|
Atalaya Europea - Mateu Turró
El sistema de transporte europeo está al borde del colapso. No hace mucho el gobierno británico discutía la creación de una fuerza de intervención rápida para proporcionar servicios de urgencia (primeros auxilios, lavabos, etc.) a los automovilistas que pueden quedarse bloqueados durante horas en las autopistas |
| |
El Mediterráneo y las redes transeuropeas - Mateu Turró
El establecimiento de una gran zona de libre comercio en el horizonte de 2010 es un factor esencial de la política de la UE en la región, pero esta zona sólo podrá ser efectiva si el sistema de transporte está adecuadamente integrado y es capaz de reducir los elevados costes logísticos que penalizan actualmente los intercambios comerciales. |
| |
Una alianza Valencia-Barcelona - Josep Vicent Boira
Se necesita
una competencia colaborativa o una colaboración
competitiva. Es un buen ejemplo
de lo que entiendo por eje mediterráneo.
Y apunto una posibilidad para el tema
de la gestión de infraestructuras: olvidemos
la España en red (inviable, antieconómica
e injusta). Por el contrario, seleccionemos
corredores potentes, logísticos
e intermodales, jerarquizados y conectados
con el resto de Europa. ¿Podría pensarse
en un corredor mediterráneo de
mercancías y personas gestionado conjuntamente
por Fomento, las comunidades
autónomas implicadas y operadores privados? |
| |
El transport en l’arc mediterrani - Mercè Sala Schnorkowski (2003)
La logística de MERCADERIES FERROVIÀRIES només pot ser d'abast europeu. Per
aconseguir-ho, cal eliminar els colls d’ampolla de les vies úniques de la xarxa i superar les
barreres del model operatiu i del sistema de gestió del conjunt d’Europa, dos aspectes
que frenen la liberalització del transport ferroviari de mercaderies. |
| |
El Arco Mediterráneo Español: sus perspectivas como espacio de futuro -
Pere A. Salvà. 1998
En los últimos diez años se ha debatido de una manera reiterada la existencia, presencia, mergencia y/o perspectivas de futuro del Arco Latino o Arco Mediterráneo. Desde esta perspectiva esta ponencia intenta aportar una aproximación a un estado de cuestión sobre la temática así como proporcionar un marco de reflexión sobre sus perspectivas como espacio de futuro. |
| |
Turismo residencial y migración de jubilados -
Vicente Rodríguez Rodríguez. 2004
Una de las más notables evidencias de la globalización en las sociedades modernas es el incremento de las relaciones de movilidad entre las personas sobre el territorio, relaciones que tienden a ser cada vez más frecuentes, más intensas y más complejas, bajo la influencia de nuevos parámetros dominantes en las sociedades post-industriales, como la descentralización de la producción, el aumento del tiempo libre, el redescubrimiento de la naturaleza y los lugares, o el desarrollo de las necesidades sociales (Liebman 2002). Junto a este comportamiento se instala otro, el de los Estados que claman por el 'control' de la movilidad mediante mecanismos administrativos y políticos. De este juego de posiciones nace una multiplicidad de situaciones que las personas manejan a través de procesos no siempre conocidos por los gobernantes, ni bien estudiados por los investigadores. |
| |
|
Las
plataformas logísticas, los nuevos centros del transporte
intermodal - Ricardo García
Becerril, Director-gerente de la Plataforma Logística de
Zaragoza
El desarrollo de la logística fundamentalmente
está asociado a la apertura de nuevos mercados internacionales,
aunque hay por supuesto otros factores que también han contribuido
a este crecimiento espectacular de la logística, como pueden ser
las nuevas tecnologías o internet. |
| |
Estudio
sobre el Sector del Transporte en Aragón - Consejo
Económico y Social de Aragón
En este informe se analiza con detalle
la realidad de ese criterio generalizado hasta considerar que lo
que existen, son sin duda unos “activos derivados de la situación
de Aragón” que pueden potenciar la consecución de
Rentas de producción en algunos subsectores de transporte
(carreteras, ferrocarril,...) o en otras actividades económicas,
pero no siempre lo han hecho. |
| |
|
Les infraestructures de la mobilitat a Catalunya.
