Sirga

 

 

Avaluació estratègica territorial

 

L’avaluació territorial consistiria en oferir una imatge sintètica de la situació de partida (1996), l’estat (2001 en l’actualitat) i de les tendències (2016) a partir de fixar un valor indicatiu pel grau de compliment de cada objectiu, obtingut a partir dels indicadors d’estructura territorial esmentats, i altres. L’avaluació podria realitzar-se any a any o en forma bianual.

L’avaluació té dos dimensions: avaluació d’impacte territorial a partir dels objectius del Pla territorial, i avaluació del nivell d’inversions públiques d’acord amb les previsions del Pla.

 

   

Avaluació dels objectius territorials

Amb les dades del Cens 2001 és possible ja efectuar una avaluació de les dinàmiques demogràfiques, per verificar fins a quin punt l’objectiu dels 182.000 habitants pel 2016 és assolible, i en quines condicions.

L’evolució de la població futura a Terres de l’Ebre s’ha estimat en base als paràmetres de creixement a 1996 (obtinguts a partir de dades de l’IDESCAT) i a l’any horitzó 2016 (estimats per extrapolació de les tendències de comportament d’aquests paràmetres en el període 1996-2001).

D’acord amb l’estudi d’immigració de l’IDECE, els nous immigrants estrangers foren uns 3.200 l’any 2001, amb tendència a créixer pels anomenats efectes “reclam” i de “reagrupament familiar”; Amb un increment de la immigració total de fins a 3.900 persones l’any 2016, mantenint-se o inclús augmentant lleugerament l’emigració actual, i amb una recuperació entre baixa i moderada de la natalitat, es podria arribar a superar el llindar de 182.000 habitants (això suposaria que en el 2016 un percentatge relativament elevat de la població, entorn el 35%, seria immigrant de primera generació).

 

   
Paràmetres demogràfics a les Terres de l’Ebre

1996

2001

Hipotesi 2016

Fecunditat de les dones en edat fèrtil (fills per dona)

1,2

1,25

1,6

Esperança de vida dels homes (anys)

74,3

74,8

76,3

Esperança de vida de les dones (anys)

79,4

80,2

82,6

Immigració masculina (homes/any)

1.200

n.d.

2.200

Immigració femenina (dones/any)

1.025

n.d.

1.800

Emigració masculina (homes/any)

1.040

n.d.

1.100

Emigració femenina (dones/any)

800

n.d.

900

 

   

L’escenari inicial el conformen les variables demogràfiques de l’IDESCAT corresponents a l'any 1996.

 

   

Població a les Terres de l’Ebre

Any 2016

Objectiu del PTPTE

182.621

Tendència (a partir de dades del 1996)

159.522

Prospectiva amb dades del 2001 i noves hipòtesis sobre immigració

183.272

 

   

Figura 32.- Evolució de la població a les Terres de l’Ebre: realitat, objectius i tendències a partir d’hipòtesis de creixement tendencial de la inmigració durant els propers anys. Font: Elaboració pròpia, IDESCAT i PTPTE.

 

   

Avaluació d’impacte territorial

D’acord amb el PTPTE, els objectius territorials es recullen en la taula següent:

OBJECTIUS a avaluar
Cohesió interna: increment de lligams entre comarques
Reversió de l’estancament demogràfic
Creixement distribuït a tota la regió
Potenciació centralitats de capitals de comarca
Reforçament de les comunicacions
Reconeixement de la centralitat del riu
Parcs naturals delta i ports
El delta de l’Ebre
El massís dels ports
Desenvolupament de Terra Alta
Consolidació de l’IDECE

 

   

Per aquests objectius el sistema SIRGA permetrà obtenir indicadors d’avaluació, que han de ser interpretats com eines de suport a l’anàlisi i la discussió experta, i dins de les limitacions de tot tipus que té l’intent de mesurar numèricament conceptes i objectius polítics d’abast generals.

Es presenta una primera proposta d’indicadors pels primers objectius, a ser revisada i completada.
 

   

Figura 33.- Indicador de cohesió calculat a partir de l’ajust a la llei de Zipft. Valors alts indicarien estructures urbanes integrades funcionalment, pròpies de mercats relativament tancats. Decrements o increments de cohesió mesurats per aquest indicador indiquen que els àmbits de relació tendeixen a ampliar-se. Fonts: SIRGA a partir de dades de l’IDESCAT.

 

   

Figura 34.- Indicador de capitalitat comarcal mesura la mida de la capital en relació a les altres poblacions de la comarca. Actualment el valor mitjà de les comarques catalanes és 1,42. Així, només la capitalitat de Tortosa al Baix Ebre és equivalent a la de la majoria de capitals comarcals catalanes en els seus àmbits. Fonts: SIRGA a partir de dades de l’IDESCAT.

 

   

Figura 35.- Evolució de la població per components demogràfiques. Fonts: SIRGA amb dades IDESCAT.

 

   

Avaluació dels principis

Els principis generals poden agregar-se en tres conceptes com segueix:

 

   
PRINCIPIS
Desenvolupament econòmic sostingut
Protecció del medi i millora de la qualitat ambiental
Millora de la qualitat de vida

L’avaluació d’aquests principis podria fer-se a partir d’agregar els objectius anteriorment esmentats, i de criteris d’experts per tal de validar-los i d’incorporar aspectes més generals, no quantificables.

L’interès d’efectuar aquest tipus d’avaluació estratègica territorial no és qualificar la bondat o idoneïtat d’unes polítiques territorials amb una puntuació numèrica, un exercici inevitablement simplista, sinó facilitar una anàlisi sistemàtica i objectiva de les dinàmiques territorials i de les polítiques, per tal d’ajustar-les si s’escau.

Seguiment de les inversions

D’una forma sistemàtica, l’IDECE fa el seguiment de les inversions públiques a les Comarques de l’Ebre, identificant projectes endarrerits o aturats, i analitzant cas per cas en cooperació amb la institució que correspongui. A partir d’aquesta informació (veure taula següent), creuada amb les previsions del Pla, s’avaluarà el grau de compliment.
 

   

Figura 36.- Taula de seguiment de les inversions públiques totals a les Comarques de l’Ebre. Diferents símbols ("tortugues",...) indiquen projectes endarrerits, aturats, etc. (IDECE)

 

   
   

Figura 37.- Seguiment dels projectes de regadius i conducció d’aigua

 

   
   

Figura 38.- Inversió de la Generalitat de Catalunya en milers de PTA per habitant (2000). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT i la Caixa de Catalunya.