Abad, Josep Miquel -
President de Vueling Airlines
Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
Ausiàs Marc, 7, 1r | 08010 Barcelona
t. (+34) 93 318 70 51 | f. (+34) 93 317 48 35 | correu-e: plaestrategic@bcn2000.es | web: www.bcn2000.es
 

 

Josep M. Abad va ser un dels artífexs dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i director general del Grupo Planeta. President de la Comissió d'Estratègia del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.  
     
  Article: "La recuperació del Frotó Colom. Un homenatge de Barcelona'92 a Ciutat Vella"  
  Acebillo i Marín, Josep Antoni - arquitecte i urbanista
Conseller Delegat de Barcelona Regional, Arquitecte en Cap de l'Ajuntament de Barcelona, Director de la Academia de Arquitectura de Mendrisio-Università di Lugano.
Ajuntament de Barcelona
Pl. Sant Jaume, 2 | 08002 Barcelona
t. (+34) 93 402 70 00 | web: www.bcn.es
 

 

Josep Antoni Acebillo, arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona i figura destacada en l'ordenament urbanístic de la ciutad dels últims deu anys.  
     
   
     
  Alarcón, Sito - biòleg
Coordinador d’estudis específics sobre el litoral (Pla Estratègic Litoral) i Director de Projectes Ambientals
Barcelona Regional (BR)
Edifici Z, Carrer 60, 25-27, Zona Franca | 08040 Barcelona
t. (+34) 932 237 400 | f. (+34) 932 237 414 | web: www.bcnregional.com
 

 

Sito Alarcón es director de Projectes Ambientals de Barcelona Regional. En els darrers anys ha dirigit i coordinat projectes relacionats amb la recuperació de grans espacis periurbans altamente degradats, com el tram final del riu Besos a Barcelona.  
     
   
  Andreu, Marc - periodista

 

Coautor del llibre La ciutat transportada (TMB, Barcelona, 1997)  
     
   
  Barjau Rico, Santi - geògraf i historiador
Conservador en el Museu de les Arts Gràfiques de Barcelona
Museu de les Arts Gràfiques de Barcelona
Palau de Pedralbes | Avinguda Diagonal, 686 | 08034 Barcelona
correu-e: s.barjau@mail.bcn.es | web: www.museuartsdecoratives.bcn.es

 

Llicenciat en Geografia i Història, especialitat d´Història de l´Art, per la Universitat de Barcelona (1985). Va obtenir el grau de llicenciatura a la mateixa Universitat amb la tesina dedicada a l´arquitectura Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931). Es va doctorar l'any 2001 amb la tesi La impremta Oliva de Vilanova. Les arts del llibre a Catalunya entre el Modernisme i la Guerra Civil.  
     
   
  Bohigas, Oriol - arquitecte i urbanista
Soci fundador de MBM Arquitectes
MBM Arquitectes
Plaza Reial, 18 | 08002 Barcelona
t. (+34) 93 317 00 61| f. (+34) 93 3177266 | correu-e: mbmarq@bcn.servicom.es
web: www.mbmarquitectes.com

 

Barcelona, 1925. Arquitecte i catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva activitat professional l'ha dut a treballar i rebre distincions de diferents universitats europees, i medalles d'or atorgades pels ajuntaments de Barcelona, París, Londres, etc., a més de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Va ser delegat d'Urbanisme (1980-1984) i regidor de Cultura (1991-1994) de l'Ajuntament de Barcelona, i és autor d'una extensa obra assagística sobre arquitectura en general i l'urbanisme barceloní en particular. President de l'Ateneu Barcelonès des de decembre 2003  
     
   
 

Borja i Sebastià, Jordi - politòleg, sociòleg, geògraf i urbanista
Director de Urban Technology Consulting S.L., del grup de consultors Europeus Associats
President del Comité Organitzador de la II Conferència d'Eurociutats

Urban Technology Consulting S.L.
Avenida Drassanes 6-8, planta 11| 08001 Barcelona
t. (+34) 93 412 37 32 | f. (+34) 93 412 13 63 | correu-e: jordiborja@teleline.es

 

Barcelona, 194. Llicenciat en Sociologia, llicenciat en Ciències Polítiques, Diplomat en Geografia i Master en Urbanisme. Professor de Sociologia a la Universitat de Barcelona, participà, dins del Gabinet de Programació de l'Ajuntament de Barcelona, en l'elaboració del Pla d'Ordenació Urbana. El 1980 fou escollit diputat al Parlament i després de les eleccions municipals del 1983 fou nomenat tinent d'alcalde de l'executiva de Pasqual Maragall. Assessor del Ministeri de l'Equipement i del Club des Maîtres d'Ouvrage d'Operations Complexes de Francia. Professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Professor a l'Institut Français d'Urbanisme. Professor del Master d'Urbanisme a la Universidad Politècnica de Catalunya (UPC). Director del Máster "La Ciudad: Políticas, proyectos y gestión" de la Universitat de Barcelona (UB)  
     
   
  Busquets, Joan - arquitecte
Coordinador de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona
Professor in Practice of Urban Planning and Design, Harvard Graduate School of Design (GSD)
Harvard Graduate School of Design (GSD)
48 Quincy St. Cambridge, MA 02138 | web: www.gsd.harvard.edu

 

Professionally based in Barcelona since the 1970s, Busquets received his degree in architecture (1969) and his doctoral degree (1975) from the University of Barcelona. He has participated as a visiting professor in London, Urbino Rotterdam, Rome, Lausanne, Geneva, and at the GSD, as well as on numerous juries for international competitions. Joan Busquets is the first Martin Bucksbaum Professor in Practice of Urban Planning and Design at the GSD. Prior to joining the GSD faculty, he was Professor of Town Planning in the School of Architecture at the Polytechnic University of Barcelona from 1979 huntil 2002.  
     
   
  Cantallops, Lluís - arquitecte
Catedràtic d'Urbanística de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
 

 

Autor del Plan General de Ordenació Urbana (PGOU) de Alicante.  
     
   
  Capel, Horacio - geògraf
Catedràtic de Geografia Humana, Universitat de Barcelona
Departament de Geografia Humana, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona (UB)
C/ Baldiri Reixach s/n | 08028 Barcelona
t . (+34) 93 240 92 00 ext.3121| f. (+34) 93 449 85 10 | correu-e: hcapel@ub.edu | web: www.ub.edu

 

Catedrático de Geografía Humana de la Universidad de Barcelona. Nació en Málaga en 1941 y realizó sus estudios en la Universidad de Murcia. Ha sido director de Geo Crítica. Cuadernos Críticos de Geografía Humana, editada por la Universidad de Barcelona (1976-1994, 100 números publicados) y secretario de la Revista de Geografía (1967-1992). Ha realizado investigaciones sobre geografía urbana (sistemas urbanos, morfología urbana), teoría, historia y sociología de la ciencia (historia de la geografía y de la geología, comunidades científicas y corporaciones profesionales). En la actualidad trabaja sobre innovación tecnológica y desarrollo urbano en la ciudad española contemporánea. Ha dirigido cuarenta y cinco Tesis doctorales y unas 40 Tesis de licenciatura. Es Doctor Honoris Causa por la Universidad Nacional de San Juan, Argentina (1999) y Doctor Honoris Causa por la Universidad Nacional de Cuyo, Mendoza, Argentina (2002).  
     
