| . |  .LA DIPUTACIÓ |
. |  .VIURE |
. |  .TREBALLAR |
. |  .MUNICIPIS |
. |  .AGENDA DB |
. |  .CERCAR |
. |  .ACCÉS XTPB |
. |
 |
 .. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||
| . |
| Aquest apartat recull documents d'interès relacionats amb temes de reflexió general com: la governança, l'estratègia territorial, el desenvolupament econòmic local, visions prospectives i estudis i monografies. S'inclou un apartat de resum de jornades, seminaris o altres activitats d'interès. Finalment, també hi ha un apartat de llibres recomanats. |
|
Governança en el desenvolupament local Polítiques de desenvolupamenT
local a la província de Barcelona En aquest treball s’exposa la lògica de les polítiques de desenvolupament local en general i la seva aplicació a la província de Barcelona. Es descriuen les característiques principals del desenvolupament local i les polítiques utilitzades per implantar-lo, estructurant-lo al voltant de: els objectius, els efectes de la competència territorial i la possibilitat de dur a terme polítiques de caràcter supralocal.
Nuevas estrategias y políticas
locales para el desarrollo Presentación realizada en el marco del curso sobre Ciudades innovadoras: clusters para la promoción económica local. Reflexiona sobre el papel que pueden desempeñar los ayuntamientos y agencias, y presenta experiencias a nivel nacional e internacional.
SEMINARIO SOBRE REDES
Y DESARROLLO LOCAL Con este primer documento que sobre redes publicamos desde GARAPEN, queremos dar comienzo a una nueva etapa en la que profundicemos en todos aquellos temas que son prioritarios en el trabajo de la Agencias de Desarrollo y en suma para el desarrollo de nuestros municipios y comarcas. La reflexión, el espíritu crítico y la voluntad de mejora en nuestra actividad al servicio de la población se conjugan en esta serie de documentos que se une al resto de iniciativas promovidas por GARAPEN en el ámbito de la reflexión estratégica.
El papel de la OIT en
la puesta en práctica de estrategias de desarrollo económico
local en un mundo globalizado Durante los últimos años, la Organización Internacional del Trabajo (OIT) se ha impuesto el deber de garantizar el empleo decente. Sin embargo, la globalización económica está contribuyendo a hacer del trabajo decente un bien escaso. El proceso de globalización está asociado al ensanchamiento de la distancia existente entre aquellos individuos, empresas y territorios que tienen capacidad de competir en mercados abiertos y aquellos que carecen del potencial para hacerlo. La consecuencia de este proceso es una creciente división y exclusión sociales, así como una mayor polarización territorial. Este informe trata de cómo se puede dar marcha atrás a la polarización territorial dentro del contexto de la globalización, y analiza cuál es el papel de una organización internacional, como la OIT, a la hora de enfrentarse a la polarización territorial y de capacitar a los individuos y empresas de las zonas desfavorecidas del mundo para adaptarse a la competencia y generar empleo.
Política territorial
y Gobierno del territorio El presente análisi hace un repaso de las políticas territoriales recientes en general y el caso Valenciano en concreto, proponiendo un nuevo paradigma de intervención pública.
Dinàmiques urbanes,
activitats emergents i Polítiques públiques a la Regió
Metropolitana de Barcelona Les polítiques urbanes aplicades per fer front al reptes de tranformació territorial metropolitana han mirat de defensar un model de ciutat compacta, complexa quant als seus usos i integrada pel que fa a la seva població. Cara al futur, caldrà dotar-se de la visió i els instruments necessaris per tal que aquests mateixos principis permetin afrontar les qüestions bàsiques que afecten la ciutat metropolitana. En el cas de Barcelona, diversos projectes endegats recentment són una mostra clara del desig d'avançar en aquest sentit.
Els alcaldes metropolitans
signen un manifest reclamant el govern metropolità. La revista conté articles com Del Pla estratègic al govern metropolità; alcaldes i alcaldesses demanen la ràpida tramitació de la llei del nou govern metropolità.
