Accés als debats territorials
Tàrrega Sagunt Osona Terrassa Sabadell Comarques Centrals Valencianes, Gandia Costa Brava. Palamós i Sant Feliu de Guíxols Menorca València Tortosa Camp de Tarragona Barcelona Manresa Lleida Vielha Eivissa i Formentera Alacant i Elx Andorra la Vella Perpinyà Girona Mallorca Alcoi Castelló
.Debats Sectorials
» Sindicats de l'EURAM
» Debat de Telecomunicacions
» Col·legi d'Economistes de València
» Col·legi d'Economistes de Catalunya
» Enginyers Industrials de València
» Enginyers Industrials de Catlunya
 
.Opinions de referència
» Revisió de la política TEN de la CE
» Llibre Blanc de les empreses
 
 Enllaços de l'Euram
» Euroregions d'Europa
»L'Euram a la Mediterrània Occidental
» Documents de referència
» Documents de planejament
» Notícies i premsa
 
  Actualitat

Presentació i discussió de les conclusions provisionals del Llibre Blanc a les Illes Balears

Organització d'un debat sectoral d'infraestructures de telecomunicacions a Catalunya.

Notícies a l'entorn del desenvolupament del Llibre Blanc de les Infraestructures

ACTUALITZAT gener09
Document de treball del Llibre Blanc de les Infraestructures de l'EURAM,
[part I] [part II]

 
 Cartografia del territori i les
.infraestructures de l'Euram
 
 
 
 Destaquem
 
27//04//2009
Contribucions al Llibre Verd dels Transports de la Comissió Europea

"In the context of the current consultation process relating to the Green Paper on Trans-European Networks, the Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa is pleased to present this document containing the main conclusions reached on the basis of a study conducted on the most important infrastructures and socio-economic issues in the Euram (Euroregió de l’Arc Mediterrani -- Mediterranean Arc Euroregion), to which financial entities, firms, universities and public institutions from the regions of Catalonia, the Community of Valencia, the Balearic Isles and the French region of Languedoc-Roussillon have contributed. [...]"
més informació...

 

 

L'Institut Ignasi Villalonga ha estat reconegut com a grup d'interès per la Comissió Europea

Des del present mes de maig de 2009, l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa ja forma part del registre de la Comissió Europea de grups d'interès. Amb aquesta iniciativa, l'Institut corrobora la seva implicació i voluntat de vetllar a Europa per la promoció i la defensa dels interessos de l’EURAM, Euroregió de l’Arc Mediterrani.

INFORMACIÓ DELS GRUPS D'INTERÈS
 

 

Hem definit una visió de futur sobre les oportunitats de desenvolupament i les infraestructures de l’EURAM

20 MESOS de procés participatiu
28 DEBATS amb empresaris, sindicats, polítics, experts i universitaris
26 CIUTATS de l'Arc Mediterrani

Andorra, Perpinyà, Mallorca, Castelló, Girona, Alcoi, Alacant, Elx, Eivissa i Formentera, Manresa, Reus, Tarragona, Valls, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Gandia, Menorca, Barcelona, Terrassa, Sabadell, Col·legi d’Enginyers Industrials de València, Tortosa, Lleida, Vic, Sagunt, Col·legi d’Economistes de València, Col·legi d'Economistes de Catalunya, Tàrrega, Sindicats de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears 

ACCEDEIX AL DEBAT D'EXPERTS
 

 
11//03//2009
Debat de conclusions a les Illes Balears

El dia 11 de març de 2009 es va dur a terme a la Cambra de Comerç de Mallorca la presentació i discussió de les principals conclusions del Llibre Blanc de les Infraestructures de l'Euram, amb la participació dels consellers d’Economia, i de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears, representants dels debats territorials celebrats a les illes entre el 2007 i el 2008, de les universitats i dels principals sectors econòmics insulars. Aquest treball s’emmarca en els context de la redacció del Llibre Blanc de les Infraestructures que impulsa l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa.
més informació...

 
03//02//2009
Debat de conclusions dels experts de l'EURAM

El dia 3 de febrer de 2009 es va celebrar a l'Institut Cartogràfic de Catalunya el debat de validació de conclusions de l'Euram sobre infraestructures a l'Arc Mediterrani. En el marc del Llibre Blanc de les Infraestructures i organitzat per l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, es tractà i es debaté amb tots els assistents les conclusions preliminars de l’estudi, en matèria d’infraestructures i socioeconomia. Les conclusions finals de l’estudi han estat reelaborades en base al continguts i comentaris més rellevants que sorgiren en el transcurs del debat.
més informació...

 
21//01//2009
Debat amb Sindicats de l'EURAM

El 21 de gener de 2009 s'ha dut a terme al Centre de Cultura Contemporània Octubre de València un debat amb Sindicats de l'Euram sobre infraestructures a l'Arc Mediterrani en el marc del Llibre Blanc. La necessitat de fomentar polítiques actives de mobilitat urbana en favor del transport públic, vianants i bicicletes, el desenvolupament dels ports lligat a la connexió ferroviària de mercaderies cap a Europa, la millora de la xarxa viària bàsica i la reforumulació del peatge de les autopistes com a eina de gestió de la mobilitat, i el desplegament de la banda ampla d'internet han estat algunes de les qüestions que s'han destacat com a prioritàries en el transcurs del debat.
més informació...