   
  Carreras i Verdaguer, Carles - geògraf
Catedràtic de Geografia Humana, Universitat de Barcelona
Departament de Geografia Humana, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona (UB)
C/ Baldiri Reixach s/n 1 08028 Barcelona
t . (+34) 93 240 92 00 ext.3117 | f. (+34) 93 449 85 10 | correu-e: ccarrerasl@ub.edu | web: www.ub.edu

 

Maó, Menorca, 1948. Carles Carreras i Verdaguer es va llicenciar en Geografia i Història l'any 1972 per la Universitat de Barcelona. La seva tesi sobre el barri de Hostafrancs fou publicada l'any 1974 per l'editorial Selecta. Posteriorment es doctorà amb un treball sobre el barri de Sants. Des de l'any 1978 ha viatjat per diversos països d'Europa i Amèrica, impartint cursos i donant conferències en diverses universitats. La seva producció intel·lectual té un gran nombre de llibres i articles publicats relacionats amb la geografia humana i urbana, especialment de la ciutat de Barcelona.  
     
   
  Correa, Federico - arquitecte
Correa & Milá Asociados
Pl. Sant Jaume, 2 | 8002 Barcelona
t. (+34) 93 317 80 62

 

Arquitecte espanyol llicenciat el 1953 per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, alumne de Josep Maria Jujol i col·laborador a l'estudi de José Antonio Coderch. Forma junt amb Alfonso Milá un estudi d'arquitectura. De la seva trajectòria conjunta destaquen l'edifici Atalaya (1971), la reforma de la Plaça Reial (1981), la Diputació de Barcelona (1987), Metro-3 (1989), la reforma de l'Estadi Olímpic de Barcelona (amb Vittorio Gregotti, 1992), així com el projecte d'urbanització de l'Anella Olímplica (junt amb Carles Buixadé i Joan Margarit, 1992), i el Museu Episcopal de Vic (2002). És també destacable la seva trajectòria com interiorista i disenyador.  
     
   
  Costa Calsamiglia, Guim - arquitecte

 

Barcelona, 1967. Arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, ciutat a on exerceix la seva professió. Arquitecto del despacho Costaserra, ha seleccionado en Barcelona 1992-2004 (Gustavo Gili) el medio centenar de actuaciones arquitectónicas o urbanísticas que ha considerado más importantes de las realizadas en la ciudad durante este período. La torre de Collserola, el CCCB, la plaza dels Àngels, la rambla del Raval o del Mar, la biblioteca de Gràcia o de la UPF, la remodelación del mercat de la Boqueria o de Santa Caterina... hasta llegar al polémico Plan 22@ o el Fórum 2004, pero sin olvidar discretas viviendas de promoción pública. Las fotografías son de la también arquitecta Eva Serrats, y las dos introducciones, que no tienen desperdicio, del crítico de arquitectura William J.R. Curtis y del catedrático de la UPC Josep Maria Montaner.
 
     
   
 

Cullell, Rosa M. -
Presidenta de la Comissió de Prospectiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
Directora general del teatro del Liceo.

Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
Ausiàs Marc, 7, 1r | 08010 Barcelona
t. (+34) 93 318 70 51 | f. (+34) 93 317 48 35 | correu-e: plaestrategic@bcn2000.es | web: www.bcn2000.es

 

Licenciada en Ciencias de la Información y, posteriormente, Diplomada en Alta Dirección, sus primeros éxitos profesionales están ligados al periodismo. Trabajó como periodista en el Grupo Mundo, en la BBC de Londres y en el diario El País, entre otros medios, pero más tarde reconduciría su rumbo hacia el mundo empresarial. Directora General Adjunta de "La Caixa" y Consejera
Delegada de "Grup 62" son algunas de sus referencias. Actuamente es también directora general del Consorci del Gran Teatre del Liceu.
 
     
   
  Delgado, Manuel - antropòleg, escritor
Professor d'Atropologia, Universitat de Barcelona

Departament d'Antropologia Cultural Hª d'Amèrica i Àfrica, Universitat de Barcelona (UB)
Baldiri i Reixach, s/n | 08028 Barcelona
t. (+34) 93 333 34 66 ext. 3177 | f. (+34) 93 449 85 10 | correu-e: manueldelgado@ub.edu | web: www.ub.edu

 

Barcelona, 1956. Manuel Delgado és una de les veus més crítiques del pensament actual. És professor d'antropologia de la Universitat de Barcelona, a on dirigeix el grup d'investigació Etnografia dels Espais Públics, a més de dur a terme diverses activitats en el món acadèmic i cultural internacional. Treballa en temes com l’etnicitat, les estratègies d’exclusió social a les ciutats i en les noves formes de representació cultural al món. Sobre formes de sociabilitat en espais públics ha impartit classes a La Paz, Medellín, Bogotá, Lovaina, l'Aquila, Évora, Múnich, Tokio i Guadalajara (México). Entre altres obres, és autor de Ciudad líquida, ciudad interrumpida (1999), De la muerte de un dios, La ira sagrada, Las palabras de otro hombre, Memoria y lugar (2000) i Identidades dispersas (2002). Amb el seu llibre El animal público (1999), va aconseguir el Premi Anagrama d'Assaig.  
     
   
  Estapé, Fabián - escritor i economista

 

 

Fabián Estapé nació en Port Bou, en 1923.. Estudió Derecho en la Universidad de Barcelona licenciándose con Premio Extraordinario. En 1946 empezó a trabajar como Profesor Ayudante en esa misma universidad. En 1952 se doctoró por la Universidad de Madrid con la tesis "La Reforma Tributaria" que obtuvo el Premio "Román Riazo". En 1956 obtuvo por oposición la Cátedra de Economía y Hacienda pública de la Universidad de Zaragoza, y en 1960 la de Política Económica en la Universidad de Barcelona. Fue Decano desde 1962 a 1965. Ha sido dos veces rector de la universidad de Barcelona. Fue designado Rector de la Universidad Central de Barcelona hasta su nombramiento como comisario adjunto del Plan de Desarrollo (1972-74). En 1975 y 1976 volvió a ocupar el cargo de rector. Keynesiano y decidido partidario de la intervención del estado en la economía, influido por la escuela histórica alemana, por Schumpeter y por John Kenneth Galbraith. Miembro del sindicato CCOO y militante del Partido Socialista Unificado Catalán. Académico de número de la R.A. de Ciencias Morales y Políticas. En 1995 obtuvo el premio Jaime I de Economía por el papel que ha desempeñado en la difusión en España de la obra de Schumpeter, y por haber perseguido en su cátedra, en sus libros y en sus artículos modificar la política económica española hasta convertirla en un instrumento adecuado para nuestro mayor desarrollo económico.  
  Esteban i Noguera, Juli - arquitecte i urbaniste

 

 

L'arquitecte Juli Esteban té una llarga trajectòria com a intervinent directe en l'urbanisme metropolità. Va participar en la redacció del Pla General Metropolità, va ser director de Serveis d'Urbanisme de la Corporació Metropolitana de Barcelona i actualment dirigeix el Gabinet d'Estudis Urbanístics de l'Ajuntament de Barcelona.  
     
