Es repeteix la història?, progressa cap a una situació determinada?, depèn de fets imprevisibles, com el resultat d'una batalla o les decisions d'un rei? 

Hauràs sentit dir moltes vegades que els pobles que no coneixen la seva Història estan condemnats a repetir-la. Com si els fets històrics, estiguessin condicionats per algunes lleis o inèrcies ocultes que només poguessin ser modificades si els homes en prenen consciència, i en ocasions potser ni així! 

A l'Orient Mitjà, sense anar més lluny, els musulmans consideren l'Estat d'Israel com la recreació del Regne de Jerusalem que els croats occidentals fundaren desprès de la I Creuada el 1099, i Osama Bin Landen es veu com una reencarnació simbòlica de Saladí, l'heroi musulmà que alliberà Jerusalem dels cristians el 1187, i a l'altra banda de l'atlàntic el  President Chavez a Veneçuela es presenta com una reencarnació actualitzada de Simón Bolívar!

La història s'ha explicat també com un seguit d'episodis concrets que han determinat l'esdevenidor, fenòmens aleatoris com inundacions, sequeres o terratrèmols, si el primer fill d'un rei era un nen o una nena, o decisions humanes de les quals n'han resultat derrotes o victòries militars i crisis succesòries.

Poden observar-se algunes regularitats en principi sorprenents: en els episodis més crítics, les crisis, quan major impacte tenen, amb menor freqüència es produeixen, i s'ordenen segons lleis anomenades "potencials". Per exemple, pensa en el nombre de morts a les guerres d'un determinat període històric, o en la població de les ciutats d'un país, o en els espectadors de les pel·lícules de cinema més vistes els darrers anys: tots s'ajusten estranyament a una proporcionalitat potencial. Compta el nombre de vegades que cada lletra de l'alfabet es fa servir en aquest text: també s'ajusta a una llei potencial! Això vol dir que la forma de la gràfica és la següent:

Però, aquests ajustos són una curiositat? Una trampa matemàtica? O responen a una llei secreta d'autoorganització de tots els sistemes complexos?

Diversos pensadors, Hegel, Marx, Engels, entre d'altres, han cregut en l'existència de regularitats d'aquests tipus. El "materialisme històric" de Marx pressuposa que la història evoluciona previsiblement cap a un model de societat socialista. Així, el feudalisme, el mercantilisme, el capitalisme serien etapes d'un procés que segueix una dinàmica determinada: el socialisme. Altres pensadors econòmics, com Kondratief, identificà cicles històrics de bonança i misèria ("els anys de vaques grasses i magres" de l'Antic Testament!) que es repetirien: els anys cinquanta i seixanta foren èpoques d'expansió, els setanta i vuitanta de crisi, fins el 2010 hauríem de viure en un període de nova expansió, en plena revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació, però a partir del 2010 tornarien les vaques magres. Els cicles de Kondratief són un dels exemples més coneguts dels anomenats "atractors estranys", lleis o regles de comportament difícilment explicables però que fan que els sistemes complexes evolucionin cap a formes ordenades difícilment previsibles. 

A primera vista ni la regularitat potencial ni les lleis i cicles esmentades no són òbvies, malgrat algunes evidències empíriques. El món seria avui un altre si Napoleó hagués rebut reforços a Waterloo abans que els Prusians? I si Hitler no hagués envaït Rússia reservant-se per guanyar la guerra als anglesos? Hagués tornat Chavez al poder si un soldat veneçolà no hagués enviat per fax una nota del puny i lletra del President dient que no havia renunciat a la presidència? Espanya seria com és si Franco no hagués anomenat rei al senyor Juan Carlos de Borbón? I si ETA no hagués mort a l'Almirall Carrero Blanco? Com serien les nostres ciutats si els motors elèctrics haguessin estat adoptats pel senyor Ford i altres fabricants de cotxes en sèrie enlloc dels motors de combustió? I si els francesos haguessin internacionalitat el Minitel abans que els americans Internet? 

