És probable que la població Catalana continuï augmentant en els propers anys, tot i que probablement a partir d’ara es creixi de forma més lenta. Pel que fa a l’economia, la primera inquietud expressada en el transcurs del debat és el procés de deslocalització d’activitat econòmica cap a països amb baixos costos productius, que es considera inevitable però planteja un procés de reestructuració del teixit empresarial català complex, que d’altra banda ja ha començat fa anys. Paral·lelament a la reconversió industrial, l’agricultura també haurà de fer un esforç per evolucionar cap a un model que no requereixi ésser subvencionat. La mobilitat de persones i activitats augmentarà substancialment en els propers anys, però aquest és un tema que no es considera excessivament transcendent per a l’augment de la competitivitat de l’economia catalana. Entre les infraestructures que generen major preocupació als assistents al debat s’ha de destacar en primer lloc les inversions públiques sobre la xarxa de carreteres locals i comarcals. També són d’especial rellevància els problemes de penetració de la banda ampla d’internet, el corredor de mercederies de l’Arc Mediterrani, el desenvolupament del Port de Barcelona, l’articulació de la mobilitat catalana a través de serveis regionals en alta velocitat, el tractament de la xarxa bàsica de carreteres i el model de gestió de l’aeroport del Prat. La mobilitat quotidiana, especialment al Vallès Occidental, es centra en gran mesura sobre carreteres de la xarxa viària local i comarcal, que canalitzen intensitats de trànsit molt importants però sobre les quals reposa un dèficit d’inversions... més informació...

Malgrat les perspectives de canvi de cicle econòmic, la percepció general dels assistents al debat d’infraestructures és que la població catalana continuarà augmentant en els propers anys d’acord amb les previsions oficials. Cal ser capaços d’avançar cap un model que tendeixi a atraure persones altament qualificades, alhora que les empreses hauran d’evolucionar cap a la producció de béns d’alt valor afegit i de serveis, especialment serveis avançats i intensius en coneixement. Els processos de deslocalització empresarial continuaran essent importants. Cal que el model turístic català avanci cap a l’excel·lència, incidint en les vies de promoció, els productes complementaris a les fórmules ja consolidades, i a la millora de les infraestructures. Entre les infraestructures a debat que més inquieten, perquè són molt necessàries però les expectatives de dur-se a terme són baixes, cal destacar el condicionament de la xarxa bàsica de carreteres, les instal·lacions de logística, la penetració de la fibra òptica en polígons i àrees econòmiques i el ferrocarril de mercaderies pel corredor del Mediterrani. Es constata que el concepte de xarxa bàsica de carreteres resulta confús. Valdria la pena que les classificacions viàries, de les quals sovint n’acaben depenent ritmes d’inversió, tipus d’actuacions, paràmetres de disseny... tendissin a adequar-se més a les característiques funcionals de les vies que a conceptes abstractes i sovint massa artificiosos. S’ha posat de relleu la necessitat de millorar el procés de planificació i implantació de noves infraestructures, sobretot pel que fa a aquelles que són de gran envergadura o de caire estratègic. Seria convenient desenvolupar mecanismes que permetin fer compatible la proximitat de l’administració al ciutadà amb el desenvolupament d’actuacions d’àmbit supramunicipal. més informació...

El creixement demogràfic no serà excessiu en els propers 15 anys, els instruments de planejament per a conduir l’avenç urbanístic ja han estat redactats, i d’entre els problemes de l’illa, n’hi ha que ja s’han anat encarrilant (aeroport, port de Ciutadella, transport públic, adequació del viari local i comarcal....). Cal avançar en el capítol de serveis complementaris al turisme de sol i platja. Entre les infraestructures que més preocupen als participants del debat, cal destacar la penetració de les telecomunicacions, el condicionament de la carretera general entre Maó i Ciutadella, i les qüestions energètiques. Per a l’aeroport, si bé es valora positivament la gestió que en fa Aena, s’és partidari d’un model de co-gestió de l’aeroport entre Aena i les institucions locals. Pel que fa als ports, s’intueix que les obres que s’estan duent a terme a Ciutadella canviaran la dinàmica actual dels tràfics marítims d’entrada a l’illa. Quan les noves instal·lacions estiguin enllestides, l’arribada a Ciutadella deixarà de ser una maniobra complexa i perillosa, i això permetrà treure profit del fet que el viatge entre la península i aquest port és 2h més curt que fins a Maó. més informació...