 
16//12//2008
Debat sobre Infraestructures al Col·legi d'Economistes de Catalunya

Els participants al debat d’infraestructures del Col·legi d’Economistes de Catalunya han manifestat que el panorama de crisi actual trencarà la dinàmica de creixement demogràfic que l’Euram ha experimentat des de l’any 1996; possiblement, no serà fins que la marxa de l’economia es torni a activar que es recuperaran els fluxos d’arribada d’immigració per cobrir llocs de treball vacants. El sector de residents estrangers d’origen europeu atrets a l’Euram per un entorn privilegiat anirà en alça en els propers anys, especialment entre professionals que tinguin flexibilitat laboral o jubilats. És convenient encoratjar la mobilitat de persones i empreses dins el territori de l’Euram per a donar major flexibilitat a l’economia, però el canvi de valors necessari per a fer-ho possible és lent, tot i que comença a percebre’s entre la gent jove. Cal seguir encoratjant la mobilitat dels joves, per exemple per via de beques de mobilitat estudiantil o l’especialització de centres universitaris regionals. Els processos de deslocalització empresarial són inevitables, sobretot els de les grans multinacionals, però es mantindrà una base industrial important a l’Euram, d’empreses madures en continu procés de modernització i increments de productivitat. És poc probable que el model turístic de Barcelona s’estengui cap a la resta de Catalunya, però el sector continuarà creixent, de forma més moderada potser, lligat a una millora de la qualitat dels serveis oferts que persegueixi augmentar el poder adquisitiu dels visitants.
més informació...

.
02//12//2008
Debat sobre Infraestructures a Tàrrega

L’augment de població a les terres de Ponent en els propers 20 anys es percep poc probable des de Tàrrega; la disparitat d’opinions sobre la necessitat d’augmentar el pes demogràfic del territori és molt acusada i dividia entre partidaris i detractors, i vindrà probablement determinada per la marxa de l’economia en els propers anys, un cop superat el present període de crisi. És probable i necessari que la productivitat de l’agricultura augmenti a curt termini per l’arribada d’aigua del canal Segarra-Garrigues, però cal complementar aquesta infraestructura amb inversions de millora sobre el sistema de rec del canal d’Urgell, i la modernització de les explotacions agrícoles existents. S’ha manifestat la necessitat de continuar apostant pel sector agroalimentari, buscant formes innovadores de comercialització i aprofundint en els processos de transformació, diversificant la producció i generant nous llocs de treball.
més informació...

.
18//11//2008
Debat Sectorial sobre Infraestructures de Telecomunicacions

La velocitat mitjana de la banda ampla a Espanya és de l’ordre de 15 vegades menor que la de França o Suècia, 18 vegades inferior que la de Finlàndia, El problema en el mercat de les telecomunicacions és que el petit nombre d’operadors del servei redueix la capacitat del mercat de generar un nivell de competència suficient que reverteixi en la qualitat i el cost del servei. En el futur proper les empreses externalitzin totes les seves necessitats de serveis electrònics i de programari. Les empreses contractaran paquets de serveis globals a tercers proveïdors i per tant ni tindran les aplicacions en forma local als seus ordinadors, ni necessitaran tampoc tenir coneixement avançats d’informàtica per a oferir interactivitat @ amb la seva empresa. Les nvoes tendències faran necessària l’habilitació de centres d’emmagatzematge d’informació on caldrà instal·lar servidors de dimensions considerables. Els Pirineus podrien ser bones localitzacions per a aquest magatzems si s’hi fa arribar fibra òptica amb un bon ample de banda, ja que avalotarien els costos de refrigeració. Falten xarxes i nodes que potenciïn l’Awareness. No és acceptable que Intel estigui dissenyant xips a Barcelona, i que la ciutat o les seves empreses i professionals no treguin profit d’aquesta proximitat per a fer activitats complementàries, o beneficiar-se d’aquest coneixement. Les noves generacions de professionals faran virar els esquemes de treball actuals de models molt jerarquitzats i piramidals cap a nous esquemes en treball en xarxa i més transversals i espontanis. En el turisme, com a recurs que genera el país i no l’operador, caldria que part del benefici del negoci del roaming retornés al territori que genera turisme via impostos sobre aquest Roaming . més informació...

.
24//11//2008
Debat sobre infraestructures al Col·legi d'Economistes de València

L’arribada de nous residents continua sent positiva d’acord amb l’opinió dels assistents al debat, tot i que el període de crisi actual planteja majors interrogants que fa uns mesos sobre la capacitat d’acollida d’immigració del país. L’increment de la mobilitat laboral de les persones ja és avui una realitat que s’anirà ampliant en els propers anys. La deslocalització d’empreses és percebuda molt negativament, per bé que s’accepta inevitable, la qual cosa implica la necessitat de replantejar la reconversió d’alguns dels sectors més delicats. Els serveis continuaran a l’alça, i mentre el cost del transport continuï assequible, el turisme seguirà creixent fortament. Les actuacions prioritàries en matèria d’infraestructures són l’articulació del sistema logístic de la Comunitat Valenciana (ports, xarxa logística i corredor ferroviari de mercaderies), les xarxes de transport dins l’Arc Mediterrani espanyol i cap a l’estranger, i les infraestructures de mobilitat interna valenciana, viàries i ferroviàries. La penetració de la banda ampla arreu del país és clau per a garantir la competitivitat de l’economia valenciana. Sobre el model de gestió dels aeroports, els assistents estan majoritàriament satisfets amb el model d’Aena, apuntant la necessitat de mantenir-ne una gestió pública. Tot i això, podria obrir-se’n la seva gestió a nous agents econòmics i socials vinculats al territori, seguint una organització semblant a la de l’Ens de Ports de l’Estat. més informació...