   
  Ferrer Aixala, Amador - urbanista
 
 
  Folch, Ramón (Barcelona, 1946) - biòleg
Director de ERF · Gestió i Comunicació Ambiental, S.L.
ERF · Gestió i Comunicació Ambiental, S.L.
Balmes 18, 1r 1a | 08007 Barcelona
t. (+34) 93 301 23 29 | f. (+34) 93 301 23 21 | correu-e: erf@erf.es | web: www.erf.es

 

Barcelona, 1946. Llicenciat (1968) i doctor (1976) en Ciències Biològiques, Universitat de Barcelona. Expert en sociologia i comunicació ambiental. El seu camp d'actuació és la recerca i la gestió territorial i urbanística des d'una aproximació sostenibilista, enfocament que ell mateix ha contribuït a definir i a desenvolupar. Des de 1994 dirigeix el seu propi estudi professional (ERF, Gestió i Comunicació Ambiental S.L.) i des de 2004 és president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya. És també secretari general del Consejo Asesor Internacional del Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales (La Plata, Argentina) i professor de la seva Cátedra UNESCO/FLACAM para el Desarrollo Sustentable, membre del Capítol Espanyol del Club de Roma i membre numerari d'Ecologia Vegetal de l'Institut d'Estudis Catalans.  
     
   
  Franquesa, Teresa - biòloga
Asesora de Educación Ambiental en el Instituto de Educación del Ayuntamiento de Barcelona
Instituto Municipal de Educación de Barcelona
Plaza España, 5 | 08004 Barcelona
t. (+34) 93 4023546 | f. (+34) 93 4023602
 
  Gabancho, Patricia - periodista

 

 

Buenos Aires, 1952. Ha publicat diversos llibres sobre temes culturals, literaris, teatrals i sobre aspectes de la ciutat de Barcelona. Entre aquests últims destaquen "L'Eixample vist per 20 veïns", "El sol hi era alegre. La reforma urbanística i social de Ciutat Vella", i "La conquesta del verd. Els parcs i jardins de Barcelona" (1995). Ha treballat en diversos mitjans de premsa, ha exercit la crítica teatral i ha estat cronista de la ciutat al desaparegut Diari de Barcelona. Actualment col·labora a La Vanguardia i treballa a l'àrea de comunicació de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. Participa en diverses iniciatives de difusió cultural, especialment amb el districte de l'Eixample i amb Ciutat Vella. És redactora de la col·lecció "Diàlegs a Barcelona" publicada per l'Ajuntament de Barcelona. És membre de la Junta Directiva del FAD.  
     
   
  Garcia Espuche, Albert - historiador i arquitecte
Director Científic del Projecte del Born

 

 

Barcelona, 1951. Albert Garcia Espuche és historiador, arquitecte i autor de diversos estudis sobre història moderna i contemporània de Catalunya i de Barcelona, entre els que destaquen Espai i societat a la Barcelona pre-industrial (en col·laboració amb Manuel Guàrdia i Bassols, 1986) i Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña 1550-1640 (1998). Ha sigut director d'exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i comisari en varies mostres, entre elles: El Quadrat d'Or. Centre de la Barcelona modernista, OCSA, 1990; Ciudades: del globo al satélite, CCCB, 1994 i Retrato de Barcelona, CCCB, 1995. És un dels majors especialistes en la història de Barcelona, particularment de la seva edat moderna. És col·laborador habitual en la premsa escrita.  
     
   
  Garcia, Marc - enginyer
Director tècnic de l'Autoritat del Transport Metropolità

Autoritat del Transport Metropolità (ATM)
C/ Muntaner, 315-321 | 08021 Barcelona
t. (+34) 93 362 00 20 | f. (+34) 93 362 00 22 | correu-e: atm@atm-transmet.org | web: www.atm-transmet.org

 

Enginyer de Camins, Canals i Ports. Ex-subdirector de Transports Garcia i actual director tècnic de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM)

 
     
   
  Garcia Vázquez, Carlos - arquitecte

 

 

Arquitecte per la Escuela de Arquitectura de Sevilla (1987) a on actualment és professor d'Història, Teoria i Composició Arquitectònica. És autor de llibre Berlín-Postdamer Platz: metrópolis y arquitectura (Fundació Caixa d'Arquitectes, Barcelona, 2000). Va obtenir el títul de postgrau en Metrópolis en 1997.

 
     
   
  Huertas, Josep Maria - periodista

 

La figura de Huertas, autor de llibres com La Barcelona desapareguda i actualment columnista de La Vanguardia, serà glossada a l’acte per Santiago Ramentol, que el considera "un mestre del periodisme ben exercit".  
     
   
  Julià, Jordi - enginyer
Director general tècnic d'Infraestructures Ferroviàries de Catalunya - IFERCAT
Infraestructures Ferroviàries de Catalunya - IFERCAT
Carrer Josep Tarradellas, 20-30, 3r 3a | 08029 Barcelona
t. (+34) 93 444 44 44 | f. (+34) 93 444 44 64 | web: www.ifercat.es

 

Terrassa, 1959. És enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va començar la seva carrera professional a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i després al servei de vialitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Des de 1990 va ser cap d'infrastructures de Rodalies Renfe a Barcelona i , de 1994 a 2004, director de projectes de transport i mobilitat a l'agència metropolitana Barcelona Regional. De gener del 2004 fins a abril del 2005 ha estat director general de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya. Actualment és director general tècnic de l'ens públic, de recent creació: Infrastructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT).  
     
   
  Miralles, Carme - geògrafa
Professora de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona - UAB
Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Edifici B Campus de la UAB | 08193 Bellaterra, Cerdanyola del Vallès
t. (+34) 93 581 15 27 | f. (+34) 93 581 20 01 | correu-e: d.geografia@uab.es | web: www.uab.es

 

És professora del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma. Treballa en temes urbans, especialment de mobilitat, transport i espai públic. Ha estat regidora d'Urbanisme a l'Ajuntament de Reus i diputada socialista a les Corts espanyoles durant la legislatura 2000-2004. Actualment dirigeix l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB).  
     
   
  Monclús, Francisco Javier - arquitecte
Professor Titular del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la UPC secció del Vallès. Universitat Politècnica de Catalunya
ETS Arquitectura del Vallès
Pere Serra s/n | 08190 Sant Cugat del Vallès
t. (+34) 93 401 78 72

 

L'editor d'aquesta obra és un dels arquitectes de la generació actual d'investigadors urbans que ha desenvolupat una productiva labor en el camp de la història de la ciutat espanyola i europea. Va realitzà el seu doctorat cap 1985 i actualment és professor del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, de la Universitat Politècnica de Catalunya.  
     
