• Les pedres gòtiques de Barcelona: una passejada amb Desclot, Metge i Boscán
    José Enrique Ruiz-Domènec

    “Se hizo dejar en la plaza de Ramón Berenguer, gallardo conde, una estatua ecuestre de bronce destacada entre el foso de espacios verdes que se extendía al pie de la muralla romana, esquinados volúmenes coronados por el campanario y los contrafuertes de la Capilla de Santa Águeda y, despuntando en segundo término, el Mirador del Rey Martín, con sus arcos de medio punto, y las flechas y torres de la catedral, estricta composición de alturas y arrogancias ojivales.” Luis Goytisolo. Recuento. Seix Barral, 1973

    Ruta: Plaça del Rei – Plaça de l’àngel – Plaça de Sant Just – Palau dels Requesens – Carrer Montcada – Passeig del Born – Santa Maria del Mar – La Llotja.

 
 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • Només per veure Barcelona: la ruta del Quixot
    Jordi Galves

    “La casa que hoy lleva el número 2 del paseo de Colón de Barcelona, muy próxima a la plaza de Antonio López (antiguamente del Vi y luego de San Sebastián) es considerada por los barceloneses “la casa de Cervantes” por suponer que en ella residió el autor del Quijote... Cuando yo era niño pasaba con frecuencia por delante del edificio, pues nací y vivía muy cerca de allí, y mi madre, también barcelonesa, no dejaba de decirme: Aquí vivió Cervantes. Lo siguen repitiendo hoy día los guías de turismo, y muchos agregan que la cabeza masculina que figura en una de la s ventanas es el retrato de Cervantes, lo que es a todas luces insostenible entre otras razones porque el relieve es de mediados del siglo XVI y tal vez anterior a la existencia del escritor... La tradición barcelonesa puede ser verdadera o puede no serlo, y tan aventurado es considerarla sin fundamento como aceptarla ciegamente...” Martí de Riquer. Para leer a Cervantes. El Acantilado, 2003

    Ruta: Palau de Mar – Facultat de Nàutica – Casa de Cervantes – Carrer Ample – Impremta de Sebastián de Comellas – Carrer de Perot lo Lladre – Biblioteca de Catalunya – Drassanes Reials

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • La Barcelona del baró de Maldà
    Joan de Déu Domènech

    “Feia vuit dies que el cavaller Casanova posava a l’Hostal de Santa Maria... Barcelona li recordava alguna ciutat italiana o moltes al mateix temps. Barcelona, reclosa, amuntegada, amb carrers ombrívols, entortolligats, cases sinistres, panxudes i tronades, casalots humits i aristocràtics, jardins secrets i convents glacials, esglésies espectaculars, tancada per les muralles de pedra moradenca i el color gris deslluït de la ploma de gall dindi.” Néstor Luján. Casanova o la incapacitat de perversió. Plaza & Janés, 1989.

    Ruta: Casa de la Caritat – Palau Maldà – Catedral – Passeig de l’esplanada – Mercat del Born – Carrer de la Pescateria – Carrer Ample – Carrer d’En Trentaclaus – Sants – Sant Andreu de Palomar – Sant Martí de Provençals – Plaça de La Virreina – Laberint D’Horta – Convent de Sarrià

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • La Barcelona Costumista
    Julià Guillamon

    “Li agrada la penombra humida dels passatges estrets, l’arc de la Glòria quan es perfila al fons del campanar de la Seu, les raconades ombrívoles de l’Arc de Sant Miquel i de la volta del carrer d’en Malla. Li plau de sotjar amb ulls encuriosits la vellúria sòrdida i grisa del pati de l’antic Hostal de l’Oli, o passar per la Riera de Sant Joan i contemplar la desolació del pati senyorial de l’antic palau del marquès de Sentmenat. Les arcades i les columnes dels vells palaus del carrer de Basea, amb la vella casa on ha nascut. Allí tindrà, durant tota la seva vida, la seva taula de treball al costat d’un finestral...” Antoni Vilanova. Emili Vilanova i la Barcelona del seu temps. Quaderns Crema, 2001

    Ruta: Llibreria Millà – Restaurant Pitarra – Casa de la ciutat – Carrer de la Princesa - La Ribera – Mercat del Born – Parc de la Ciutadella

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • Verdaguer i Barcelona
    Joan Nogués

    “L’enterrament arribà a Betlem – davant per davant del Palau de Comillas -; allí, enfront de l’església, es cantà un respons, que ho fou pels companys del poeta d’aquella comunitat. Tornà a posar-se en marxa, i de seguida es produí l’acte més emocionant de l’enterrament. Les floristes de la Rambla, totes a l’una, com si s’ho haguessin dit, començaren a escampar per terra les flors de les seves parades, fins a cobrir-la tota d’una espessa catifa; sobre aquesta catifa va passar el fèretre amb l’acompanyament. De tots els homenatges era sens dubte el que li hauria plagut més, el que més l’hauria emocionat.” Sebastià juan Arbó. La vida tràgica de mossèn Jacint Verdaguer. Editorial Planeta, 2002.

    Ruta: Monument a Verdaguer – Carrer Canuda – Església de Betlem – Palau Moja – Catedral – Carrer dels Miralles – Capella de la Santa Creu – Finca Güell – Vil·la Joana

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • La Rambla, riera de vides
    Sergi Doria

    “Travessà l’arc i enfilà, a pas lent i cautelós, la corba del carrer dels Tres Llits. Sortosament els dies ja eren llargs i li quedava ben bé una hora de llum... No hi havia botigues, tret d’una, a la cantonada, que venia balances, ni llocs de concurrència on camuflar-se. Era un carreró quiet i silenciós, un apèndix oblidat dels budells de Barcelona...” Roser Caminals. El carrer dels Tres Llits. Rosa dels Vents, 2002

    Ruta: Font de Canaletes – Ateneu Barcelonès – Els Quatre Gats – Mercat de La Boqueria – Casa dels Paraigües – Gran teatre del Liceu – Hotel Oriente – Plaça Reial – teatre Principal – frontó Colón

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • L’Eixample literari
    Joan Nogués

    “Recordaba Gil de Biedma que, con diez años y recién llegado a Barcelona al terminar la guerra, estaba obsesionado por contar los pisos de las casas del Eixample. Pero lo que recordaba de una manera más nítida y vehemente de esa época en que iba al colegio eran los portales del Eixample, con aquellas garitas de las porteras que había en el fondo. Los portales del Eixample vistos por la noche al pasar el tranvía. Y recordaba cómo en los vidrios de aquellas puertas de hierro historiadas le parecía ver una coloración submarina; Barcelona es la luz submarina de los portales del Eixample vistos al volver del colegio.” Enrique Vila-Matas. “Eixample y melancolía”. Dins Desde la ciudad nerviosa. Alfaguara, 2004