Estem condemnats a repetir les inèrcies, els arquetips i els mites de la història? O els fets històrics depenen de decisions i fets aleatoris? La història és el resultat de manipulacions expertes d'unes poques persones que conspiren i ho tenen gairebé tot ben planejat, d'acord amb els seus interessos?

No és estrany que als Estats Units és on hi hagi una de les corrents de pensament més fortes a favor de l'anomenada "teoria de la conspiració". La primera decisió important de l'Administració Johnson després del magnicidi del President Kennedy va ser implicar-se a fons en la guerra del Vietnam, però una altra decisió important, que passà més desapercebuda, fou orquestrar l'anomenada "Operation Chaos".

Des del 1961, en el període conegut com a "Guerra freda", es desencadenaren al món múltiples esdeveniments que podien ser el  resultat de l'operació Chaos i del KGB soviètic, una coincidència o procés espontani, una conseqüència de l'equilibri inestable entre capitalistes i comunistes, o tot plegat simultàniament.  La pau del món es basava en l'anomenada "Mútua destrucció assegurada". No és estrany que es qualifiqués el segle vint com el "segle de la megamort", el segle on els morts a les guerres superaren el de totes les guerres anteriors juntes.

Perquè ha estat així? Hi ha moltes explicacions i cap del tot convincent. Alguns diuen que el desenvolupament tecnològic avançà més ràpidament que la capacitat social i cultural dels homes per emprar-la en benefici i no en perjudici de la humanitat. La tecnologia genera unes inèrcies pròpies irresistibles: ningú pot quedar al marge de la tecnologia, i la tecnologia integra i globalitza, fa el món més interdependent i vulnerable. La capacitat de matar i exterminar és incommensurable. La tecnologia determina la societat i condiciona els seus valors o és justament a la inversa? Perquè es desenvoluparen els ferrocarrils enlloc dels cotxes particulars a mitjans del segle passat? L'adopció d'una tecnologia enlloc d'una altra en un moment concret crea processos irreversibles, que en condicionen d'altres. Mira el teclat del teu ordinador: perquè les lletres estan col·locades com estan? La resposta és paradoxal: per fer-te més difícil escriure! Abans que hi haguessin teclats electrònics hi havia màquines d'escriure que funcionaven amb un mecanisme que no permetia escriure de pressa, i ara ja és tard per canviar. Malgrat la tecnologia i sofisticació dels "materials" militars, la organització jeràrquica és la mateixa dels exèrcits prehistòrics: Generals, Coronels, Comandants, Capitans, Tinents, Sergents, Caporals, Soldats. Un General de divisió pot perdre una batalla tot i que alguns dels seus regiments manats per coronels guanyin, mentre algunes companyies manades per capitans ni se'n assabentin que hi ha hagut batalla. I tot i perdre la batalla, l'exèrcit pot acabar guanyant la guerra! Malgrat que els exèrcits romans derrotaren els grecs, després fou la cultura grega i fins i tot els déus grecs els que poblaren Roma.

Durant el segle vint han mort més de cinquanta milions de persones en les guerres, moltes d'elles no eren  soldats. Abans del segle vint, el filòsof Nietsche pronosticà que el segle vint seria el segle de la megamort, i aportà una explicació: la completa secularització del món i la mort de Déu, digué, comportarà una pèrdua de valors generalitzada, i els homes no només s'odiaran els uns als altres, sinó que també s'odiaran a si mateixos. Aquest seria el germen que provocaria la megamort.

Altres pensadors moderns han desenvolupat, a partir dels plantejaments de Nietsche, Hegel i altres filòsofs, plantejaments propis sobre la història. Francis Fukuyama, en el seu assaig "La fi de la història i el darrer home",  opina que hi ha hagut un progrés continu en la història, fins el punt que els homes han arribat a una situació política generalitzada d'equilibri. La democràcia liberal seria el marc que fixaria les condicions de contorn i els límits a les pulsions humanes. No estaria malament que fos així, però qui sap. Tu que en penses?