|
        |
    |
|
|
 |
- Les pedres gòtiques de Barcelona: una passejada
amb Desclot, Metge i Boscán
José Enrique Ruiz-Domènec
“Se hizo dejar en la plaza de Ramón Berenguer,
gallardo conde, una estatua ecuestre de bronce destacada
entre el foso de espacios verdes que se extendía
al pie de la muralla romana, esquinados volúmenes
coronados por el campanario y los contrafuertes de la
Capilla de Santa Águeda y, despuntando en segundo
término, el Mirador del Rey Martín, con
sus arcos de medio punto, y las flechas y torres de la
catedral, estricta composición de alturas y arrogancias
ojivales.” Luis Goytisolo. Recuento. Seix Barral,
1973
Ruta: Plaça del Rei – Plaça de l’àngel
– Plaça de Sant Just – Palau dels Requesens
– Carrer Montcada – Passeig del Born –
Santa Maria del Mar – La Llotja.
|
|
 |
|
| |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- Només per veure Barcelona: la ruta del
Quixot
Jordi Galves
“La casa que hoy lleva el número 2 del paseo
de Colón de Barcelona, muy próxima a la
plaza de Antonio López (antiguamente del Vi y luego
de San Sebastián) es considerada por los barceloneses
“la casa de Cervantes” por suponer que en
ella residió el autor del Quijote... Cuando yo
era niño pasaba con frecuencia por delante del
edificio, pues nací y vivía muy cerca de
allí, y mi madre, también barcelonesa, no
dejaba de decirme: Aquí vivió Cervantes.
Lo siguen repitiendo hoy día los guías de
turismo, y muchos agregan que la cabeza masculina que
figura en una de la s ventanas es el retrato de Cervantes,
lo que es a todas luces insostenible entre otras razones
porque el relieve es de mediados del siglo XVI y tal vez
anterior a la existencia del escritor... La tradición
barcelonesa puede ser verdadera o puede no serlo, y tan
aventurado es considerarla sin fundamento como aceptarla
ciegamente...” Martí de Riquer. Para leer
a Cervantes. El Acantilado, 2003
Ruta: Palau de Mar – Facultat de Nàutica
– Casa de Cervantes – Carrer Ample –
Impremta de Sebastián de Comellas – Carrer
de Perot lo Lladre – Biblioteca de Catalunya –
Drassanes Reials
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- La Barcelona del baró de Maldà
Joan de Déu Domènech
“Feia vuit dies que el cavaller Casanova posava
a l’Hostal de Santa Maria... Barcelona li recordava
alguna ciutat italiana o moltes al mateix temps. Barcelona,
reclosa, amuntegada, amb carrers ombrívols, entortolligats,
cases sinistres, panxudes i tronades, casalots humits
i aristocràtics, jardins secrets i convents glacials,
esglésies espectaculars, tancada per les muralles
de pedra moradenca i el color gris deslluït de la
ploma de gall dindi.” Néstor Luján.
Casanova o la incapacitat de perversió. Plaza &
Janés, 1989.
Ruta: Casa de la Caritat – Palau Maldà –
Catedral – Passeig de l’esplanada –
Mercat del Born – Carrer de la Pescateria –
Carrer Ample – Carrer d’En Trentaclaus –
Sants – Sant Andreu de Palomar – Sant Martí
de Provençals – Plaça de La Virreina
– Laberint D’Horta – Convent de Sarrià
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- La Barcelona Costumista
Julià Guillamon
“Li agrada la penombra humida dels passatges estrets,
l’arc de la Glòria quan es perfila al fons
del campanar de la Seu, les raconades ombrívoles
de l’Arc de Sant Miquel i de la volta del carrer
d’en Malla. Li plau de sotjar amb ulls encuriosits
la vellúria sòrdida i grisa del pati de
l’antic Hostal de l’Oli, o passar per la Riera
de Sant Joan i contemplar la desolació del pati
senyorial de l’antic palau del marquès de
Sentmenat. Les arcades i les columnes dels vells palaus
del carrer de Basea, amb la vella casa on ha nascut. Allí
tindrà, durant tota la seva vida, la seva taula
de treball al costat d’un finestral...” Antoni
Vilanova. Emili Vilanova i la Barcelona del seu temps.