    Ruta: Jardins de Montserrat Roig – Casa de Montserrat Roig – Cúpula Coliseum – La Universitat – El Seminari – Casa Amatller – Casa Batlló – Casa Elizalde – Casa Milà – La Model

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • Barcelona i el mar
    Joan Nogués

    “A l’entrada del port de Barcelona, i davant la mola de la muntanya de Montjuïc, Pau Valls, el comissionat orador, va tenir la idea de recordar les notícies del seu pretès creixement, és a dir, del creixement de les pedres. Quan vaig llegir les seves notes, aquest afer, naturalment, em va interessar. ¿Creixen o no creixen les pedres?” Joan Perucho. El Baró i les bèsties de l’infern. Columna, 1994

    Ruta: Museu Marítim – Moll de La fusta – Museu d’Història de Catalunya – església de Sant Miquel del Port – biblioteca de La Fraternitat – Casa de Tomàs Garcés – font de Carmen Amaya – Consorci del Far – torre del Rellotge – torre de Sant Sebastià

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • Mercè Rodoreda i les novel·les de Barcelona
    Joan Nogués

    “Rodoreda era una barreja de timidesa i d’orgull, d’espontaneïtat i d’hermetisme, de fortalesa i d’indefensió. Tenia dues grans passions, les flors (i els jardins) i l’escriptura (o la lectura). De fet, va passar tota la infantesa reclosa en una torre de Sant Gervasi, un poble avui devorat per Barcelona, però aleshores moblat amb modestes torres d’estiueig o d’artesans i pensionistes, cada una, amb el seu tros de jardí... I just davant del seu, avui ocupat per un garatge, n’hi havia un altre, el dels Brusi, aquest de més il·lustres proporcions, que s’ha conservat en forma de parc públic.” Joaquim Molas. “La Rodoreda que vaig conèixer”. Pròleg d’Agonia de llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda. Angle Editorial, 2002.

    Ruta: església de Sant Josep de Gràcia – Carrer de Manuel Angelon – Carrer de Corint – Arxiu Maragall – Plaça del Sol – Plaça del Diamant – Carrer de Les Camèlies –

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • La Barcelona revolucionària i els intel·lectuals europeus George Orwell (I Simone Weil)
    Joan Nogués

    “Sobre l’asfalt de l’ample bulevard que rodeja la plaça, les bales saltaven com insectes. Quantes finestres! Puig va comptar les de l’hotel: més de cent i li va semblar que hi havia dues metralletes en les O de l’enorme cartell de la teulada: cOlOn...” André Malraux. L’espoir. Gallimard, 1937.

    Ruta: Hotel Colón – edifici de La telefònica – Hotel Continental – teatre Poliorama – cafè moka – Palau de La Virreina – plaça de George Orwell

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • La Barcelona dels treballadors i el paisatge del pijoaparte
    Josep M. Huertas Claveria

    “Al mig de la plaça urquinaona vaig fer una monumental botifarra a Barcelona, i a tot el que representa aquesta Barcelona que s’assaona amb la sang dels despreciats que la peixen a cada pas. Hi havia d’haver una altra Barcelona, par a mi. No et creguis, no era un conte rosa, tot allò, vull dir que sí hi havia una altra Barcelona. I si no hi era me la vaig haver d’inventar. Però no va ser fàcil ni agradable. Treballar de manobre nou hores cada dia i després, a la nit, llegir. Jo creia que el món, a aquest món, els llibres eren la clau de l’èxit. No havia pogut estudiar i ningú no perdia una hora perquè jo estudiés: sembla que era millor que jo fes de manobre tota la vida. A Barcelona hi deu haver un bon grapat de mils de manobres i han de contiuar sent-ho perquè Barcelona continuï essent Barcelona.” Pep Albanell. El Barcelonauta. Laia, 1977

    Ruta: Barri del Maresme (Carrer de Bolívia) – Rambla del Poblenou – Placeta de Prim – Parc Diagonal Mar – Torre del Rellotge – Mercat de La Boqueria – Jardins de Joan Maragall – Zona Franca – Carmel – Escorial – Carrer de Les Camèlies

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • Barris alts
    Miquel Dalmau

    “Si tuviera que ellegir una época para revivir de principio a fin, sería la de esos años barceloneses de comienzos de los setenta. Yo viví primero en la Vía Augusta y después viví en la calle Ocio, en el barrio de Sarrià, que es donde pasé la mayor parte de esos cinco años. Un barrio que en esa época no estaba del todo integrado a Barcelona. Todavía uno de los encatos que tenía Sarrià era que había una vida de pueblo allí. Uno podía, caminando por el barrio, llegar hasta la pastelería Foix, por ejemplo, y ver al gran poeta allí, detrás de su mostrador. Todavía eso era posible...” Mario Vargas Llosa. “El día que me instalé en Sarrià”. Dins Dietario de posguerra. Arcadi Espada (ed.) Anagrama, 1998.

    Ruta: Plaça de la Bonanova – La Salle Bonanova – Jesuïtes de Sarrià – Confiteria Foix – Carrer dels Caponata / Carrer d’Osi – Carrer de Pau Alcover – Bar Pippermint – Carrer de Marc Aureli – Cristal City – Carrer d’Hercegovina – Carrer de Muntaner, 520

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • Carvalho i cia. Una sendera negrocriminal
    Montse Clavé

    “No ens vam tornar a parlar fins a les Corts, on ella vivia. Mai no m’havia deixat acompanyar-la-hi però avui va dir: Vine si vols. El farem aturar abans d’arribar a casa. En la fosca del cotxe, aïllats de mirades indiscretes vam unir les mans i, al cap d’una estona, quan ja anàvem per la Via Laietana, em va permetre d’abraçar-la. S’abandonà contra meu, el cap, però, alçat i els ulls clavats en els meus. Sospirà” Manuel de Pedrolo. Joc Brut. Edicions 62, 1965

    Ruta: Relais d’Orsà – Plaça del Sortidor – El Molino – Sala Apolo – Mercat de Sant Antoni – Carrers de La Cera, d’En botella i de Sant Rafael – Pastís – Panam’s i restaurant Amaya – Plaça Reial – Bar Nostromo

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • La Barcelona poètica
    Borja Calzado

    “15, setembre, 1949: Ahir, abans de sopar, vaig anar a casa l’Espriu: és aquella casa d’en Domènech i Montaner, feixuga i una mica germànica, però alhora típicament modernista, que tanca el passeig de Gràcia. El pis és immens, amb uns passadissos amples i solitaris al fons dels quals, en un gran despatx sever, vaig troban en Salvador.” Maurici Serrahima. Del passat quan era present II – 1948-1953. Edicions 62, 1974.