LOS PACTOS TERRITORIALES
A FAVOR DEL EMPLEO EN ESPAÑA La pretensión de este artículo es dar a conocer el origen, los criterios y las características de estos Pactos Territoriales a favor del Empleo desarrollados en España. Este trabajo ha sido realizado en el marco del proyecto de investigación «Estrategias de Cooperación y Desarrollo Territorial Sostenible en Galicia», del Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica 2000-2003, Programa Nacional de Promoción General del Conocimiento, del Ministerio de Ciencia y Tecnología, y cofinanciado por el FEDER.
El Govern del Territori
al Segle XXI. Solucions més
senzilles per a problemes més complexos? El document pren com a punt de partida l'observació i l'anàlisi dels conflictes tal com són reflectits en els mitjans de comunicació, dels problemes i de les oportunitats presents en la societat. Més que arribar a cap conclusió, el que es pretén és estimular un debat sobre quines podrien ser les polítiques territorials necessàries en el segle XXI.
AJUNTAMENTS, CONSELLS
COMARCALS, DIPUTACIONS, ENTITATS METROPOLITANES, MANCOMUNITATS DE
MUNICIPIS, CONSORCIS LOCALS, ENS DE GESTIÓ I SOCIETATS PÚBLIQUES
LOCALS, COMUNITATS DE MUNICIPIS... 2124 ENS LOCALS ALS SERVEI DELS
CIUTADANS La ponència aporta algunes reflexions i models
d’organització de l’administració local
supramunicipal que poden permetre ordenar i millorar els serveis
públics locals. Així mateix, es tracta d’un
camp d’estudi tradicionalment oblidat per la teoria de les
relacions intergovernamentals, molt preocupada per qüestions
de federalisme o
|
|
Els grans projectes de
l’àrea metropolitana de Barcelona. De la ciutat, a
la regió. Del pensament estratègic a l’acció El rol que juguen els territoris en el món econòmic està experimentant, els darrers temps, un canvi notable. Les darreres tendències econòmiques a escala mundial, la generalització en diversos àmbits de l'obertura dels mercats, la competitivitat a nivell global de les grans corporacions empresarials són, entre d'altres, factors que han influït en un major protagonisme dels territoris en l'àmbit econòmic.
Diagnosi estratègica territorial
de la província de Barcelona: principals reptes de futur En les darreres dues dècades hem vist com la mobilització local en favor d'un desenvolupament sostenible des del punt de vista ambiental, cultural, social i econòmic, s’ha fet molt més visible i en alguns casos més sòlida, especialment en els territoris que han anat incorporant el discurs i els mètodes de la planificació estratègica a les seves formes de fer. La tendència, en aquest sentit, és positiva i seria desitjable que així es mantingués en el futur.
Introducción al
Pensamiento Complejo El presente texto es una compilación de ensayos y presentaciones del pensador frances Edgar Morin realizadas entre 1976 y 1988.
La Planificació
Estratègica Territorial a Catalunya, Quinze Anys d'Evolució Estructurat en tres parts: en la primera un assaig d'interpretació de l'evolució que ha tingut la planificació estratègica a Catalunya d'ençà 1988, quan es va iniciar el primer pla estratègic de Barcelona, fins avui. En la segona part, s'analitza els trets bàsics dels plans estratègics territorials catalans: la metodologia i els continguts dels plans. En la tercera part, es fa un balanç, a mode de conclusió, de la planificació estratègica a Catalunya amb la voluntat d'oferir algunes reflexions.
Planificación Estratégica
de ciudades: crisis y validez El professor Fernández Güell és un dels experts més reconeguts a nivell estatal en matèria de planificació estratègica, especialment des que l'any 1997 va publicar el seu llibre Planificación estratégica de ciudades. L'edició revisada i augmentada de l'any 2006 incorpora nous temes com l'explicació de la crisi de la planificació estratègica urbana, l'ampliació de les bases conceptuals de la planificació estratègica o la introducció de nous instruments anal.lítics. En aquesta ponència presentada el 3 de maig de 2007 en el marc de l'XPEL es reflexiona sobre les raons i oportunitats de la planificació estratègica, les seves característiques i perspectives de futur.
|
| desenvolupament econòmic local Economía del conocimiento,
ciudad y competitividad En el presente trabajo destacamos que el nuevo modelo
económico de Barcelona presenta también otra característica
propia de las ciudades y las economías más avanzadas.
