.

• 1 Objectiu del "SBR"
• 2 Interés de desenvolupar el SBR
• 3 Viabilitat de desenvolupar el SBR
• 4 El Servei d'informació geogràfica del SBR
• 5 Servei de documentació BRIC
• 6 Serveis de declaració d'objectius i definició de projectes
• 7 Els serveis d'anàlisi: escenaris, previsió i impactes sobre el medi
• 8 Els mètodes d'avaluació de projectes d'acord amb els objectius
  :

1 Objectiu del "SBR"

L'objectiu del primer prototipus del Servei de Suport a la Planificació Metropolitana de Barcelona Regional" (SBR) ha estat mostrar la viabilitat de desenvolupar un servei per l'informació i anàlisi de projectes metropolitans, a partir dels sistemes d'informació i modelització ja existents o en curs de desenvolupament a BR.

El SBR, més que pretendre arribar a conclusions definitives sobre la bondat relativa de propostes de projectes o plans, vol ser un servei d'informació, documentació, parametrització i anàlisi que ha de facilitar als seus usuaris elements rellevants per validar o redefinir i ajustar les seves intuïcions, i enriquir els seus propis arguments. En qualsevol cas, és més un servei de suport als planificadors per la formulació rigorosa de propostes, que de presa de decisions automatitzades. L'intenció no és, per tant, arribar a substituir els decisors experts i/o polítics sinó ajudar-los en les seves decisions.

Exemples de projectes que poden analitzar-se amb el SBR:

• La delimitació de sòl no urbanitzable com espais naturals protegits
• Els nivells de protecció del sòl no urbanitzable,
• Els ritmes d'urbanització del sol urbanitzable programat i no programat
• La densitat d'ocupació del sòl urbanitzable
• La compatibilitat entre diferents usos en el sòl urbanitzat
• La renovació del sol urbà en centres històrics
• La renovació i transformació de zones industrials obsoletes de baixa densitat
• La rehabilitació d'habitatge
• La construcció de nous eixos viaris
• El peatge a les autopistes (peatges adaptats a la congestió)
• L'establiment de noves estacions d'alta velocitat
• Els serveis de ferrocarrils de rodalies
• La imposició d'estàndards de qualitat ambiental
• La definició dels àmbits territorials adients per a la planificació del sòl

Antecendents

L'antecedent del SBR fou el CDRom desenvolupat per l'Atles Ambiental, on s'oferiren 12 models de prospectiva i avaluació de temes ambientals, bases de dades i documentació sobre planificació territorial i ambiental metropolitana. El SBR parteix d'aquells elements i proposa una solució per completar-los i integrar-los en un servei d'Internet que permeti a l'usuari efectuar un procés sistemàtic d'anàlisi de plans i projectes d'abast territorial.

El nucli del SBR el constitueix, bàsicament, els models d'anàlisi de fenòmens ambientals desenvolupats per l'Atles Ambiental de Barcelona. A aquests models s'incorporen altres sistemes d'informació i anàlisi ja existents a BR (SIG, Documentació i informació de projectes de la web corporativa de BR, BRAX per l'anàlisi de xarxes de transport, el model d'Energia pel Pla Energètic de Barcelona...), es complementen amb models procedent d'altres institucions i de lliure accés (models de l'Agenda21 a Barcelona, SIET) i amb elements desenvolupats específicament pel SBR (base de documentació BRIC, BRES Model per la definició d'escenaris, Models d'avaluació, etc.)

El valor afegit del SBR és proposar la integració efectiva de tots aquests elements en un únic sistema interactiu de suport a la planificació, dissenyat com a servei per Internet.

Quins serveis oferiria el SBR?

El SBR està plantejat per poder oferir un servei complet d'informació i anàlisi de projectes metropolitans:

1. Servei d'informació geogràfica
2. Servei d'informació i documentació general sobre planificació metropolitana
3. Serveis d'anàlisi:

• Declaració d'objectius
• El·laboració d'escenaris socioeconòmics
• Definició de projectes i polítiques d'actuació
• Càlcul de previsions sobre les activitats
• Càlcul dels impactes sobre el medi
• Avaluació dels projectes i comparació dels resultats amb els objectius declarats

Per qui està pensat el SBR?

El SBR és un servei Extranet (Internet d'accés restringit) que, amb diferents nivells de confidencialitat, està destinat a:

• Tècnics de BR
• Experts treballant per a BR
• Altres institucions interessades
• Ciutadans i grups d'interès

El SBR està definit com una interface Internet capaç d'oferir un determinat nombre de serveis als utilitzadors (des de consulta de bases de dades i visualització GIS fins a executar models de previsió o participar en processos de discussió sobre els objectius polítics de la planificació metropolitana).