Quaderns Crema, 2001
Ruta: Llibreria Millà – Restaurant Pitarra
– Casa de la ciutat – Carrer de la Princesa
- La Ribera – Mercat del Born – Parc de la
Ciutadella
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- Verdaguer i Barcelona
Joan Nogués
“L’enterrament arribà a Betlem –
davant per davant del Palau de Comillas -; allí,
enfront de l’església, es cantà un
respons, que ho fou pels companys del poeta d’aquella
comunitat. Tornà a posar-se en marxa, i de seguida
es produí l’acte més emocionant de
l’enterrament. Les floristes de la Rambla, totes
a l’una, com si s’ho haguessin dit, començaren
a escampar per terra les flors de les seves parades, fins
a cobrir-la tota d’una espessa catifa; sobre aquesta
catifa va passar el fèretre amb l’acompanyament.
De tots els homenatges era sens dubte el que li hauria
plagut més, el que més l’hauria emocionat.”
Sebastià juan Arbó. La vida tràgica
de mossèn Jacint Verdaguer. Editorial Planeta,
2002.
Ruta: Monument a Verdaguer – Carrer Canuda –
Església de Betlem – Palau Moja – Catedral
– Carrer dels Miralles – Capella de la Santa
Creu – Finca Güell – Vil·la Joana
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
-
La Rambla, riera de vides
Sergi Doria
“Travessà l’arc i enfilà, a
pas lent i cautelós, la corba del carrer dels Tres
Llits. Sortosament els dies ja eren llargs i li quedava
ben bé una hora de llum... No hi havia botigues,
tret d’una, a la cantonada, que venia balances,
ni llocs de concurrència on camuflar-se. Era un
carreró quiet i silenciós, un apèndix
oblidat dels budells de Barcelona...” Roser Caminals.
El carrer dels Tres Llits. Rosa dels Vents, 2002
Ruta: Font de Canaletes – Ateneu Barcelonès
– Els Quatre Gats – Mercat de La Boqueria
– Casa dels Paraigües – Gran teatre del
Liceu – Hotel Oriente – Plaça Reial
– teatre Principal – frontó Colón
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- L’Eixample literari
Joan Nogués
“Recordaba Gil de Biedma que, con diez años
y recién llegado a Barcelona al terminar la guerra,
estaba obsesionado por contar los pisos de las casas del
Eixample. Pero lo que recordaba de una manera más
nítida y vehemente de esa época en que iba
al colegio eran los portales del Eixample, con aquellas
garitas de las porteras que había en el fondo.
Los portales del Eixample vistos por la noche al pasar
el tranvía. Y recordaba cómo en los vidrios
de aquellas puertas de hierro historiadas le parecía
ver una coloración submarina; Barcelona es la luz
submarina de los portales del Eixample vistos al volver
del colegio.” Enrique Vila-Matas. “Eixample
y melancolía”. Dins Desde la ciudad nerviosa.
Alfaguara, 2004
Ruta: Jardins de Montserrat Roig – Casa de Montserrat
Roig – Cúpula Coliseum – La Universitat
– El Seminari – Casa Amatller – Casa
Batlló – Casa Elizalde – Casa Milà
– La Model
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- Barcelona i el mar
Joan Nogués
“A l’entrada del port de Barcelona, i davant
la mola de la muntanya de Montjuïc, Pau Valls, el
comissionat orador, va tenir la idea de recordar les notícies
del seu pretès creixement, és a dir, del
creixement de les pedres. Quan vaig llegir les seves notes,
aquest afer, naturalment, em va interessar. ¿Creixen
o no creixen les pedres?” Joan Perucho. El Baró
i les bèsties de l’infern. Columna, 1994
Ruta: Museu Marítim – Moll de La fusta –
Museu d’Història de Catalunya – església
de Sant Miquel del Port – biblioteca de La Fraternitat
– Casa de Tomàs Garcés – font
de Carmen Amaya – Consorci del Far – torre
del Rellotge – torre de Sant Sebastià
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- Mercè Rodoreda i les novel·les de
Barcelona
Joan Nogués
“Rodoreda era una barreja de timidesa i d’orgull,
d’espontaneïtat i d’hermetisme, de fortalesa
i d’indefensió. Tenia dues grans passions,
les flors (i els jardins) i l’escriptura (o la lectura).
De fet, va passar tota la infantesa reclosa en una torre
de Sant Gervasi, un poble avui devorat per Barcelona,
però aleshores moblat amb modestes torres d’estiueig
o d’artesans i pensionistes, cada una, amb el seu
tros de jardí... I just davant del seu, avui ocupat
per un garatge, n’hi havia un altre, el dels Brusi,
aquest de més il·lustres proporcions, que
s’ha conservat en forma de parc públic.”
Joaquim Molas. “La Rodoreda que vaig conèixer”.
