 |
| Cinc segles d'història sota un mateix
sostre |
.gif) |
.gif) |
El 1714 es lliurava a la Ribera una de les
darreres batalles de la Guerra de Successió entre
els Àustries i els Borbons. Els catalans la van
perdre i el barri barceloní va ser ràpidament
destruït i enterrat per fer-hi la Ciutadella.
Quan, segle i mig més tard, Barcelona va
enderrocar les muralles, la tradició comercial de
la zona va portar a construir-hi un mercat, que va
funcionar fins al 1971. A partir del 2007, el
Centre Cultural del Born explicarà als visitants
tota la història que hi ha allà dins i acollirà,
alhora, noves activitats culturals lligades al
barri i al segle
XXI. | |
.gif) |
 |
| Albert García Espuche,
director científic del
projecte | |
En
paraules del director científic del projecte,
Albert García Espuche, "el Born és l'únic edifici
del món amb una ciutat a dins". Les especials
circumstàncies en què els habitants van haver
d'abandonar aquelles cases van fer que l'antic
barri de la Ribera quedés "congelat" sota terra i
que avui sigui "el conjunt de restes de l'Edat
Moderna més extens -8.000 metres quadrats- i més
ben conservat d'Europa". La reforma de l'edifici
que han dissenyat els arquitectes Rafael Cáceres i
Enric Sòria realça el valor de la troballa
arqueològica, descoberta l'any 2002 quan
s'intentava convertir el Born en Biblioteca
Provincial, amb unes plataformes perimetrals que
permetran mirar-se-la des de dalt. En aquests
3.000 metres quadrats a peu de carrer, hi haurà, a
més del vestíbul principal amb entrada des del
carrer del Comerç, l'exposició que explicarà com
era Barcelona abans del 1714, el setge que va
patir aquell any, l'evolució del barri fins
l'enderroc de les muralles, la construcció el 1876
de l'edifici projectat per l'enginyer Josep Mª
Cornet, la transformació en mercat central a
partir del
1916... | |
.gif) |
|
El recorregut pel subsòl
arqueològic començarà al carrer dels Corders de
Viola i acabarà al del Joc de Pilota, passant per
les cases i els patis dels Colomer, de Mateu Hereu
o del baró de Sant Vicenç. Tots els cognoms de les
famílies afectades per l'enderroc del 1714 i els
noms dels carrers desapareguts s'inscriuran sobre
una línia que recorrerà els dos murs longitudinals
a mode de memorial. Una col·lecció d'objectes de
la vida quotidiana de l'època permetrà als
visitants fer-se una idea de com vivien aquells
menestrals, adroguers, llogadors de mules o
empresaris de l'aiguardent. "No volem caminar
entre pedres, sinó entre ciutadans, que són els
que fan la ciutat", proclama García
Espuche.
A l'hora de materialitzar el
projecte, Cáceres i Sòria han hagut de tenir en
compte que qualsevol nova construcció no podia
recolzar-se gaire sobre aquest terra de tant valor
arqueològic. Hi han eliminat fins i tot els
baixants que fins ara recollien l'aigua de la
coberta. Així, els únics espais realment nous dins
del Born seran els altells que penjaran de les
quatre naus laterals, d'uns 600 metres quadrats
cadascun. Els que toquen al carrer del Comerç
seran una llibreria-cafè i un espai per a
activitats culturals. Els altres dos es
destinaran, conjuntament o per separat, a
exposicions temporals. Tots quatre seran, alhora,
esplèndids miradors sobre el
conjunt. |
| |
.gif) |
 |
| L'alcalde de Barcelona, Joan
Clos | |
Atesa la manca d'espai, les instal·lacions
tècniques i les dependències de recerca i gestió
del centre cultural s'ubicaran en un edifici de
cinc plantes que es rehabilitarà a l'altra banda
del carrer Comercial. La idea d'utilitzar-ne el
terrat com a mirador s'ha descartat per motius de
seguretat. Tampoc no s'instal·laran paradetes
fixes d'artesania al voltant del Born, com s'havia
dit en un principi, per no desvirtuar
l'arquitectura de l'edifici. Però la vorera del
carrer del Comerç es dinamitzarà com a espai
d'activitats puntuals al carrer.
Tot plegat
serà una realitat a finals del 2007. La reforma
començarà a l'octubre. Caldrà llavors tancar les
passarel·les provisionals instal·lades al maig del
2004, que han servit perquè més de 115.000
persones hagin pogut ja fer una ullada a
l'interior de l'edifici. L'alcalde de Barcelona,
Joan Clos, agraeix als veïns de la Ribera la
paciència amb la qual han suportat durant anys la
desertització de la zona, però assegura que
"l'espera haurà valgut la pena" perquè el destí
definitiu del Born serà força "més interessant que
la biblioteca que hi havia
projectada". | |
.gif) |
| Albert Muñoz
|
|
|
.gif) |
|
.gif) |
 |
L'OFFF torna a Barcelona amb les propostes de
més de 20 artistes d'abast
internacional
|
Joan
Colom: "Mai no he fet una foto més amunt de la plaça de
Catalunya"
|
La
ciència inunda la Pedrera
|
 |
El
Zoo Marí de Barcelona estarà enllestit el
2009
|
 |
Biocultura promou els productes locals i el
'menjar tranquil'
|
 |
Veïns
del Carmel es manifesten mentre Clos agraeix la
dedicació dels treballadors
municipals
|
 |
RSF
torna a alertar sobre l'ofensiva contra la llibertat
d'expressió a països
democràtics
| | |