2 Interès de desenvolupar el SBR

Després del descrèdit dels sistemes de planificació informatitzats durant els anys setanta i vuitanta, durant els darrers anys s'han desenvolupat un nombre creixent de sistemes, sobretot vinculats a temes ambientals, a partir de Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), i oberts a la interacció amb usuaris experts o fins i tot a públic en general, com a instruments de participació ciutadana. A diferència dels primers sistemes de planificació, més centrats en models de previsió i concebuts només com a "eines d'anàlisi", els sistemes actuals s'entenen més en tant que part de serveis d'informació, coneixement i participació. Aquesta evolució és paral·lela a la pròpia evolució informàtica, dels primers grans ordinadors "main frames" destinats a executar treballs de càlculs intensius, als ordinadors personals interconectats per Internet.

L'objectiu final del SBR és facilitar la incorporació més eficient de coneixement científic en els processos polítics de negociació i presa de decisió.

L'objectiu del SBR és:

• facilitar als planificadors accés ràpid a la informació rellevant
• facilitar un mètode racional d'establir una diagnosi de problemes i oportunitats, formular polítiques alternatives, avaluar-les en base a criteris explícits i comunicar-les eficaçment.

En definitiva, el SBR és un cas particular de Sistema de Suport a la Decisió (SSD) que ajuda als experts en planificació a identificar d'una forma sistemàtica "la millor alternativa per a ser negociada" ("BATNA": Best Alternative Towards a Negotiated Agreement") però que no els hi aporta solucions diferents a les que ells mateixos proposen.

Un dels problemes fonamentals per a construir serveis de suport com el SBR és que els models de previsió requereixen en molts casos de sistemes informàtics sofisticats, de difícil accés i temps de càlcul elevat. Els models es basen sovint en formulacions matemàtiques complexes i gestionen grans volums de dades; habitualment, els temps d'execució poden ser d'hores i els outputs dels models poden ser grans volums de dades (per exemple, un model de previsió del transport amb equilibri simultani pot necessitar temps de càlcul superiors a les 10 hores en un ordinador estàndard). En definitiva, la dificultat dels models més avançats restringeix el seu us a persones expertes en el propi model. En menor mesura, l'accés a un sistema d'informació amb suport geogràfic i dinàmic també suposa una dificultat.

L'interès de facilitar l'ús de sistemes d'informació i de models avançats a experts i decisors, i més en general a ciutadans interessats, rau, principalment, en el valor dels models com eines d'anàlisi i aprenentatge. La utilització interactiva de models permet a l'usuari confrontar les seves intuïcions amb els resultats del model. Aquesta experiència d'aprenentatge és especialment valuosa en el cas de la planificació, donat que rarament és possible considerar la societat i el territori com "laboratoris" en els que assajar diferents polítiques (això al marge d'altres consideracions ètiques i polítiques). Així, els models de predicció informatitzats poden esdevenir eines de coneixement insubstituïbles.

3 Viabilitat de desenvolupar el SBR

Internet i els desenvolupaments informàtics associats permeten que actualment sigui factible desenvolupar serveis amigables que interactuin en temps real amb sistemes d'informació i anàlisi avançats.

Existeixen bàsicament tres estratègies per a integrar en un sistema com el SBR sistemes d'informació i anàlisi avançats:

• Desenvolupament d'una interface externa a la base de dades o al model. La interface és un aplicatiu capaç d'interactuar amb bases de dades o models remots (ubicats en qualsevol localització) a través d'Internet.
• Desenvolupament d'un metamodel: Per models, consistiria en executar un nombre de vegades el model amb diferents paràmetres i projectes de referència i, en base als resultats, construir un nou model de base estadística més sintètic capaç de proporcionar resultats prou consistents; per bases de dades consistiria en desenvolupar formulacions estadístiques sintètiques capaces de recalcular valors suficientment ajustats.
• Desenvolupament d'una versió simplificada del model: En base a un coneixement aprofundit de la teoria que sustenta el model (o la base de dades) s'eliminarien totes les components que no siguin significants.

De les tres opcions, la construcció d'una interface al model és l'opció més habitual per no perdre capacitat d'anàlisi (p.e. cas de la interface ANSWER del model d'energia MARKAL). És especialment útil quan el temps d'execució dels models és curt (segons o pocs minuts) i els usuaris són experts.

