El segon riu en importància de Catalunya i el més humanitzat ha estat motor del desenvolupament agrícola i industrial de la vall, gràcies a l'aprofitament de l'aigua a través de sèquies i canals. Però el creixement de les poblacions li ha girat l'esquena i les ribes s'han mantingut sovint aïllades de la vida urbana.

A partir dels anys cinquanta, la pèrdua de qualitat de les aigües del riu va determinar que aquest espai deixés de ser utilitzat per les persones i es convertís en un sòl marginal i oblidat. El creixement demogràfic de la zona, l'abocament de tota mena de residus sòlids i líquids, l'extracció d'àrids, les activitats marginals, la implantació d'indústries i el pas de tota mena de serveis i d'infraestructures han artificialitzat i degradat aquest espai fluvial.

Amb el Conveni d'infraestructures i medi ambient al delta del Llobregat, les diverses administracions es comprometen a recuperar i regenerar aquest espai fluvial un cop realitzades les obres viàries i ferroviàries previstes.

L'espai fluvial, des de Martorell fins al mar, afecta tretze termes municipals, amb uns 30 km de llargada, 60 km de marges de ribera i gairebé 800 ha de sòl.

La Generalitat de Catalunya, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, realitza la planificació de l'espai fluvial de les conques dels rius Llobregat i Anoia. La planificació conté els aspectes hidràulics, hidrològics, geomorfològics i ambientals a tenir en compte per a resoldre, en primer lloc, els problemes de capacitat hidràulica del riu. Els diversos punts crítics que no permeten un desguàs correcte del riu a lleres de les grans avingudes s'han de resoldre per a evitar les inundacions periòdiques que pateix aquesta comarca.

La planificació fluvial preveu també diverses mesures mediambientals per a millorar el cabal ecològic del riu, garantir les zones de recàrrega dels aqüífers, regenerar els punts d'interès natural i la vegetació autòctona de ribera. El riu Llobregat ha de recuperar les funcions de corredor biològic i ha de ser l'eix natural que vertebri el territori del Baix Llobregat, de nord a sud, obrint-se als diversos municipis com a espai de lleure i de convivència per a les persones.