    Ruta: Vallvidrera – Monestir de Pedralbes – Confiteria Foix – Torre Castanyer – Parc Güell – Arxiu Maragall . Jardinets de Gràcia – Passeig de Gràcia Hotel Majestic – Cinema Coliseum – Hotel Continental – Ateneu Barcelonès – Llibreria d’En Palau – Mercat de Santa Madrona – Montjuïc

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • Barcelona postmoderna: La ciutat dels prodigis
    Julià Guillamon

    “De vegades baixàvem als mítings de Barcelona... Tot ho trobava ple de vida. La Rambla era un esclat de tipus diversos que no paraven de pul·lular en totes direccions. La font rodona de la Gran Via i el passeig de Gràcia em semblava enorme i plena d’alegria. L’Eixample era d’una esplendorosa riquesa que m’enlluernava... Aquell mes de maig i els primers dies de juny del setanta-set vaig descobrir una Barcelona formidable que es perpetuava a les faánes de le scases i en aquella remor de fons, constant, que marejava una mica i que, alhora, m’excitava.” Jordi Coca. Dies meravellosos. Edicions 62. 1996

    Ruta: El Tibidabo – Les Rondes – El Carmel – Bar Resolis – Plaça de les Glòries Catalanes – Vila Olímpica – Plaça Reial

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • L’etern retorn
    Sergi Doria

    “Lleó Jaussely va esguardar un dia el conjunt de Barcelona; i se’n va enamorar i volgué donar a l’obra de Barcelona futura son propi esforç... Fem, entre tots, barcelonins, que aquesta primera visió no hagi de modificar-se davant de la percepció dels detalls!... Y per lograr-ho, corresponguem amb amor a l’esguard dels ulls encesos de Lleó Jaussely, noucentista, arquitecte de ciutats...” Eugeni d’Ors. Glossari 1907. Tallers gràfics Montserrat. 1915.

    Ruta: Mercat de La Concepció – Hotel Ritz – Passeig de Gràcia – Rambla de Catalunya – Llibreria Catalònia – Via Laietana – Born – Ciutadella – Estació de França – La Llotja – Carrer de Balmes – La Universitat – Carrer de Joaquín Costa – Plaça del Pes de la Palla – Mercat de Sant Antoni – Paral·lel – Plaça d’Espanya – Avinguda del Tibidabo

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
  • Una ciutat de paper: arxius i biblioteques
    Ignasi Aragay

    “Un altre element femení freqüentava la biblioteca de l’Ateneu. Anava amb el seu pare i era una noieta prima i bufona, d’aire seriós i aplicat. Llegia i prenia apunts contínuament. El pare era un senyor d’aire bonhomiós i vuitcentista, amb una cara ampla i vermellosa i unes barbes blanques ben retallades en punxa... Es tractava de l’escriptor anarquista frederic Montseny, que, com escriptor àcrata, es firmava “Federico Urales” i menava, als seus anys, una vida quieta i monòtona, potser treballant per alguna editorial. La delicada donzella d’ulls recollits es deia Frederica Montseny...”

    Rossend Llates. 30 anys de vida catalana. Aedos, 1969

 
  • Monuments d’escriptors, llibres i lletres
    Rossend Casanova

    “Trencant la monotonia de la quadrícula del pla Cerdà, la Diagonal travessa la ciutat obliquament, de llevant a ponent. El tros de llevant, edificat durant el primer quart de segle XX, conté un interessant edifici de l’arquitecte Jujol a la cantonada amb el carrer de Sicília. A l’encreuament amb el passeig de Sant Joan hi ha el monument al poeta Jacint Verdaguer, obra de l’arquitecte Pericas, amb escultures dels germans Oslé.”

    Alexandre Cirici. Barcelona pam a pam. Editorial Teide, 1971.

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
 
  • Camí Ull de Llebre. Camins del vi i del cava.......................................................................................................... LA MÚNIA - SANT MARÇAL - CASTELLVÍ DE LA MARCA - SANT SADURNÍ - EL CASTELLOT - LES CONILLERES
    L'Alt Penedès es reconeix d'entrada per un paisatge específic on predomina la vinya enmig de l'espaiositat puntejada per les harmonioses edificacions. El camí de l'Ull de Llebre combina la plana penedesenca amb l'ascensió al Castellot, talaia i punt de referència al límit occidental de l'Alt Penedès.

  • Conjunt arqueològic i monumental d'Olèrdola
    Petita passejada pel Parc Comarcal d'Olèrdola i el seu conjunt arqueològic monumental.
    El poblat d'Olèrdola ha estat habitat des de temps molt remots i conserva com a monuments més destacats les restes de la vila ibèrica, l'antiga fortificació que protegia la ciutat, dels segles III i II abans de Crist, i les restes de l'antic castell medieval edificat pel comte Sunyer.

  • Museus i arquitectura industria
    Recorregut turístic per cinc instal·lacions industrials, quatre de les quals formen part del sistema descentralitzat del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

  • Ruta dels tres puigs
    Ruta que va de St. Pere de Ribes a la Talaia, passant pel Puig Montgròs, Canyelles i el Puig de l'Àliga, altituds modestes, fàcils d'assolir, però prou suggeridores.

  • Torres de guaita entre vinyes
    Des del port de l'Ordal fins al municipi de Castellet i la Gornal passant per Santa Margarida i els Monjos.
    L'actual comarca de l'Alt Penedès forma part de la gran regió natural i històrica del Penedès, plana estesa entre la Serralada Prelitoral i el mar. L'Alt Penedès comprèn el sector septentrional i interior d'aquesta regió, entre el massís de l'Ordal i del Garraf.

       Baix Llobregat

  • De Gelida a la desembocadura del Llobregat
    La ruta segueix les ribes del riu Anoia i del Llobregat, seguint preferentment pistes rurals. Des d’un punt de vista del paisatge hi ha zones d’aiguamolls, zones amb vegetació de ribera i horta.

  • De Molins de Rei a Olesa de Montserrat
    Aquesta ruta s'acosta a una colla de pobles nascuts a les valls dels rius Anoia i Llobregat, els habitants dels quals han volgut combinar el tràfec de la industrialització amb la placidesa.

  • La ruta del romànic del Baix Llobregat
    Ruta per Cornellà de Llobregat - Sant Boi de Llobregat - Sant Climent de Llobregat

  • La ruta dels castells
    Ruta per El Papiol - Molins de Rei - Santa Coloma de Cervelló - Pallejà - Martorell - Castellví de Rosanes

  • La ruta del modernisme
    El modernisme és un corrent artístic de principis de segle, lligat al catalanisme, que va deixar un abundant llegat arquitectònic a la comarca del Baix Llobregat.