La percepció general és que la població de les comarques centrals valencianes continuarà creixent en els propers anys, especialment a les franges costaneres, i majoritàriament amb nous residents de l’Europa Central i del Nord. Hi ha acord sobre la necessitat d’atraure visitants d’alt nivell econòmic, i per això cal apostar per productes complementaris al turisme tradicional i que deixin diner sobre el territori (golf, visites d’interior...). El tèxtil té un futur incert, però seria molt convenient trobar noves vies per a tirar endavant un sector tradicional i molt arrelat. Es lamenta la manca de suport institucional en aquest capítol. Entre les infraestructures que més preocupen als participants cal destacar la inexistència d’instal·lacions logístiques adequades per a la indústria de les Comarques Centrals, el projecte Ferrmed i el perllongament de les Rodalies de València fins a Dénia, i la millora de la línia d'Alcoi. És prioritari definir el model de desenvolupament del Port de Gandia, que pot mantenir l’actual activitat comercial situada a la dàrsena exterior i que dóna servei a algunes empreses de la regió, però que pot ser compatible amb un ús recreatiu i turístic de la dàrsena interior. més informació...

La població catalana continuarà creixent encara en els propers anys però a un ritme inferior que l’actual, un ritme que dependrà dels canvis de conjuntura econòmica a Catalunya. El marc econòmic a mig termini però continua essent positiu, i la creixent importància del Mediterrani és una oportunitat de desenvolupament que no s’ha de deixar passar. L’economia continuarà la tendència a la terciarització. L’agricultura romandrà en el territori, però únicament amb conreus competitius o subvencionada. Entre les qüestions que més preocupen els assistents (perquè es valoren més necessàries però es creu menys probable que s’acabin duent a terme) destaquen l’adequació integral de tota la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya, el model de gestió de l’aeroport del Prat, el corredor ferroviari de l’arc mediterrani (tant per a passatgers en alta velocitat com per a mercaderies) i les polítiques de peatge. D’altra banda, es confia que infraestructures com les de logística, el viari d’interès transeuropeu, la difusió de la fibra òptica i telecomunicacions, o els problemes energètics, es resoldran en gran mesura a curt termini. més informació...

En l’apartat de qüestions socio-econòmiques, allò que preocupa més és l’increment del pes demogràfic de les Comarques Gironines i les perspectives d’aconseguir una integració satisfactòria dels nous residents. Es constata que el pas de segones residències cap a primeres ja és una realitat: la mitjana d’ocupació de segones residències a la Costa Brava se situa per sobre de 90 dies l’any, i moltes famílies, sobretot quan els integrants són professionals liberals amb fills emancipats, ja opten per a fer caps de setmana de 3 o 4 dies. La impressió general és que si bé la planificació en matèria urbanística i d’infraestructures és àmplia, hi ha poques iniciatives encarades específicament a la dinamització econòmica de la regió, ja siguin iniciatives públiques, o incentius o suport a la iniciativa privada. En infraestructures, la limitació del creixement del nombre d’amarradors esportius és la qüestió que més preocupa, especialment pel que fa a amarradors per a embarcacions passants. Una oferta insuficient fa que el preu per a pernoctar en un port de la Costa Brava sigui massa elevat, per sobre del preu que es demana a França (en temporada alta, una amarrador al Port de Roses costa per nit entre el 40 i 250% més que al Port de Cannes, segons l’eslora del vaixell). També són motiu de preocupació l’estat de les comunicacions viàries entre els diferents trams de la Costa Brava, el futur del transport públic, i l'arribada de la banda ampla d’internet a tots els municipis, fonamental tant per a servir a residents, com per a oferir un servei turístic de qualitat capaç d’atraure visitants de fort poder adquisitiu. més informació...

