La novel·la ha dit sobre la condició humana 
allò que cap reflexió sociològica ni politològica 
no podrà dir-nos mai...

Milan Kundera : L'art de la novel·la

El sistema d'amistat eròtica de Tomás

En "La insostenible lleugeresa del ser", l'escriptor txec Milan Kundera, experimenta amb les paradoxes de la condició humana a través de dos personatges: Tomás i Tereza.

Aquesta és la reflexió de Tomás sobre les implicacions que l'aparició de Tereza tindrà en la seva vida. Llegeix-la detingudament, i intenta respondre a les preguntes que es proposen a continuació.

"Fins conèixer Tereza, Tomás desitjava i alhora temia les dones. Havia trobat un terme mitjà, en deia "amistat eròtica". Deia a les seves amants: només una relació no sentimental en la qual l'un no reivindiqui la vida i la llibertat de l'altre pot aportar felicitat a tots dos. Cal observar "la regla del tres". Un pot veure la mateixa dona a intervals curts, a diari, però en aquest cas no més de tres dies i mai més. També és possible mantenir una relació permanent, però amb la condició que hagin passat tres setmanes entre un encontre i un altre". 

Aquest sistema oferia a Tomás la possibilitat de no trencar amb cap de les seves amants permanents i, alhora, de tenir una bona quantitat d'amants passatgeres.

Però el seu sistema trontollà quan va conèixer Teresa en una petita ciutat de Bohèmia. Havien estat junts a penes una hora. Ella l'havia acompanyat a l'estació i s'havia esperat fins que ell va pujar al tren. Deu dies més tard el va venir a veure a Praga. Van fer l'amor aquell mateix dia. Durant la nit ella va agafar febre i va passar tota una setmana a casa d'ell amb grip.

Aleshores Tomás va sentir un amor inexplicable envers d'aquella noia gairebé desconeguda, li semblava com una criatura que algú hagués col·locat en un cistell untat amb brea i l'hagués enviada riu avall perquè Tomás la recollís a la riba del seu llit.

Tereza es va estar una setmana a casa d'ell, i després, un cop recuperada la salut, va tornar a la seva ciutat a uns dos-cents quilòmetres de Praga. I aleshores va arribar el que em sembla el moment clau en la vida de Tomás: s'estava dret a la finestra, mirava a través del patí la paret de l'edifici del davant i reflexionava:
És que potser l'havia de convidar a venir a viure a Praga?. Aquesta responsabilitat li feia por. Si ara la convidava, ella vindria per oferir-li tota la seva vida.

O potser no havia de donar senyals de vida?. Això voldria dir que Tereza continuaria fent de cambrera en un restaurant d'una ciutat de mala mort i que ell no la tornaria a veure mai més.

Volia que ella vingués per estar amb ell o no ho volia?
Mirava a través del patí les parets del davant i buscava una resposta.
No deixava d'evocar Tereza ajaguda al sofà; no li recordava ningú altre de la seva vida anterior. No era ni una amant ni una esposa. Era una criatura que ell havia tret d'un cistell untat amb brea i havia dipositat a la riba del seu llit. Ella es va adormir. Ell s'hi va agenollar a la vora. La respiració febril de Tereza es va accelerar i es va sentir un petit gemec. Tomás va prémer el rostre contra el d'ella i va xiuxiuejar en el seu son paraules tranquil·litzadores. Al cap d'una estona va sentir que la respiració se li asserenava i que el seu rostre s'alçava instantàniament cap a ell. Sentia en la seva boca una suau olor de febre i l'aspirava com si volgués omplir-se de la intimitat del seu cos. I en aquell moment es va imaginar que ella era a casa seva des de feia molts anys i que s'estava morint. De sobte va tenir la clara sensació que ell no sobreviuria a aquella mort. S'estiraria al seu costat per morir amb ella. Commogut per aquesta imatge, va enfonsar va enfonsar el rostre en el coixí a la vora seu i va restar així durant molt de temps.

Ara s'estava dret a a finestra i invocava aquell instant. Quina altra cosa podia ser sinó l'amor que havia arribat així per tal de fer-se reconèixer?
Però era amor?. La sensació que volia morir al costa d'ella era desproporcionada: just aquell dia la veia per segona vegada a la seva vida!. No era més aviat la histèria d'algú que en el fons de la seva ànima s'adona de la seva incapacitat d'estimar i que per això mateix comença a fingir-se enamorat davant de si mateix?. Al mateix temps, el seu subconscient era tan covard que havia triat per a la seva comèdia aquesta deplorable cambrera d'una ciutat perduda en el mapa que no tenia pràcticament cap possibilitat d'entrar en la seva vida.

