La decidida participació de les Balears en l'Euroregió Pirineus-Mediterrani constitueix una extaordinària passa per incrementar el pes de l'Arxipèlag dins Europa i per avançar en la defensa de les senyes d'identitat pròpies. Cal aplaudir la decisió del president Matas de sumar-se a aquesta iniciativa, que no ha volgut seguir el seu correligionari valencià Francesc Camps. Matas ha demostrat ser un polític amb sentit de país i capaç de posar-se per sobre de les pugnes partidistes. El que uneix tots els integrants de l'Euroregió és moltíssim més del que els separa. Són un conjunt de pobles provinents o que mantigueren estretes relacions amb l'antiga Corona d'Aragó. Un regne obert que mirava cap a la Mediterrània, cap al comerç, cap a la navegació, cap a l'establiment de bones relacions amb moltes altres comunitats. Era un regne que gaudia d'un excel·lent clima i d'un magnífic i ric paisatge. Per això construïa ciutats i pobles fets a la mesura de les persones, equilibrades i dinàmiques, emprenedores i productives. Malgrat que els esdeveniments històrics no li foren favorables, ja que la caiguda de Costantinoble en mans dels turcs i el descobriment d'Amèrica en el segle XV desplaçà el centre del món cap a l'Atlàntic, aquest conjunt de pobles ha mantigut sempre el seu estil de vida, tant al nord com al sud dels Pirineus. Tenen un tarannà propi, amant de la pau i del pacte, de la tolerància i el respecte, que és el més preuat dels seus valors. Tota Europa admira ara l'encís mediterrani d'uns pobles que han aconseguit una notable qualitat de vida sense haver d'acudir als exèrcits, l'uniformisme i l'agressivitat. L'Euroregió Pirineus-Mediterrani té encara molts problemes per resoldre. Però el seu gran actiu és que sempre han sabut fer de l'humanisme la seva bandera.