Se trata del cambio de su base productiva hacia una dirección
fundamental: el impulso de la economía del conocimiento.
El objetivo es averiguar hasta qué punto los cambios detectados
en la forma de producir y en la localización de la actividad
económica se relacionan con el crecimiento de las actividades
densas en conocimiento, y si en el éxito internacional del
modelo de Barcelona existen razones asociadas a la progresión
de las actividades de tecnología e intensidad de conocimientos
más elevada.
DESARROLLO ENDOGENO Y GLOBALIZACION En este artículo se argumenta que la noción de desarrollo endógeno constituye un instrumento útil para interpretar la dinámica económica de las ciudades y territorios y para proponer medidas que estimulen los procesos de acumulación de capital. La discusión permite responder a preguntas como las siguientes: ¿Qué factores explican los procesos de acumulación de capital y desarrollo en los tiempos de globalización? ¿Cuáles son las relaciones que se establecen entre ellos? ¿Qué papel juega el estado en los procesos de acumulación y desarrollo? ¿En qué medida las iniciativas locales permiten estimular los procesos de acumulación de capital y desarrollo de las ciudades y regiones? ¿Cuáles son los rasgos diferenciales del desarrollo endógeno?.
INNOVACIÓN Y ACTORES LOCALES
EN LOS NUEVOS ESPACIOS ECONÓMICOS: UN ESTADO DE LA CUESTIÓN
banco de buenas prácticas
en geografia: desarrollo local El boletín recoge una série de buenas prácticas en relación al desarrollo local, estructuradas en diferentes apartados como: El espacio, el territorio y el rey león; Cohesión territorial desde el ámbito local; La comarca, una escala estratégica para el desarrollo local; Desarrollo territorial y pequeñas ciudades: alianzas para la cooperación, etc.
Innovación y desarrollo territorial:
algunos debates teóricos recientes La innovación se ha convertido, durante la última década, en un concepto de uso cada vez más frecuente en todo tipo de ámbitos, consolidándose la idea de que un esfuerzo de innovación sostenido resulta hoy un factor clave para mejorar la competitividad de las empresas y favorecer un desarrollo en los territorios. Este artículo recoge las principales aportaciones pluridisciplinarias a la geografía de la empresa, presentando luego algunos estudios de caso en orden a caracterizar los territorios innovadores, así como los factores que contribuyen a su impulso. Finalmente, se examina la relación entre los territorios, los actores locales y las empresas.
Identidad y Territorio Estos apuntes utilizan algunas argumentaciones tomadas del reciente libro de Pierre VELTZ: "Mundialización, ciudades y territorios", Editorial Ariel, Barcelona, 1999. Madrid, 16 de mayo de 1999.
|
|
Catalunya 2010. Prospectiva
Mediterrània Aquest estudi s'inclou a la Base Regional d'Informació i Coneixement (BRIC). En ell es parla de les projeccions demogràfiques, la ocupació i usos del sòl i les infrastructures de comunicació, el futur de sistema productiu, el ercat del treball i sistema de protecció social. La dinàmica social i el marc geopolític i institucional, així com un esborrany d'escenaris i futurs possibles contrastats.
Catalunya cap el 2020. Visions sobre
el Futur del Territori La base del treball ha estat la síntesi de les opinions dels autors de més d'un centenar de llibres i estudis, actuals i històrics, articles d'opinió i notícies publicats en els darrers anys, i especialment en els darrers mesos, sobre el futur de Catalunya, d'Europa i del món; d'acord amb tots aquests documents, i amb converses amb diferents experts, hem definit quatre visions sobre el futur de Catalunya.
TENDÈNCIES I TEMES CRÍTICS
A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA De les reunions celebrades (25-02-02: experts metropolitans, 04-03-02: experts internacionals i 11-03-02: pànel complex) hi ha una consciència generalitzada de les grans tendències de futur que afectaran l'àrea metropolitana.
