|
2006
Keep Europe moving - Sustainable mobility for our continent
Mid-term review of the European Commission’s 2001 Transport White Paper
From a slow start, the European Union’s transport policy has developed rapidly over the past
15 years. The objectives of EU transport policy, from the transport White Paper of 1992 via
the White Paper of 2001 to today’s Communication, remain valid: to help provide Europeans
with efficient, effective transportation systems. [en] [fr] [es] |
| |
2001
European transport policy for 2010: time to decide (white paper)
The Transport White Paper adopted by the European Commission on 12 September 2001 paints a
realistic picture of the present situation with regard to transport and sets out an ambitious action
programme comprising 60 or so measures between now and 2010. [en] [fr] [es] |
|
| |
2005
TEN-T Transeuropean Transport Networks - 30 prioritary projects
In 2004, the total cost of completing the 30 priority axes
by 2020 was estimated at EUR 225 billion, including
EUR 112 billion to complete the 14 original projects.
The latest information available from Member States at the
beginning of 2005 indicates that the total remaining
investment required has increased to EUR 252 billion. If all
the other projects of common interest, but not on the
priority list, are included, the total cost of completing TEN-T
exceeds EUR 600 billion.Although huge, the investment
needed for the 30 priority axes represents only around
0.16 % of European GDP, whereas it is estimated that
completing the priority axes will bring additional economic
growth of 0.23 % of GDP. [en] [fr] [global map] [maps:30 axes] |
| |
2003
TEN-T Transeuropean Transport Networks - High-level group I (Karel Van Miert)
Under the direction of the former Commissioner with special responsibility for transport, the Group examined over 100 projects put forward by the various States. After examining their technical and economic aspects, it assessed how they fit in with the European transport policy proposed in the White Paper, their European added value and the realistic nature of their timetable and funding prospects. On this basis, the Group agreed on 22 new priority projects, including "motorways of the sea", in addition to five "Essen" projects still to be completed. In the case of 18 of the new projects work will start before 2010. The Group also proposes a number of projects to improve network management. . [en] [fr] [es] [maps] |
| |
2001
TEN-T Transeuropean Transport Networks
Official Maps proposed by the Commission in October 2001
|
|
| |
2005
TEN-T Transeuropean Transport Networks - High-level group II (Loyola de Palacio)
Networks for Peace and Development. Extension of the major trans-European transport axes to the neighbouring countries and regions.
[en] [fr] [maps] |
| |
2006
Transport in Europe and neighbouring regions - South Eastern Europe (SEETO, Western Balkans)
The Multi Annual Plan for the period 2007 to 2011 contains a large and interesting section on the performance of the core network; it shows that there remains much to be done to rehabilitate the road routes and most of the railway infrastructure. The MAP correctly focuses on the road and rail sub-sectors with a well defined set of soft measures that will improve road safety and move the railways towards closer collaboration and better reflects our highest priority investments.
[full report and maps2006] [maps2004:road&airports] [maps2004:rail&ports] |
| |
2004
Transport in Europe and neighbouring regions - Turkey towards Southern Caucasus (TRACECA)
TRACECA stands for Transport Corridor Europe Caucasus Asia and TRACECA’s main goal is to develop economic relations, trade and transport communications along this Corridor. The corridor starts in the Eastern Europe (Bulgaria, Rumania, Ukraine) and also crosses Turkey. There are route passing the Black Sea to the ports of Poti and Batumi in Georgia, further using transport network of the Southern Caucasus, and a land connection towards this region from Turkey. From Azerbaijan by means of the Caspian ferries (Baku – Turkmenbashi, Baku – Aktau) TRACECA route reaches the railway networks of Central Asian states of Turkmenistan and Kazakhstan. The transport networks of these states are connected to destinations in Uzbekistan, Kyrgyzstan, Tajikistan, and reach the borders of China and Afghanistan. [en] |
| |
?
Transport in Europe and neighbouring regions - Mediterranean (MEDA Programme) .
- Regional Transport Action Plan draft 2007-2013 (2006) [en] [fr]
- Outputs (demand & suply on the MTIN; traffic model 2000-2025; maps, plans...)
