|
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
|
|
|
|||||||||
| Introducció
Potser els habitants i polítics de les Terres de l'Ebre creiem que amb l'aprovació del Pla Territorial Parcial de les Terres de l'Ebre (en endavant, PTPTE) hem donat un salt qualitatiu al territori; ens hem felicitat per arribar a un consens sobre un document que dissenya i marca les pautes del nostre futur a l'horitzó 2016. Ara, el nostre gran repte és tirar endavant amb les propostes previstes al PTPTE per tal d'assolir els objectius prefixats. Però també hem de ser conscients que una planificació a llarg termini necessita un seguiment acurat, necessita conèixer exactament quins impactes tenen al territori les decisions preses i, sobretot, conèixer si s'estan duent a terme els objectius parcials, que al llarg dels anys ens conduiran al compliment dels grans objectius. De forma que si així no fóra, ja sigui perquè han entrat en joc variables que no s'han tingut en compte a l'hora de planificar o bé hi hagi un seguit d'inputs que fan variar el punt de partida de l'estructura, siguem capaços de preveure-ho i poder redefinir alguns dels aspectes del nostre PTPTE. En aquest sentit, l'IDECE ha realitzat ja un estudi aprofundint en la immigració estrangera, a càrrec d'Isabel Pujadas i altres autores, del qual es publica una síntesi en el número 4 d'aquesta revista. Com és sabut, el creixement de la població estrangera a Catalunya i molt en particular en les Terres de l'Ebre trenca les tendències que existien fins a la redacció del PTPTE (mentre que entre 1991 i 1996 augmentà en unes 381 persones, entre 1996-2001 augmentà en unes 7.841 persones, amb una forta tendència a l'alça); així, l'objectiu d'arribar als 182.000 persones l'any 2016, un dels objectius estratègics del PTPTE, podria assolir-se amb major facilitat de la prevista ja que la immigració estrangera posa fi a la tendència secular de despoblament i envelliment de la zona; però per altra banda el seu volum total i la seva extraordinària diversitat cultural i de rendes crea nous reptes socials i territorials. Potser per primer cop, els habitants de les Terres de l'Ebre, amb una certa antelació, sabem cap a on anem. Hem posat molta il·lusió i també molt treball en el PTPTE i en els processos i instruments per fer-ne el seguiment, però també sabem que el treball tot just acaba de començar.
|
||||||||||
| El SIRGA: sistema
de suport per a la gestió territorial a les Terres de l'Ebre
El sistema SIRGA es un sistema integrat d'informació, previsió i avaluació de les dinàmiques territorials a les Terres de l'Ebre. Es compon d'un sistema d'informació geogràfica (SIG), de models de prospectiva socioeconòmica (demogràfica i sobre necessitats de sòl) adreçats a estudiar les tendències territorials claus, una base de projectes d'inversió pública a les Terres de l'Ebre, i un conjunt d'indicadors per al seguiment territorial i avaluació de les dinàmiques territorials, d'acord amb els objectius del Pla Territorial Parcial de les Terres de l'Ebre. Sintèticament el SIRGA permet: · L'observació de les dinàmiques territorials, per tal d'actualitzar periòdicament la diagnosi del Pla. · El seguiment de les actuacions del Pla i altres estratègies territorials que afectin directament el desenvolupament de les comarques de l'Ebre, per tal de promoure el procés d'implementació més eficient possible · L'avaluació del compliment dels objectius territorials, i en cas de no complir els objectius del Pla territorial, suggerir ajustos en la implementació o en les pròpies actuacions Naturalment, cap sistema d'informació ni cap model de previsió, per sofisticat que sigui, no esgota la complexitat inherent al sistema territorial, ni substitueix la responsabilitat final dels decisors polítics i els agents socials en l'avaluació de la idoneïtat de les decisions preses i la seva redefinició, si s'escau; amb el SIRGA es tracta, més aviat, d'objectivar i sistematitzar tot allò que sigui possible per tal d'informar i fer processos de decisió i negociació tan racionals i transparents com sigui possible. Dins del mètodes d'anàlisi i avaluació
de polítiques públiques, el SIRGA se situa com a un sistema
d'avaluació ex-post, que ha de facilitar la definició de
mesures d'ajust i, si s'escau, de redefinició d'objectius de la
planificació territorial estratègica. |
||||||||||
 |
||||||||||
|
Figura 1.- Esquema d'un sistema genèric de presa de decisions i avaluació (Van der Loop, per l'institut AVV del Govern d'Holanda). El SIRGA correspondria a un sistema d'avaluació ex-post.
|
||||||||||
| Aquest article
presenta el sistema SIRGA, fent-ne una descripció de cadascuna de
les parts que l'integren i, en especial, de les funcions que ofereix i de
les fonts d'informació utilitzades.
A partir del 2003, el sistema SIRGA començarà a utilitzar-se per elaborar informes de seguiment i de prospectiva territorial; com avanç, en aquest article es presenta un primer anàlisi de tendències demogràfiques i econòmiques, actualitzant les previsions del Pla a partir de les dades del darrer Cens i els models de previsió disponibles.
|
||||||||||
|
|
||||||||||