  • De Sant Boi a Sant Joan Despí
    Sortint des de l'Estació de Ferrocarrils Catallans, l'itinerari passa per davant de la Societat d'Aigües de Barcelona i ens porta fins a Sant Joan Despí a on podem visitar el centre de la ciutat.

  • La vall de Sant Just
    El recorregut encercla la vall de Sant Just, als afores de la ciutat de Barcelona, descobrint la seva frondosa vegetació, boscos i rierols. L'entorn és ple de bells racons com la font de la Beca i antigues masies avui restaurades com Can Vilà, Can Carbonell o Can Baró. Durant l'itinerari es gaudeix a més de grans vistes de la vall, del massís del Garraf, del delta del Llobregat i de la capital catalana.

  • La Salut i el Puig Madrona
    Sortida i arribada a l’excepcional ermita romànica de la Salut just entre els termes de Valldoreix (Sant Cugat del Vallés) i El Papiol. Podreu gaudir d'unes precioses vistes de la comarca del Vallés, i de la del Baix Llobregat, amb el mar al fons El passeig per la serra de Colls.

  • De Sant Just Desvern a Barcelona pel Parc de Collserola
    Recorregut indicat i senyalitzat pel Patronat del Parc Metropolità que permet el coneixement del vessant sud-oest i més solell de la serra de Collserola, autèntic pulmó verd de la ciutat de Barcelona i del seu entorn.

  • El Walden 7. El somni d'un poble vertical
    Ruta pel Walden 7 - Can Ginestar - Sant Just i Pastor - penya del Moro
    Ara fa tres dècades, sorgia, a Sant Just Desvern, un edifici singular. Prop d'un miler de persones viuen al Walden 7, un projecte del Taller de Arquitectura, pensat per crear un model de vida comunitària diferent dins d'una gran casa d'habitatges.

  • El palau Mercader. El llegat aristocràtic de Cornellà
    Ruta pel palau Mercader de Cornellà - torre de la Miranda - antic cine Titán - castell - columnes preromàniques (a l'edifici de l'Ajuntament) - Societat General d'Aigües de Barcelona
    Primer masia agrícola, després palau dels comtes de Bell-lloc, Can Mercader és avui museu i parc municipal de Cornellà. Aquí podrem gaudir dels seus jardins d'estil romàntic i alhora aproximar-nos a les formes de vida d'una família aristocràtica de finals del segle XIX.

  • Itinerari naturista a les basses de Can Dimoni i estanys del Remolar
    Ruta de gran interés naturalista.

  • Recorregut pel massís de l'Ordal
    Recorregut pel sector sud-est del massís de l'Ordal. Malgrat les importants zones urbanitzades, encara es pot contemplar una esplèndida vegetació que envolta els camps de conreu i de cirerers, la fruita que ha donat renom a la zona.

  • Reserva Natural del Remolar-Filipines. Un tresor al delta del Llobregat
    Ruta per Catalunya en Miniatura - colònia Güell - Palau Marianao - Sant Boi de Llobregat - El Prat de Llobregat - reserva natural del Remolar-Filipines
    La reserva natural de Remolar-Filipines constitueix un oasi de llibertat per al riu Llobregat que, després d'un llarg trajecte, arriba al seu darrer tram amb un delta industrial i fortament urbanitzat.

  • El castell d'Eramprunyà
    El castell d'Eramprunyà està en una espècie d'illa natural envoltada d'una zona industrial i urbanitzada. La pujada al castell sorprèn per la bellesa dels paratges i les imponents restes que coronen la ruta.

  • Esgrafiats a Martorell. La tècnica de gravar façanes
    Ruta per Martorell - l'Enrajolada - pont del Diable - capella de Santa Margarida - casa Déu de Miralles - castell de Gelida
    Un tomb pel casc antic de Martorell mostra al visitant un bon nombre d'obres d'art fetes a partir de la tècnica de l'esgrafiat durant el segle XX, des de motius ornamentals fins a representacions dels oficis dels propietaris de les cases.

  • Centre Jujol-Can Negre. L'univers jujolià a Sant Joan Despí
    Ruta pel Centre Jujol-Can Negre - torre de la Creu - Cal Passani - torre Jujol - torre SerraXaus - casa Rovira - casa Joan Manadé - església parroquial.
    La imaginació de Josep Maria Jujol va deixar la seva empremta en diversos edificis de Sant Joan Despí. Can Negre, adequat actualment com a centre cultural, és el punt de partida imprescindible per conèixer l'obra d'aquest arquitecte a la vila.

  • Mines de Can Tintorer. A la recerca de la variscita
    Ruta per Begues - castell d'Eramprunyà - Gavà - mines prehistòriques de Cna Tintorer - Viladecans - Sant Climent de Llobregat
    La visita a les mines neolítiques de Can Tintorer i al museu de Gavà constitueix una oportunitat única per fer un viatge al passat més remot, i descobrir com vivien els membres d'una comunitat en el període neolític, dedicats a la recerca de variscita.
 
       
       
             

        Barcelonès

  • Descobreix el Parc de Montjuïc
    El Parc de Montjuïc, amb 450 hectàrees d'extensió, configura un dels turons més característics de la ciutat de Barcelona. És punt de trobada d'activitats culturals, esportives i de contacte amb la natura perquè ofereix esport, cultura i natura.

  • El patrimoni arquitectònic de Barcelona
    Visita a alguns dels edificis emblemàtics de la ciutat que dóna una visió de l'evolució de l'arquitectura catalana a partir del gòtic, amb especial èmfasi en els quatre conjunts que la UNESCO ha considerat com a Patrimoni de la Humanitat.

  • Per Barcelona en bicicleta
    Circuit en bicicleta per la capital de Catalunya utilitzant els carrils bici, que permet fer-se una idea de l'entramat urbà dels diversos barris i d'alguns elements notables del seu patrimoni artístic i paisatgístic.

  • Pujada al cim del Tibidabo
    El Tibidabo, amb 512 metres d'altitud, és el cim més alt de la serra de Collserola i permet veure una àmplia panoràmica de Barcelona i el seu entorn marítim i terrestre. S'hi arriba fent un itinerari carener des del portell de Valldaura i passant pel coll de l'Erola.

  • El temple d'August. Un viatge a la Barcino romana
    Ruta pel Museu d'Història de la Ciutat -muralles romanes- Pati Llimona -porta d'entrada- necròpolis de la plaça Vila de Madrid
    Resulta un autèntic privilegi poder passejar, amb una certa ajuda de la imaginació, això sí, per la primera Barcelona, la que es fundava ara fa uns dos mil anys.