LES GRANS TENDÈNCIES SOCIOECONÒMIQUES
DEL MÓN EN UNA PERSPECTIVA 2005 La brecha de gobernabilidad es cada vez más grande. Es decir, nadie está a cargo de un mundo que es crecientemente interdependiente e integrado y esto a su vez crea problemas muy serios de futuro.
Models socials i metròpolis
europees al segle XXI Als inicis del nou segle assistim a un canvi d'època. Un canvi que ens exigeix una reflexió aprofundida per poder-hi respondre amb èxit. A questa I Jornada Tècnica sobre Models socials i metròpolis europees al segle XXI, es vol avançar-se en laidentificació dels reptes que probablement haurem de superar i contribuir al necessari procés de reflexió a emprendre per tal de trobar les vies més adients d'adaptació del nostre territori als futurs nous modes d'organització social.
|
|
Els punts clau en el desenvolupament
territorial de les regions catalanes: Les set regions catalanes han coincidit a posar en relleu la importància d'aspectes com la posició, el coneixement, els recursos i la voluntat com a algunes de les potencialitats més destacades per afrontar el seu procés de desenvolupament territorial, al mateix temps que han apuntat l'existència d'alguns requisits necessaris per poder dur-lo a terme. Al costat d'aquestes potencialitats i necessitats comunes existeixen altres elements que requereixen del debat, la col·laboració i el consens entre les regions per tal d'optimitzar la manera com s'articulen territorialment.
Bases per una estratègia territorial
de les comarques centrals Estudi per establir les bases per a noves estratègies territorials per a l’àmbit de planejament territorial de les Comarques Centrals, resultat d’un conveni entre la Diputació de Barcelona i l’IERMB. L'interès d’aquest treball és doble. Per una banda aborda les estratègies territorials per al conjunt de les Comarques Centrals, omplint un buit existent fins l’actualitat en aquest àmbit, i per l’altra, l’estudi que presenta organitza la informació d’una manera innovadora que permet abordar amb una visió renovada les estratègies territorials.
Mapa Sistemes Productius LocalS INDUSTRIALS
A CATALUNYA La missió d'aquest estudi és contribuir a augmentar el coneixement del sector productiu de Catalunya i d'aquells elements que poden ajudar a entendre els comportaments diferenciats que es produeixen. El mapa dels sistemes productius locals encaixa en aquesta missió de la col·lecció i ho fa en un àmbit essencial per al futur d'una economia com la catalana, de base i tradició industrial, i on les concentracions d'empreses en determinades parts del territori tenen una llarga tradició que en alguns casos, fins i tot, es remunta a l'Edat Mitjana.
La situació de la innovació
a Catalunya L'objectiu d'aquest estudi és presentar informació quantitativa sobre l’estat de la innovació a Catalunya, utilitzant les principals fonts estadístiques disponibles, així com descriure les polítiques adoptades per promoure-la, i interpretar aquesta informació a la llum de la recerca econòmica sobre aquestes qüestions. S'estructura en sis capítols i una monografia.
Formació i competitivitat
a Catalunya En els darrers 10 anys, el sistema d’ensenyament i de formació a Catalunya ha evolucionat positivament. El nivell educatiu ha millorat i ha disminuït el percentatge de persones sense titulació. El Pla general de formació professional de Catalunya pot significar una millora qualitativa i organitzativa de la formació professional. Finalment, les dades de la formació tecnològica, de la formació per a la gestió i de la formació a l’Administració són positives. La societat del coneixement demana un sistema educatiu i formatiu complex i flexible, una oferta que no es miri a si mateixa sinó a les necessitats formatives del país i una demanda més competent en les seves exigències.
La variable territorio en la relación
de los Servicios Avanzados a las Empresas con el desarrollo regional En la siguiente ponencia se introduce la variable territorio como un elemento a a considerar en el desarrollo socioeconòmico, ya que estas actividades no tienen la misma evolución en los distintos territorios, de modo que las posibles relaciones que se puedan dar entre SAE y competitividad del tejido empresarial van a ser diferentes según nos refiramos a las áreas centrales o a las periféricas.