   
  Moragas Spà, Miquel de -
Catedràtic de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona - UAB
Director de l’Institut de la Comunicació (INCOM) i del Centre d’Estudis Olímpics de la UAB

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB )
Edifici I | Campus de la UAB | 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
Despatx I0/415
t. (+34) 93 581 17 96 | f. (+34) 93 581 20 05 | correu-e: Miquel.DeMoragas@uab.es | web: www.uab.es

 
  Morales González, Alfred - enginyer industrial
Coordinador de l'Àrea de Transport i Circulació de l'Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Pl. Sant Jaume, 2 | 08002 Barcelona
t. (+34) 93 402 70 00 |
web: www.bcn.es
 
  Nouvel, Jean - arquitecte

AJN Architectures Jean Nouvel
10 Cité d'Angoulême | 75011 Paris - France
t. (+33) 1 49 23 83 83 | f. (+33) 1 43 14 81 10 | correu-e: info@jeannouvel.fr | web: www.jeannouvel.com

 

Fumel (França), 1945. El 1966 va encapçalar la llista d'estudiants admesos a l'examen d'ingrés per a l'École Nationale Supérieure des Beaux Arts. Finalment, va llicenciar-se en arquitectura el 1972. El 1976 va ser un dels fundadors del moviment d'arquitectes francesos anomenats Mars 1976. Cofundador del Syndicat de l'Architecture i un dels principals organitzadors del concurs internacional per al districte Halles a París. El 1980 treballa de creador i assessor artístic de la Biennal d'Arquitectura i tres anys després és nomenat Chevalier de l'Ordre des Lettres et des Arts. Aquest mateix any, rep la Medalla de Plata de l'Académie d'Architecture i la Universitat de Buenos Aires li concedeix el títol Honoris Causa. El 1987 rep el premi Équerre d'Argent, que atorga l'Institut del Món Àrab; el 1993, la condecoració de Commandeur dans l'Ordre des Arts et des Lettres, de l'Òpera de Lió; l'any 2000 aconsegueix el Lleó d'Or de la Biennal de Venècia, i l'any 2001, la Medalla d'Or del Royal Institut of British Architects, el premi Borromini pel Centre de Cultura i de Congressos de Lucerna i el Praemium Imperiale  
     
   
  Pagès, Jaume - enginyer industrial
Conseller delegat del Fòrum Barcelona 2004

 

Girona, 1946. Després d'estudiar Magisteri, va obtenir el doctorat d'enginyeria industrial el 1976. Doctor en Enginyeria Industrial i catedràtic d'Enginyeria de Sistemes i Automática de la Universitat Politécnica de Catalunya (UPC), va ser vicerrector d'aquesta universitat durant vuit anys i, posteriorment, rector de la UPC durant vuit anys més. En aquest periode acadèmic i representant a la UPC, va participar activament com un dels fundadors del projecte Universia, al juliol del 2000. Els darrers dos anys i mig ha exercit com a conseller delegat del Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004.  
     
   
  Prat, Jordi - enginyer

 

 

Enginyer de Camins, Canals i Ports, especialitat en Urbanisme (Madrid, 1971). Llicenciat en Urbanisme (París-VIII, 1973). Curs Superior de Transport (CNAM, París, 1974). Des de 1976, professor a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports (UPC). Professor associat de Planificació Territorial (Departament d'Infraestructura del Transport i Territori). Febrer 1976 - octubre 1979, IPUR (Institut Provincial d'Urbanisme - Diputació de Barcelona). Tècnic enginyer de camins, encarregat d'infraestructures tècniques. Octubre 1979 - juny 1989, Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP, Generalitat de Catalunya). Cap del Servei d'Acció Comarcal (Direcció General de Política Territorial), responsable de l'aplicació de la Llei d'alta muntanya i de l'elaboració dels 10 Plans Comarcals de Muntanya. Juny 1989 - novembre 1992, COOB'92 (Comitè Organitzador Olímpic Barcelona 92). Responsable del projecte Transport de la Família Olímpica. Director adjunt del Centre de Transports. Març 1993 - agost 199.., MOPTMA (Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient) - Director provincial a Barcelona, amb les funcions de director regional a Catalunya. Febrer 1997 - fins actualitat, ATM - Director de l'àrea de Planificació. Des del novembre de 1998, director tècnic.  
     
   
  Ramoneda Molins, Josep - periodista i filòsof
Director del CCCB
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Carrer de Montalegre, 5 | 08001 Barcelona
t. (+34) 93 306 41 00 | f. (+34) 93 306 41 01| web: www.cccb.org/cat/cccb.htm
 
  Santacana, Francesc - economista
Coordinador general de l'Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
Fundació Bosch i Gimpera, Universitat de Barcelona (UB)
Baldiri Reixach, 4-6 | 08028 Barcelona
t. (+34) 93 448 94 30 | f. (+34) 93 448 94 34 | correu-e: info@fbg.ub.es | web: www.fbg.ub.es

 

Màxim responsable de la Fundació Bosch i Gimpera, abans havia exercit de degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya.  
 

 

 
   
  Serra i Ramoneda, Antoni
Secció de Filosofia i Ciències Socials. Especialitat: Economia de l’empresa

Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 | 08001 Barcelona
t. (+34) 932 701 620 | f. (+34) 932 701 180 | informacio@iecat.net

 

Barcelona, 1933. Catedràtic d'Economia de l'Empresa a la Universitat Autònoma de Barcelona, d'on fou rector del 1980 al 1986. President de la Caixa de Catalunya des del 1984 al 2005, de la Fundació Caixa de Catalunya, de la Fundació Territori i Paisatge i de la Fundació Un Sol Món. Tresorer de l’IEC (1992-1998). Vicepresident de l'IEC (1998-2001). Presideix el Consell de Direcció de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de la Generalitat de Catalunya i el Tribunal d'Arbitratge Tècnic de Catalunya des del 2005. Les seves publicacions principals són Sistema económico y empresa, Formas de empresa, L'empresa: Fonaments econòmics i La empresa: Análisis económico. Ha estat guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (2003).
 
  Serratosa i Palet, Albert - enginyer
Doctor Enginyer de Camins, Canals i Ports. President de l'Institut d'Estudis Territorials (IET)
Institut d'Estudis Territorials (IET)
Passeig Circumval·lació, 8 | 08003 Barcelona
t. (+34) 93 542 26 33 | f. (+34) 93 542 25 99 | correu-e: info@ietcat.org | web: www.ietcat.org
 

 

Professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya i catedràtic emèrit de l’Escola d’Enginyers de Camins de la UPC. Fou cap del Servei de Pavimentació de l’Ajuntament de Barcelona (1957-1960) i membre de l'equip de direcció del Pla Director de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (1960-1965). Posteriorment, ha estat subgerent de la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns de Barcelona i altres Municipis, tasca que va simultanejar amb la direcció del Pla General Metropolità de Barcelona (1970-1975). Ha estat regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller-regidor d’Obres Públiques del Consistori barceloní (1979-1981). Va ser el promotor i autor del projecte del túnel del Cadí. Des de l’any 1988 fins a l’actualitat ha estat assessor dels set consellers de Política Territorial i Obres Públiques que hi ha hagut en aquest període per dirigir l’elaboració del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

 
     
   
  Sodupe i Roure, Miquel - arquitecte
 

 

1966-1973, estudios de Arquitectura Superior en la Escuela de Barcelona. 1979, curso de Planeamiento Urbano en el Colegio de Arquitectos de Catalunya. 1982-94, arquitecto con distintos cargos en la Administración Metropolitana de Barcelona. 1994-95, arquitecto con distintas responsabilidades en Barcelona Regional. Agencia Metropolitana de Desarrollo Urbanístico y de Infraestructuras S.A. 1983-87, Director del equipo redactor del Plan Especial de Ordenación y Gestión del Medio Natural del Parque Metropolitano de Collserola; Director del equipo redactor del Plan Especial para la localización de la Torre de Telecomunicaciones de Barcelona en el parque de Collserola. 1987-90, Director de los Servicios Técnicos del Patronato Metropolitano del Parque de Collserola. 1991-93, Director Gerente del Patronato Metropolitano del Parque de Collserola. 1995-98, director Técnico de Barcelona Regional. 1998, Director Gerente de Barcelona Regional.  
     