La indústria petroquímica i el turisme són estratègics per a l’economia del Camp de Tarragona. Els assistents coincideixen en la necessitat de promoure el dinamisme de la indústria química i buscar l'excel·lència del turisme. Entre les infraestructures que més preocupen als assistents del debat destaquen les infraestructures ferroviàries del corredor del Mediterrani, tant per a passatgers com per a mercaderies. També han destacat el desdoblament de la N-420 i l’execució de parcs eòlics al Camp de Tarragona entre infraestructures que són motiu de preocupació, i han posat de relleu la necessitat de potenciar el Port de Tarragona per a consolidar i ampliar el seva àrea d’influència. El desenvolupament de l’aeroport de Reus i l’acostament de la seva gestió al territori, la millora xarxa viària d’accés a la Catalunya interior i la difusió de la fibra òptica als principals municipis i polígons industrials del Camp de Tarragona són actuacions considerades prioritàries, que es confia s’executaran a curt termini i que respondran positivament a les expectatives que s’han generat al seu voltant. En matèria de transport públic, es considera que les prioritats a curt termini passen pel bitllet integrat, i la millora de l’autobús a través d’una major difusió de l’oferta actual, sovint poc coneguda pels ciutadans, i a través de l’habilitació de carrils bus entre Reus i Tarragona, i als accessos a les principals ciutats. més informació...

El Bages és moderadament optimista respecte les seves perspectives de futur: el seu pes demogràfic creixent, la proximitat a la primera corona de la Regió Metropolitana de Barcelona, una bona accessibilitat, la qualitat ambiental de l’entorn, l’esforç per a dotar-se d’eines de gestió urbanística i territorial, i una sèrie de projectes econòmics que, tot i trobar-se encara en fase embrionària, poden portar canvis a la comarca a mig termini, són els principals actius d’una comarca que confia sabrà aprofitar les oportunitats per a potenciar i atraure activitats avançades i intensives en coneixement. En el capítol d’infraestructures, els accessos a la primera corona de la Regió Metropolitana de Barcelona i la línia ferroviària transversal són les principals inquietuds dels sectors econòmics del Bages. D’entre les grans actuacions viàries en curs, la que preocupa més és l’eix del Llobregat, que difícilment es completarà fins a Toulouse. Es percep que a mig termini caldrà desdoblar l’itinerari Montblanc – Figueres per Manresa, de forma anàloga a l’eix Transversal, perquè aquesta via canalitzarà un volum de trànsit important, principalment de pas. Les actuacions que els assistents valoren com a probables que s’executin, i per tant són font d’un menor grau de preocupació, són la construcció de l’Aeroport Corporatiu de la Regió Metropolitana de Barcelona, la implantació de fibra òptica a polígons i municipis de l’entorn de Manresa, i l’habilitació dels actuals ramals de mercaderies de Súria i Sallent per a transport de viatgers. més informació...

Entre les infraestructures de transport que més preocupen els assistents es troba la xarxa viària, la gestió dels trànsits aeris i marítims, i la situació dels ports. La xarxa viària requereix inversió per a millorar-ne la qualitat i la seguretat. En aquest sentit, els participants al debat valoren positivament la recent construcció de desdoblaments viaris, i aposten per la implantació a curt termini del concepte de “vies de paisatge” proposat pel PTI de Mallorca, vies que han de tenir un tractament morfològic específic per tal d’adaptar-se al territori i posar en valor el paisatge i el patrimoni natural i històric de les illes, preveient la possibilitat de sostenir vies ciclistes, i d’incorporar voreres per a vianants i carrils per a transport públic en àmbits urbans o periurbans. Es reclama igualment una gestió més propera i coherent dels trànsits aeris per tal d’evitar la degradació del servei durant la temporada baixa, i l’adequació urgent de les terminals de transport marítim. En aquest sentit, els assistents celebren la predisposició del PTI a potenciar el transport marítim interinsular com alternativa al transport aeri, però puntualitzen que això només serà possible sempre i quant el govern millori les terminals de passatgers i els seus accessos -especialment la de la Vila-, i que apliqui polítiques decidides de promoció i finançament del mode marítim respecte el mode aeri. Quant al transport públic, si bé el consell insular ha instat a l'estudi de viabilitat per a la posada en marxa d'un tramvia a Eivissa, els assistents consideren que en el context d’Eivissa seria més convenient invertir el pressupost destinat a aquesta infraestructura de cost molt elevat a la construcció de carrils taxi/bus segregats, la subvenció dels operadors d’autobús i la millora de la seguretat viària. més informació...