F.Robusté amb la col·laboració d'À.Garola, A.Ulied, M.Salas. Documents tècnics Cercle d'Economia, nov2005
El desenvolupament econòmic sostenible de les regions
requereix com a condició necessària una dotació d’infraestructures
adequada, que atregui les inversions i que propiciï el creixement
de la producció i l’ocupació dels diferents sectors
econòmics. El concepte de dotació “adequada” cal relacionar-lo amb
l’optimització dels recursos limitats tenint en compte els condicionaments
tècnics, territori-ambientals i els criteris de cohesió
territorial i social, tal que permeti als seus habitants disposar
d’un territori conservat i alhora accessible i dotat de serveis
fonamentals per a la relació social i la producció. En un escenari
de limitació de recursos i diversitat de prioritats socials, és
molt important assignar els recursos de forma adient, de forma
que es planifiquin, es construeixin i estiguin operatives les
infraestructures de la mobilitat que necessita la societat en
quantitat i qualitat també adequades. |
| |
El futur de les infraestructures de transport a Catalunya des d'una perspectiva europea - Presentació de Mateu Turró al Cercle d'Infraestructures 21/6/2005
Cal generar una visió compartida pel futur del país. Hi ha hagut intents de definició en aquest sentit, i s’han proposat des de la històrica Catalunya-ciutat a la Catalunya-motor, la Catalunya-nodal, la Catalunya-global, la Catalunya-Ecoregional.... Des del meu punt de vista, l’element clau és si volem ser una gran porta d’Europa, amb les oportunitats de desenvolupament i els costos que això implica. |
| |
Perspectives aeroportuàries a Catalunya
Germà Bel i Xavier Fageda, 2006
Cal destacar la importància de les infraestructures
aeroportuàries en la mesura que l’avió té
un pes molt important i creixent en la mobilitat de les
persones en trajectes de mitja distància i gairebé exclusiu
en trajectes de llarga distància. Per tant, les àrees
metropolitanes que disposen d’un gran aeroport internacional
es beneficien d’una xarxa extensa de connexions
aèries i amb elevades freqüències de servei.
Aquest és un factor de primer ordre en les decisions
de localització de seus d’empreses, particularment en
sectors d’avançada tecnologia o en corporacions multinacionals. |
| |
Necessitats d’infraestructures de transport a l’economia catalana - Mateu Turró
Un dels problemes més greus que té la Unió Europea en aquests moments és la generalització de la congestió en les infraestructures de transport i la manca d’una resposta genèrica i global per abordar aquest problema, que posa en perill la continuïtat del desenvolupament econòmic i té unes grans implicacions sobre el medi ambient i la cohesió social. Catalunya no és pas aliena al problema i cerca també una resposta adaptada a les seves condicions polítiques, econòmiques i socials.
Gràfics powerpoint |
| |
Els
corredors bàsics de transport a Catalunya - Cambra de Comerç de Barcelona
La Corporació, conscient
d’aquesta realitat, proposa la definició d’una xarxa de corredors
bàsics de transport a Catalunya, com a punt de partida d’un
nou model d’infraestructures. |
| |
L’estat
actual de les infraestructures de transport a Catalunya - Cambra de Comerç de Barcelona
Se sap que la dotació d'infraestructures
és una condició necessària, encara que no suficient
per si mateixa, per generar creixement econòmic. El que sí
que és cert és que, en qualsevol cas, la insuficiència
en la dotació d'infraestructures genera estrangulaments seriosos
de l'activitat econòmica i del desenvolupament potencial
d'un territori. |
| |
Els
modes de transports a Catalunya Diagnosi - Col·legi d’Enginyers
Industrials de Catalunya
El territori de Catalunya, i el de la Regió
Metropolitana de Barcelona més concretament, no estan equipats
per les infrastructures que li pertocarien en funció del
producte econòmic que genera i la població que hi
viu i treballa, i especialment pel què fa a les infrastructures
de transport que són l’objecte d’aquest dossier. |
| |
Estudi
dels costos socials i ambientals del transport a Catalunya
- Departament d'Obres Públiques
i Política Territorial
S'ha avaluat els costos del transport
actuals, tenint en compte les externalitats i fa una prognosi futura. |
| |
Fonaments
i objectius de la planificació territorial - Pere Torres
És ben viu –afortunadament–
el debat sobre l’espai metropolità de Barcelona. Des de la
iniciativa del Pla Estratègic Metropolità fins a l’associació
de les ciutats mitjanes de la segona corona, es detecta que cada
vegada hi ha més interès per posar damunt la taula
els reptes de futur d’aquesta important regió europea. |
| |
| Transit Nord-Sud 1999 a Europa |
| |
|
Per
un Pla Director de Ferrocarrils al País Valencià - Grup de Treball per un Pla Director Ferrocarrils
En aquest document es anatlitzala
situació actual del ferrocarril al País Valencià, les causes del
predomini del transport per carretera, avaluar el cost econòmic
i ambiental d'aquesta situació i proposar a la Generalitat Valenciana
la redacció d'un pla director per al ferrocarril. |
| |
Realitat
o ficció d'un àmbit territorial a construir - José Luis Miralles
i Vicent Jesús Altur Grau
Molt s’ha parlat de dotar les Comarques
Centrals d’una organització per tal de fer eficaç
les estratègies i polítiques de desenvolupament. Però
molt discutible és també el tema per què qualsevol
nova administració suposa una nova despesa pública:
està justificada?, qui té que financiar aquesta nova
despesa? |
| |
|
Diagnóstico
y estrategias de sostenibilidad del transporte en las Islas Baleares
- Pilar Vega, geógrafa y consultora ambiental
En un acuerdo firmado en 1999 en el Gobierno
de las Islas Baleares se toman una serie de decisiones que suponen
cambios significativos en el modelo territorial y de transportes
respecto a la situación anterior. El abandono de la construcción
de autopistas, el fomento del transporte público y el apoyo
a los medios no motorizados, serán las bases sobre las que
se sustente la futura estrategia de movilidad. |
| |
European
Structural Funds in Spain (2000-2006); Islas Baleares (The Balearics) - European Commission
In spite of its high level of
development, the archipelago has to diversify its economy in order
to overcome the negative effects of an excessive dependence on tourism.