   
  Solà-Morales i Rubió, Manuel de - arquitecte
 
  Solans i Huguet, Joan Antoni - arquitecte i urbanista
Universitat Pompeu Fabra
Plaça de la Mercè, 10-12 | 08002 Barcelona
t. (+34) 93 542 20 00 | f. (+34) 93 542 20 02 | web: www.upf.es

 

1941. Es va llicenciar en Arquitectura l'any 1965 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on posteriorment hi va professar. Durant la seva carrera de funcionari va va destacar per la defensa del paisatge i de l’urbanisme de Catalunya. La seva obra culminant, després dels plans urbanístics de Vic, Mataró i Sant Feliu de Guíxols, va ser el Pla comarcal de Barcelona de 1976, sobre un territori de 27 municipis que encara avui és vigent i difícilment substituïble. Professor convidat de la UPF i antic delegat dels serveis d'urbanisme de l'ajuntament de Barcelona. El 1980, va ser nomenat director general d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, lloc que va ocupar fins l’any 2000. Actualment treballa a la Universitat Pompeu Fabra i, des d’ella, ha confegit el Programa d’actuació urbanística de Vic i el Pla d’ordenació de Puigcerdà. També ha assessorat a «Projectes territorials del Bages». Joan Antoni Solans ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i és membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

 
     
   
  Soler, Jacint -
Director del Servei de Desenvolupament i Planificació de la Xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
Carrer 60, núm. 21-31 Sector A Polígon industrial Zona Franca | 08040 Barcelona
t. (+34) 93 298 70 00 | f.(+34) 93 298 73 00 | web: www.tmb.es
 
  Subias i Fages, Xavier - arquitecte i urbanista

 

Figueres. Fou arquitecte municipal de Barcelona entre el 1956 i el 1973, i participà en el Pla de l'Avinguda diagonal i la Xarxa de Vialitat Primària (el que seran les futures rondes), i en la revisió del Pla Comarcal, entre d'altres. Des del 1968 al 1970 fou Degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. Després, ha desenvolupat projectes arreu de Catalunya i ha col·laborat en l'estudi prospectiu "Catalunya 2010". El 1994 fou guardonat amb la Medalla President Macià pel govern de Catalunya.  
     
   
  Tarroja, Àlex - geògraf
Col·legi de Geògrafs de Catalunya

Col·legi de Geògrafs de Catalunya
Apartat de Correus 5072 | 08007 Barcelona
correu-e:
info@geografos.org | alex.tarroja@geografos.org | web: www.geografos.org
 

 

President de l'Associació de Geògrafs professionals de Catalunya. Des del 1992 treballa a l'àrea de cooperació local de la Diputació de Barcelona on coordina diverses col.laboracions amb centres de recerca, de cara a impulsar polítiques territorials des d'una perspectiva socioambiental i de governabilitat en xarxa. Ha estat impulsor del fòrum virtual 'Territori', que agrupa a més de 500 investigadors, i ha codirigit l'Anuari Territorial de Catalunya que va ser presentat recentment.  
     
   
  Terradas, Jaume -
Catedrático de Ecología de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) e investigador del CREAF
  Trilla i Bellart, Carme - economista
Directora General d'Habitatge, Generalitat de Catalunya
Direcció General d'Habitatge, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya
C. d'Aragó, 244-248 | 08007 Barcelona
t. (+34) 93 214 70 00 | f. (+34) 93 495 82 06 | web: www.gencat.net
 

 

Carme Trilla es uno de los analistas del mercado inmobiliario y de la evolución de las necesidades de vivienda en España y Cataluña más importantes. Ha sido consejera de vivienda en el Ayuntamiento de Barcelona y en la Generalitat de Cataluña antes de ser consultora independiente y trabajar, entre otras instituciones, para la Fundació la Caixa y Cáritas. Directora General de Vivienda en el nuevo gobierno de la Generalitat.  
     
   
  Turró i Calvet, Mateu -
  Ulied, Andreu - enginyer
Director de MCRIT
MCRIT S.L.
C/ Salvador Espriu, 93 | 08005 Barcelona
t. (+34) 93 225 0313 f. (+34) 93 225 5112 | correu-e: ulied@mcrit.com | web: www.mcrit.com
 

 

Enginyer de Camins, Canals i Ports. Màster en Planificació per la Universitat de Harvard, USA. Doctor per l’UPC. Professor del Màster d’Urbanisme de l’Escola d’Administració Pública i de diferents programes de mestratge de l’UPC, l’UAB i UPF. Soci fundador de MCRIT el 1988. Director. Ha coordinat els projectes de recerca europeus de MCRIT i la redacció d’estudis i plans estratègics i territorials. Coordinador tècnic del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (fins 1993) i Coordinador General del Pla Estratègic del Litoral Metropolità (2004-2006).  
     
   
  Ventura, Francesc X. -
Director general de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM)
Autoritat del Transport Metropolità (ATM)
C/ Muntaner, 315-321 | 08021 Barcelona
t. (+34) 93 362 00 20 | f. (+34) 93 362 00 22 | correu-e: atm@atm-transmet.org | web: www.atm-transmet.org
  Vilalta i González, Albert - enginyer
President de Tramvia Metropolità, S.A., responsable de la posada en marxa del Trambaix i el Trambesòs
ATM - Tramvia Metropolità
correu-e: info@trambcn.com | web: www.trambcn.com
 

 

Reus, 1933. Enginyer de Camins, Canals i Ports, es doctorà en Urbanisme i entrà a l'Ajuntament de Barcelona el 1960. Dos anys després fou nomenat cap de la Unitat de Sanejament (1962-1976), càrrec al qual seguiren diferents responsabilitats dins del govern de la Generalitat: director general de Transports (1978-1980), secretari general del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (1980-1985) i conseller de Medi Ambient (1991-1996). En aquest any fou nomenat secretari d'estat d'infraestructures i transport i Gestor d'Infraestructures Ferroviàries, ens que va constituir el TGV (1996-2000). Com reconegut tècnit ocupa els llocs de vicepresident de l'Asociación Española de Técnicos Urbanistas, president de Tramvia Metropolità S.A. i president del Parc Tecnològic WTC Cornellà.  
     
