|
| El dèficit d'infraestructures continuarà després
del 2004 |
 |
|
El secretari per a les Actuacions
Concertades, l'Urbanisme i l'Habitatge del
departament de Política Territorial i Obres
Públiques de la Generalitat, Ramon Roger, i
l'Arquitecte en Cap de Barcelona, Josep Anton
Acebillo, van coincidir ahir en criticar l'actual
dèficit infraestructural de Catalunya així com les
metodologies que s'utilitzen alhora de desplegar
les xarxes de
comunicacions. | |
|
|
|
Roger i Acebillo van participar a la taula
rodona "L'impacte econòmic de les noves
infraestructures" que va desenvolupar-se durant
l'XI Simposi sobre l'Economia Catalana i la Unió
Europea. Ambdós tècnics, que són els de més
responsabilitat actualment en l'urbanisme català,
van coincidir en dirigir nombroses crítiques al
model infraestructural que hi ha a Catalunya,
especialment a l'aeroportuari i al ferroviari. Una
primera coincidència que van expressar ambdós
tècnics va sorgir al fer referència al dèficit
quantitatiu d'infraestructures que pateix
Catalunya. Aquesta mancança, per Acebillo, és
especialment greu pel que fa a la Xarxa
Ferroviària. | |
|
|
L'Arquitecte en Cap de
Barcelona va citar un recent estudi europeu en el
qual s'assegura que Catalunya ocupa la posició 123
d'entre 134 regions europees pel que fa a
l'extensió i cobertura territorial de les vies de
tren, mentre que econòmicament ocupa la posició 51
d'entre les 134. Però, a més del dèficit
quantitatiu de la Xarxa Ferroviària a Catalunya,
Acebillo va afegir les mancançes qualitatives
provocades per la presència, encara, de l'ample
ibèric i l'absència de l'ample europeu, que
dificulta l'exportació i importació de
mercaderies. En aquest sentit, Acebillo i Roger
van discrepar perquè mentre per al màxim
responsable de l'urbanisme de la Generalitat
"l'arribada de l'AVE i l'ample europeu oferiran
per primera vegada a les empreses catalanes una
alternativa al transport de mercaderies per
carretera", per a Acebillo "és molt difícil que
per la mateixa línia de passatgers passin els
trens de mercaderies, i és una situació que no es
produeix en cap país d'Europa". Per a l'Arquitecte
en Cap de Barcelona, a més de la via
Madrid-Barcelona-França, en ample europeu per al
Tren d'Alta Velocitat, també "cal substituir
l'actual Xarxa d'Ample Ibèric entre la frontera i
Barcelona, per ample europeu, per tal que la
indústria catalana pugui millorar les seves
exportacions". |
| |
|
|
|
Els dos tècnics també van coincidir en les
seves crítiques al model de gestió aeroportuari i
van reclamar les competències per a les
administracions catalanes. Especialment
reivindicatiu en aquesta qüestió va mostrar-se
Acebillo, per a qui els actuals models de gestió
aeroportuaris consideren aquestes infraestructures
com elements clau per al desenvolupament regional
però no per al desenvolupament estatal i, per
tant, cal que siguin gestionats per les autoritats
regionals i locals. Però per contra, el màxim
responsable de l'urbanisme barceloní, va deixar
palesa la seva preocupació perquè, al seu parer,
"algunes de les decisions que ha près el Govern
central em fan pensar que el seu objectiu més
aviat és el de convertir El Prat en un satèl·lit
de Barajas".
D'altra banda, Acebillo no va
deixar de desaprovar la política infraestructural
de la Generalitat pel que fa al Transport Públic,
un equipament indispensable "per aconseguir un bon
funcionament de la Xarxa de Ciutats que avui és
Catalunya". Acebillo també va reivindicar la
necessitat de començar a pensar en l'habitatge com
a infraestructura, "perquè haurem de donar un
habitatge digne als entre 500.000 i 800.000
immigrants que es calcula que arribaran a
Catalunya en els propers
anys". | |
|
| Sergi Tort
|
|
|
|
 |
|
 |
“Barcelona s’ha d’implicar en el Fòrum 2004
per assolir l’èxit
internacional”
|
La
Triennal de Barcelona s'endinsa en l'evolució del
documental
|
 |
El
Clínic oferirà informació genètica als familiars de
malalts d'Alzheimer
|
Els
barcelonins fan un major ús dels programes de prevenció
de malalties
|
 |
"Feu
que els vostres polítics parin de dir-nos el que més ens
convé"
|
 |
"La
reforma educativa ha portat la crisi a l'ensenyament
secundari"
|
 |
Les
primeres inversions privades arriben al
22@
| | |