  • Plaça de Sant Felip Neri. Un oasi al bel mig del Barri Gòtic.
    Ruta per l'església de Santa Ana - Ateneu Barcelonès - plaça del Pi - plaça de Sant Felip Neri - pati del Verger
    Al cor del Barri Gòtic i envoltada per alguns dels monuments arquitectònics més destacats del patrimoni barceloní, com la Catedral, el conjunt de la plaça del Rei amb el palau dels Comtes Reis o el palau de la Generalitat, s'amaga, aliena a les riuades de turistes i passejants, la petita plaça de Sant Felip Neri.

  • L'hospital de la Santa Creu. L'hospital per als pobres i orfes.
    Ruta per la font de Canaletes - mercat de la Boqueria - Casa Quadros - Hospital de la Santa Creu - Gran Teatre del Liceu - Teatre Principal - Centre d'Art Santa Mònica
    El que va ser el principal hospital de Barcelona, després de sis segles d'existència, conserva a més de la bellesa de l'estil gòtic, ia trossos renaixentista, de la seva arquitectura, el privilegi d'haver vist canviar tota la ciutat al seu voltant i en el si mateix de les seves dependències.

  • El refugi del Poble Sec. La Guerra Civil sota la muntanya
    Ruta per la plaça Reial - palau Güell - Sant Pau del Camp - refugi antiaeri del Poble Sec - parc de le sTres Xemeneies - Reials drassanes
    Excavat a la muntanya de Montjuïc, el refugi antiaeri del Poble Sec és un dels 1.300 que els barcelonins van construir per protegir-se dels bombardejos feixistes. Al barri encara hi ha avis que tenen gravada a la memòria tantes i tantes hores de vida sota la muntanya.

  • Universitat de Barcelona. Saviesa entre claustres i jardins.
    Ruta per la plaça Catalunya - Universitat de Barcelona - CCCB - MACBA - convent dels Àngels - plaça Vicenç Martorell
    A la presidència de la plaça Universitat, aquest magnífic edifici d'Elies Rogent combina la vitalitat que li dóna l'anar i venir d'estudiants i professors, l'encant dels seus jardins romàntics, amb el prestigi que s'adquireix amb el pas dels segles.

  • Convent de Sant Agustí. Temple de la xocolata
    Ruta per l'antic convet de Sant Agustí - Museu Picasso - rut a dels Artesans - Santa Maria del Mar - Fossar de les Moreres
    Situat en ple barri de la Ribera, a poques passes de l'antic mercat del Born, el conjunt que formen el centre cívic Convent de Sant Agustí i el Museu de la Xocolata té el privilegi d'ocupar una de les zones amb més història de la ciutat i, alhora, més de moda.
  • L'Umbracle i l'Hivernacle. Jardins tropicals en estoigs de luxe.
    Ruta pel Museu de Zoologia - l'Hivernacle - Museu de Geologia - Umbracle - Zoo - Parlament de Catalunya - Museu d'Art Modern - llac - cascada
    L'Umbracle i l'Hivernacle són, gràcies als traços dels seus arquitectes, allotjaments de cinc estrelles per a plantes tropicals.

  • Estació de França. La porta a Europa de 1929
    Ruta per l'antic mercat del Born - estació de França - porxos d'en Xifré - Llotja - edifici de Correus - església de la Mercé - plaça del Duc de Medinaceli - Museu de cera i Bosc de les Fades.
    De l'esplendor d l'Exposició Internacioal a futura seu de la Biblioteca Provincial, passant per l'actual situació de gairebé desús. De forma molt resumida, aquesta és la història d'un complex ferroviari que va ser concebut com a emblema de Barcelona.

  • L'escullera. Un passeig entre ones
    Ruta per l'escullera - moll de Sant Bertran - WTCB - Museu Marítim de les Reials Drassanes - moll d'Espanya - Museu d'Història de Catalunya - Barceloneta - platges de Sant Sebastià i de la Barceloneta
    Amb la reobertura de l'escullera de Barcelona, que s'inaugurà el mes d'octubre de 2003, la ciutat recupera el seu emblemàtic balcó al mar, un lloc idoni per anar a passejar i sentir de ben a prop el batec de les onades.

  • Edifici Fòrum. El símbol d'una trobada internacional
    Ruta pel parc de diagonal Mar - Centre de Convencions - edifici Fòrum - zona de Banys - port de Sant Adrià de Besòs
    Fins no fa gaire, la zona situada entre el riu Besòs i el mar era una acumulació d'infraestructures obsoletes. La celebració del Fòrum 2004 ha suposat urbanitzar aquesta àrea, de manera que tant Barcelona com Sant Adrià de Besòs aconsegueixen integrar-la a la trama urbana.

  • La Farinera del Clot. El patrimoni industrial a mà
    Ruta per la Farinera del Clot - Pati Llimona - Casa Golferichs - Casa Elizalde - La Sedeta - Torre Llobeta
    El Centre Cultural la Farinera del Clot és, alhora, un dels millors exemples de rehabilitació d'un edifici pertanyent al passat industrial de Barcelona, i també un dels equipaments de ciutat més actius i arrelats al teixit associatiu del seu entorn.

  • Els Encants vells. Un mercat on s'hi pot trobar de tot
    Ruta pels Encants - Teatre Nacional de Catalunya - l'Auditori - plaça de toros Monumental - la Farinera del Clot
    Excepte menjar, als Encants de Barcelona s'hi pot trobar absolutament de tot, ja sigui de primera o de segona mà. Situat al costat de la plaça de les Glòries, aquest mercat, també anomenat de Bellcaire, és tot un clàssic dels matins de dilluns, dimecres, divendres i dissabte.

  • Hospital de Sant Pau. La joia del modernisme civil
    Ruta per l'Hospital de Sant Pau - Museu del Còmic i la Il·lustració - jardins Príncep de girona - jardins de la Indústria - avinguda Gaudí - Sagrada Família
    L'hospital de Sant Pau va ser declarat l'any 1997 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. D'un temps ençà, el dissabte i diumenge al matí s'hi pot fer una visita guiada i descobrir l'extraordinària bellesa del complex arquitectònic i els seus nombrosos ornamentals.

  • La casa Macaya. Modernisme d'inspiració medieval.
    Ruta per la casa Macaya - museu del Clavegueram - Sant Francesc de sales - Arc de Triomf - parc de l'Estació del Nord - Palau de Justícia
    A la part de dalt del passeig de Sant Joan l'arquitecte Puig i Cadafalch hi construïa fa un segle la casa Macaya, que per la solemnitat de la seva façana, amb traços d'inspiració medieval, aviat seria coneguda com el Palau Macaya.

