La revisió del PMGRM preveu a més la construcció de noves plantes de transferència, de triatge d'envasos i de tractament de voluminosos per tal de culminar el pla d'infraestructures de l'EMMA

El Consell Metropolità de l'EMMA sotmetrà a aprovació, el proper dia 27 d'octubre, l'adjudicació de l'Ecoparc 4. La Mesa de contractació ha proposat que l'oferta guanyadora del concurs públic sigui la presentada per l'empresa CESPA GR SA. La ubicació de la nova planta, proposada per aquesta oferta, es troba a l'eix del Llobregat, en el municipi d'Hostalets de Pierola. Cap de les tres ofertes que s'han presentat al concurs fixava una ubicació en el marc dels 33 municipis metropolitans. Tot i estar fora d'aquest àmbit, el nou ecoparc es construirà a prop del Baix Llobregat, el que permetrà juntament amb les instal·lacions existents a Barcelona i a l'eix del Besòs, distribuir les infraestructures de tractament de residus en el territori (i compensar la carència d'instal·lacions en aquesta comarca un cop clausurat el dipòsit controlat del Garraf).

A més, la nova planta, que finançarà l'Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge, també donarà servei a la comarca de l'Anoia, tal com estableix el Pla d'Acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012.  El nou Ecoparc d'Hostalets de Pierola compta amb el consens polític i institucional.

La nova planta estarà dedicada al compostatge de la fracció orgànica i a la bioestabilització de la resta, amb una capacitat de tractament de 300.000 Tn/any.

A més, tal i com marcava el plec de clàusules del concurs públic, disposarà d'un dipòsit controlat com a instal·lació finalista associada a l'Ecoparc.

Aquest dipòsit controlat podrà rebre provisionalment la fracció resta de l'àrea metropolitana mentre es construeix l'Ecoparc. Aquesta disponibilitat contribuirà al tancament del Garraf el 31 de desembre del 2006, dipòsit que actualment ja només s'utilitza en part (zona 4) i que està en procés de restauració, tal i com marca el PMGRM.

Noves plantes de triatge d'envasos, de tractament de voluminosos i de transferència de residus
La revisió del PMGRM també contempla la creació d'una nova planta de tractament d'envasos i residus d'envasos. La recollida selectiva d'envasos lleugers augmenta  any rera any (un 6.6% l'any 2004) i es preveu que aquesta tendència continuï en el futur.

Per aquest motiu s'ha de preveure que l'àrea metropolitana de Barcelona disposi d'un increment de la capacitat de tractament d'envasos. Descartada l'ampliació de la planta de Gavà-Viladecans i per tal d'equilibrar la distribució territorial de la capacitat de tractament, els treballs de revisió del PMGRM proposen la instal·lació de la nova planta de triatge d'envasos a l'eix del Besòs.

La revisió del PMGRM també contempla la creació d'una nova planta de tractament de voluminosos. El que acabem de dir per als envasos val per als voluminosos. A finals de novembre del 2004 va començar a funcionar la planta de tractament de voluminosos de Gavà-Viladecans. Ara, es proposa que al costat de la nova planta de triatge d'envasos es creï aquesta nova planta de tractament de voluminosos per a donar servei als municipis del nord-est de Barcelona.

L'EMMA, d'acord amb l'Ajuntament de Viladecans, per altra banda, inicia la substitució de l'actual planta de transferència de Viladecans, propietat de TIRSSA, per una altra de nova construcció. La nova planta serà coberta per tal de minimitzar el seu impacte visual, i estarà situada en terrenys propis i propers.

Amb aquestes noves incorporacions i la propera entrada en funcionament de l'Ecoparc 3, a Sant Adrià del Besòs, la previsió d'infraestructures metropolitanes de gestió i tractament de residus és la següent: 4 ecoparcs o plantes de tractament biomecànic , 2 plantes de compostatge, 1 planta de transferència, la xarxa metropolitana de deixalleries amb més de 40 instal·lacions, 3 plantes de tractament d'EREs i 2 plantes de tractament de voluminosos.

