Model estratègic de previsió del transport
Informació actualitzada a Novembre 2000
- Model Estratègic Multimodal de Transports
- Model de capacitat viària
- Model de capacitat ferroviària
- Model de capacitat aeroportuària
Model de Transports UTPS (4 steps)
El model segueix la metodologia clàssica de la modelització en quatre passos (4-steps): Generació/Atracció, Distribució, Repartiment Modal i Assignació. És bàsicament, un model combinat de distribució, repartiment modal i assignació que, a partir d’una demanda de mobilitat generada en cada zona, itera la seva distribució en funció del repartiment modal i el reajust de costos de cada assignació, fins que arriba a l’equilibri.
Síntesi de la metodologia
Definició de la xarxa: S’ha treballat amb els grafs elaborats per l’equip redactor del PTMB, realitzats a partir de cartografia 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (el graf viari consta de 4.000 arcs i 2.500 nodes). Degut a la manca d’un inventari rigorós de la xarxa viària, s’han adoptat formulacions velocitat-fluxe estàndars per a cada tipus de via).
Zonificació: S’han establert 301 zones a l’AMB (àmbit concret d’estudi) més 36 zones exteriores: 34 comarques a la resta de Catalunya i 2 zones exteriors (Espanya i Europa). En total, 337 zones.
Enquestes disponibles: (a) Enquesta de mobilitat obligada (EMO96), que conté informació sobre viatges generats i atrets per motius de treball i estudi entre tots els municipis de Catalunya. (b) Enquesta ATM96, que conté informació sobre desplaçaments per mobilitat obligada i no obligada entre 301 zones de transport de l’AMB. Ambdues enquestes fan referència al trànsit de passatgers. No existeix bona informació per a vehicles pesants.
Definició de les funcions de cost per als modes de transport: S’adopten formulacions de cost generalitzat, tenint en compte temps d’accés als modes, temps de viatge, temps d’espera i costos directes (peatges en autopistes, tarifes en transport col·lectiu).
Construcció de la matriu O/D per a l’any base: S’ha construït una matriu base per a vehicles lleugers en base a les matrius disponibles, descrites en (C) aprofitant al màxim la informació disponible. Per a mobilitat obligada (treball i estudi), s’utiliza l’EMO96; per a mobilitat no obligada s’utiliza l’enquesta ATM96. Pel que fa a vehicles pesants, la poca informació disponible ha obligat a construir una matriu a partir de la de VL, corregint-la en funció de la disponibilitat de sòl industrial de les zones i incorporant generadors específics (Port, Aeroport, CIM Vallès, SEAT).
Calibració de la xarxa: La matriu base s’ha assignat a la xarxa i s’ha contrastat amb als trànsits reals (aforaments de la DG de Carreteres de la Generalitat i Ministeri de Foment). Si bé no s’ha efectuat una calibració automatitzada de la xarxa, si que s’han ajustat els paràmetres de la funció velocitat-fluxe de la xarxa comprovant que els resultats encaixin dins d’uns ordres de magnitud tolerables.
Projecció de la matriu: Es planteja un model clàssic de 4 passos: generació-atracció, distribució, repartiment modal i assignació, adaptat a la informació disponible.
Generació-atracció de viatges: Es planteja un model potencial de generació i atracció de viatges basat en variables socioeconòmiques bàsiques, projectables a un escenari prospectiu. El model pot ser ajustat amb regressions linials.
Distribució i repartiment modal: S’adopta un model gravitatori sintètic de distribució i repartiment modal per ajustar les matrius de viatges dels diversos modes de transport a partir de variables socioeconòmiques i dels costos dels desplaçaments. La distribució de viatges es calibra utilitzant el mètode proposat per Hyman mientras que el repartiment modal es calibra con un model Logit jeràrquic.
Assignació: L’assignació dels vehicles lleugers a la xarxa viària s’ha portat a terme amb un procés DUE (Deterministic User Equilibrium), utilitzant l’algorisme de convergencia de Frank-Wolfe (MSA), assignant primer la matriu de pesants (camions i autobusos) i després la de vehicles lleugers.
- Description of SIET Strategic Multimodal Transport Model according to spotlightsTN
- English version (text only)
Versión en español (Ponencia Congreso València 2000)
Càlcul de la capacitat d’una infraestructura viària aplicant el mètode estàndard proposat pel Highway Capacity Manual. Es calcula la capacitat a un nivell de servei determinat (A,B,C,D,E) per a tres tipus de vies (autopista, carretera multicarril i carretera d’un carril per sentit, en funció de les característiques físiques de la via, la sinuositat del traçat, la composició del trànsit (% de vehicles lleugers i pesants i les restriccions d’avançament).
Font: Highway Capacity Manual.
Càlcul de la capacitat teòrica d’una línia ferroviària utilitzant els tres mètodes estàndard: UIC, AAR i RENFE. La capacitat una funció bàsicament de la longitud del cantó determinant (crític), del servei (diversos serveis amb velocitats comercials diferents), i del tipus d’instal.lacions de bloqueig.
Font: Andrés López Pita. Curso de Ferrocarriles (Tomo VII, Sistemas de Explotación Técnica). UPC, 1984.
El model calcula la Capacitat total d'un camp de vol (pistes d'aterratge, pistes de circulació d'avions i zones d'estacionament), que es defineix com el nombre 'operacions realitzades pels avions durant un interval de temps específic quan existeix una demanda continuada de servei (significa que existeixen sempre aeronaus preparades per aterrar o despegar).
Primerament es determina la capacitat de les pistes d'aterratge, diferenciant entre les pistes que permeten operacions mixtes i les que permeten solament operacions d'arribada. El model determina seguidament si el nombre de posicions d'estacionament d'aeronaus és suficient per a exhaurir la capacitat de les pistes. A partir del nombre d'operacions obtingut, es calcula automàticament el volum de passatgers en funció de l'ocupació de les aeronaus i de la distribució mensual esperada del trànsit. Finalment, i en base a aquest volum de passatgers, es dimensiona la superfície necessària per a aparcament i per a la terminal de viatgers.
Font: Robert Horonjeff: "Planificación y diseño de aeropuertos", citant com a pricipal referència: Harris, Richard M., "Models for Runway Capacity Analysis", Mitre Corporation, December 1972.