.
21//11//2008
Debat sobre infraestructures a Sagunt

Més enllà dels cicles econòmics, el creixement demogràfic a llarg termini s’associa a la solidesa d’una economia dinàmica capaç de generar nous llocs de treball, i això es valora de forma positiva. ParcSagunt és una operació d’oferta de sòl industrial i logístic molt important (sobre 900ha) vinculada al port i que més enllà de les actuals dificultats per a atraure-hi activitat, acabarà desenvolupant-se favorablement. Cal però superar els actuals dèficits d’urbanització –serveis, accessos per carretera i ferrocarril,- i gestionar adequadament el projecte per a aprofitar-ne tot el seu potencial, buscant la diversificació de les branques econòmiques implantades i l’equilibri entre usos industrials i logístics.  Les actuacions que més preocupen són la implantació d’un corredor ferroviari de mercaderies de connexió de l’Arc Mediterrani amb Europa, l’estat actual de la xarxa intermèdia de carreteres i el creixement de ValenciaPort, així com la penetració de la fibra òptica a la Comunitat Valenciana i el condicionament de l’Euromed a estàndards AVE. més informació...

.
13//11//2008
Debat sobre infraestructures a Osona

S’espera que la indústria agroalimentària continuï la línia de modernització i expansió que ja ve seguint en els darrers anys, consolidant un sector de forta tradició, que compta a la comarca amb un gran nombre d’empreses de capital local, algunes d’elles amb gran volum de ventes, però en una línia que aporti més valor afegit i vinculi en més gran mesura indústria i activitat agrícola-ramadera. La capacitat d’atraure noves activitats del sector industrial a la comarca es mantindrà per la millora de les xarxes de transport i una situació cada cop més central de la comarca en el context territorial català, però s’incideix en el fet que el sòl industrial a la comarca es troba molt disgregat en petits polígons que no poden oferir els serveis suficients per a l’atracció d’empreses de dimensió mitjana i gran –p.e. dificultat de subministrar de fibra òptica. Els principals punts de preocupació en el capítol d’infraestructures destacats durant el transcurs del debat han estat la consolidació de l'eix de la C-17, amb el desdoblament fins a Ripoll i la construcció del Túnel de Toses, la millora dels serveis ferroviaris cap a Barcelona, modernitzant de la línia de rodalies C3, el servei d’autobús , la millora de la xarxa viària local i comarcal, i la implantació de banda ampla arreu de la comarca, especialment fibra als principals polígons industrials i nuclis de població. La recuperació dels aqüífers contaminats per purins ha estat destacada com un punt essencial... més informació...

.
14//10//2008
Debat sobre infraestructures a Lleida

L’arribada de nova població es percep a Ponent com una oportunitat . Idealment, el creixement demogràfic hauria de ser conseqüència d’un atractiu creixent de l’àmbit de Ponent en relació a la resta de territoris catalans. Calen encara inversions importants per a prosseguir la modernització de la província i atraure-hi noves activitats, sobretot activitats avançades. La indústria agroalimentària és ara el motor econòmic de Lleida (fruita, ramaderia, olis, vi) i probablement ho continuarà essent en el futur, tot i que es valoraria positivament una major diversificació del teixit econòmic. Cal una implantació decidida d’indústria alimentària de 2a i 3a transformació que processi productes de major valor afegit. La disponibilitat de sòl amb bona accessibilitat i a preus assequibles hauria de portar activitat logística. El fet que Alguaire serà l’únic aeroport que gestionarà la Generalitat de Catalunya pot repercutir en el seu benefici. La xarxa de carreteres locals i comarcals és essencial per a la mobilitat quotidiana de Ponent; aquesta xarxa acumula però un dèficit d’inversions molt important que acaba repercutint en la perillositat d’accessos i interseccions, una xifra d’accidents destacable, la integració deficient de les vies en el seu entorn. La penetració de les infraestructures de telecomunicacions és encara una assignatura pendent a Lleida. més informació...

.
07//10//2008
Debat sobre infraestructures a les Terres de l'Ebre

L’arribada de nous residents a les Terres de l’Ebre es considera una oportunitat -fins i tot una necessitat- per al desenvolupament econòmic de la regió. La situació excèntrica de les Terres de l’Ebre, allunyada de Barcelona i València tot i trobar-se al centre de l’Euram, així com el baix pes demogràfic de l’àmbit respecte la resta de territoris de l’arc Mediterrani, hi compliquen l’arribada d’inversions públiques i/o privades i és causant de la situació d’estancament general que pateix la regió. Seria desitjable una major diversificació de l’economia, restant pes a l’agricultura alhora que estimulant el turisme i la implantació de noves activitats logístiques i industrials –lligades potser a la mateixa producció d’alguns dels recursos agrícoles locals, sigui l’arròs, l’oli, el vi... Entre les infrastructures considerades més necessàries destaquen el projecte de millora de la navegabilitat de l’Ebre i la millora de les comunicacions viàries al llarg de l’eix de l’Ebre, La navegació al riu ha de ser un atractiu turístic que permeti oferir un producte singular al visitant, però cal solucionar els problemes legals –legislació de navegació fluvial- i infraestructurals... més informació...

.
26//06//2008
Debat sobre infraestructures a València

L’arribada de nous residents continua essent percebuda als debats del País Valencià de forma lleugerament més positiva que a la resta de territoris de l’Euram, tot i que la incertesa del marc econòmic actual planteja ara majors interrogants sobre la capacitat d’acollida d’immigració que fa uns mesos.Es considera que la construcció de les infraestructures logístiques i de transport necessàries podria millorar la competitivitat del teixit industrial, i minimitzar l’abast dels processos de deslocalització empresarial. En aquesta mateixa direcció, és important dur a termes les actuacions necessàries per a què l’agricultura sigui igualment competitiva per sí mateixa i no precisi de subvencions públiques. En l’apartat d’infraestructures, aquelles actuacions que més preocupen als participants del debat del Col·legi d’Enginyers Industrials de València són les que corresponen a la millora de les comunicacions de la Comunitat Valenciana amb la resta del continent europeu, ja siguin les autovies A-7 o la Mudèjar, o les infraestructures ferroviàries de l'eix Mediterrani. També s’ha posat de relleu la necessitat de desenvolupar fortament de les infraestructures de logística, així com l’adequació del viari existent per a millorar-ne les condicions de seguretat i la fluïdesa del trànsit. Com en la resta de debats realitzats fins ara, es manifesta la necessitat de millorar el procés de planificació i implantació de noves infraestructures, sobretot pel que fa a aquelles que són de gran envergadura o de caire estratègic. més informació...

