|
Les infrastructures de
tractament de les aigües
residuals
La depuradora del Prat de
Llobregat
A la primavera de l'any 2003 han
entrat en servei les instal·lacions de tractament
biològic de la depuradora del Prat de Llobregat. Aquesta
és l'actuació més important del Pla de Sanejament de
Catalunya, tant per les dimensions de la instal·lació,
com pel volum d'inversió i les repercussions ambientals.
Serà la depuradora biològica més gran de l'estat
espanyol i una de les mes grans d'Europa, fins que - una
mica més tard - la depuradora del Besòs no hagi
completat l'adaptació a aquest tractament.
La depuradora tractarà les aigües
residuals dels municipis de Barcelona (35%
aproximadament), L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de
Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant
Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, Santa Coloma de
Cervelló i, parcialment, de Sant Just Desvern. Amb
aquesta planta es completa el sistema de sanejament
metropolità al depurar-se totes les aigües residuals
metropolitanes, amb la consegüent millora de les
condicions ambientals de l'àrea metropolitana.
En aquesta zona de l'àrea
metropolitana hi ha una forta implantació industrial,
aquesta depuradora haurà de tractar un cabal major a la
que generen els seus habitants, globalment la càrrega
contaminant que tractarà serà superior a 1.500.000
habitants equivalents.
La gestió de les obres s'ha dut a
terme mitjançant l'empresa pública Depurbaix SA, creada
específicament per aquestes obres i participada per
l'Estat i la Generalitat de Catalunya. La construcció de
la depuradora té un cost de 150 milions d'euros. A
aquest cal afegir-hi el cost de les obres dels
col·lectors, pluvials i estacions de bombeig associats
al sistema. L'import total ascendeix a 240 milions
d'euros a finançar entre l'Estat Espanyol (85%) i
l'Agència Catalana de l'Aigua (15%). L'aportació estatal
prové dels fons de cohesió europeus.
No hi ha dubte de la rellevància per
al medi ambient d'aquesta obra i els seus beneficis
sobre l'entorn seran determinants, alguns ja s'han
començat a notar i en destaquem els següents:
| · |
Millora de la qualitat de les
aigües de la zona costanera, que permet la
recuperació del litoral del Prat de Llobregat i de
les platges del sud de Barcelona per a usos
lúdics. La posta en marxa del pretractament i de
l'emissari submarí ha permès que aquest any la
sorra de la platja tingui una millor qualitat i es
pugui permetre també el bany. |
| · |
Recuperació mediambiental de
la llera del riu Llobregat en els seus darrers
quilometres, molt malmesos per els abocaments
d'aigües residuals sense depurar. |
| · |
Millora de la qualitat de les
aigües del port de Barcelona |
| · |
Millora de la qualitat de
l'aigua dels aqüífers del Llobregat al suprimir la
càrrega contaminant al medi. |
 Aquestes
millores que ja es perceben es deu a que la nova planta
depuradora del Llobregat es posa en servei de manera
progressiva a mesura que finalitzen les seves diverses
fases de construcció.
Les característiques més
significatives de la depuradora són:
| · |
La planta ocupa una superfície
de 36 hectàrees. |
| · |
Cabal de disseny de 420.000
m3/dia en una primera fase. El tractament serà
biològic amb digestió anaeròbia de fangs. |
| · |
Cabal màxim de futur: 630.000
m3/dia. Es compta amb una reserva de terrenys cas
que sigui necessari en el futur l'ampliació de la
planta. |
| · |
Cabal de pretractament i de
l'emissari submarí: 14,58 m3/segon. El dimensionat
d'aquestes instal·lacions es tres cops superior al
cabal de disseny facilitant així assumir
l'increment de cabal per pluges i evitar els
abocaments contaminants en el riu Llobregat o a la
costa. |
Actualment s'està redactant el
projecte per a l'ampliació a tractament terciari de la
depuradora. La previsió del cabal a tractar és de 3,25
m3/segon. Amb aquest tractament s’eliminaran nutrients
(nitrogen i fòsfor), es filtrarà i desinfectarà l'aigua
i es podran emprendre mesures actives en la
reutilització de l'aigua depurada que tindran com a
destí les zones humides del delta, el manteniment del
cabal ecològic en el últim tram del riu, el Delta i les
seves zones agrícoles.
| 