  • La torre d'Aigües. L'Eixample recupera interiors d'illa
    Ruta per la tore de les Aigües - Palau Robert - jardins Montserrat - jardins de Sebastià Gasch - plaça Fort Pienc i jardins Paulina Òdena - jardins de Montserrat Roig
    L'interior d'illa de la torre de les Aigües és el primer que Barcelona va recuperar per a ús públic. Va ser l'any 1985 i es tracta d'un espai singular: per la torre que li dóna nom i perquè tots els estius es converteix en una platja urbana per als més petits del barri.

  • La torre del Rellotge. El simbol de l'antiga vila de Gràcia
    Ruta pels jardinets de Gràcia - plaça Rius i Taulet - plaça del Sol - plaça del Diamant - plaça del Nord - plaça Rovira i Trias - plaça de la Virreina - plaça de la Revolució - plaça del Raspall
    La torre del Rellotge de la plaça Rius i Taulet és tot un símbol per a Gràcia, aquest barri barceloní que entre 1850 i 1897 fou vila independent. fent servir el balcó de la torre com a punt de guaita i les campanes com a avís, des d'aquí es liderà la revolta dels Quintos de l'any 1870.

  • El mercat de Sant Antoni. Cita dominical dels col·leccionistes
    Ruta pel Moll de Barcelona - avinguda Paral·lel - parc de les Tres Xemeneies - Sant Pau del Camp - El Molino - mercat de Sant Antoni
    El mercat de Sant Antoni, inaugurat el 1882, va ser el nucli al voltant del qual va créixer el barri de Sant Antoni. L'activitat no s'hi atura: els diumenges al matí, quan els comerços de productes alimentaris i les paradetes de roba abaixen les persianes, la fira de llibres de vell atrau milers de barcelonins a la recerca d'algun tresor.

  • CaixaForum. Del modernisme a l'art contemporani
    Ruta per CaixaForum - pavelló Mies van der Rohe - Font Màgica - Palau Nacional - Estadi Olímpic
    El centre cultural CaixaForum ha esdevingut una referència ineludible en l'oferta d'oci de Barcelona. Ubicat a l'antiga fàbrica tèxtil Casaramona, obra de Puig i Cadafalch, el centre acull exposicions, cursos i concerts. A més, l'edifici en si mateix ja val una visita.

  • El Teatre Grec. La ciutat recupera Montjuïc
    Ruta per la Fundació Joan Miró - Palauet Albéniz - Font del Gat - Teatre Grec - Museu d'Arqueologia de Catalunya - Ciutat del Teatre.
    L'emblemàtic teatre Grec i la tradicional Font del Gat són dos dels variats equipaments de Montjuïc, un parc sovint oblidat erò ple de sorpreses. Afortunadament, Barcelona s'ha decidit a recuperar-lo per als ciutadans.

  • El roserar de Cervantes. Un jardí de perfums
    Ruta pel monestir de Pedralbes - jardins de Vil·la Amèlia - jardins del Palau Nacional i Museu de les Arts Decoratives - Camp Nou - roserar del Parc de Cervantes
    La primavera es mostra més esplendorosa que en qualsevol altre lloc al roserar del parc de Cervantes, situat al final de la Diagonal. Els colors i les olors de les roses que floreixen dels prop de 10.000 rosers del parc és tot un espectacle per als sentits.

  • L'Observatori Fabra. El mirador del cel
    Ruta pel Casal Bellesguard - Vallvidrera - Santa Creu d'Olorda - Tibidabo - Observatori Fabra
    Una mica més avall del temple del Tibidabo, l'Observatori Fabra va ser una institució pionera en la investigació meteorològica i astronòmica. Després d'un segle d'existència, continua la seva tasca i ofereix als qui s'hi vulguin apropar unes panoràmiques privilegiades de la ciutat i del cel barceloní.

  • El parc del Laberint. Uns jardins plens de sorpreses
    Ruta per la Creueta del Coll - Montbau - Les Heures - Velòdrom - Laberint - Horta
    El laberint d'Horta és més que un parc, és un museu a l'aire lliure que ofereix a cada pas una sorpresa als seus visitants: escultures que representen escenes mitològiques, canals romàntics, un pavelló neoclàssic i el laberint de xiprers.

  • La font de la Budellera. Al cor de Collserola
    Ruta per la torre de Collserola - font de la Budellera - Centre d'Informació del Parc - pantà de Vallvidrera - l'Elèctric de les Planes
    A la zona obaga de Collserola s'amaga un espai idoni per sortir del ritme frenètic de la gran ciutat i asseure's a escoltar el cant dels ocells. La font de la Budellera, darrere mateix de Vallvidrera, és un dels molts tresors que guarda el parc natural.

  • Sant Andreu de Palomar. La catedral de Sant Andreu
    Ruta per la parròquia de Sant Andreu de Palomar - Centre Cultural Can Fabra - rambla de Sant Andreu - parc de la Pegaso
    La silueta gairebé catedralícia de l'església parroquial de Sant Andreu de Palomar, que sobresurt per damunt de les cases dels casc antic de l'antiga vila de Sant Andreu, ha esdevingut tot un símbol identitari del barri.

  • Sant Jeroni de Murtra. Monestir de reis i reines
    Ruta per la Torre Baldovina de Santa Coloma - poblat ibèric de Puig Castellar - torre Pallaresa - monestir de Sant Jeroni de Murtra
    Les estances que avui acullen exposicions sobre la relació entre Catalunya i Amèrica són les mateixes on Cristòfol Colom vingué a explicar les seves descorbertes als Reis Catòlics, quan tornà del seu primer viatge a les Índies.

  • El poblat laietà del puig Castellar
    Aquest itinerari vol mostrar una part del patrimoni cultural, vestigi dels laietans, el poble iber preromà que va habitar el Barcelonès, així com el seu aspecte geogràfic de mirador del pla de Barcelona.

  • Una visita a Badalona
    Badalona integra un ric patrimoni històric i artístic amb indicis que es remunten al segle IV abans de la nostra era i amb construccions de caire tan modern com el Palau Municipal d'Esports, seu olímpica el 1992. La finalitat de la visita és entrar en contacte amb els orígens de Badalona, el passat medieval i el patrimoni industrial i modernista; un itinerari a través de més de 2000 anys d'història per una ciutat activa i acollidora que ha crescut sense renunciar a una forta personalitat.

  • Les termes de Baetulo. Un spa romà a Badalona
    Ruta per la plaça de l'Assemblea de Catalunya - Museu de Badalona - Torre Vella - església de Santa Maria - plaça d'Oli - casa romana - finestra gòtica - plaça de la Constitució - Casa Blanch de les Eres - carrer de la Costa
    A les termes de Baetulo, que es conserven al subsòl del Museu de la Ciutat, descobrirem la funció que en el temps dels romans tenien aquests establiments on s'hi anava no tan sols per netejar-se sinó per a trobar-s'hi amb els amics o a fer negocis.
 

