La ruta s'inicia a Argentona, situada al peu de la carretera C-1415c (per la qual s'hi accedeix des de Mataró en direcció a la Roca del Vallès). Des d'Argentona es puja cap al turó del Pujolà travessant la Plana pel carrer del Rocar d'en Serra, que enllaça amb la pista principal que es dirigeix directament al coll de Gironella.

Al km 2,8 es deixa un trencall a la dreta i es continua recte cap amunt. 200 m després es deixa un trencall a l'esquerra i es continua per una forta pujada. Es passa als peus del turó Matacabres. Finalitza l'ascensió. Es continua per la pista fins que al km 4,8 s'és al coll de Gironella, on es troba una pista asfaltada que puja de Cabrils i va a la Mútua Metal·lúrgica. Se segueix per aquesta carretera per la dreta fins a trobar un trencall que cal prendre a mà esquerra (km 5,2): es tracta del camí de la Cornisa, que recorre tota la serra de Marina pel fil de la carena fins a Sant Jeroni de la Murtra, ja a Badalona.
Es deixen desviacions secundàries a ambdues bandes i, al km 6,1, es passa pel costat del mas enrunat de can Truc. Al km 7 s'arriba al coll de Porc i es continua recte deixant dos trencalls a la dreta, per un dels quals ve el GR-92 que cal seguir fins gairebé Sant Jeroni de la Murtra.
Al km 8,8 es passa pel costat del dolmen de la roca d'en Toni i es continua per l'esquerra en baixada.
Al km 10,3 s'arriba al trencall de l'ermita de Sant Mateu, a la dreta. És recomanable fer-hi una visita (és a 1,3 km i, poc abans d'arribar-hi, hi ha una font que raja tot l'any: la font de Sant Mateu).
Es continua per la pista principal que desemboca al coll de Font de Cera (280 m d'altitud), al km 14,8, on es travessa la carretera d'Alella a Granollers (la BP-5002). Abans d'arribar-hi es deixa a la dreta un trencall cap a la font de can Gurguí. Es gira a la dreta, se segueix 75 m per l'enquitranat i es trenca a l'esquerra prenent un camí que ascendeix per un terreny molt erosionat fins al coll de la font de can Gurri, per sobre de la urbanització Alella Park.

Al km 18,6 s'és al peu del turó de Galzeran (480 m d'altitud). Es continua per la pista que davalla fins al coll de Montalegre (320 m d'altitud), on es creua la carretera B-500 (km 20,4). 60 m a l'esquerra per sota del coll es troba la Cartoixa de Montalegre.

Se segueix el GR per la urbanització de la Conreria fins al coll de Fra Rafel (22,4 km). Es deixa una pista a la dreta i es baixa fortament per l'esquerra cap al sud seguint els senyals del GR fins que s'arriba, per sobre de Can Ruti, a la carretera BV-5011 de Badalona a Montcada (km 24). Es prossegueix per la carretera cap a la dreta 200 m i s'abandona per agafar una pista de l'esquerra (es continuen seguint les marques blanques i vermelles del GR).
Al km 24,5, en una cruïlla, es deixa a la dreta el GR i es continua recte per una pista que davalla suaument fent ziga-zagues.
Al km 26 es desemboca en una pista que se segueix de pujada cap a la dreta i s'arriba finalment a Sant Jeroni de la Murtra (27,5). Fi del recorregut.
Si es torna en tren cal sortir de Sant Jeroni en direcció a Badalona i prendre a mà dreta el camí del monestir, també cap a Badalona, que desemboca a la carretera de Canyet, de Badalona a Montcada (la BV-5011). Se segueix de baixada per la dreta i es pren el carril lateral de la B-20 fins a l'avinguda Martí Pujol, que davalla directament fins a l'estació de tren de Badalona.

El medi natural:

De relleu moderat, amb muntanyes suaus i pendents que rarament superen els quaranta o quaranta-cinc graus. El seu vessant mediterrani és majoritàriament de granit, l'alteració química del qual determina el paisatge que pren formes suaus i arrodonides. La vegetació actual de la zona està fortament marcada pels usos agrícoles del passat; encara hi podem observar les feixes dels antics conreus. És habitual el bosc de pins pinyoners, tot i que al vessant del Vallès, més ombrívol, hi podem trobar alzinars, la vegetació autòctona d'aquesta zona.

Al vessant mediterrani, més assolellat que el que mira cap a la plana del Vallès, trobem boscos dominats per l'alzina, amb un sotabosc espès i ombrívol, ric en plantes llenyoses com el marfull i el lligabosc. En canvi, gran part del nostre recorregut transcorre entre grans extensions de pi pinyoner i de pi blanc, arbres que, de major rendibilitat per a l'home, han trobat molt bones condicions a causa del clima i del sòl silícic (derivat del granit), de manera que l'alzinar queda reduït a petites extensions.