Pròleg d’Agonia de llum. La poesia secreta
de Mercè Rodoreda. Angle Editorial, 2002.
Ruta: església de Sant Josep de Gràcia
– Carrer de Manuel Angelon – Carrer de Corint
– Arxiu Maragall – Plaça del Sol –
Plaça del Diamant – Carrer de Les Camèlies
–
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- La Barcelona revolucionària i els intel·lectuals
europeus George Orwell (I Simone Weil)
Joan Nogués
“Sobre l’asfalt de l’ample bulevard
que rodeja la plaça, les bales saltaven com insectes.
Quantes finestres! Puig va comptar les de l’hotel:
més de cent i li va semblar que hi havia dues metralletes
en les O de l’enorme cartell de la teulada: cOlOn...”
André Malraux. L’espoir. Gallimard, 1937.
Ruta: Hotel Colón – edifici de La telefònica
– Hotel Continental – teatre Poliorama –
cafè moka – Palau de La Virreina –
plaça de George Orwell
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- La Barcelona dels treballadors i el paisatge del
pijoaparte
Josep M. Huertas Claveria
“Al mig de la plaça urquinaona vaig fer
una monumental botifarra a Barcelona, i a tot el que representa
aquesta Barcelona que s’assaona amb la sang dels
despreciats que la peixen a cada pas. Hi havia d’haver
una altra Barcelona, par a mi. No et creguis, no era un
conte rosa, tot allò, vull dir que sí hi
havia una altra Barcelona. I si no hi era me la vaig haver
d’inventar. Però no va ser fàcil ni
agradable. Treballar de manobre nou hores cada dia i després,
a la nit, llegir. Jo creia que el món, a aquest
món, els llibres eren la clau de l’èxit.
No havia pogut estudiar i ningú no perdia una hora
perquè jo estudiés: sembla que era millor
que jo fes de manobre tota la vida. A Barcelona hi deu
haver un bon grapat de mils de manobres i han de contiuar
sent-ho perquè Barcelona continuï essent Barcelona.”
Pep Albanell. El Barcelonauta. Laia, 1977
Ruta: Barri del Maresme (Carrer de Bolívia) –
Rambla del Poblenou – Placeta de Prim – Parc
Diagonal Mar – Torre del Rellotge – Mercat
de La Boqueria – Jardins de Joan Maragall –
Zona Franca – Carmel – Escorial – Carrer
de Les Camèlies
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- Barris alts
Miquel Dalmau
“Si tuviera que ellegir una época para revivir
de principio a fin, sería la de esos años
barceloneses de comienzos de los setenta. Yo viví
primero en la Vía Augusta y después viví
en la calle Ocio, en el barrio de Sarrià, que es
donde pasé la mayor parte de esos cinco años.
Un barrio que en esa época no estaba del todo integrado
a Barcelona. Todavía uno de los encatos que tenía
Sarrià era que había una vida de pueblo
allí. Uno podía, caminando por el barrio,
llegar hasta la pastelería Foix, por ejemplo, y
ver al gran poeta allí, detrás de su mostrador.
Todavía eso era posible...” Mario Vargas
Llosa. “El día que me instalé en Sarrià”.
Dins Dietario de posguerra. Arcadi Espada (ed.) Anagrama,
1998.
Ruta: Plaça de la Bonanova – La Salle Bonanova
– Jesuïtes de Sarrià – Confiteria
Foix – Carrer dels Caponata / Carrer d’Osi
– Carrer de Pau Alcover – Bar Pippermint –
Carrer de Marc Aureli – Cristal City – Carrer
d’Hercegovina – Carrer de Muntaner, 520
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- Carvalho i cia. Una sendera negrocriminal
Montse Clavé
“No ens vam tornar a parlar fins a les Corts, on
ella vivia. Mai no m’havia deixat acompanyar-la-hi
però avui va dir: Vine si vols. El farem aturar
abans d’arribar a casa. En la fosca del cotxe, aïllats
de mirades indiscretes vam unir les mans i, al cap d’una
estona, quan ja anàvem per la Via Laietana, em
va permetre d’abraçar-la. S’abandonà
contra meu, el cap, però, alçat i els ulls
clavats en els meus. Sospirà” Manuel de Pedrolo.
