 |
|
|
|
|
Visita a les Mines |
|
 |
|
|
|
Els visitants del jaciment arqueològic
de les Mines Prehistòriques de Gavà poden fer un recorregut
per l'interior d'alguns dels pous, galeries i sales
subterrànies d'aquestes mines i sobre el terreny en el que van
ser excavades. Els acompanya un guia que, amb l'ajut d'una
exposició complementària i de la reproducció d'un hàbitat
neolític, els introdueix en l'època neolítica, en els
procediments d'explotació minera i en els modes de vida de les
societats que hi van treballar, per tal que puguin entendre el
seu significat històric. Els visitants poden posar en
pràctica, així mateix, algunes de les tècniques del neolític,
com ara les utilitzades per elaborar joies, decorar ceràmiques
o efectuar pintures rupestres en una àrea dedicada a
l'experimentació.
Elements més destacables del
jaciment:
Les Mines Prehistòriques de Gavà són de les mines
subterrànies més antigues d'Europa
Tenen 6000 anys d'antiguitat
Són de la prehistòria, concretament del període neolític
S'extreia variscita, una pedra de color verd emprada per
confeccionar objectes ornamentals
Les Mines Prehistòriques de Gavà són el centre més antic i
l'únic de la seva època dedicat a l'extracció d'un material
utilitzat per elaborar objectes ornamentals i al treball
d'aquest material
S’hi ha trobat la Venus de Gavà. Una figureta de ceràmica
que simbolitza una deessa de la fertilitat. És una peça
singular sense paral·lels a la Península Ibèrica i a
l'occident europeu. |
El jaciment arqueològic de
les Mines Prehistòriques de Gavà és va descobrir a la dècada
dels anys setanta, arran de la urbanització del barri de can
Tintorer. En fer els fonaments dels edificis, es van descobrir
unes cavitats plenes de terres, entre les que hi havia
diversos objectes. Quan van poder ser examinades per
arqueòlegs, es van identificar com estructures d’antigues
mines subterrànies.
D’aquestes mines es va extraure
variscita durant la prehistòria. Un mineral de color verd,
semblant a la turquesa, amb el qual es feien joies. Aquestes
joies han estat trobades a l’interior de sepultures,
repartides per diferents regions de Catalunya, i
contemporànies de l’època en que les mines van ser
explotades.
La variscita es trobava entre les capes de
pissarres formant vetes o filons i nivells o estrats. Les
pissarres podien aflorar a la superfície, però sovint es
devien trobar cobertes per una capa d’argiles i de caliche,
que actualment en alguns punts arriba als 3 metres de gruix.
Per travessar-la es van perforar pous que conduien fins a la
pissarra, en la que es van excavar les diferents cambres i
galeries resseguint els filons o estrats de mineral, que
formaven una xarxa més o menys complicada.
Generalment
les cambres i galeries de mines abandonades després
d’exhaurir-ne el mineral, es van omplir en època neolítica amb
el reble que resultava d’obrir noves mines, un cop
sel·leccionada la variscita d’entre els fragment de pissarra.
Així mateix, en els pous d’algunes d’aquestes mines, s’hi
llençaven des de l’exterior els residus de les activitats
domèstiques (restes de menjar, vaixella trencada, estris en
desús…) i també de les artesanals, com el treball de la
variscita (polidors de gres inservibles, broques de sílex
gastades, peces de collaret trencades durant el procés
d’elaboració, …). Per últim, alguns sectors de les cavitats
subterrànies d’un nombre reduït de mines van ser aprofitades
com a lloc d’enterrament. L’excavació arqueològica de les
terres que farceixen les mines, la recuperació i l’estudi de
les restes que contenen permeten conèixer com era l’entorn al
neolític i aproximar-nos als modes de vida de les societats
que van explotar les mines de Gavà.
Aquestes societats
no coneixien els metalls, per tant, i les eines amb les que
van excavar la roca de les mines estaven fetes de pedra, òs i
fusta. S’han conservat restes de pics o maces fets amb roques
dures, com la corniana, percussors de quarsita i cisells d’os.
D’aquests estris s’han conservat aquelles parts més duraderes,
com la pedra i l’òs, aquelles fetes amb materials més peribles
com els mànecs o els lligaments no ens han arribat. Per
realitzar les tasques mineres serien necessaris d’altres
estris, dels que no s’han conservat restes, com cistells,
escales, etc., fetes de fusta, de vímet, de joncs,
etc..
Les gents que van treballar a les mines devien
viure en cabanes construïdes prop de les mines. Encara que no
es coneixen vestigis que ens indiquin la localització precisa
dels seus hàbitats, així ens ho indiquen les restes trobades
entre el reompliment dels pous d’algunes mines: deixalles
generades per la vida quotidiana d’aquestes gents, així com
materials amb els que degueren construït les seves cabanes
(argila, palla, fusta, etc.).
Uns 700 anys després
d’iniciar-se les explotacions mineres a Gavà van ser
abandonades, aquest fet coincideix amb una forta disminució de
l’aparició dels ornaments elaborats amb aquest mineral a
l’interior de les sepultures arreu de Catalunya. Van haver de
passar 2000 anys per que les mines de Gavà es tornessin a
obrir, en època ibèrica, però ja no per extraure variscita
sinò mineral de ferro. | |
| |