El entorno privilegiado de la provincia y la mejora de las infraestructuras de transporte, en especial el impacto del AVE a Madrid y de las compañías aéreas de bajo coste, serán los principales catalizadores del crecimiento demográfico en la provincia de Alicante. Los asistentes valoran muy positivamente este fenómeno por su repercusión en la economía provincial, pero insisten en la necesidad de planificar las infraestructuras necesarias energéticas y de abastecimiento de agua para poder asumirlo adecuadamente. La colaboración supramunicipal es primordial para el desarrollo de la región, tanto en lo que refiere a Alicante y Elche como en las relaciones con Murcia, aunque no se prevén avances a corto plazo en este sentido. Los asistentes consideran prioritario el completar la red viaria proyectada, tanto la de alcance de larga distancia como las actuaciones de ámbito local y comarcal. La logística es el 2º gran foco de preocupación de los agentes económicos de la región. Los planes de desarrollo logístico en la provincia se estiman muy insuficientes, y más allá de la plataforma de Alicante y Villena, se considera que haría falta una red extensa de instalaciones de capacidad media para cubrir los distintos ámbitos territoriales El corredor ferroviario mediterráneo (de pasajeros y mercancías) y el desarrollo del puerto son igualmente prioritarios, aunque se confía en mayor medida que su desarrollo sea haga realidad a corto o medio plazo. El funcionamiento del aeropuerto y el transporte público se valoran positivamente. més informació...

Es percep positivament un eventual increment del pes demogràfic d’Alcoi, però es xifra el llindar màxim de creixement al voltant dels 80mil habitants, principalment per la manca de sòl disponible per a usos residencials. Entre les actuacions que plantegen major grau de preocupació entre els assistents destaquen en primer lloc, tal i com reflecteix l’enquesta duta a terme, la gestió de capacitat de la nova autovia i el transport públic. L’autovia passarà a ser l’itinerari més curt entre Alacant i València i s’espera es col·lapsi a curt termini, però la implantació d’un sistema de peatge no és percebuda positivament. Les vies comarcals i el seu encaix en el territori, el desplegament de la fibra òptica i el ramal ferroviari Alcoi-Alacant també destaquen entre les inquietuds dels assistents. Les comunicacions viàries entre Alcoi i la franja litoral, i la disponibilitat de sòl per a activitats són igualment prioritàries, però es confia en major grau que s'hi posarà solució a curt termini. més informació...

Més enllà d’aquelles infraestructures de les quals ja se n’ha assumit la seva construcció -digui’s l’A-2, el tren d’alta velocitat o la MAT- i per a les quals caldrà fer-ne un seguiment detallat del seu desenvolupament, preocupen especialment les actuacions que han de permetre l’articulació de les comarques que es troben fora de l’eix Girona – Figueres. En aquest sentit, es reclama una xarxa viària intermèdia que ofereixi unes prestacions adequades a la mobilitat quotidiana i que garanteixi una bona accessibilitat a la costa, amb vies que s’adaptin a l’entorn per on discorren i que posin en valor el paisatge, amb accessos als nuclis urbans provistos de corredors exclusius de transport públic i vies ciclistes. Cal reconvertir el complex entramat de línies d’autobús actual en una xarxa de transport públic funcional amb corredors fàcilment identificables, que ofereixi serveis de qualitat i permeti la captació de nous usuaris. Preocupen les limitacions sobre la implantació de nous amarratges als ports de la Costa Brava, font de turisme d’alt poder adquisitiu, així com el desplegament de la fibra òptica sobre el conjunt del territori, la cobertura de telefonia mòbil i el subministrament d’aigua. més informació...

La població ha seguit una tendència a l’augment des de la dècada dels anys 60, amb un augment del 22% tan sols en el període 1996-2006.La indústria de la ceràmica, centrada bàsicament en els municipis de L’Alcora, Onda, Vila-real, Castelló de la Plana, Almassora i Nules concentra el 85% de la producció espanyola. El sector dels cítrics troba dificultats degut a la caiguda dels preus i increment de costos, i l’encariment general del sòl fa de la promoció urbanística una alternativa molt atractiva. L'aeroport de Castelló s'acabarà el 2009, després d'haver acumulat nombrosos endarreriments. El pla estratègic del Port de Castelló preveu una inversió de 1000M€ per aconseguir doblar els trànsits actuals en 15 anys. SEPIVA (empresa pública Seguretat i Promoció Industrial Valenciana) impulsa la construcció de Parc Castelló, un polígon logístic de 125ha, però el projecte que es troba encallat des de l’any 2003. El traçat de l'A7 discorre pel corredor interior passant pel futur aeroport a Vilanova d’Alcoletge, mentre que el corredor litoral continua sent de peatge (AP7). Les obres de desdoblament de la N-340 començaran el 2008 en el tram del Baix Maestrat, però a la plana encara no hi ha acord sobre el traçat de la via. Gran part de la xarxa metropolitana es troba desdoblada o bé se’n projecta el desdoblament. La declaració de Castelló reclama l'impuls de l'alta velocitat amb ample internacional en el corredor del mediterrani, per a passatgers i mercaderies. El TVRCas donarà servei de transport públic col·lectiu entre Burriana – Vilareal – Almazora – el Grao - Benicàssim, amb plataforma reservada integrada en vies cíviques. més informació...