.
03//06//2008
Debat sobre infraestructures a Sabadell

Si la crisi s’accentua en els propers mesos, és possible que les mesures restrictives d’acolliment de nova immigració siguin més severes. Amb tot, l’arribada d’immigració ha estat fins ara positiva per l’economia catalana i espanyola, ha permès un creixement econòmic superior a la mitjana europea i ha contribuït a un rejoveniment de la població. Pel que fa a l’economia, la qüestió que més preocupa als participants al debat d’infraestructures són els processos de deslocalització d’empreses, sobretot quan els motius de la marxa d’aquestes empreses responen a qüestions fiscals, excessives restriccions legals, al dèficit d’infraestructures... És important que Catalunya faci un procés de reflexió estratègica i defineixi el model de país que vol pels propers decennis. En l’apartat d’infraestructures, les qüestions que els assistents han valorat més inquietants són la penetració de la fibra òptica en les àrees econòmiques i d’activitat industrial de Catalunya, i les infraestructures ferroviàries d’altes prestacions a l’Arc Mediterrani, tant l’AVE per a passatgers –incloent la possibilitat d’habilitar una parada al Vallès Occidental,- com el corredor de mercaderies que ha de relligar els ports mediterranis amb l’Europa Central... més informació...

.
05//05//2008
Debat sobre infraestructures a Terrassa

És probable que la població Catalana continuï augmentant en els propers anys, tot i que probablement a partir d’ara es creixi de forma més lenta. Pel que fa a l’economia, la primera inquietud expressada en el transcurs del debat és el procés de deslocalització d’activitat econòmica cap a països amb baixos costos productius, que es considera inevitable però planteja un procés de reestructuració del teixit empresarial català complex, que d’altra banda ja ha començat fa anys. Paral·lelament a la reconversió industrial, l’agricultura també haurà de fer un esforç per evolucionar cap a un model que no requereixi ésser subvencionat. La mobilitat de persones i activitats augmentarà substancialment en els propers anys, però aquest és un tema que no es considera excessivament transcendent per a l’augment de la competitivitat de l’economia catalana. Entre les infraestructures que generen major preocupació als assistents al debat s’ha de destacar en primer lloc les inversions públiques sobre la xarxa de carreteres locals i comarcals. També són d’especial rellevància els problemes de penetració de la banda ampla d’internet, el corredor de mercederies de l’Arc Mediterrani, el desenvolupament del Port de Barcelona, l’articulació de la mobilitat catalana a través de serveis regionals en alta velocitat, el tractament de la xarxa bàsica de carreteres i el model de gestió de l’aeroport del Prat. La mobilitat quotidiana, especialment al Vallès Occidental, es centra en gran mesura sobre carreteres de la xarxa viària local i comarcal, que canalitzen intensitats de trànsit molt importants però sobre les quals reposa un dèficit d’inversions... més informació...

 
29//04//2008
Debat sobre infraestructures a la Cambra de Comerç de Barcelona

Malgrat les perspectives de canvi de cicle econòmic, la percepció general dels assistents al debat d’infraestructures és que la població catalana continuarà augmentant en els propers anys d’acord amb les previsions oficials. Cal ser capaços d’avançar cap un model que tendeixi a atraure persones altament qualificades, alhora que les empreses hauran d’evolucionar cap a la producció de béns d’alt valor afegit i de serveis, especialment serveis avançats i intensius en coneixement. Els processos de deslocalització empresarial continuaran essent importants. Cal que el model turístic català avanci cap a l’excel·lència, incidint en les vies de promoció, els productes complementaris a les fórmules ja consolidades, i a la millora de les infraestructures. Entre les infraestructures a debat que més inquieten, perquè són molt necessàries però les expectatives de dur-se a terme són baixes, cal destacar el condicionament de la xarxa bàsica de carreteres, les instal·lacions de logística, la penetració de la fibra òptica en polígons i àrees econòmiques i el ferrocarril de mercaderies pel corredor del Mediterrani. Es constata que el concepte de xarxa bàsica de carreteres resulta confús. Valdria la pena que les classificacions viàries, de les quals sovint n’acaben depenent ritmes d’inversió, tipus d’actuacions, paràmetres de disseny... tendissin a adequar-se més a les característiques funcionals de les vies que a conceptes abstractes i sovint massa artificiosos. S’ha posat de relleu la necessitat de millorar el procés de planificació i implantació de noves infraestructures, sobretot pel que fa a aquelles que són de gran envergadura o de caire estratègic. Seria convenient desenvolupar mecanismes que permetin fer compatible la proximitat de l’administració al ciutadà amb el desenvolupament d’actuacions d’àmbit supramunicipal. més informació...

 
22//04//2008
Debat sobre infraestructures a Menorca

El creixement demogràfic no serà excessiu en els propers 15 anys, els instruments de planejament per a conduir l’avenç urbanístic ja han estat redactats, i d’entre els problemes de l’illa, n’hi ha que ja s’han anat encarrilant (aeroport, port de Ciutadella, transport públic, adequació del viari local i comarcal....). Cal avançar en el capítol de serveis complementaris al turisme de sol i platja. Entre les infraestructures que més preocupen als participants del debat, cal destacar la penetració de les telecomunicacions, el condicionament de la carretera general entre Maó i Ciutadella, i les qüestions energètiques. Per a l’aeroport, si bé es valora positivament la gestió que en fa Aena, s’és partidari d’un model de co-gestió de l’aeroport entre Aena i les institucions locals. Pel que fa als ports, s’intueix que les obres que s’estan duent a terme a Ciutadella canviaran la dinàmica actual dels tràfics marítims d’entrada a l’illa. Quan les noves instal·lacions estiguin enllestides, l’arribada a Ciutadella deixarà de ser una maniobra complexa i perillosa, i això permetrà treure profit del fet que el viatge entre la península i aquest port és 2h més curt que fins a Maó. més informació...

