crear interès a les empreses vers aquest tema. Ho farà en tot cas el sector públic. Per una banda, l’absència de grans empreses industrials catalanes fa preveure més dificultats i, per l’altra, confiar el pressupost de R+D a la universitat és inadequat.

• També hi ha part de les receptes en R+D que no està incloses en la compatibilitat oficial.

Apunts sobre la inversió pública

• Les polítiques de reequilibri són correctes però caldria que des del principi constessin públicament les xifres invertides en les infraestructures per tal de generar consciència.