La població de l’illa continuarà creixent, concentrada majoritàriament a Palma, amb un pes relatiu creixent de la resta de municipis, i la seva economia seguirà lligada al turisme. És important reformular el model de gestió de l'aeroport de Son San Joan que, mantenint la titularitat pública, hauria d’obrir la gestió als actors econòmics i polítics de les illes i propiciar un model de gestió amb criteris empresarials. Als residents a les illes es subvenciona el 50% del bitllet de transport a la península; tot i que aquesta subvenció es considera necessària, seria més eficient si s'establís no en termes relatius al preu del bitllet que paga l'usuari, sinó com a una quantitat fixe en relació al cost de l’operador. Hi ha acord en la necessitat d’ampliar la capacitat del port de Palma, i d’optimitzar la seva gestió; una possibilitat és la construcció d’un nou dic a ponent, acompanyada de la millora dels accessos terrestres, i una altra la construcció d’un port sec o central logística, propera al port i a l’aeroport. El port de l’Alcúdia podria guanyar quota com a complementari al de Palma. No s’espera que a curt termini es construeixi l’autovia Inca-Manacor, però sí el nou cinturó de Palma, i sembla probable que la construcció de “vies parc” contribuirà a l’atracció de turisme de major poder adquisitiu. Els perllongaments del ferrocarril cap a l’Alcúdia i Cala Rajada, i els de l’entorn de Palma es faran possiblement a mig termini. Hi ha una gran demanda d’amarratges. La fibra òptica hauria d’arribar a tots els punts de l’illa abans de 2010. La construcció de dessaladores pot posar fi al problema d’abastament d’aigua que pateix l’illa. més informació...

Le département des Pyrénées Orientales fait un pari résolu pour les secteurs du transport et distribution de marchandises, et leur commercialisation internationale. La plate-forme « Pyrénées-Méditerranée », intégrée par des centres logistiques, stations de transport et le grand marché de Saint Charles, bouge 1,5 millions de tonnes annuellement, ce qui fait un chiffre d’affaires de 10.000 MEUR. On espère que l’arrivée du TGV aux Pyrénées Orientales (2009-2012) représentera un important changement dans les relations régionales du département. Le prolongement de la ligne vers le nord pourrait encore se retarder quelque temps (les débats publics ne commenceront qu’en 2008), et la connexion privilégiée avec Barcelone pourrait faire virer l’orientation du territoire vers le sud, surtout pour les jeunes générations...+info

El departament de Pirineus Orientals fa una aposta decidida pel sector del transport i distribució de mercaderies, i la seva comercialització internacional. La plataforma “Pyrénées-Méditerranée”, integrada per centres logístics, terminals de transport i un gran mercat a l’engròs mou 1,5 milions de tonnes anualment i factura 10.000 M€. Es percep que l’arribada de l’alta velocitat als Pirineus Orientals (2009-2012) representarà un canvi important en les relacions regionals del departament. La continuació de la línia cap al nord podria tardar encara força temps a dur-se a terme (els debats públics començaran a 2008), i la connexió privilegiada amb Barcelona podria fer virar l’orientació del territori cap al sud, sobretot per a les noves generacions...+info

Es constata la importància que tindrà per a Andorra el fet de disposar d’una infraestructura aeroportuària, que hauria d’actuar com a feeder d’altres aeroports i captar vols d’abast europeu. Es considera clau per a atraure turisme d’esquí provinent del continent europeu, però també turisme de negocis que permeti l’organització de congressos. La presència d’infraestructures similars a Suïssa, i els estudis realitzats per diferents actors andorrans, indicaria la seva viabilitat econòmica. L’elevat cost del peatge del túnel del Cadí (10€ per turismes i 28€ per autocars i camions) fa que els desplaçaments cap a Barcelona es facin prioritàriament per Ponts. Per millorar aquest corredor caldria executar les variants de la C-14 (Organyà, Oliana, Ponts) per a rebaixar els temps de viatge de 3h a 2h30...+info