   
  Villalante, Manuel -
Director d'Estudis, Coordinació i Assessor de Presidència Transports Metropolitans de Barcelona
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
Carrer 60, núm. 21-31 Sector A Polígon industrial Zona Franca | 08040 Barcelona
t. (+34) 93 298 70 00 | f.(+34) 93 298 73 00 | web: www.tmb.es
 

 

  • AAVV: Grans aglomeracions metropolitanes europees, Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Barcelona, 2002
  • AAVV: Dinàmiques metropolitanes a l'àrea i la regió de Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Barcelona, 1995
  • ACEBILLO, Josep & FOLCH, Ramon: Atlas ambiental de l'àrea metropolitana de Barcelona. Balanç de recursos i problemes, Ariel Ciencia y Barcelona Regional, Barcelona,, 2000 (431 pàg.)
  • ALEMANY, Joan, i MESTRE, Jesús: Els transports a l'àrea de Barcelona, Transports de Barcelona, Barcelona, 1986
  • ANDREU, Marc; HUERTAS, Guillem; HUERTAS, Josep M.; i FABRE, Jaume: La ciutat transportada, TMB, Barcelona, 1997
  • ARRIBAS, Ramon & MÓDENES, Juan Antonio: "La població en la nova estructura territorial metropolitana", a Nota d'economia, 54 (pàg. 71-84).
  • ASCHER, François: Los nuevos principios del urbanismo, Alianza Editorial S.A., Madrid, 2005
  • ASCHER, François: Métapolis, ou l'avenir des villes, París, Éditions Odile Jacob, 1995
  • AZÚA, Félix de: La invención de Caín, Grupo Santillana de Ediciones S.A., Madrid, 1999
  • BALDRICH, Manuel: Ante el crecimiento desmesurado de los aglomerados urbanos, la ciudad comarca, Barcelona, Impremta-Escola Casa de la Caritat, 1951.
  • BELIL, Mireia, i ESPINOS, Mercè: Aproximació a la governabilitat de les àrees metropolitanes europees, Diputació de Barcelona, Barcelona, 2001
  • BOHIGAS, Oriol: Del dubte a la revolució. Epistolari públic 1995-1997, Edicions 62 s/a, Barcelona, 1998
  • BOHIGAS, Oriol: "Per una altra urbanita", en Plans i projectes per a Barcelona, 1981-1982, Ayuntamiento de Barcelona, 1983
  • BONNET, Michel, & Dominique DESJEUX (dirs.): Les Territoires de la mobilité, París, Presses Universitaires de France.
  • BORJA I SEBASTIÀ, Jordi: La ciudad conquistada; Alianza Editorial, Madrid, 2003
  • BORJA I SEBASTIÀ, Jordi & MUXI, Zaida: Espai públic: ciutat i ciutadania, Diputació de Barcelona, 2001. Versión española Editorial Electa, Barcelona 2003
  • BORJA I SEBASTIÀ, Jordi: Barcelona: Un modelo de transformación urbana1980-1995 PGU.(UNDP-World Bank) Quito. Ecuador. * 1996
  • BUSQUETS, Joan: Barcelona: Evolución Urbanistica de una Capital Compacta. Editorial MAPFRE, Madrid, 1992
  • BUSQUETS, Joan: "Macrocefalia barcelonesa o ciudades catalanas?", a Ciudad y Territorio, 1977/2, Madrid
  • CABRÉ, Anna: "Algunes reflexions sobre el futur de la població a Barcelona", a Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 5, Barcelona, 1991, (pàg. 9-21).
  • CABRÉ, Anna & MÓDENES, Juan Antoni: "Dinàmiques demogràfiques recents a la regió metropolitana de Barcelona", a Revista Econòmica de Catalunya, 33, desembre, 1997.
  • CABRÉ, Anna & PUJADES, Isabel: "La població de Barcelona i el seu entorn al segle XX", a Barcelona, gènesi i consolidació del fet metropolità, Barcelona, Corporació Metropolitana de Barcelona, L'Avenç (pàg. 38-42).
  • CAPEL, Horacio (coord.); autores varios: Ciudades, arquitectura y espacio urbano, Instituto de Estudios Cajamar, 2003
  • CARRERAS I VERDAGUER, Carles: La Barcelona literària. Una introducció geogràfica; 2003
  • CARRERAS I VERDAGUER, Carles (dir.): Atles Comercial de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003; 381 pp.
  • CASTELLS, Manuel: La era de la información: economía, sociedad y cultura, 3 vols., vol. 1: La sociedad red; vol.2: El poder de la identidad; vol. 3: Fin de milenio, Alianza Editorial, Madrid, 1998
  • CASASSAS, Lluís: La ciutat metropolitana i la unitat de Catalunya, Barcelona, Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona, 1990, (27 pàg.).
  • CERVERO, Robert: The Transit Metropolis, Island Press, Washington DC, 1998
  • CIARDINI, F., FALLINI, P.: Los centros históricos. Política urbanística y programas de actuación, Gustavo Gili, Barcelona, 1978
  • CIARDINI, F., FALLINI, P: L'analisi dei centri storici. Officina, Roma, 1981
  • CLUSA, Joaquim: "La distribució territorial de la indústria i els serveis a la Regió Metropolitana de Barcelona als sis anys de la recuperació econòmica", a Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 12, Barcelona, abril, 1992, (pàg. 9-39).
  • CLUSA, Joaquim & ROCA CLADERA, Josep: "El canvi d'escala de la ciutat metropolitana a Barcelona", a Revista Econòmica de Catalunya, 33, 1997.
  • COSTA CALSAMIGLIA, Guim: Barcelona 1992-2004; Editorial Gustavo Gili, S.A.
  • DALMAIS VAN STRAATEN, Christiane: Comparaison du système de transports à Lyon et dans cinq métropoles européenes, Agence d'Urbanisme , Lyon, 1990
  • DELGADO, Manuel: Elogi del vianant. Del "model Barcelona" a la Barcelona real; Ediciones de 1984, S.L., Barcelona, 2005
  • ESTAPE, Fabià: Vida i obra de Ildefonso Cerdà, Grup 62
  • ESTEBAN, Manuel: Distribució geogràfica de la mobilitat per treball a la Regió Metropolitana de Barcelona, Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, 1990, (43 pàg.).
  • ESTEBAN, Juli: "El fet metropolità", a Primer Congrés Català de Geografia, Barcelona, Societat Catalana de Geografia (vol.1, Conferències, pàg. 81-107), 1991.
  • ESTEBAN, Juli: "L'abast del Pla Territorial Metropolità de barcelona en l'ordenació metropolitana de Barcelona", a 1999 Urbanisme de Barcelona..., cit (pàg. 261-267), 1999
  • ESTEBAN, Juli: L'ordenació urbanística: conceptes, eines i pràctiques. Espai Públic Urbà. Diputació de Barcelona, 2001 (380 pàg.)
  • ESTEBAN, Juli: Els 20 anys del Pla General Metropolità. Les distintes escales i formes de desplegament del pla, Papers, Regió Metropolitana de Barcelona,
  • ESTEBAN, Juli: Projectar la ciutat metropolitana. Corporación Metropolitana de Barcelon, 1981-1986
  • FEBRES, Xavier; SALA, Mercè, i MISERACHS, Xavier: Metros i metròpolis, TMB, Barcelona, 1990
  • FERRER AIXALÀ, Amador: Els polígons de Barcelona, Edicions UPC, Col·lecció d'Arquitectura, 3, 1ª ed., 1996; 224 pàg.
  • FERRER AIXALÀ, Amador: El nuevo urbanismo metropolitano de Barcelona: Badalona, de los déficit a la calidad
  • FERRER, Amador & NEL·LO, Oriol: "Las políticas urbanísticas en la Barcelona metropolitana", a Joaquim BRUGUÉ i Ricard GOMÀ (coord.), Gobiernos locales y políticas públicas, Barcelona, Ariel, 1998, (pàg. 189-210).