         Garraf

  • Camí medieval i Serra de Can Perers. Parc del Garraf
    Itinerari molt interessant, de forma circular, que transcorre per la vall de la Sentiu, passant pel torrent de les Comes, l'ermita de Bruguers, el castell d'Eramprunyà, can Flocant, el fondo del Magraner, la serra de Can Perers, can Tardà, can Dardena, el fondo del Celler i acaba un altre cop a can Llong.

  • El palau Novella. Un monestir budista al Garraf
    Ruta per Castelldefels - platja de la Covafumada - Garraf - pic de Mata Rodona - Palau Novella. Monestir budista Sakya Tashi Ling
    Al bell mig del parc natural del Garraf, el palau Novella , d'estil premodernista i amb uns jardins romàntics, és d'uns anys ençà el primer monestir budista de la comunitat Sakya Tashi Ling a Catalunya.

  • El Cau Ferrat. Temple dels modernistes
    Ruta per la Vil·la Avelina - Vil·la Havermann - casa Bartomeu Carbonell i Musons - antic mercat - palau Maricel - Cau Ferrat - parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla - passeig de la Ribera - Museu Romàntic Can Llopis.
    El Cau Ferrat és, juntament amb la taverna Els Quatre Gats, un dels escenaris més emblemàtics dels modernistes. En aquesta casa de Sitges va ser, d'alguna manera, on es va gestar l'ideari d'aquest moviment que aquí a Catalunya tocà totes les arts, a les darreries del segles XIX i principis del XX.

  • La masia Cabanyes. Una passejada romàntica a Vilanova.
    Ruta pel castell de Ribes - Museu del Ferrocarril de Vilanova - masia Cabanyes - parc del Foix - castell de Castellet
    La masia Cabanyes, a les afores de Vilanova i la Geltrú, acull una exposició permanent sobre la vida de la vila al segle XIX, quan els indians, després de fer fortuna a les Amèriques , van posar de moda un nou estil arquitectònic i van establir els fonaments per un moviment naixent, el romanticisme.
 

       Maresme

  • Cartoixa de Montalegre. Sobre la pista dels cartoixans
    Ruta per Tiana - ermita de l'Alegria - Santa Maria de Montalegre - Can San-romà - Coll de Montalegre - la Conreria
    La cartoixa de Santa Maria de Montalegre és l'únic monestir cartoixà en actiu a tot el Principat. Els monjos, seguint la regla de Sant Bru, viuen en l'aïllament de la clausura.

  • Can Magarola. Seu dels vins d'Alella
    Ruta per Alella Vinícola Can Jonc - Masia Museu Can Magarola d'Alella - Masnou - Ocata - Montgat
    Els vins d'Alella, amb una tradició mil·lenària, perviuen encara en aquest poble del Maresme, enmig de la gran conurbació barcelonina. A la masia Can Magarola, seu del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Alella, s'explica la història de la vinya i el vi d'aquestes contrades.

  • Entre la Tordera, la costa i el Montnegre
    El Parc Natural del Montnegre i el Corredor gestiona els massissos litorals que s'extenen entre la riera d'Argentona i la boca de la Tordera, el riu del Montseny, a cavall del Maresme i del Vallès. L'initerari descrit recorre en pujada les estribacions nordorientals del Montnegre, entre la vila de Tordera i l'antiga parróquia d'Hortsavinyà, baixa, després, a ran de costa fins a Pineda de Mar i retorna al punt d'origen per Malgrat de Mar i Palafolls, població de la qual es visita el seu castell.

  • Recorregut cultural per Mataró, Caldes d'Estrac i Arenys de Mar
    Itinerari monumental que transcorre per Mataró, Caldes d'Estrac i Arenys de Mar.

  • Travesa de la Serra de Marina
    Travessa de la serra de Marina que discorre per pistes i camins dels termes d'Argentona, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt i Tiana, a la comarca del Maresme, i Badalona, al Barcelonès. Ruta de gran atractiu paisatgístic i arquitectònic.
 

       Vallès Occidental

  • La vall de Sant Iscle
    Interessant recorregut per la falda vallesana de Collserola, a tocar de Cerdanyola. La descripció sembla complicada, però els camins estan senyalitzats.

  • Poblat ibèric Ca n'Olivé. Els primers habitants de Montflorit
    Ruta per Can Coll - Montflorit - poblat ibèric de Ca n'Olivé - ermita de Sant Iscle de les Feixes
    El poblat ibèric de Ca n'Olivé, al barri de Montflorit de Cerdanyola, és un testimoni dels molts enclaus de laientans que vivien prop del pla de Barcelona abans de l'arribada dels romans. Dedicats a l'agricultura i a la ramaderia van ocupar aquestes terres durant més de cinc segles.

  • Claustre de Sant Cugat. La joia del monestir santcugatenc
    Ruta pel monestir de Sant Cugat - celler cooperatiu - casa Vasconcel - ermita de Sant Medir
    El claustre del monestir de Sant Cugat és una de les joies del romàntic català. Les dependències annexes, com la sala capitular, o l'esplèndida església amb una gran rosassa a la façana, formen un conjunt de visita imprescindible.

  • Ermita de Sant Medir. Un racó d'aplecs i llegendes
    Ruta per la Torre Negra - Can Borrell - Sant Adjutori - forn ibèric - Sant Medir
    La diada de Sant Medir, el 3 de març, se celebra a l'ermita un aplec on colles de Sant Cugat del Vallès i també dels barris de Gràcia, Sants i Sarrià rendeixen culte al sant que cultivava faveres miraculoses.
 

           Vallès Oriental

  • Castellterçol: el poble i el seu entorn
    Itinerari que descobreix el patrimoni històric i arquitectònic del terme de Castellterçol. Al poble es pot visitar la Casa Museu Prat de la Riba, insigne polític català fill de la vila, l'església de Sant Fruitós i, als afores, el castell i l'ermita de Sant Miquel.

  • De Castellar del Vallès al castell de Gallifa
    Excursió de mig dia pels frondosos boscos de Castellar i de Gallifa. Es pot contemplar l'església romànica de Sant Sebastià de Montmajor i el castell i ermita de Gallifa.

  • L'Estany - Sant Miquel del Fai
    Magnífica travessa en bicicleta tot terreny que recorre indrets i pobles de gran bellesa en un entorn rural boscós i exhuberant, a cavall entre el Moianés, de relleu pla i arrodonit, i la imponent verticalitat dels cingles del Fai, al Vallès Oriental.