 
17//04//2008
Debat sobre infraestructures a les Comarques Centrals Valencianes

La percepció general és que la població de les comarques centrals valencianes continuarà creixent en els propers anys, especialment a les franges costaneres, i majoritàriament amb nous residents de l’Europa Central i del Nord. Hi ha acord sobre la necessitat d’atraure visitants d’alt nivell econòmic, i per això cal apostar per productes complementaris al turisme tradicional i que deixin diner sobre el territori (golf, visites d’interior...). El tèxtil té un futur incert, però seria molt convenient trobar noves vies per a tirar endavant un sector tradicional i molt arrelat. Es lamenta la manca de suport institucional en aquest capítol. Entre les infraestructures que més preocupen als participants cal destacar la inexistència d’instal·lacions logístiques adequades per a la indústria de les Comarques Centrals, el projecte Ferrmed i el perllongament de les Rodalies de València fins a Dénia, i la millora de la línia d'Alcoi. És prioritari definir el model de desenvolupament del Port de Gandia, que pot mantenir l’actual activitat comercial situada a la dàrsena exterior i que dóna servei a algunes empreses de la regió, però que pot ser compatible amb un ús recreatiu i turístic de la dàrsena interior. més informació...

 
31//03//2008
Debat sobre infraestructures al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.

La població catalana continuarà creixent encara en els propers anys però a un ritme inferior que l’actual, un ritme que dependrà dels canvis de conjuntura econòmica a Catalunya. El marc econòmic a mig termini però continua essent positiu, i la creixent importància del Mediterrani és una oportunitat de desenvolupament que no s’ha de deixar passar. L’economia continuarà la tendència a la terciarització. L’agricultura romandrà en el territori, però únicament amb conreus competitius o subvencionada. Entre les qüestions que més preocupen els assistents (perquè es valoren més necessàries però es creu menys probable que s’acabin duent a terme) destaquen l’adequació integral de tota la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya, el model de gestió de l’aeroport del Prat, el corredor ferroviari de l’arc mediterrani (tant per a passatgers en alta velocitat com per a mercaderies) i les polítiques de peatge. D’altra banda, es confia que infraestructures com les de logística, el viari d’interès transeuropeu, la difusió de la fibra òptica i telecomunicacions, o els problemes energètics, es resoldran en gran mesura a curt termini. més informació...

 
07//03//2008
Debat sobre infraestructures a la Costa Brava

En l’apartat de qüestions socio-econòmiques, allò que preocupa més és l’increment del pes demogràfic de les Comarques Gironines i les perspectives d’aconseguir una integració satisfactòria dels nous residents. Es constata que el pas de segones residències cap a primeres ja és una realitat: la mitjana d’ocupació de segones residències a la Costa Brava se situa per sobre de 90 dies l’any, i moltes famílies, sobretot quan els integrants són professionals liberals amb fills emancipats, ja opten per a fer caps de setmana de 3 o 4 dies. La impressió general és que si bé la planificació en matèria urbanística i d’infraestructures és àmplia, hi ha poques iniciatives encarades específicament a la dinamització econòmica de la regió, ja siguin iniciatives públiques, o incentius o suport a la iniciativa privada. En infraestructures, la limitació del creixement del nombre d’amarradors esportius és la qüestió que més preocupa, especialment pel que fa a amarradors per a embarcacions passants. Una oferta insuficient fa que el preu per a pernoctar en un port de la Costa Brava sigui massa elevat, per sobre del preu que es demana a França (en temporada alta, una amarrador al Port de Roses costa per nit entre el 40 i 250% més que al Port de Cannes, segons l’eslora del vaixell). També són motiu de preocupació l’estat de les comunicacions viàries entre els diferents trams de la Costa Brava, el futur del transport públic, i l'arribada de la banda ampla d’internet a tots els municipis, fonamental tant per a servir a residents, com per a oferir un servei turístic de qualitat capaç d’atraure visitants de fort poder adquisitiu. més informació...

 
20//02//2008
Debat sobre infraestructures al Camp de Tarragona

La indústria petroquímica i el turisme són estratègics per a l’economia del Camp de Tarragona. Els assistents coincideixen en la necessitat de promoure el dinamisme de la indústria química i buscar l'excel·lència del turisme. Entre les infraestructures que més preocupen als assistents del debat destaquen les infraestructures ferroviàries del corredor del Mediterrani, tant per a passatgers com per a mercaderies. També han destacat el desdoblament de la N-420 i l’execució de parcs eòlics al Camp de Tarragona entre infraestructures que són motiu de preocupació, i han posat de relleu la necessitat de potenciar el Port de Tarragona per a consolidar i ampliar el seva àrea d’influència. El desenvolupament de l’aeroport de Reus i l’acostament de la seva gestió al territori, la millora xarxa viària d’accés a la Catalunya interior i la difusió de la fibra òptica als principals municipis i polígons industrials del Camp de Tarragona són actuacions considerades prioritàries, que es confia s’executaran a curt termini i que respondran positivament a les expectatives que s’han generat al seu voltant. En matèria de transport públic, es considera que les prioritats a curt termini passen pel bitllet integrat, i la millora de l’autobús a través d’una major difusió de l’oferta actual, sovint poc coneguda pels ciutadans, i a través de l’habilitació de carrils bus entre Reus i Tarragona, i als accessos a les principals ciutats. més informació...