  • FERRER, Albert: "La ciutat que arriba de fora: la contribució externa a la construcció de Barcelona", revista Barcelona: Metròpolis Mediterrània, b.mm n. 62 estiu-tardor 2003, Ajuntament de Barcelona
  • FONT, Antonio, et al.: Gènesis de la estructura espacial metropolitana de Barcelona, Sant Cugat del Vallès, ETSAV (multicopiat), 1995.
  • FONT, Antonio; LLOP, Carles & VILANOVA, Josep M.: La construcció del territori metropolità. Morfogènesi de la regió metropolitana de Barcelona, Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, 1999, (211 pàg.).
  • FORMAN, Richard T.T.: Mosaico Territorial para la Región Metropolitana de Barcelona, Gustavo Gili
  • GABANCHO, Patrícia: El Barcelonès. Col·lecció Les Comarques de Catalunya, nº 39, Barcelona, 1995
  • GARCÍA ESPUCHE, Albert. El inventario. Barcelona: Muchnik Editores, 2002. 251 p.
  • GARREAU, Joel: Edge City, Doubleday, Nueva York, 1991
  • GENEVÈS, M. Dolors: Les barcelones de Porcioles. Un abecedari, Barcelona, 2005
  • GRAHAM, Stephen: "Networking Cities: Telematics in Urban Policy. A Critical View", en International Journal of Urban and Regional Research, vol. 5, 3, 1994
  • GRAHAM, Stephen, & Simon MARVIN: Splintering Urbanism, Londres, Routledge.
  • GUILLAMON, Julià: La ciutat interrompuda, Edicions de La Magrana, 2001
  • HALL, Peter: Cities in Civilization, Londres, Phoenix Press, 1999
  • HERCE, Manuel: "La ciudad metropolitana de Barcelona: tendencias de transformación". En: Urbanismo en el siglo XXI- Bilbao. Madrid. Valencia. Barcelona, Edicions UPC. P. 183-202. ISBN: 84-8301-740-7, 2004
  • HERCE, Manuel: "Las rondas de Barcelona y el nudo viario de la Trinidad". En: La ciudad conquistada, Alianza. P. 109-116. ISBN: 84-206-4177-4, 2003
  • HERCE, Manuel; C. Riba i altres: "Tendències de transformació de la ciutat Metropolitana: el Baix Llobregat davant la cojuntura del seu destí". En: Models urbans, models de creixement, 1 ed. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis comarcals del Baix Llobregat. P. 37-52. ISBN: 84-923117-7-0, 2003
  • INNERARITY, Daniel: La sociedad invisible, Espasa Calpe S.A., Madrid, 2004
  • JULIÀ, Jordi: redes metropolitanas, Editorial Gustavo Gili S.A., Barcelona Regional, 2006
  • KOOLHAAS, Rem: "The Generic City", en Domus, 791, marzo, 1997
  • LEBOWITZ, Fran: Vida metropolitana, Barcelona, Tusquets, 1984
  • MAGRINYÀ, F. i MIRÓ, J.: Construcció de ciutat i xarxes d'infraestructures; Edicions UPC, 2004
  • MARTORELL, J., BOHIGAS, O., MACKAY: Transformación de un frente marítimo. Barcelona, la Villa Olímpica 1992. Transformation of a seafront. Barcelona, the Olympic Village 1992, Gustavo Gili, Barcelona, 1988
  • MARTORELL, J., BOHIGAS, O., MACKAY: La Villa Olímpica. Barcelona 92. Arquitectura, parques, puerto deportivo. The Olympic Village. Barcelona 92. Architecture, parks, leisure port. Gustavo Gili, Barcelona, 1991
  • MARTORELL, Vicenç et al.: Historia del urbanismo en Barcelona. Del Plan Cerdà al Área Metropolitana, Barcelona, Comisión de Servicios comunes de Barcelona y otros municipios, 1970, (153 pàg.).
  • MASBOUNGI, Ariella (coord.): Fabriquer la ville. Outils et méthodes. Les aménageurs proposent, París, La Documentation française, 2001
  • MENDIZÁBAL, Enric: "L'espai de vida dels habitants de la Regió Metropolitana de Barcelona", a Marina SUBIRATS (dir.), Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, 1990, Barcelona, Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (vol. 8, 128 pàg.), 1993
  • MICHONNEAU, Stéphane: Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites, Eumo Editorial, Vic, 2001
  • MITCHELL, William J.: City of Bits. Space, Place and the Infobahn, The MIT Press, Cambridge (Mass.), 1995
  • MÓDENES, Juan Antonio: Anàlisi geodemogràfica de les àrees de relació migratòria local a la Regió Metropolitana de Barcelona, Bellaterra, Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (memòria de recerca, mecanografiat), 1995.
  • MOGIN, Olivier: Vers la troisième ville (prefacio de Christian de Portzemparc), París, Hachette, 1995
  • MONCLÚS F.J (ed): La ciudad dispersa. Barcelona: Centro de Cultura Contemporània de Barcelona.
    1998. 223 páginas.
  • MONCLÚS F.J y Oyón J.L.: Una introducción a la historia urbana: Barcelona siglos X-XX. Publicaciones de la ETSA del Vallès, 5, Universitat Politècnica de Catalunya, 1985. D.L.: B-21.275-1985.
  • MONTANER, Josep Maria: "L'idea del Villaggio olimpico di Barcelona. Tipi e morfologia", Lotus, 67
  • NAVARRE, Danièle, i COUPEAUX, Danielle: Paris-Londres-New York-Tokio, comparaison des systèmes de transport de quatre métropoles, Institut d'aménagement et d'urbanisme de la Région d'Île-de-France (IAURIF), París/Paris, 1998
  • NEL·LO, Oriol: Ciutat de ciutats. Reflexions sobre el procés d'urbanització a Catalunya, Editorial Empúries, Barcelona, 2001
  • NEL·LO, Oriol: "L'impacte social de la restructuració industrial a la regió metropolitana de Barcelona", a Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 18 (pàg. 65-81), 1994.
  • NEL·LO, Oriol: "Dinàmiques territorials i mobilitat urbana a la regió´metropolitana de Barcelona", a Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 24, 1995.
  • NEL·LO, Oriol (dir): "Políticas urbanas y gobierno metropolitano en el proceso de integración europea", a Ciudad y territorio. Estudios Territoriales, 106, IV, 1995.
  • NEL·LO, Oriol (dir): "Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona. Primers resultats referents a la mobilitat, els canvis de residència, el mercat de treball i la distribució dels ingressos familiars", a Barcelona Economia, 28, II, 1996.
  • NEL·LO, Oriol (dir): "Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona (1995). Primers resultats", a Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 25, 1996.
  • NEL·LO, Oriol: "El canvi social a la regió metropolitana de Barcelona: deu preguntes", a Revista Econòmica de Catalunya, 34, gener, 1998.
  • NEL·LO, Oriol: "Ciudades intensas. Reflexiones sobre el papel de las ciudades de la segunda corona metropolitana en la articulación del área urbana de Barcelona", a Carme BELLET & Josep Maria LLOP (eds.), Ciudades intermedias. Urbanización y sostenibilidad, Lleida, Milenio (pàg. 225-243), 2000.
  • NEL·LO, Oriol, et al.: La transformació de la societat metropolitana. Una lectura de l'Enquesta sobre les condicions i hàbits de la població de la Regió Metropolitana de Barcelona (1985-1995), Barcelona, IEMB (331 pàg. i un CD), 1998.