La simplificació del model és sovint una necessitat donada la manca de dades per poder calibrar una formulació completa. Quan és així, el model té el risc de produir resultats no emparats en un cos teòric sòlid. Si existeix un model de referència, és possible validar els resultats de la versió simplificada. La simplificació està especialment indicada per models basats en algorismes d'iteració per buscar l'òptim. Sovint, el cost en temps d'execució per guanys marginals en el procés no és significatiu des d'un punt de vista de formular una política (p.e. cas del procés d'assignació de matrius de viatges en xarxes de transport). D'altra banda, models simplificats són també útils com a prototipus de successives generacions de models més avançats.

La construcció d'un metamodel és útil quan és possible construir una base de dades de forma que els outputs del model poden reproduir-se estadísticament dels inputs. Això és possible quan els temps d'execució del model de referència no són excessius o quan el nombre de execucions per obtenir una població de dades/resultats estadísticament significatiu és limitat (p.e. càlcul de la velocitat mitjana del trànsit en una xarxa sense efectuar el procés d'assignació).

Taula. Mètodes per integrar models d'anàlisi (i bases de dades) en l'SBR

• La versió actual del SBR (prototipus) utilitza bàsicament metamodels, però està preparada per emprar també les altres estratègies.

3 Estructura del SBR

El Servei de Suport a la Planificació de BR integra una sèrie de mòduls diferenciats, que ofereixen bàsicament tres tipus de servei: informació geogràfica (SIG), documentació (BRIC) i anàlisi (de la declaració d'objectius a l'avaluació del projectes definits).

Els serveis de documentació sobre planificació (BRIC) i d'informació geogràfica (SIG) son consultables independentment a la resta del SBR. Mentre el BRIC ofereix informació subjectiva sobre els debats de la planificació en curs (agents, directoris de publicacions i articles...), el SIG ofereix informació objectiva i georeferenciada sobre problemes i recursos.

La resta de serveis d'anàlisi estan interrelacionats entre si (i, internament, amb els mòduls BRIC i SIG). L'usuari o analista que utilitza en l'SBR ha de treballar seqüencialment, seguint les següents etapes:

• Declaració d'objectius
• Elaboració d'escenaris socioeconòmics
• Definició de projectes o polítiques a avaluar en l'escenari elaborat i d'acord amb els objectius declarats
• Càlcul de les previsions sobre les activitats
• Càlcul dels impactes de les activitats sobre el medi
• Avaluació i comparació dels resultats amb els objectius declarats inicialment

A partir de la comparació final, l'usuari del SBR o analista pot modificar les seves hipòtesis en qualsevol fase del procés i revaluar les seves propostes.

A continuació es descriuen aquests serveis:

Servei de documentació sobre planificació territorial

• documentació actualitzada d'opinions expertes, estudis previs i debats en curs, organitzada en una base de coneixements (BRIC)

La base de documentació inclou directoris d'experts, estudis, publicacions i notícies. La base consisteix, bàsicament, en un esforç sistemàtic de documentació per incorporar un coneixement actualitzat sobre els problemes metropolitans (estudis, opinions expertes) i els debats polítics i socials d'actualitat. La base de coneixement inclou també informació comparativa sobre els impactes de determinades polítiques en altres contexts temporals o geogràfics.

Servei d'informació SIG

• servei d'informació geogràfica (SIG)

Donada la dimensió territorial del sistema de planificació, els elements geogràfics son els predominants en la definició de les bases de dades, però l'estructura del sistema d'informació ha de ser més general que la seva component espacial, incloent relacions tipològiques de xarxa (p.e. rutes i serveis de transport públic), entitats no-geogràfiques (p.e. els factors d'emissió d'un determinat tipus de vehicle), així com aspectes dinàmics. L'estructura del sistema d'informació com a tal es basa integrar adequadament els nivells temàtics, espacials i temporals.

El serveis d'anàlisi consten d'una sèrie de mòduls interrelacionats:

Mòduls de definició i priorització d'objectius

• enquesta interactiva sobre principis i objectius metropolitans

Cada objectiu contribueix en major o menor mesura a la consecució dels principis generals d'un model de desenvolupament sostenible: sostenabilitat (qualitat i seguretat ambiental), eficiència (competitivitat territorial) i equitat (cohesió social i territorial).

Per a cada objectiu, es pot determinar la seva importància relativa marcant les caselles. Aquesta valoració s'utilitzarà per a fer la avaluació final dels projectes d'intervenció en un escenari socioeconòmic determinat.