Per altra banda, en aquests moments s'estan duent a terme dues proves pilot d'utilització de rebuig inertitzat i embalat per a restauració paisatgística del dipòsit controlat del Garraf i a la pedrera de la Vallensana (Badalona). El resultat de les proves determinarà la conveniència de desenvolupar aquesta via els propers anys.

Què és un ecoparc?
Els ecoparcs són plantes de tractament mecànico-biològic de residus municipals. Parteixen del principi que els residus són recursos i són una de les d'instal·lacions clau per a un tractament dels residus sostenible.

Els Ecoparcs són complexes que combinen en un mateix recinte diverses instal·lacions dedicades al tractament i valorització de diferents tipus de deixalles. Constitueixen un gran pas endavant per minimitzar els dipòsits controlats o les plantes de valorització energètica, i permeten acomplir els objectius de les directives europees que limiten l'entrada de residus biodegradables als dipòsits controlats i incineradores.

La política de l'EMMA es caracteritza per la utilització de tecnologia puntera i complexa, tant en el tractament de residus com en el d'aigües residuals. A la vegada, però, que l'aplica de forma flexible tenint en compte el territori i altres circumstàncies.

Un exemple del que acabem de dir el trobem en les similituds, però també en les diferències entre l'Ecoparc 1 i el 2 (compostatge i biometanització) i el 3 (biometanització i valorització energètica).

El tractament de la fracció resta dels residus municipals
El model de gestió de residus municipals de l'EMMA comporta el tractament de les fraccions de la brossa: orgànica, vidre, paper-cartró, envasos i també de la fracció "resta", que conté tot allò que no forma part de les altres fraccions o que el ciutadà no ha llençat selectivament.

Així, en els ecoparcs es tracta la fracció "resta" mitjançant processos de triatge, mecànics i biològics per a reduir i estabilitzar el rebuig final i obtenir el màxim aprofitament i valorització de les fraccions segregades, com a pas previ a la disposició final.

Tal com marca la normativa europea, amb el tractament de la fracció "resta" es redueix la quantitat i la biodegrabilitat del residu que va a disposició final. Així, disminueix la necessitat de dipòsits controlats de gran capacitat amb fort impacte sobre el territori.

El "rebuig" que surt de l'ecoparc és un residu estabilitzat que ha reduït el contingut de matèria orgànica al mínim. Aquest residu pràcticament inert es premsa en bales que es recobreixen de polietilè.

El tractament de la fracció "resta" permet la utilització del rebuig com a material de reblert per a la restauració paisatgística
És en aquest context que, la tardor passada, es va iniciar la prova pilot d'utilització de bales de rebuig procedents dels ecoparcs 1 i 2 al dipòsit controlat del Garraf. La Universitat Politècnica de Catalunya participa en la comissió de seguiment de la prova, i els resultats preliminars mostren que a la zona on s'està duent a terme:

Aquests primers resultats semblen indicar que les bales de rebuig inertitzat són prou estables per poder emprar-se com a material de reconstrucció de zones degradades, com seria  el cas de la restauració d'algunes pedreres.

La prova pilot a la pedrera Vallensana
La finalitat de la prova pilot a la pedrera Vallensana (Badalona) és determinar la viabilitat tècnica de l'ús de les bales plastificades de rebuig com a material de rebliment en la restauració d'algunes pedreres.  Per fer-ho, s'hi dipositaran 45.000 tones de rebuig embalat durant un període aproximat d'un any.

El cost estimat d'aquesta prova, que també comptarà amb el seguiment de la Universitat Politècnica de Catalunya, és de 2.940.000€, que es finançaran a parts iguals entre l'Agència de Residus de Catalunya i l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient.

L'Ajuntament de Badalona considera que l'indret on està situada la pedrera Vallensana té gran interès donat que es troba dins el Parc de la Serralada de Marina. Per aquest motiu, la seva restauració ha de ser especialment curosa per garantir al màxim la integració paisatgística de la reconstrucció. Des del 2002, l'empresa mixta Gestora de Runes de la Construcció duu a terme les tasques de restauració utilitzant com a material de rebliment terres i altres residus de la construcció, tasca que continuarà fins completar-ne el rebliment. Aquesta mateixa empresa serà la responsable de realitzar la prova pilot, que estarà monitoritzada per una comissió tècnica de seguiment.