Joc Brut. Edicions 62, 1965
Ruta: Relais d’Orsà – Plaça
del Sortidor – El Molino – Sala Apolo –
Mercat de Sant Antoni – Carrers de La Cera, d’En
botella i de Sant Rafael – Pastís –
Panam’s i restaurant Amaya – Plaça
Reial – Bar Nostromo
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- La Barcelona poètica
Borja Calzado
“15, setembre, 1949: Ahir, abans de sopar, vaig
anar a casa l’Espriu: és aquella casa d’en
Domènech i Montaner, feixuga i una mica germànica,
però alhora típicament modernista, que tanca
el passeig de Gràcia. El pis és immens,
amb uns passadissos amples i solitaris al fons dels quals,
en un gran despatx sever, vaig troban en Salvador.”
Maurici Serrahima. Del passat quan era present II –
1948-1953. Edicions 62, 1974.
Ruta: Vallvidrera – Monestir de Pedralbes –
Confiteria Foix – Torre Castanyer – Parc Güell
– Arxiu Maragall . Jardinets de Gràcia –
Passeig de Gràcia Hotel Majestic – Cinema
Coliseum – Hotel Continental – Ateneu Barcelonès
– Llibreria d’En Palau – Mercat de Santa
Madrona – Montjuïc
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- Barcelona postmoderna: La ciutat dels prodigis
Julià Guillamon
“De vegades baixàvem als mítings
de Barcelona... Tot ho trobava ple de vida. La Rambla
era un esclat de tipus diversos que no paraven de pul·lular
en totes direccions. La font rodona de la Gran Via i el
passeig de Gràcia em semblava enorme i plena d’alegria.
L’Eixample era d’una esplendorosa riquesa
que m’enlluernava... Aquell mes de maig i els primers
dies de juny del setanta-set vaig descobrir una Barcelona
formidable que es perpetuava a les faánes de le
scases i en aquella remor de fons, constant, que marejava
una mica i que, alhora, m’excitava.” Jordi
Coca. Dies meravellosos. Edicions 62. 1996
Ruta: El Tibidabo – Les Rondes – El Carmel
– Bar Resolis – Plaça de les Glòries
Catalanes – Vila Olímpica – Plaça
Reial
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
- L’etern retorn
Sergi Doria
“Lleó Jaussely va esguardar un dia el conjunt
de Barcelona; i se’n va enamorar i volgué
donar a l’obra de Barcelona futura son propi esforç...
Fem, entre tots, barcelonins, que aquesta primera visió
no hagi de modificar-se davant de la percepció
dels detalls!... Y per lograr-ho, corresponguem amb amor
a l’esguard dels ulls encesos de Lleó Jaussely,
noucentista, arquitecte de ciutats...” Eugeni d’Ors.
Glossari 1907. Tallers gràfics Montserrat. 1915.
Ruta: Mercat de La Concepció – Hotel Ritz
– Passeig de Gràcia – Rambla de Catalunya
– Llibreria Catalònia – Via Laietana
– Born – Ciutadella – Estació
de França – La Llotja – Carrer de Balmes
– La Universitat – Carrer de Joaquín
Costa – Plaça del Pes de la Palla –
Mercat de Sant Antoni – Paral·lel –
Plaça d’Espanya – Avinguda del Tibidabo
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
 |
|
| |
|
|
 |
- Una ciutat de paper: arxius i biblioteques
Ignasi Aragay
“Un altre element femení freqüentava
la biblioteca de l’Ateneu. Anava amb el seu pare
i era una noieta prima i bufona, d’aire seriós
i aplicat. Llegia i prenia apunts contínuament.
El pare era un senyor d’aire bonhomiós i
vuitcentista, amb una cara ampla i vermellosa i unes barbes
blanques ben retallades en punxa... Es tractava de l’escriptor
anarquista frederic Montseny, que, com escriptor àcrata,
es firmava “Federico Urales” i menava, als
seus anys, una vida quieta i monòtona, potser treballant
per alguna editorial. La delicada donzella d’ulls
recollits es deia Frederica Montseny...”
Rossend Llates. 30 anys de vida catalana. Aedos,
1969
|
|
 |
|
|
 |
- Monuments d’escriptors, llibres i lletres
Rossend Casanova
“Trencant la monotonia de la quadrícula
del pla Cerdà, la Diagonal travessa la ciutat obliquament,
de llevant a ponent. El tros de llevant, edificat durant
el primer quart de segle XX, conté un interessant
edifici de l’arquitecte Jujol a la cantonada amb
el carrer de Sicília. A l’encreuament amb
el passeig de Sant Joan hi ha el monument al poeta Jacint
Verdaguer, obra de l’arquitecte Pericas, amb escultures
dels germans Oslé.”
Alexandre Cirici. Barcelona pam a pam. Editorial
Teide, 1971.
|
|
 |
|
|
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
|
|
|
|
| |
       |
|