Models de definició d'escenaris socieoeconómics

• mòduls de definició d'escenaris demogràfics, socials (nombre de famílies) i econòmics

Els escenaris inclouen totes aquelles variables que poden considerar-se independents del procés de planificació territorial: Escenaris demogràfics (tendències de la població), Escenaris sociològics (tendències de les famílies) i Escenaris macroeconómics i tecnològics (creixement per sectors induït per l'economia internacional).

Fixat un any horitzó, l'escenari (per exemple "optimista") es defineix a partir de suposar determinats valors per variables claus (Fecunditat, Mortalitat...). El criteri fonamental per definir un escenari és que sigui coherent.

Mòdul de definició de projectes

• mòduls de definició dels projectes o propostes a avaluar en relació a espais naturals, desenvolupament urbanístic, infraestructures de transport, energètiques o ambientals, i propostes de regulació dels mercats.

En el mòdul es llisten els grans projectes metropolitans sobre la protecció i valorització dels espais naturals, el desenvolupament d'operacions urbanístiques intensives, infrastructures del transport i energètiques.
L'enquesta permet fixar la prioritat temporal de cada projecte.
El servei produeix un mapa amb els projectes per prioritats i avalua els requeriments financers necessaris per dur-los a terme.

Models de previsió de les dinàmiques sectorials i de les seves interrelacions

• usos del sòl
• mobilitat
• energia
• aigua
• residus

Els models de previsió reprodueixen el comportament lliure dels actors metropolitans (famílies, empreses...) sotmesos a diferents escenaris (creixement econòmic, integració europea, migració) i polítiques (extensió o reducció del sòl urbanitzable, construcció de noves línies de ferrocarril, etc.). Poden haver-hi models autònoms de les polítiques, que depenen més dels escenaris (p.e. models demogràfics) i models que analitzen l'impacte de les polítiques (p.e. models de transport).

Les previsions es refereixen a les demandes de les activitats socials i econòmiques en termes d'ocupació del sòl (habitatge, indústria, serveis i altres), mobilitat, consum energètic i d'aigua d'abastament. Hi ha quatre models de previsió interactius (BRUS, BRAT, BREN i BRAI) calibrats a partir de models de previsió propis de BR, desenvolupats expressament per aquest servei en base als models de l'Atles Ambiental de BR i d'altres també de lliure disponibilitat.

Els models es basen en diferents formulacions però pressuposen un equilibri o balanç entre les demandes previstes de les activitats i l'oferta d'infrastructures, determinada pels projectes seleccionats, en el marc de les regulacions adoptades.

Models de càlcul dels impactes dels projectes sobre el medi físic

• atmosfera
• sòl
• hidrologia
• mar

Les previsions d'ocupació i us del sòl, mobilitat i consum energètic provoquen impactes globals sobre el medi (paisatge, atmosfera, rius i aqüífers, mar, subsòl), generen consums addicionals de recursos (materials, aigua d'abastament) i modifiquen els riscs naturals i tecnològics existents (inundacions, focs, accidents).

Els impactes de les activitats previstes dependran de les infraestructures ambientals (per la gestió de residus, sanejament, depuradores, emissaris submarins...) existents o projectades, que contribuiran a minimitzar.

Per a calcular els impactes que produiran les activitats previstes cal definir les tecnologies que s'utilitzaran, les infrastructures ambientals existents i les regulacions específiques del sector. En alguns casos es demanen valoracions agregades, en d'altres valors quantitatius específics. Els resultats dels impactes seran tan indicadors agregats qualitatius com desagregats i territorialitzats

Mètodes d'avaluació dels projectes i polítiques

• mètodes d'avaluació de l'impacte dels diferents projectes a partir dels objectius prèviament definits

Bàsicament, els models d'avaluació són models de tipus multicriteri en els que cada política o grup de polítiques es valoren per a cada criteri en base als resultats dels models de previsió i d'impacte. Els criteris es ponderen en base a la seva importància relativa i s'estableix un procediment d'agregació de totes les valoracions parcials (p.e. un indicador tipus cost-benefici capaç de monetaritzar tots els costos i beneficis socioeconòmics d'una política). També poden definir-se indicadors d'avaluació (p.e. nivell de CO2, petjada ecològica, ISQA...) de forma que les polítiques més eficients per satisfer-los siguin escollides.

L'avaluació dels projectes es realitza en funció dels objectius fixats per l'usuari. Les prioritats inicialment fixades pels objectius s'utilitzen com indicadors de la importància relativa de cadascun. Per tal d'avaluar fins a quin punt els projectes escollits han satisfet els objectius prefixats, cal traduir en valors comparatius els impactes provocats (en un escenari determinat) pels projectes, i agregar-los amb tècniques de cost-benefici o multicriteri.