 
19//02//2008
Debat sobre infraestructures a Manresa

El Bages és moderadament optimista respecte les seves perspectives de futur: el seu pes demogràfic creixent, la proximitat a la primera corona de la Regió Metropolitana de Barcelona, una bona accessibilitat, la qualitat ambiental de l’entorn, l’esforç per a dotar-se d’eines de gestió urbanística i territorial, i una sèrie de projectes econòmics que, tot i trobar-se encara en fase embrionària, poden portar canvis a la comarca a mig termini, són els principals actius d’una comarca que confia sabrà aprofitar les oportunitats per a potenciar i atraure activitats avançades i intensives en coneixement. En el capítol d’infraestructures, els accessos a la primera corona de la Regió Metropolitana de Barcelona i la línia ferroviària transversal són les principals inquietuds dels sectors econòmics del Bages. D’entre les grans actuacions viàries en curs, la que preocupa més és l’eix del Llobregat, que difícilment es completarà fins a Toulouse. Es percep que a mig termini caldrà desdoblar l’itinerari Montblanc – Figueres per Manresa, de forma anàloga a l’eix Transversal, perquè aquesta via canalitzarà un volum de trànsit important, principalment de pas. Les actuacions que els assistents valoren com a probables que s’executin, i per tant són font d’un menor grau de preocupació, són la construcció de l’Aeroport Corporatiu de la Regió Metropolitana de Barcelona, la implantació de fibra òptica a polígons i municipis de l’entorn de Manresa, i l’habilitació dels actuals ramals de mercaderies de Súria i Sallent per a transport de viatgers. més informació...

 
28//11//2007
Debat sobre infraestructures a Eivissa i Formentera

Entre les infraestructures de transport que més preocupen els assistents es troba la xarxa viària, la gestió dels trànsits aeris i marítims, i la situació dels ports. La xarxa viària requereix inversió per a millorar-ne la qualitat i la seguretat. En aquest sentit, els participants al debat valoren positivament la recent construcció de desdoblaments viaris, i aposten per la implantació a curt termini del concepte de “vies de paisatge” proposat pel PTI de Mallorca, vies que han de tenir un tractament morfològic específic per tal d’adaptar-se al territori i posar en valor el paisatge i el patrimoni natural i històric de les illes, preveient la possibilitat de sostenir vies ciclistes, i d’incorporar voreres per a vianants i carrils per a transport públic en àmbits urbans o periurbans. Es reclama igualment una gestió més propera i coherent dels trànsits aeris per tal d’evitar la degradació del servei durant la temporada baixa, i l’adequació urgent de les terminals de transport marítim. En aquest sentit, els assistents celebren la predisposició del PTI a potenciar el transport marítim interinsular com alternativa al transport aeri, però puntualitzen que això només serà possible sempre i quant el govern millori les terminals de passatgers i els seus accessos -especialment la de la Vila-, i que apliqui polítiques decidides de promoció i finançament del mode marítim respecte el mode aeri. Quant al transport públic, si bé el consell insular ha instat a l'estudi de viabilitat per a la posada en marxa d'un tramvia a Eivissa, els assistents consideren que en el context d’Eivissa seria més convenient invertir el pressupost destinat a aquesta infraestructura de cost molt elevat a la construcció de carrils taxi/bus segregats, la subvenció dels operadors d’autobús i la millora de la seguretat viària. més informació...

 
22//11//2007
Debat sobre infraestructures a Alacant

El entorno privilegiado de la provincia y la mejora de las infraestructuras de transporte, en especial el impacto del AVE a Madrid y de las compañías aéreas de bajo coste, serán los principales catalizadores del crecimiento demográfico en la provincia de Alicante. Los asistentes valoran muy positivamente este fenómeno por su repercusión en la economía provincial, pero insisten en la necesidad de planificar las infraestructuras necesarias energéticas y de abastecimiento de agua para poder asumirlo adecuadamente. La colaboración supramunicipal es primordial para el desarrollo de la región, tanto en lo que refiere a Alicante y Elche como en las relaciones con Murcia, aunque no se prevén avances a corto plazo en este sentido. Los asistentes consideran prioritario el completar la red viaria proyectada, tanto la de alcance de larga distancia como las actuaciones de ámbito local y comarcal. La logística es el 2º gran foco de preocupación de los agentes económicos de la región. Los planes de desarrollo logístico en la provincia se estiman muy insuficientes, y más allá de la plataforma de Alicante y Villena, se considera que haría falta una red extensa de instalaciones de capacidad media para cubrir los distintos ámbitos territoriales El corredor ferroviario mediterráneo (de pasajeros y mercancías) y el desarrollo del puerto son igualmente prioritarios, aunque se confía en mayor medida que su desarrollo sea haga realidad a corto o medio plazo. El funcionamiento del aeropuerto y el transporte público se valoran positivamente. més informació...

 
08//11//2007
Debat sobre infraestructures a Alcoi

Es percep positivament un eventual increment del pes demogràfic d’Alcoi, però es xifra el llindar màxim de creixement al voltant dels 80mil habitants, principalment per la manca de sòl disponible per a usos residencials. Entre les actuacions que plantegen major grau de preocupació entre els assistents destaquen en primer lloc, tal i com reflecteix l’enquesta duta a terme, la gestió de capacitat de la nova autovia i el transport públic. L’autovia passarà a ser l’itinerari més curt entre Alacant i València i s’espera es col·lapsi a curt termini, però la implantació d’un sistema de peatge no és percebuda positivament. Les vies comarcals i el seu encaix en el territori, el desplegament de la fibra òptica i el ramal ferroviari Alcoi-Alacant també destaquen entre les inquietuds dels assistents. Les comunicacions viàries entre Alcoi i la franja litoral, i la disponibilitat de sòl per a activitats són igualment prioritàries, però es confia en major grau que s'hi posarà solució a curt termini. més informació...