  • NICOLÁS, Álvaro: Estudi comparatiu de xarxes ferroviàries de transport metrpolità, tesina/degree thesis, ETSECCP, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, 2003
  • NUNES, Joan: "Aproximació a l'estructura de l'àrea metropolitana de Barcelona: les estructures d'intensitat diària". a Documents d'Anàlisi Geogràfica, 8-9 (pàg. 71-90), 1986.
  • OBADIA, Alain: Entreprendre la ville. Nouvelles temporalités, nouveaux services, París, Hachette, 1997
  • OLIVER, Josep, et al.: Estimació de la renda familiar disponible per càpita de Barcelona, els seus districtes i els 27 municipis de la Corporació Metropolitana de Barcelona (1985), Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1989, (117 pàg.).
  • ORFEUIL, Jean-Pierre: Stratégies de localisation. Ménages et services dans l'espace urbain, París, La Documentation française, 2000
  • PÁNIKER, Salvador: Cuaderno amarillo, Plaza & Janés Editores S.A., Barcelona, 2000
  • PARCERISA, Josep, i RUBERT DE VENTÓS, Maria: Metro. Galaxias metropolitanas / Metro. Metropolitan Galaxies, Transports Metropolitans de Barcelona/ETSAB, Edicions UPC, Barcelona, 2002
  • PUJADES, Isabel, et al.: "Moviments migratoris intermunicipals a la Regió Metropolitana de Barcelona", a Papers de Demografia, 56, Bellaterra, juliol, 1991.
  • RIBAS I PIERA, Manuel: Barcelona i la Catalunya-ciutat, Angle Editorial, Barcelona, 2004
  • ROCA CLADERA, Josep: L'aplicació dels criteris de delimitació de les Standard Metropolitan Statistical Area a la realitat metropolitana barcelonina, Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya (mecanografiat), 1997.
  • ROCA CLADERA, Josep (dir.): La delimitació de l'àrea metropolitana de Barcelona, Barcelona, Centre de Política de Sòl i Valoracions, (119 pàg.), 1997.
  • ROCA, Francesc: Política econòmica i territori a Catalunya, 1901-1939, Ketrés, Barcelona, 1979
  • SERRA, Josep: "L'emigració neta de Barcelona com a factor de desconcentració demogràfica a Catalunya i a la Regió Metropolitana de Barcelona 1988-1994", a Joan ROCA (ed.), Expansió urbana i planejament a Barcelona, Barcelona, Institut Municipal d'Història, Proa, 1997.
  • SERRA I BATISTE, Josep (director): El territori Metropolità de Barcelona: dades bàsiques, evolució recent i perspectives 2003. Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, 2003; 120 pp. despl. + textos en espanyol i en anglès.
  • SERRATOSA, Albert: La planificación territorial metropolitana de Barcelona: cambio de registro, Urbanismo COAM, nº 19, 1993.
  • SERRATOSA, Albert: Pla Territorial Metropolità. Document provisional, 5 vol. i un CD, abril, 1998.
  • SERRATOSA, A., Vergés, J.C., Bel, G., Carrillo, J., Ballbé, L., Casadevall, R., Trigo, J., Guillermo, S., Lleonart P. i Garola, A.: Les autopistes de peatge a Catalunya. Crónica d'una discriminació inacceptable; Columna Edicions, 2000
  • SERRATOSA, Albert: Objetivos y metodología de un plan metropolitano, Oikos-Tau, Vilassar de Mar, 1979
  • SOJA, Edward W.: Postmetropolis; Critical Studies of Cities and Regions, Blackwell, Oxford, 2000
  • SOLÀ-MORALES, Ignasi de, & Xavier COSTA (eds.): Metrópolis, Editorial Gustavo Gili S.A.. Barcelona, 2005
  • SOLÀ-MORALES, Ignasi de: Territorios, Editorial Gustavo Gili, SA, Barcelona, 2002
  • SOLANS, Joan Antoni: "Els canvis que el Pla General Metropolità va introduir a la pràctica urbanística. Un balanç". Papers 28, Regió Metropolitana de Barcelona
  • SORKIN, Michael: Variations on a Theme Park. The New American City and the End of Public Space. Hill & Wang, Nueva York, 1992; (versión castellana: Variaciones sobre el parque temático, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2004)
  • SUBIRATS, Marina (dir.): Grups i classes socials a la Regió Metropolitana de Barcelona, a Marina SUBIRATS (dir.), Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona 1990, Barcelona, Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (vol. V, 158 pàg.), 1992.
  • STRUM, Suzanne: Barcelona: A Guide to de Recent Architecture, London, 2002
  • STRUM, Suzanne: Barcelona Architecture, Haselmere, 2005
  • TARRAGÓ, Salvador: En defensa de Barcelona, Editorial Aedos, Barcelona, 1978
  • TOBARUELA, Pere, i SANS, Jaume: El delta del Llobregat. Terres d'oblit, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2003
  • TORRES I CAPELL, Manuel de: La formació de la urbanística metropolitana de Barcelona. L'urbanisme de la diversitat, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Barcelona
  • TORRES I CAPELL, Manuel de: La transformació del paisatge a l'entorn de les carreteres, Colegio de Arquitectos de Cataluña, Girona, 1992
  • TORRES TUR, Elías: Viviendas de la Vila Olímpica, Barcelona, 1991
  • TRIAS, Eugenio: La Catalunya-Ciutat i altres assaigs, L'Avenç S.A., Barcelona, 1984
  • TRILLA, Carme: La política de l'habitatge en una perspectiva europea comparada. Barcelona: Fundació la Caixa, 2002. 202 p.
  • TRULLÉN, Joan: "La regió metropolitana de Barcelona, competitivitat d'una economia global", ponència presentada a la jornada Visió estratègica de la regió metropolitana de Barcelona, Cornellà de Llobregat, Pla Estratègic Barcelona-2000 (mecanografiat), 1997.
  • TRULLÉN, Joan: "Factors territorials de competitivitat de la Regió Metropolitana de Barcelona", a Revista Econòmica de Catalunya, 34, gener, 1998.
  • TRULLÉN, Joan: "Canvi econòmic durant la crisi a l'àrea metropolitana de Barcelona: una aproximació territorial", a Revista Econòmica de Catalunya, 10, 1989.
  • TRULLÉN, Joan & BOIX, Rafa: La ampliación del área metropolitana de Barcelona y su creciente interacción con las áreas metropolitanas de Tarragona, Lleida i Girona (1986-1996) y previsión 2001, Bellaterra, Universitat Autónoma de Barcelona, (multicopiat), 1999.
  • ULIED, Andreu; NAVARRO, Pepe: Nuevas barcelonas, Fórum Barcelona y Lunwerg Editores, Barcelona 2004
  • VALLÈS, Josep Maria & NEL·LO, Oriol: "De ciutat a metròpoli. Notes per a una lectura del Pla EStratègic Barcelona-2000 des d'una perspectiva metropolitana", a Barcelona Economia, 18, II, 1993.
  • VILA DINARÉS, Pau, i CASASSAS, Simó: Barcelona i la seva rodalia al llarg dels temps, Editorial Aedos, Barcelona, 1974
  • VILA-SANJUAN, Sergio i DORIA, Sergi, editors (Rossend Casanova, editor gràfic): Passejades per la Barcelona Literària. Ajuntament de Barcelona, Edicions 62, 2005
  • VIRILIO, Paul: "The Over-Exposed City", en Zone 1/2, 1986