- MAPS: Initial screened projects: Rail and Ports (2005) [jpg] [pdf]
- MAPS: Initial screened projects: Road and Airports (2005) [jpg] [pdf]
|
| |
2005
Transport in Europe and neighbouring regions - 10 Pan-European Transport Corridors (EU-Asia).
|
| |
|
Plan Estratégico de Infraestructuras y Transporte (PEIT) - Ministerio de Fomento
El Ministerio de Fomento ha iniciado ya los trabajos preparatorios para la
elaboración de un Plan Estratégico de Infraestructuras y Transporte (PEIT) con el objetivo de posibilitar que el sistema de transporte continúe contribuyendo a mejorar la competitividad económica, la cohesión territorial y social, y la seguridad y calidad del servicio en todos los modos de transporte. |
| |
PEIT, 1r balance (31 diciembre 2006) - Ministerio de Fomento
En este informe se ha tratado de dar una imagen sintética de la situación de las líneas prioritarias de actuación del PEIT y, como puede observarse a lo largo de los distintos capítulos que lo integran, esta nueva política es ya una realidad palpable. |
| |
Plan Sectorial de Carreteras - Ministerio de Fomento 
El Plan Sectorial de Carreteras establecerá las propuestas concretas a desarrollar en los periodos 2005-2008 y 2009-2012. |
| |
Plan Sectorial de Ferrocarriles - Ministerio de Fomento 
El PSF definirá los programas de actuación en infraestructuras ferroviarias y el esquema futuro de servicios ferroviarios, en el horizonte 2012. |
| |
|
Planejament d'infraestrcutres a França a l'horitzó 2025
Face à la difficulté d’appliquer les schémas multimodaux de services collectifs de transport, le Gouvernement a décidé en 2002 d’engager une réflexion devant aboutir à une nouvelle politique des transports. Un audit, effectué par le Conseil Général des Ponts et Chaussées et l’Inspection Générale des Finances, a été réalisé et rendu public au début de l’année 2003.Des rapports ont également été réalisés sur la prospective des transports par la DATAR, sur le fret ferroviaire par les sénateurs Haenel et Gerbaud et sur le transport maritime par le sénateur de Richemont. Enfin, un débat sur la politique générale du transport s’est déroulé au Parlement au printemps 2003. C’est sur la base de l’ensemble de ces réflexions que le Gouvernement a arrêté, à l’occasion du Comité interministériel d’aménagement et de développement du territoire (CIADT) du 18 décembre 2003, une nouvelle politique des transports.
|
| |
2003
Rapport d'Audit sur les Grands Projets d'Infraestructures de Transport
Conseil Géneral des Ponts et Chaussées (CGPC)
Inspection Générale des Finacnces
L’audit demandé à l’Inspection générale des Finances et au Conseil général des
Ponts et Chaussées consiste, comme l’indique clairement la lettre de mission, à préciser le coût
et l’état d’avancement des grands projets d’infrastructures de transports terrestres, à apprécier
leur intérêt socio-économique à partir des études menées à ce jour, et à évaluer les enjeux qu’ils
peuvent représenter pour la politique européenne des transports, la sécurité routière, l’environnement, l’aménagement et le développement durable du territoire.
|
| |
|
2007
Pla d'infraestructures de transport de l'Euroregió Pirinenca Franco-Espanyola i Andorra
Govern d'Andorra Pla sectorial de noves infraestructures viàries d'Andorra; Pla d'infraestructures viàries pirinenques; Pla d'infraestructures ferroviàries pirinenques; Infraestructures aeroportuàries |
| |
|
Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 - Generalitat de Catalunya
La Secretaria per a la Mobilitat ha elaborat el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya (PITC) amb l'objectiu de definir de manera integrada la xarxa d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l'horitzó temporal de l'any 2026, i té el propòsit d'ampliar-lo amb la resta d'infraestructures, portuàries i aeroportuàries a curt termini, per tal de constituir un pla complert d'infraestructures de Catalunya. |
| |
Pla director de mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona -
Autoritat del transport metropolità
L'Autoritat del Transport Metropolità té entre les seves funcions la d'elaborar el Pla director de mobilitat del seu àmbit territorial, tal i com estableixen la Llei 9/2003, de la mobilitat, i els seus estatuts. Amb aquest afany, hem iniciat el procés d'elaboració i redacció del Pla director de mobilitat (PDM) de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). |
| |
Plans territorials de Catalunya - Generalitat de Catalunya
Es l'instrument que defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada, marc orientador de les accions que emprenen els poders públics per a crear les condicions adequades per a atreure l’activitat econòmica als espais idonis i per aconseguir que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants independentment de l’àmbit territorial on visquin. |
| |
|
2004
