Un model d'urbanisme transformacional i no expansiu, propi de l'activitat terciària que caracteritzarà cada vegada més Barcelona, i gestor de la complexitat sostenible. Aquests són els paràmetres bàsics del model que intenta crear la capital catalana, sobre el qual van aprofundir en una conferència al COAC Josep Antoni Acebillo, arquitecte en cap de l'ajuntament, i el biòleg Ramon Folch.

Segons que va explicar Acebillo, l'urbanisme que correspon a aquest decantament de la ciutat cap al sector terciari ha de recolzar-se molt més en el projecte que en la planificació. Aquest projecte ha de partir de premisses com la nucleïtat, la integració i la definició de noves fórmules d'habitatge, entre d'altres factors. "Estem davant d'una necessitat de remapificació -va subratllar l'arquitecte en cap barceloní- de redibuixar sobre la mateixa base."

L'arquitectura està tardant massa a adaptar-se i oferir solucions adequades a aquest nou escenari -sosté Acebillo- i adopta el que va anomenar una "actitud epidèrmica" que ha provocat un cert desprestigi. "Els arquitectes han d'aprofundir sobre aquests aspectes; perquè no es pot ser inexplicablement cec i sord enfront d'aquests temes", va concloure.

Ramon Folch, per la seva banda, va fer palesa la seva formació científica a l'hora de definir la ciutat com un sistema socioecològic que ha de partir de la premissa d'acceptar la densitat com a factor ineludible per assolir una bona gestió de la complexitat que li és inherent.

Tot subratllant la rellevància de comptar amb una herència urbanística com la d'Ildefons Cerdà, Folch va remarcar la necessitat d'incloure, com a factor clau, la sostenibilitat en la transformació urbana de Barcelona; una transformació -va remarcar- "que no es planifica, sinó que es projecta". Com a exemple de l'aplicació d'aquests criteris, Folch es va referir a la renovació de la zona del Besòs, on equipaments com la depuradora o la planta tèrmica han estat integrats en el teixit urbà.

La conferència de Josep Antoni Acebillo i Ramon Folch ha estat la primera d'un cicle que serveix de complement a l'exposició Barcelona, canvi a Llevant, que fins al proper 14 de febrer mostra a la seu central del COAC els principal eixos de la transformació urbana de Barcelona.

31.01.2003