A continuació es presenta un llistat de paràmetres i valors de referència necessaris per a calcular els valors comparatius. Alguns paràmetres tenen valoracions quantitatives i monetàries, mentre d'altres tenen categories de valor qualitatiu.

4 El Servei d'informació geogràfica del SBR: SIG

L'objectiu bàsic del SIG es subministrar les bases de dades necessàries per tal  de poder parametritzar i georeferenciar els fenòmens territorials més rellevants. El SBR, bàsicament, ofereix el servei d'accés i la consulta interactiva de la informació ja elaborada en el Sistema d'informació de Barcelona Regional, i la seva interrelació amb la resta de serveis d'anàlisi i documentació. Malgrat tenir funcionalitats i usuaris diferents, tant el sistema com el servei, comparteixen una mateixa estructura de base de dades i han d'estar totalment imbricats un en l'altre. Per tant, la definició de l'estructura del sistema que es presenta a continuació és exactament la mateixa estructura del servei (tot i que pot presentar-se o visualitzar-se diferent a l'usuari).

ÀMBITS	Polítics, Cartogràfics, Imatges
MEDI	Atmosfera, Hidrologia, Litoral, Geologia
TERRITORI	Usos, Urbà, Agrícola, Forestal
POBLACIÓ	Demografia, Societat, Activitat, Mobilitat
PLANEJAMENT
RECURSOS
RESIDUS

5 Servei de documentació BRIC

L'objectiu bàsic de la base BRIC és documentar totes fonts formals o informals d'informació i coneixement sobre polítiques metropolitanes. Per tant, complementa les bases de dades estadístiques i cartogràfiques integrades al SIG i estableix un pont amb el coneixement difús del que disposen polítics, experts d'altres sectors i ciutadans en general. Els mòduls d'anàlisi del SBR haurien de ser capaços de recollir i aportar valor afegit als debats públics.

Tres elements resulten claus en l'elaboració del BRIC:

• El seguiment dels debats metropolitans actuals en els medis de comunicació (de forma que els resultats del SSP siguin capaços d'enriquir els debats aportant elements de judici amb valor científic, i no només ser un sistema amb interès acadèmic)
• El directori dels estudis i les opinions expertes actualment existents, que han de ser la base per a definir escenaris tendencials i polítiques
• Els directoris d'institucions, experts i fonts d'informació, amb els quals el SSP haurà d'establir convenis de col·laboració, protocols d'intercanvi d'informació, etc.

La base d'informació i coneixement hauria d'estructurar-se com segueix:

6 Serveis de declaració d'objectius i definició de projectes

L'objectiu final del SBR és avaluar una sèrie de projectes definits per l'usuari i contrastar els resultats amb els objectius prèviament declarats per ell mateix. Els mètodes d'avaluació consisteixen en establir una mesura objectiva de comparació, de forma que les propostes en estudi puguin validar-se o no en funció de la seva bondat relativa per tal d'assolir objectius polítics prèviament fixats.

Declaració d'objectius

Els objectius polítics s'inscriuen en grans principis de sostenabilitat, cohesió social i territorial i eficiència econòmica, i s'han de precisar tant com sigui possible (donar precisió als objectius polítics és una de les tasques més difícils d'un sistema de suport a la planificació).El SBR, com a avaluació final proporciona a l'analista dades i gràfics comparatius entre els objectius declarats per ell mateix i els obtinguts pel sistema a partir de tots els inputs introduïts pel propi analista (projectes, escenaris, paràmetres de previsions i avaluació).

La següent gràfica representa, per a cadascun dels 10 objectius fixats per l'SBR, la seva "saturació" en relació als tres principis bàsics d'eficiència econòmica o competitivitat, cohesió social i territorial i sostenabilitat ambiental. Aquesta informació ajuda a l'usuari del sistema a posicionar-se amb més coneixement de causa sobre cadascun dels deu objectius.

Definició de projectes i plans

Primerament, els projectes a avaluar han de definir-se (en el mòdul de definició de projectes) de forma que siguin coherents entre ells (hi ha projectes que poden ser incompatibles) i amb els diferents escenaris socieoeconòmics (projectes favorablement avaluats en un escenari de creixement econòmic sostingut podrien no ser-ho en un escenari regressiu).

El SBR, en base a les prioritats marcades per l'usuari, i a una base de dades d'inventari de projectes pre-existent, calcula una periodització de les inversions necessàries per a dur a terme els projectes desglossades per tipus de projecte (transport, energia...) i fons de finançament probable (pública, privada).

