.gif) |
|
|
| Castell |
|
|
| |
 El castell s’alça damunt del Llobregat
sobre la roca i la població, al puig de 135 metres del
municipi. La seva silueta es perfectament distingible des de
l'autopista ’A-7. És una gran construcció massissa, quadrada i
de sòlids rectangles. El castell es conserva en molt bon
estat. Fins fa poc va ser habitat per la família propietària
Les seves façanes són altes i llises i té finestres només als
pisos alts. El castell fou reconstruït el 1448 després de que
un violent terratrèmol que afectà a bona part de Catalunya el
féu caure, encara que es va poder conservar bona part de la
construcció romànica dels pisos baixos. Es conserven
parcialment dues torres romàniques, una al nord rodona (1115),
i una altra quadrada i més tardana (segle XIII). Es conserva
també una sala amb aparell d’opus spicatum i volta de canó i
un corredor cobert amb volta de falsa ferradura. Al costat hi
ha un petita estança romànica coberta amb volta que en la
restauració realitzada als anys setanta es va creure que podia
haver estat una masmorra.
UNA MICA
D'HISTÓRIA
Dominant l’espai estratègic centrat per
Molins de Rei i Martorell, a banda i a banda del riu, el
castell exigia el peatge del pas de les barques imprescindible
per continuar el camí ral. Castell roquer, clavat a la roca
viva, El Papiol protegia una molt important cruïlla de camins
–l’un cap a Montserrat i l’interior, l’altre cap al Vallès per
l’antiga Via Augusta.
El primer document escrit
referent a aquesta emblemàtica construcció és de l’any 1116,
quan el comte de Barcelona cedeix el lloc a tres vassalls, en
representació d’un ordre militar perquè el mantinguin actiu.
L’any 1206 el rei Pere I en va fer donació a Raimon de Papiol,
el primer baró.
El 26 de maig de 1448 un moviment
sísmic va enfonsar el castell. D’aquell terratrèmol ve la
llegenda que diu que el senyor del castell del Papiol va fer
un pacte amb el diable per que li aixequés ràpidament un
castell en el territori que el rei li havia atorgat. De fet,
va ser convingut que els treballs es farien en set nits, però
que ningú més no ho veuria. A la nit que feia set, un sastre,
vassall del senyor del Papiol, va descobrir de matinada, i per
casualitat, qui era el constructor del castell, el qual en
veure’s sorprès va rebotir a terra, de ràbia, la pedra que
duia al cap amunt i que era precisament la darrera. I renegant
com un condemnat, es va fer fonedís, i se’n tornà de ben segur
cap a l’infern...D’aquí ve que a causa d’aquella maledicció,
cauen cada any set pedres del castell del Papiol. I no se sap
pas d’on cauen...
De resultes d’aquell terratrèmol, la
invenció de la pólvora, i de les guerres posteriors i de la
guerra civil segles més tard, molts castells es van abandonar.
Però el castell del Papiol es va conservar admirablement amb
l’esforç de les seves propietàries, les germanes Mora -
Almirall, que el van heretar de la seva mare, filla del
comerciant Joaquim Almirall- germà de Valentí Almirall i
Llózer, el gran nacionalista republicà del segle
XIX.
Pel castell han passat tots els exèrcits haguts i
per haver. Aquestes pedres guarden memòria de la guerra dels
Segadors, de la guerra de Successió a la corona espanyola, de
la invasió napoleònica i la ferotge batalla de Molins de Rei,
de la Primera Guerra Carlina. Fa relativament poc es va trobar
un munt d’armes llargues i cartutxeres d’aquella època, en un
ample espai que havia estat tapiat.
Aquestes armes es
troben molt bé conservades a una sala del Castell.
| |
|
|
|
.gif){kind=tracking}
.gif){kind=tracking}