The population of the Balearic archipelago has increased dramatically
- currently standing at around 900,000 residents - and has one of
the highest incomes per inhabitant of all the Spanish regions and
an employment rate well below the average. |
| |
Evaluación
Ambiental Estratégica del Plan Territorial Insular de Eivissa
y Formentera - GEN-GOB
Eivissa
El principal propósito de
la Evaluación Ambiental Estratégica (E.A.E.), es convertirse
en un instrumento de análisis en las fases iniciales de todo
proceso de planificación que se utilice como marco de referencia
futura para un conjunto de proyectos que individual o conjuntamente
puedan comportar impactos ambientales de consideración a
una escala mayor. |
| |
|
Adding
value in Southern France: Languedoc-Roussillon - Bussiness
International
Languedoc-Roussillon has a privileged position
at the heart of southern Europe and at the centre of the Mediterranean
crossroads between Italy and Spain, providing excellent access
to the markets of southern Europe and the Mediterranean basin. The
region is a meeting point for investors, attractive and open-minded,
an area for business of sustainable development |
| |
L'espace
logistique du Languedoc-Roussillon -
LRP, Languedoc-Roussillon Prospection
Description des infrastructures
du transport en Languedoc -
Roussillon |
| |
La
conjonture des transports en 2003
- Gérard Grès
La croissance même faible de la consommation
nationale, la bonne tenue des échanges avec l’Espagne dans
un contexte européen et international récessif, ont
soutenu l’économie régionale dont l’essor démographique,
un secteur bâtiment et travaux publics dynamique et l’effet
frontière sont des éléments moteurs. Dans un
contexte tendu, la route a poursuivi sa progression. |
| |
Stations
du littoral : Qui vient en été? - Groupement
de la statistique publique en Languedoc-Roussillon - Dossier littoral
Par un simple relevé des immatriculations
des véhicules présents sur le littoral, on a un aperçu
correct de la fréquentation du littoral régional et
l'on peut identifier les origines géographiques des touristes
présents. La Direction régionale de l'Equipement a
prolongé l'expérience tentée au cours des mois
de mai et de juin derniers et demandé au CETE Méditerranée
une nouvelle série d'enquêtes en juillet et août. |
| |
Fer
et route résistent - Direction régionale
de l’Equipement Languedoc-Roussillon
L'année
2002, pour n’avoir jamais su ou pu choisir entre optimisme et pessimisme,
entre confiace et attentisme, s’inscrit comme une année de
transition. ce et attentisme, s’inscrit comme une année de
transition. L’étendue des réformes annoncées
ou engagées au niveau national et dans le cadre de l’union
L’étendue des réformes annoncées ou engagées
au niveau national et dans le cadre de l’union européenne,
le climat social, les craintes d’attentats, les bruits de guerre
ou encore la marée européenne, le climat social, les
craintes d’attentats, les bruits de guerre ou encore la marée
noire ont entretenu l’indécision. noire ont entretenu l’indécision. |
| |
|
Contrat
de plan etat-region 2000-2006 - Conseil
Régional Midi-Pyrénées
Ce contrat Etat-Région résulte
de la volonté commune de l’Etat et du Conseil Régional
Midi-Pyrénées de dessiner l’avenir des territoires
et des habitants de la plus vaste région française
dans le cadre d’un partenariat ouvert et après une concertation
approfondie. |
| |
Débat
sur les infrastructures de communication - Conseil
Économique et Social Régional Midi-Pyrénées
Lors de la préparation du Contrat de Plan État-Région 2000-2006,
le CESR a souligné avec force la priorité qui devait être accordée
à l’achèvement du désenclavement, tant routier que ferroviaire,
de Midi-Pyrénées. Dans ce sens, il avait soutenu le bien fondé d’une
exception midi-pyrénéenne justifiant, notamment de la part de l’État,
un effort d’investissement particulier destiné au rattrapage des
retards accumulés de longue date. |
| |
Évaluation
du contrat de plan état-région Midi-Pyrénées:
Bilan Transports - Les amis de la terre
1. Part allouée aux modes routiers
et rail - 2. Part allouée aux autres modes de transport :
avion, vélo - 3. Evolution des parts allouées aux
différents modes par rapport au dernier Contrat de Plan -
4. Evaluation du trafic par mode de transport en Midi-Pyrénées
- 5. Complément concernant le secteur maîtrise de l’énergie
- 6. Les affectations des investissements transports / CPER - 7.