Per tal d'enriquir la discussió de l'impacte macroeconómic de les inversions en infraestructura econòmica, s'incorpora un model explicatiu basat en el principi conegut com "Crowding-out" (les inversions públiques detrauen recursos privats per a la inversió a curt termini però augmenta la seva rendibilitat a mig i llarg termini a l'augmentar la dotació del capital social fixe present en l'economia; les capacitats d'inversió de l'economia en infraestructures i el ritme més adequat es desprendien d'aquest tipus d'anàlisi).

Complementàriament a la periodització de les inversions necessàries per dur a terme els projectes, el SBR proporciona també un mapa de l'àmbit metropolità amb la representació cartogràfica dels projectes escollits.

7 Els serveis d'anàlisi: escenaris, previsió i impactes sobre el medi

Bàsicament, hi ha tres tipus de models de previsió inclosos en el servei d'anàlisi:

• Models per a la definició d'escenaris socioeconòmics
• Models per a la previsió d'activitats
• Models per al càlcul de l'impacte sobre el medi de les activitats

Aquests models funcionen seqüencialment. Primer cal definir els escenaris, posteriorment fer les previsions de les activitats (donat un pla o grup de projectes i/o polítiques) i posteriorment calcular els impacte sobre el medi. Els resultats dels impactes s'utilitzaran com input dels mètodes d'avaluació dels plans.

Esquema d'interrelacions bàsiques entre models de previsió i càlcul d'impactes
 

Models per elaborar escenaris

Els models demogràfics, d'interacció social (nombre de famílies) i econòmic estan integrats en un únic model, que bàsicament és un metamodel demogràfic (a partir del model demogràfic inclòs al SIET) al que se li han afegit les components de nombre d'unitats familiars (com hipòtesis prèvia) i creixement econòmic per sectors (a partir d'hipòtesis sobre creixements de l'economia internacional i nivells de terciarització i intensitat tecnològica).

El model integrat d'escenaris està disponible en fulla de càlcul en la seva versió actual. Els resultats es mapifiquen a nivell municipal (valors absoluts i increments relatius).

A continuació es presenten tres submodels de referència a emprar per validar o per a ser integrats en el model per a l'el·laboració d'escenaris socioeconòmics.

Model de previsió de les activitats

Els models que s'han incorporat bàsicament són metamodels i models basats en els models desenvolupats per l'Atles Ambiental de Barcelona de Barcelona Regional, complementats en relació als usos del sòl i el transport amb models del sistema SIET. Actualment treballen independentment i poden descarregar-se en fulla de càlcul. Tots ells tenen interfaces amigables i són interactius. Com a futur desenvolupament del SBR caldria integrar-los i reprogramar-los perquè interactuessin per Internet.

Els models requereixen de l'usuari o analista la definició prèvia dels ratios de consum dels recursos (sòl, serveis de transport, aigua, energia, materials-residus) i la seva evolució en el temps. Aquests ratios han de ser consistents amb els escenarios socioeconòmics prèviament definits. A partir d'aquestes demandes, els models preveuen com s'utilitzarà la capacitat oferta pels sistemes i xarxes de proveïment metropolitanes (p.e. ocupació del sòl per habitatge, trànsits en les xarxes de transport, fonts de proveïment d'energia i aigua, ús de les infraestructures de gestió de residus). Bàsicament, es tracta de models de balanç seqüencial.
L'aprofundiment en els models hauria de permetre simular equilibris entre demandes i ofertes de proveïment, i introduïr elements de regulació dels mercats (per exemple via preus o quotes) Així, les hipòtesis sobre creixement de les demandes podrien ser modificades pels models a partir dels resultats d'aplicar-les sobre les xarxes.
A continuació es presenten els models existents, o en curs de desenvolupament, que es prenen com a referència per desenvolupar els models de previsió del SBR.

Models de càlcul dels impactes sobre el medi

Els models de càlcul dels impactes es basen en introduir les "tecnologies" emprades en els diferents sectors (p.e. catalitzadors...) i l'efecte de les infraestructures de minimització d'externalitats ambientals (p.e. depuradores). En principi, se suposa que ni les tecnologies ni les infraestructures de minimització d'impactes tenen efecte apreciable sobre les demandes previstes (l'efecte de la introducció o imposició de noves tecnologies influiria en la demanda, sobretot a curt termini, i via l'augment de preus; en l'estructura prevista pel SBR, aquests efectes estarien inclosos en els models de previsió de les activitats).