 
09//10//2007
Debat sobre infraestructures a Girona

Més enllà d’aquelles infraestructures de les quals ja se n’ha assumit la seva construcció -digui’s l’A-2, el tren d’alta velocitat o la MAT- i per a les quals caldrà fer-ne un seguiment detallat del seu desenvolupament, preocupen especialment les actuacions que han de permetre l’articulació de les comarques que es troben fora de l’eix Girona – Figueres. En aquest sentit, es reclama una xarxa viària intermèdia que ofereixi unes prestacions adequades a la mobilitat quotidiana i que garanteixi una bona accessibilitat a la costa, amb vies que s’adaptin a l’entorn per on discorren i que posin en valor el paisatge, amb accessos als nuclis urbans provistos de corredors exclusius de transport públic i vies ciclistes. Cal reconvertir el complex entramat de línies d’autobús actual en una xarxa de transport públic funcional amb corredors fàcilment identificables, que ofereixi serveis de qualitat i permeti la captació de nous usuaris. Preocupen les limitacions sobre la implantació de nous amarratges als ports de la Costa Brava, font de turisme d’alt poder adquisitiu, així com el desplegament de la fibra òptica sobre el conjunt del territori, la cobertura de telefonia mòbil i el subministrament d’aigua. més informació...

 
27//09//2007
Debat sobre infraestructures a Castelló

La població ha seguit una tendència a l’augment des de la dècada dels anys 60, amb un augment del 22% tan sols en el període 1996-2006.La indústria de la ceràmica, centrada bàsicament en els municipis de L’Alcora, Onda, Vila-real, Castelló de la Plana, Almassora i Nules concentra el 85% de la producció espanyola. El sector dels cítrics troba dificultats degut a la caiguda dels preus i increment de costos, i l’encariment general del sòl fa de la promoció urbanística una alternativa molt atractiva. L'aeroport de Castelló s'acabarà el 2009, després d'haver acumulat nombrosos endarreriments. El pla estratègic del Port de Castelló preveu una inversió de 1000M€ per aconseguir doblar els trànsits actuals en 15 anys. SEPIVA (empresa pública Seguretat i Promoció Industrial Valenciana) impulsa la construcció de Parc Castelló, un polígon logístic de 125ha, però el projecte que es troba encallat des de l’any 2003. El traçat de l'A7 discorre pel corredor interior passant pel futur aeroport a Vilanova d’Alcoletge, mentre que el corredor litoral continua sent de peatge (AP7). Les obres de desdoblament de la N-340 començaran el 2008 en el tram del Baix Maestrat, però a la plana encara no hi ha acord sobre el traçat de la via. Gran part de la xarxa metropolitana es troba desdoblada o bé se’n projecta el desdoblament. La declaració de Castelló reclama l'impuls de l'alta velocitat amb ample internacional en el corredor del mediterrani, per a passatgers i mercaderies. El TVRCas donarà servei de transport públic col·lectiu entre Burriana – Vilareal – Almazora – el Grao - Benicàssim, amb plataforma reservada integrada en vies cíviques. més informació...

 
19//07//2007
Debat sobre infraestructures a Mallorca

La població de l’illa continuarà creixent, concentrada majoritàriament a Palma, amb un pes relatiu creixent de la resta de municipis, i la seva economia seguirà lligada al turisme. És important reformular el model de gestió de l'aeroport de Son San Joan que, mantenint la titularitat pública, hauria d’obrir la gestió als actors econòmics i polítics de les illes i propiciar un model de gestió amb criteris empresarials. Als residents a les illes es subvenciona el 50% del bitllet de transport a la península; tot i que aquesta subvenció es considera necessària, seria més eficient si s'establís no en termes relatius al preu del bitllet que paga l'usuari, sinó com a una quantitat fixe en relació al cost de l’operador. Hi ha acord en la necessitat d’ampliar la capacitat del port de Palma, i d’optimitzar la seva gestió; una possibilitat és la construcció d’un nou dic a ponent, acompanyada de la millora dels accessos terrestres, i una altra la construcció d’un port sec o central logística, propera al port i a l’aeroport. El port de l’Alcúdia podria guanyar quota com a complementari al de Palma. No s’espera que a curt termini es construeixi l’autovia Inca-Manacor, però sí el nou cinturó de Palma, i sembla probable que la construcció de “vies parc” contribuirà a l’atracció de turisme de major poder adquisitiu. Els perllongaments del ferrocarril cap a l’Alcúdia i Cala Rajada, i els de l’entorn de Palma es faran possiblement a mig termini. Hi ha una gran demanda d’amarratges. La fibra òptica hauria d’arribar a tots els punts de l’illa abans de 2010. La construcció de dessaladores pot posar fi al problema d’abastament d’aigua que pateix l’illa. més informació...

 
28//06//2007
Debat sobre infraestructures a Perpinyà

Le département des Pyrénées Orientales fait un pari résolu pour les secteurs du transport et distribution de marchandises, et leur commercialisation internationale. La plate-forme « Pyrénées-Méditerranée », intégrée par des centres logistiques, stations de transport et le grand marché de Saint Charles, bouge 1,5 millions de tonnes annuellement, ce qui fait un chiffre d’affaires de 10.000 MEUR. On espère que l’arrivée du TGV aux Pyrénées Orientales (2009-2012) représentera un important changement dans les relations régionales du département. Le prolongement de la ligne vers le nord pourrait encore se retarder quelque temps (les débats publics ne commenceront qu’en 2008), et la connexion privilégiée avec Barcelone pourrait faire virer l’orientation du territoire vers le sud, surtout pour les jeunes générations...+info