  • Matagalls Montserrat. Etapa 1: De Coll Formic a Aiguafreda
    Des de Coll Formic, al peu del cim del Matagalls (Montseny), a la plaça del Santuari de Montserrat. La Travessa, que en un origen tenia com a punt de sortida el cim del Matagalls, es va instituir en memòria de Jaume Oliveras (1877-1957), sacerdot que fou un dels pioners de l'escalada al nostre país, el qual la realitzà per primera vegada el 4 d'agost de 1904. La primera edició se celebrà el 1972 i s'anà repetint biennalment fins que a partir de l'any 1989 passà a fer-se cada any.

  • Sant Feliu de Codines i el seu entorn
    Itinerari amb paisatges i indrets d'especial bellesa a l'entorn de la riera de Caldes. Des de Sant Feliu de Codines es poden contemplar els espectaculars cingles de Bertí.
 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
 
  • Les pedres gòtiques de Barcelona: una passejada amb Desclot, Metge i Boscán
    José Enrique Ruiz-Domènec

    “Se hizo dejar en la plaza de Ramón Berenguer, gallardo conde, una estatua ecuestre de bronce destacada entre el foso de espacios verdes que se extendía al pie de la muralla romana, esquinados volúmenes coronados por el campanario y los contrafuertes de la Capilla de Santa Águeda y, despuntando en segundo término, el Mirador del Rey Martín, con sus arcos de medio punto, y las flechas y torres de la catedral, estricta composición de alturas y arrogancias ojivales.” Luis Goytisolo. Recuento. Seix Barral, 1973

    Ruta: Plaça del Rei – Plaça de l’àngel – Plaça de Sant Just – Palau dels Requesens – Carrer Montcada – Passeig del Born – Santa Maria del Mar – La Llotja.

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • Només per veure Barcelona: la ruta del Quixot
    Jordi Galves

    “La casa que hoy lleva el número 2 del paseo de Colón de Barcelona, muy próxima a la plaza de Antonio López (antiguamente del Vi y luego de San Sebastián) es considerada por los barceloneses “la casa de Cervantes” por suponer que en ella residió el autor del Quijote... Cuando yo era niño pasaba con frecuencia por delante del edificio, pues nací y vivía muy cerca de allí, y mi madre, también barcelonesa, no dejaba de decirme: Aquí vivió Cervantes. Lo siguen repitiendo hoy día los guías de turismo, y muchos agregan que la cabeza masculina que figura en una de la s ventanas es el retrato de Cervantes, lo que es a todas luces insostenible entre otras razones porque el relieve es de mediados del siglo XVI y tal vez anterior a la existencia del escritor... La tradición barcelonesa puede ser verdadera o puede no serlo, y tan aventurado es considerarla sin fundamento como aceptarla ciegamente...” Martí de Riquer. Para leer a Cervantes. El Acantilado, 2003

    Ruta: Palau de Mar – Facultat de Nàutica – Casa de Cervantes – Carrer Ample – Impremta de Sebastián de Comellas – Carrer de Perot lo Lladre – Biblioteca de Catalunya – Drassanes Reials

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • La Barcelona del baró de Maldà
    Joan de Déu Domènech

    “Feia vuit dies que el cavaller Casanova posava a l’Hostal de Santa Maria... Barcelona li recordava alguna ciutat italiana o moltes al mateix temps. Barcelona, reclosa, amuntegada, amb carrers ombrívols, entortolligats, cases sinistres, panxudes i tronades, casalots humits i aristocràtics, jardins secrets i convents glacials, esglésies espectaculars, tancada per les muralles de pedra moradenca i el color gris deslluït de la ploma de gall dindi.” Néstor Luján. Casanova o la incapacitat de perversió. Plaza & Janés, 1989.

    Ruta: Casa de la Caritat – Palau Maldà – Catedral – Passeig de l’esplanada – Mercat del Born – Carrer de la Pescateria – Carrer Ample – Carrer d’En Trentaclaus – Sants – Sant Andreu de Palomar – Sant Martí de Provençals – Plaça de La Virreina – Laberint D’Horta – Convent de Sarrià

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • La Barcelona Costumista
    Julià Guillamon

    “Li agrada la penombra humida dels passatges estrets, l’arc de la Glòria quan es perfila al fons del campanar de la Seu, les raconades ombrívoles de l’Arc de Sant Miquel i de la volta del carrer d’en Malla. Li plau de sotjar amb ulls encuriosits la vellúria sòrdida i grisa del pati de l’antic Hostal de l’Oli, o passar per la Riera de Sant Joan i contemplar la desolació del pati senyorial de l’antic palau del marquès de Sentmenat. Les arcades i les columnes dels vells palaus del carrer de Basea, amb la vella casa on ha nascut. Allí tindrà, durant tota la seva vida, la seva taula de treball al costat d’un finestral...” Antoni Vilanova. Emili Vilanova i la Barcelona del seu temps. Quaderns Crema, 2001

    Ruta: Llibreria Millà – Restaurant Pitarra – Casa de la ciutat – Carrer de la Princesa - La Ribera – Mercat del Born – Parc de la Ciutadella

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • Verdaguer i Barcelona
    Joan Nogués

    “L’enterrament arribà a Betlem – davant per davant del Palau de Comillas -; allí, enfront de l’església, es cantà un respons, que ho fou pels companys del poeta d’aquella comunitat. Tornà a posar-se en marxa, i de seguida es produí l’acte més emocionant de l’enterrament. Les floristes de la Rambla, totes a l’una, com si s’ho haguessin dit, començaren a escampar per terra les flors de les seves parades, fins a cobrir-la tota d’una espessa catifa; sobre aquesta catifa va passar el fèretre amb l’acompanyament. De tots els homenatges era sens dubte el que li hauria plagut més, el que més l’hauria emocionat.” Sebastià juan Arbó. La vida tràgica de mossèn Jacint Verdaguer. Editorial Planeta, 2002.

    Ruta: Monument a Verdaguer – Carrer Canuda – Església de Betlem – Palau Moja – Catedral – Carrer dels Miralles – Capella de la Santa Creu – Finca Güell – Vil·la Joana

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • La Rambla, riera de vides
    Sergi Doria

    “Travessà l’arc i enfilà, a pas lent i cautelós, la corba del carrer dels Tres Llits. Sortosament els dies ja eren llargs i li quedava ben bé una hora de llum... No hi havia botigues, tret d’una, a la cantonada, que venia balances, ni llocs de concurrència on camuflar-se. Era un carreró quiet i silenciós, un apèndix oblidat dels budells de Barcelona...” Roser Caminals. El carrer dels Tres Llits. Rosa dels Vents, 2002

    Ruta: Font de Canaletes – Ateneu Barcelonès – Els Quatre Gats – Mercat de La Boqueria – Casa dels Paraigües – Gran teatre del Liceu – Hotel Oriente – Plaça Reial – teatre Principal – frontó Colón

 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------