Mirava a través del pati la paret bruta i s'adonava que no sabia si es tractava d'histèria o bé d'amor. I li sabia greu que en una situació com aquella, en la què un home com cal sabria immediatament com havia d'actuar, ell vacil·lés, privant d'aquesta manera el moment més bell que mai hagués viscut (estava agenollat al costat del llit d'una noia, convençut que no sobreviuria a la seva mort) de tot significat.

Estava enfadat amb si mateix, però després se li va acudir que en el fons és bastant natural no saber el que un vol: l'home no pot saber mai què és el que ha de voler perquè no té més que una vida i no la pot ni comparar amb les seves vides anteriors ni corregir-la en les posteriors.

Què és millor, estar amb Tereza o quedar-se sol? No existeix cap mena de possibilitat de comprovar quina decisió és la millor, perquè no existeix cap comparació possible. L'home ho viu tot de seguida, per primera vegada, sense cap preparació.

El que esdevé una vegada és com si no esdevingués mai. No poder viure més que una vida és com no viure'n cap".

Intenta respondre a les següents preguntes:

• En que es basa "la regla del tres" de Tomás?. És, potser, una forma de simplificar les seves relacions i evitar complicacions?. És una manera d'evitar implicar-se excessivament en la vida dels altres, de mantenir una distància entre ell i les seves amants, i entre les amants mateixes?. Què té a veure amb "la regla de tres" de les matemàtiques?
   
• Quin sentiment havia de quedar forçosament exclòs en la vida de Tomás, i de les seves amants, per mantenir "distàncies iguals entre amants" i garantir l'estabilitat del seu "sistema d'amistat eròtica" ?. Sense amor, és més fàcil evitar els malentesos i la gelosia i les humiliacions que es creen en els "triangles amorosos" o en els anomenats "amors en orquestra" de les comunes dels anys seixanta?
   
• És un encontre casual i fortuït el de Tomás i Tereza?, o el subconscient de Tomás estava "buscant" una Tereza per trencar les regles de la seva vida eròtica?. La vida de Tomás està governada per l'atzar, i qualsevol esdeveniment pot canviar-li la vida, o al llarg de la vida s'ha construït una personalitat, amb memòria, inèrcies subconscients, que el menen?. És ell que, avorrit de la monotonia de l'amistat eròtica busca una Tereza qualsevol per experimentar l'amor, o és purament l'atzar qui li destrueix el seu ordre emocional?
   
• Com sorgeix l'enamorament de Tomás per Tereza? Quin és el mecanisme emocional que se li dispara en un moment, de sobte, i sorprenentment li fa trontollar el seu equilibri emocional basat en el "no amor"?. Diu que ella és com "la criatura abandonada en les aigües d'un riu en un cistell untat en brea". Què suggereix aquesta metàfora bíblica?
   
• És desproporcionat l'enamorament de Tomás? Pot ser "proporcionat" l'amor? Són "proporcionats" els sentiments humans? Era "proporcionada" la "regla del tres" de Tomás?. Estimant el doble som el doble de feliços?
   
• Perquè els homes no podem saber l'impacte de les nostres decisions?. Un científic pot repetir un assaig químic al laboratori infinites vegades en les mateixes condicions, i veure què passa, però nosaltres no ho podem fer perquè tenim una història que només va endavant. Si vivim en un món incert, com podem prendre les millors decisions?.
   
• És "natural" no saber el que un vol?. La "natura" evoluciona sense cap pla preconcebut, segueix un procés espontani i adaptatiu, sense saber cap on vol anar, a base de petites mutacions i canvis aleatoris que, si són existosos, sobreviuen i sinó desapareixen. Fins a quin punt aquesta metàfora aplicable a la vida de les persones?. En un món incert hem de renunciar a tenir un propòsit i un sentit global per a la nostra vida?
   
• És Tomás un home com cal?. Que vol dir "ser un home com cal"? Què faria un "home com cal" en la seva situació? Què faries tu?
   
• Continua llegint la novel·la, si vols saber la sorpresa que Tereza té preparada per Tomás, i conèixer Sabina, la "millor amiga eròtica" de Tomás.

Els problemes personals i socials sovint son complexes, i no podem simplificar-los.