El futur dels productes turístics
catalans al segle XXI En el Congrés de Turisme de Catalunya es va reflexionar, per a cada un dels territoris, sobre la realitat i el model que calia construir en turisme d'interior i muntanya (Lleida), de litoral (Girona), de ciutat (Barcelona) i fluvial (Tortosa). La coordinació entre els organitzadors d'aquestes jornades permet extraure’n algunes conclusions sobre els diferents recursos turístics del país i la millor manera d'utilitzar-los tot preservant-ne l'equilibri.
El comercio urbano como factor estratégico
para la competitividad entre ciudades En el presente artículo reflexionamos en torno al carácter estratégico del comercio como factor de diferenciación y competitividad para las ciudades. En este contexto entendemos que el modelo de centro comercial abierto supone un excelente marco de trabajo para impulsar el comercio urbano y dar valor al consumidor, al tiempo que se dinamiza el entorno en el que éste se ubica. Se expone un caso de centro comercial abierto en Gipuzkoa.
ACCIÓ PEL DESENVOLUPAMENT
RURAL
La producció residencial de
baixa densitat El document és un extracte de la tesi doctoral "urBANALització: La producció residencial de baixa densitat a la província de Barcelona, 1987-2001 " presentada per Francesc Muñoz, professor de geografia de la mateixa universitat la primavera del 2004 i guanyadora del premi Victoriano Muñoz Oms d'enguany. L'estudi que teniu a les mans ens proporciona una primera aproximació, de caire quantitatiu, i una reflexió sobre la producció residencial de baixa densitat als municipis de la província de Barcelona, les dues darreres dècades. La producció residencial de baixa densitat ha estat una de les característiques del model d’ús i ocupació del territori dels darrers trenta anys i és avui una realitat consolidada, origen de costos socials, econòmics i ambientals, i de noves demandes per part de la societat.
Los nuevos vecinos. Metropolización,
exclusión social y segregación urbana, en las ciudades
europeas El punto de partida de esta comunicación es la constatación de que la exclusión social y la segregación urbana adquieren una nueva relevancia e intensidad en nuestras ciudades europeas, fruto de fenómenos de diverso tipo, asociados a los procesos de globalización y al incremento de la sociedad de los flujos y la comunicación. En las ciudades, estos nuevos fenómenos se superponen con herencias de la sociedad industrial y los modelos de urbanización a ella asociados.
URBANISMO Y POLÍTICA LOCAL
2.0: ALTERNATIVAS PARA EL GOBIERNO DE LAS CIUDADES Introducció. Una crítica de l'urbanisme
i les polítiques locals Podeu seguir les reflexions d'aquest reconegut blogger a: http://nomada.blogs.com/jfreire/
|
RESUM DE JORNADES, SEMINARIS I ACTIVITATS D'INTERÈS JoRNADA REPENSAR LA CREACIÓ
D'EMPRESES Xarxa Set ha organitzat a Manresa (Palau Firal), una jornada sobre “Repensar la creació d’empreses”, dedicada a l'assessorament empresarial. S'hi analitzà la tipologia d’actuacions que necessiten els emprenedors, els àmbits d’assessorament, els recursos per fomentar la creació d’empreses així com el significat de la creació d'empreses des del punt de vista de l'activitat econòmica del territori. La ponència central fou a càrrec de Francesc Solé Parellada i es presentaren les experiències de Barcelona Activa, Redessa i l'IMPEM de Mataró.
JoRNAda territoris amb
estratègia El Consell Comarcal del Garraf ha organitzat una jornada sobre estratègia territorial. L'obertura fou a càrrec d'Oriol Nel.lo introduint el concepte de visió territorial. Ricard Pié presentà en la ponència central les Proposicions per al Planejament Territorial del Garraf. Així mateix, intervingueren Josep Morató, explicant el cas de Reus; Joan Campreciós, del Pla Estratègic Metropolità; Léonard Janer, amb l'experiència del Tecnocampus de Mataró; i Rafael García, director tècnic del Pla General d'Urbanisme 1999-2015 de Lleida.
|
|
|
|
| Els
diferents documents i informes no representen l'opinió de
la Diputació de Barcelona |
PROVES
PILOT |
| Anoia |
| Moianès |
| Vall del Ges, Orís i Bisaura |