Les previsions d'ocupació i us del sòl, mobilitat i consum energètic provoquen impactes globals sobre el medi (paisatge, atmosfera, rius i aqüifers, mar, subsòl), generen consums addicionals de recursos (materials, aigua d'abastament) i modifiquen els riscs naturals i tecnològics existents (inundacions, focs, accidents).

Els impactes de les activitats previstes dependran de les infraestructures ambientals existents (per la gestió de residus, sanejament, depuradores, emissaris submarins...) existents o projectades que contribuiran a minimitzar.

Per calcular els impactes que produiran les activitats previstes cal definir les tecnologies que s'utilitzaran, les infrastructures ambientals existents i les regulacions específiques del sector. En alguns casos es demanen valoracions agregades, en d'altres valors quantitatius específics. Els resultats dels impactes seran tan indicadors agregats qualitatius com desagregats i territorialitzats.

• Eficiència tecnològica dels vehicles
• Eficiència tecnològica de la indústria i la residència
• Nivell de sanejament
• Eficiència en la gestió de l'aigua
• Eficiència en la gestió de residus
• Eficiència tecnològica
• Eficiència en la gestió de la mobilitat viària
• Eficiència dels paviments i barreres sòniques
  
  

8 Els mètodes d'avaluació de projectes d'acord amb els objectius

El sistema d'indicadors per avaluar polítiques territorials metropolitanes es presenta a continuació agregat pels tres principis bàsics. Els valors dels indicadors s'obtenen a partir dels resultats dels models d'escenaris, previsions i impactes sobre el medi.

Una vegada calculats, el SBR presenta als analistes els resultats agregats d'acord amb els tres principis bàsics, per tal que puguin ser comparats amb la declaració inicial d'objectius.

 
Què és un sistema de suport a la planificació (SSP)?

Interés i límits dels mètodes racionals de presa de decisió

La qüestió fonamental és que el nostre benestar present i futur, fins i tot la mera supervivència, i més general la satisfacció dels nostres objectius, depen de la nostra capacitat d'anticipar els esdeveniments del món que ens envolta i actuar, prendre les nostres decisions, en conseqüència.

Aquest és l'objectiu del coneixement científic: ajudar-nos a anticipar els esdeveniments del món que ens envolta. Així com la filosofia és un esforç racional per entendre, o al menys plantejar les preguntes fonamentals sobre la condició humana, el "mètode científic" es basa en observar i analitzar el món atentament, formular teories sobre el seu comportament, i modificar les teories quan les seves prediccions es demostren equivocades. El mètode científic pressuposa l'existència de mesures objectives i quantitatives del món "real" i, en base a teories generades de forma intuïtiva, construeix i valida models matemàtics per preveure les seves evolucions. Subjacent als models científics, matemàtics o lògics, pot existir, o no, una "explicació" versemblant del comportament modelitzat: La mecànica quantica, per exemple, ofereix prediccions molt acurades però els seus models tenen elements inexplicables; la teoria de l'evolució biològica, en canvi, ofereix explicacions versemblants (la "sel·lecció natural") però no prediccions; en les anomenades "Ciències Socials" tant les explicacions com les prediccions tenen un nivell molt inferior de versemblança i precisió.

Segurament perquè la nostra capacitat d'explicar el preveure el comportament personal i social és limitat (i probablement sempre ho serà) les decisions més important en les vides de cadascú (la professió, la parella, els fills...) se solen prendre d'una forma intuïtiva; són decisions que gairebé se'ns imposen i que inevitablement venen emmarcades per principis ètics i morals inviolables; sovint, el que els altres han fet en circumstàncies semblants, o el que els altres diran, ens influeix moltíssim. Semblaria que a mida que el problema és més complex i important, les anàlisis científiques, o fins i tot les racionals, són menys útils. Per exemple, per la compra d'un cotxe és útil fer la llista d'alternatives possibles de compra, establir uns criteris objectius per valorar cada alternativa (el preu, la fiabilitat de la marca, el disseny etc.) i decidir en conseqüència, però aplicar un mètode similar per escollir la parella (que per principi moral hauria de ser només una) seria, a banda de massa simplificador, fins i tot pervers. Un model matemàtic que optimitzés la selecció de la professió per cada persona en funció de les seves característiques i necessitats socials podria ser útil només en alguns casos. Perquè, en el fons, el problema rau en la impredictabilitat fonamental del comportament humà: fins a un cert punt, podem arribar a explicar i preveure l'evolució de l'Univers, les inundacions a una conca hidrogràfica o la propagació de cèl·lules canceroses en un organisme malalt, però no podem preveure el comportament humà. Ni que només sigui per falta d'informació: l'experimentació social és inacceptable i inútil i la privacitat de les persones imposa restriccions necessària a la informació que podem arribar a tenir sobre ella.