El departament de Pirineus Orientals fa una aposta decidida pel sector del transport i distribució de mercaderies, i la seva comercialització internacional. La plataforma “Pyrénées-Méditerranée”, integrada per centres logístics, terminals de transport i un gran mercat a l’engròs mou 1,5 milions de tonnes anualment i factura 10.000 M€. Es percep que l’arribada de l’alta velocitat als Pirineus Orientals (2009-2012) representarà un canvi important en les relacions regionals del departament. La continuació de la línia cap al nord podria tardar encara força temps a dur-se a terme (els debats públics començaran a 2008), i la connexió privilegiada amb Barcelona podria fer virar l’orientació del territori cap al sud, sobretot per a les noves generacions...+info

 

 

 
26//06//2007
Debat sobre infraestructures a Andorra


Es constata la importància que tindrà per a Andorra el fet de disposar d’una infraestructura aeroportuària, que hauria d’actuar com a feeder d’altres aeroports i captar vols d’abast europeu. Es considera clau per a atraure turisme d’esquí provinent del continent europeu, però també turisme de negocis que permeti l’organització de congressos. La presència d’infraestructures similars a Suïssa, i els estudis realitzats per diferents actors andorrans, indicaria la seva viabilitat econòmica. L’elevat cost del peatge del túnel del Cadí (10€ per turismes i 28€ per autocars i camions) fa que els desplaçaments cap a Barcelona es facin prioritàriament per Ponts. Per millorar aquest corredor caldria executar les variants de la C-14 (Organyà, Oliana, Ponts) per a rebaixar els temps de viatge de 3h a 2h30...+info

.
Documents de treball
Debat d'Experts
» Material a debat (ppt)
» Resultats de l'enquesta als participants»
Debat amb Sindicats
» Conclusions provisionals del debat dels Sindicats de l'EURAM
» Material a debat (ppt)
Economistes de Catalunya
» Conclusions provisionals del debat als Economistes de Catalunya
» Material a debat (ppt)
Tàrrega
mapa
» Conclusions provisionals debat
» Material a debat (ppt)
Debat de Telecomunicacions
mapa
» Conclusions provisionals debat
» Material a debat (ppt)
Economistes de València
mapa
» Conclusions provisionals debat al Col·legi d'Economistes de València
» Material a debat (ppt)
Sagunt
mapa
» Conclusions provisionals del debat a Sagunt
» Material a debat (ppt)
Osona
mapa
» Conclusions provisionals del debat a Osona
» Material a debat (ppt)
Lleida
mapa
» Conclusions provisionals del debat a Lleida
» Material a debat (ppt)
Terres de l'Ebre
mapa
» Conclusions provisionals del debat a les Terres de l'Ebre
» Material a debat (ppt)
València
mapa
» Conclusions provisionals del debat a València
» Material a debat (ppt)
Sabadell
mapa
» Conclusions provisionals del debat a Sabadell
» Material a debat (ppt)
Terrassa
mapa
» Conclusions provisionals del debat a Terrassa
» Material a debat (ppt)
Barcelona
mapa
» Conclusions provisionals del debat de la Cambra de Barcelona
» Material a debat (ppt)
 Menorca
mapa
» Conclusions provisionals del debat de Menorca
» Material a debat (ppt)
Gandia - Comarques Centrals Valencianes
mapa
» Conclusions provisionals del debat de les Comarques Centrals Valencianes
» Material a debat (ppt)
Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya
mapa
» Conclusions provisionals del debat del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya
» Material a debat (ppt)
 Costa Brava
mapa
» Conclusions provisionals del debat de la Costa Brava
» Material a debat (ppt)
 Camp de Tarragona
mapa
» Conclusions provisionals del debat del Camp de Tarragona
» Material a debat (ppt)
 Manresa
mapa
» Conclusions provisionals del debat de Manresa
» Material a debat (ppt)
 Eivissa i Formentera
mapa
» Conclusions provisionals del debat d'Eivissa i Formentera
» Material a debat (ppt)
 Alacant
mapa
» Conclusions provisionals del debat d'Alacant
» Material a debat (ppt)
» "Elx 2020: imaginem la ciutat del futur"
 Alcoi
mapa
» Conclusions provisionals del debat d'Alcoi
» Material a debat (ppt)
» Recull de premsa
 Girona
mapa
» Conclusions provisionals del debat de Girona
» Material a debat (ppt)
» Estudi "Girona 2010: les comarques gironines davant del repte de la nova economia global”, Cambra de Comerç
 Castelló
mapa
» Material a debat (ppt)
» Plan de Acción Territorial del entorno de Catellón (PATECAS)
» Apuntes sobre la economía Castellonense”, Cámara Castellón
» Recull de premsa
 Mallorca
mapa
» Material a debat (ppt)
» Pla Territorial Insular de Mallorca
» Pla Director Sectorial de Transport de les Illes Balears
» 45 Propostes de la Cambra Oficial de Comerç de Mallorca
» Estudio sobre los modelos de gestión para el aeropuerto de Palma de Mallorca
» Puerto del futuro, Palma 2020
 Perpinyà
mapa
» Material a debat (ppt)
» Contrat de Projets Etat-Region (CPER) Languedoc-Roussillon 2007-2013
» Les autres projets de lignes à grande vitesse
» PLAN Action Stratégique Etat-Région (PASER), Etat-Département (PASED)
» Les infraestructures de transport – Dossier économique régional
 Andorra
mapa
» Material a debat (ppt)
» Programa Andorra 2020
» Pla d'infraestructures de transport
» La gestión de la movilidad en Andorra
» Anuari socioeconòmic 2006
» Andorra en xifres 2005
 
 
 
Empresa responsable
  empreses responsables
Andorra la VellaPerpinyà Girona Palma Alacant AlcoiAlcoi Castelló