Altres mòduls de definició d'escenaris metropolitans

Informació actualitzada a Novembre 2000

• Model Demogràfic
• Mòdul d'Ocupació del Sòl
• Model de Localització d’Empreses
• Model d’Impacte d’Inversions en Infraestructura Econòmica

Model Demogràfic de l'AMB

El model demogràfic presenta el procés de creixement vegetatiu agregat per l’AMB (o per qualsevol nivell administratiu) en base als indexos de fecunditat, natalitat i mortalitat de la població per estrats d’edat, al llarg d’un procés any a any. El creixement per balanç de migració és considera exògen al model i es pressuposa que els inmigrats assumeixen les pautes demogràfiques de la població autòctona a curt termini.

Model de localització d'activitats econòmiques

Model de localització d'empreses a l'AMB

Dinàmiques locacionals de grans empreses industrials a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Models de Localització d’Empreses

El model de localització d’empreses permet comprovar com els primers episodis de localització d’activitats tenen una gran repercusió en el procés a mig i llarg termini. Quan l’atractivitat d’una zona depèn del nombre d’empreses existents (cas d’economies d’aglomeració), aquelles zones afortunades en els primers estadis polaritzen l’activitat econòmica en els episodis succesius. En base a aquest plantejament, es definí un procés estocàstic no-lineal tipus Polya, que si bé roman a nivell teòric (veure Metamodels) ha servit també com a referent pel model aplicat de localització que finalment s’ha construït.

L’Objectiu del model és facilitar la comprensió de les dinàmiques locacionals de les Grans Empreses (GE) i PIMES a l’AMB, i dels factors d’atractivitat de l’AMB. En concret, es preten mostrar els diferents comportament i criteris de localització de GE i PIMES, així com l’atractivitat de les GE a les PIMES per diferents sectors i zones.

El nombre de GE i PIMES per sectors i zones, així com els valors relatius de les probabilitats de localització o deslocalització, amb les que treballa el model, són consistents com a macromagnituds; no obstant, donada la manca de informació existent, en tots els casos es deixen com paràmetres lliures que poden ser ajustats en funció de l’escenari que es vulgui assajar.

El model considera separadament el comportament de les Grans Empreses (273 en total) i de les PIMES (agrupades per sectors) i calcula tant la variació en el nombre total d’empreses (GE i PIMES) de cada sector en l’AMB, com la seva distribució territorial. Com unitat geogràgica d’agregació municipal s’han considerat els "Sistemes d’Habitatge" definits pel PTMB (22 en total).

El model s’ha formulat en quatre mòduls que operen secuencialment.

M1: Comportament sectorial de les Grans Empreses: Calcula la variació en el nombre de Grans Empreses presents en cada sector a l’AMB. Per sectors, s’estableixen probabilitats de que un establiment present a l’AMB es deslocalitzi, que s’implantin nous establiments d’empreses ja presents a l’AMB o primers establiments d’empreses encara ausents. Els valors per defecte d’aquestes probabilitats s’han determinat en base a l’enquesta a les associacions empresarials prèviament efectuada i a publicacions especialitzades.

M2: Dinàmiques locacionals de Grans Empreses: Repercuteix les variacions (noves implantacions, deslocalitzacions) de Grans Empreses per a cada Sistema d’Habitatge (LGE). Es calculen dos tipus de dinàmiques ("desplaçament" i "nova localització") i s’estableixen factors per avaluar-los per a les GE de cada sector.

M3: Comportament sectorial de PIMES (VPE): Calcula la variació en el nombre de PIMES per sectors, en funció d’uns factors sectorials que són tan endògens (p.e. creixement propi degut a la demanda interior) com depenen de l’impacte de la implantació o deslocalització de GE del sector.

M4: Dinàmiques sectorials de PIMES (LPE): Repercuteix les variacions en el nombre de PIMES en Sistemes d’Habitatge. Per a cada cada Sistema d’Habitatge s’assignen factors d’atracció, i per a cada sector es defineix la importància relativa dels diferents factors tant per la localització com deslocalització d’establiments.

La taula següent mostra els quatre moduls del model:

Per exemple, la dinàmica sectorial de les PIMES respon a quatre factors:

• Arrossegament de les grans empreses (es considera que la dependència de les PIMES respecte a la gran empresa varia segons el sector; per automoció i components: factor alt, aliment i begudes: factor mig; construcció: factor baix.)

• Dinamisme intern dels sector (prospectiva de creixement del sector facilitada per les associacions)

• Vulnerabilitat del sector a factors cojunturals (p.e sectors amb vulnerabilitat alta construcció, hosteleria i turisme, arts gràfiques, tèxtil.., sectors meys sensibles serveis fiancers, transports i cmunicacions , serveis públics ..)

• Factors aleatoris (decisions erràtiques)

Les línies de treball que resultarien més interessant per avançar en aquest model són les següents:

• Enquesta a GE i PIMES significatives sobre criteris de localització i factors d’atractivitat de l’AMB
• Introducció dels elements de mercat de sòl més explícitament en l’estudi
• Anàlisi de les relacions entre les empreses (p.e. a través dels fluxos de mercaderies entre GE, amb el port, l’aeroport i les Centrals de mercaderies)
• Anàlisi dels mercats laborals (residència dels treballadors de GE)

En quant als treballs de modelització:

• Incorporació del Model d’Atractivitat i Localització amb el GIS d’empreses per facilitar la visualització de les dinàmiques
• Incorporació dels Models de Crowing Out (per sòl i infraestructures) i del Polya no-lineal (per la distribució d’establiments en Sistemes d’Habitatge), amb el Model d’Atractivitat i Localització.

Model de crowding_out

El model de "Crowding-out" permet analitzar l’impacte en el creixement del PIB de modificacions de la taxa global impositiva i el percentatge d’inversions públiques en infraestructures. La disminució dels nivells de dotació d’infraestructures deixen més capital en mans de les empreses a curt termini, però a mig termini estrangulen les possibilitats de creixement i per tant resten atractivitat a la regió. D’altra banda, la sobreinversió en infraestructures pot deprimir l’economia local.