Les affectations investissements transports / hors CPER |
| |
Les
services marchands en Midi-Pyrénées -
Chambre Commercial Commerce et d'Industrie de Midi-Pyrénées
Les services marchands (commerce,
transport, services aux entreprises, services aux particuliers,
finance et assurance, activités immobilières) représentent
désormais la moitié de la richesse de Midi-Pyrénées
et six emplois sur dix. La prépondérance de la capitale
régionale est marquée : elle concentre ainsi la moitié
des emplois des services marchands de la région, mais les
emplois du commerce et des services aux particuliers sont largement
répartis sur tout le territoire. |
| |
Le
transport routier, un secteur en mutation - Observatoire
Regional des Transports (2000)
Depuis plus de dix ans, l’augmentation
de la demande et le développement du transport par la route
ont permis la création de nombreux emplois dans les entreprises
de transport routier de Midi-Pyrénées. |
| |
Traversée
Centrale des Pyrénées
Plus de 15000 poids lourds
traversent chaque jour les Pyrénées dont 94 %m circulent
sur les deux seules autoroutes côtières proches de
la saturation. Toutes les prévisions annoncent un doublement
de ce trafic d’ici moins de 20 ans. 5% des marchandises échangées
entre péninsule ibérique, la France et le reste de
l’Europe circulent par fer. Seule une liaison à grande capacité
dédiée prioritairement au fret et comprenant un tunnel
de basse altitude comme ceux prévus dans les Alpes permettra
de rééquilibrer cette situation et de préparer
l’avenir. |
| |
|
El
transporte como motor del desarrollo en el siglo XXI. La región
de Murcia - Universidad de Murcia
Desde hace años el denominado "arco
mediterráneo" se perfila como uno de los espacios de
mayor dinamismo económico y de otros indicadores sociales
y productivos dentro del conjunto europeo y en su porción
española el asunto adquiere un cierto interés tanto
por su significación como por su acusada variedad regional. |
| |
|
Espace
Entreprises Mediterranée - Conseil General Pyrénées-Orientales
Saint-Charles et l’espace Polygone sont
les premiers et principaux pôles économiques de la
ville. Saint-Charles, au sud, est le premier centre européen
d’éclatement de fruits et légumes tandis qu’au nord,
l’espace Polygone conforte sa vocation industrielle et commerciale.
A elles deux, ces locomotives économiques rassemblent 1100
entreprises et emploient quelques 10 000 personnes. |
| |
Des
Infrastructures de communication qui se développent - Logistics in Europe
Résumé des principales infrastructures
de transport dans la région de Pyrénées-Orientales |
| |
Pyrénées-Orientales
Horizon 2012, Le temps des résultats
- Conseil General Pyrénées-Orientales
La forte participation à la consultation
"P.O.Horizon 2012" pour tous les catalans réalisée
par le Conseil Général des Pyrénées-Orientales
en association avec la SOFRES témoigne de l'attachement des
habitants à leur département et de leur profond intérêt
pour cette concertation. Rappelons que le Conseil Général
a lancé conjointement deux opérations - un questionnaire
tous publics distribué à l'ensemble des 190 000 foyers
du département, - le recueil, par voie de questionnaire également,
de l'avis des jeunes de moins de 25 ans. |
| |
Plateforme
Multimodale d'Interêt Européen
- Conseil
General Pyrénées-Orientales
La plate-forme "Pyrénées-Méditerranée"
est l'une des plus grandes places de logistique spécialisée
en Europe. Tout un département s'est mobilisé pour
définir un projet de développement économique
structurant et fédérateur, repris parmi les objectifs
du XIIè Plan (Contrat Etat/Région). |
| |
El
projecte de transvasament Roine-Barcelona
Le projet de transvasement du Rhône
à Barcelone est promu depuis 1995 par la compagnie française
BRL (Société mixte d'aménagement du Bas-Rhône
et du Languedoc) qui possède jusqu'en 2056 une concession
de l'Etat français sur un droit d'eau du Rhône. Il
prévoit la construction d'une canalisation enterrée
de 330 kms, destinée à transférer 15 m3/sec
(1 300 000 m3/jour) d'Arles à Barcelone. |
| |
| |