Pla d'Infraestructures Estratègiques 2004-2011
Presentació de la Conselleria d'Infraestructures i Transport de la Generalitat Valenciana sobre el PIE2004-2011 |
| |
2006
Actuacions del II Pla de Carreteres
Relació de les actuacions previstes, en curs o executades del segon pla de carreteres de la Generalitat Valenciana (Conselleria d'Infraestructures i Transport). |
| |
2004
Pla de Revitalització de les Comarques d'Interior de la Comunitat Valenciana 2004-2011
Les comarques de l'interior, tot i que entre estes hi ha diferències de desenvolupament socioeconòmic i d'evolució, es caracteritzen en general per un menor nivell d'infraestructures, una menor activitat industrial i comercial, i un sector primari en retrocés. No obstant això, tenen altres potencialitats que canalitzades com cal poden convertir-se en el punt de partida que garantirà el seu futur i els permetrà igualar els seus estàndards socioeconòmics als de les zones del litoral valencià. Esta situació només serà possible a través d'una adequada política d'ordenació del territori que tendix a potenciar la repoblació de les comarques de l'interior i a fomentar el seu desenvolupament econòmic i social. Amb esta finalitat El Govern Valencià ha elaborat el present Pla de Revitalització de les Comarques de l'Interior de la Comunitat Valenciana per al període 2004-2011 |
| |
|
2006
Pla Director Sectorial de Transport de les Illes Balears
El 28 d’abril de 2006 el Consell de Govern va aprovar, a proposta de la Conselleria
d’Obres Públiques, Habitatge i Transports, el Decret del Pla Director Sectorial del
Transport de la comunitat autònoma de les Illes Balears (PDSTIB). El PDSTIB comprèn una durada de vuit anys (2005-2012) i està emmarcat dins les
Directrius d'Ordenació del Territori (DOT). Inclou els quatre plans directors subsectorials següents:
Pla de transport regular de viatgers per carretera, Pla de transport ferroviari, Pla de transport interinsular (marítim i aeri), Pla d'intermodalitat. |
| |
2004
Pla Territorial Insular de Mallorca
La legislació autonòmica vigent crea tres
instruments d’ordenació: les Directrius d’Ordenació Territorial, els Plans Territorials
Insulars i els Plans Directors Sectorials. Les DOT constitueixen en l’actualitat l’instrument superior i bàsic de l’ordenació territorial de les Illes Balears. Integren l’instrument central, pel fet que
tenen caràcter originari (no depenen de cap altre instrument i són el fonament de la
resta), necessari (els altres són figures de desenvolupament) i gaudeixen de jerarquia
superior, pel fet que són aprovades per Llei. La resta d’instruments d’ordenació territorial (PTI i PDS) són plans de desenvolupament
de les DOT. |
| |
2003, modificat 2006
Pla Territorial Insular de Menorca
La legislació autonòmica vigent crea tres
instruments d’ordenació: les Directrius d’Ordenació Territorial, els Plans Territorials
Insulars i els Plans Directors Sectorials. Les DOT constitueixen en l’actualitat l’instrument superior i bàsic de l’ordenació territorial de les Illes Balears. Integren l’instrument central, pel fet que
tenen caràcter originari (no depenen de cap altre instrument i són el fonament de la
resta), necessari (els altres són figures de desenvolupament) i gaudeixen de jerarquia
superior, pel fet que són aprovades per Llei. La resta d’instruments d’ordenació territorial (PTI i PDS) són plans de desenvolupament
de les DOT. |
| |
2005
Pla Territorial Insular d'Eivissa i Formentera
La legislació autonòmica vigent crea tres
instruments d’ordenació: les Directrius d’Ordenació Territorial, els Plans Territorials
Insulars i els Plans Directors Sectorials. Les DOT constitueixen en l’actualitat l’instrument superior i bàsic de l’ordenació territorial de les Illes Balears. Integren l’instrument central, pel fet que
tenen caràcter originari (no depenen de cap altre instrument i són el fonament de la
resta), necessari (els altres són figures de desenvolupament) i gaudeixen de jerarquia
superior, pel fet que són aprovades per Llei. La resta d’instruments d’ordenació territorial (PTI i PDS) són plans de desenvolupament
de les DOT. |
| |
|
2006
Contrat de Projets Etat-Région Languedoc-Roussillon (CPER 2007-2013)
Lors du Comité Interministériel d’Aménagement et de Compétitivité des
Territoires (CIACT) du 6 mars 2006, une nouvelle génération de Contrat de Plan
Etat – Région a été entérinée, rebaptisée « Contrat de projets » pour la période
2007-2013. |
| |
2000
L’Objectif 2 en région Languedoc-Roussillon
Document de programmation de la région Languedoc-Roussillon
La région participe au programme de l’Objectif 2 et de soutien transitoire. L’intervention au titre de l’Objectif 2 et soutien transitoire, une aide financière dégressive, concerne 54% de la population régionale. Elle permet d’apporter, pour la période 2000-2006, 316 millions EUR de fonds européens sur un budget global de 911 millions EUR. |
| |
|