Un sistema de suport a la planificació (SSP) no és més que una eina d'ajuda a la decisió; bàsicament, proporciona tres elements d'ajuda al planificador que estudia la idoneïtat d'adoptar una decisió o una altra: informació sobre la situació actual, models matemàtics o lògics per obtenir la millor informació possible sobre els possibles impactes de les decisions en estudi, i mètodes per integrar tota aquesta informació en una avaluació de les decisions, que pot consistir en un ranking, una taula multicriteri, o la selecció d'una d'elles o d'un conjunt d'elles a partir d'una regla de decisió pre-definida.

Un SSP és, en definitiva, un cas particular de sistema de suport a la decisió (SSD). És només una eina d'ajuda a una decisió racional, i encara incompleta: la definició de les decisions alternatives a estudiar, i els objectius que es pretenen assolir, han de ser adoptats, en general, pel propi planificador sense l'ajuda del sistema. Malgrat les seves limitacions per a la presa de decisions polítiques o personals (degut a que la informació disponible és insuficient, els models de previsió simplistes i/o poc explicatius, els criteris d'avaluació arbitraris bé que explícits...) els SSP, igual que la democràcia, i exactament pels mateixos motius, és el pitjor dels mètodes possibles, a excepció de tota la resta.

En aquest sentit, durant els darrers anys ha existit un canvi radical de plantejament en relació als SSP. Mentre a l'inici dels anys seixanta i setanta tenien un component "tecnocràtic" dominant (els primers "Models del Món" construïts en superordinadors, confinats en grans universitats i emprats només per científics), els SSP dels anys vuitanta i sobretot noranta tenen un component "participatiu" preponderant (es tracta de sistemes amigables sobre ordinadors personals o Internet, pensats com a eines de comunicació, discussió i negociació entre actors i decisors). El desafiament dels SSP de principis del nou segle és integrar models científics avançats en sistemes amigables i interactius amb els usuaris, i esdevenir eines d'aprenentatge i comunicació per part de ciutadans, planificadors i polítics.

Què és un sistema d'informació?

Una persona informada és aquella que és capaç de donar sentit a totes les dades difuses que contínuament percep del seu entorn; per fer-ho ha d'integrar-les en una estructura comuna que les interconnecti, contextualitzant-les.

Un Sistema d'informació té com objectiu "posar en el context de la planificació" les bases de dades disponibles, seleccionant i controlant la qualitat de les variables més rellevants, estimant variables no disponibles però necessàries, interrelacionant cartografia i dades estadístiques en estructures geo-referenciades, documentant fonts i protocols de manteniment i organitzant el conjunt d'informació del sistema d'acord amb una estructura temàtica, geogràfica i temporal pre-fixada.

El sistema d'informació ha de tenir una estructura "orientada a objectes" basada en definir classes d'entitats (o objectes), mètodes ("comportament" comú de tots els objectes en una classe, relacions entre entitats) i atributs (característiques específiques de cada objecte en la classe d'objectes). Aquesta estructura, coneguda "model de dades", ha de ser única en el sistema d'informació i compartida per tots els models d'anàlisi que l'utilitzin.

Les entitats del model de dades es defineixen en base a criteris topològics: la topologia adient per poder suportar models espacials (pertanyença, intersecció) o xarxes (connexió) i models dinàmics (episodis temporal).

Idealment, per definir les classes d'objectes cal tenir en compte dues condicions:

• cada classe d'objectes ha de contenir només els objectes que comparteixen els mateixos atributs (p.e. les zones administratives poden separar-se per nivells perquè les dades associades a un nivell poden no existir en la resta)
• un determinat objecte no pot canviar de classe al llarg del temps (p.e. un arc ferroviari no pot esdevenir viari, ni una ciutat esdevenir aeroport).

La base de dades pot desglossar-se en taules, cadascuna associada a una classe d'entitats (p.e. municipis). Convencionalment, cada taula presenta en files (registres) tots els objectes de la classe i en columnes les variables associades. Tot i que els arxius de dades puguin enmagatzemar-se en formats binaris (i el concepte de "taula" es perdi) aquesta estructura en taules referenciades a objectes és la més convenient per facilitar a l'usuari del sistema la comprensió del conjunt de bases de dades a la seva disposició.

Les taules tenen dos components:

• Una component temàtica o sectorial (p.e. demografia, economia, usos del sòl, mobilitat, recursos ambientals -energia i aigua-, impactes ambientals i riscos; dins de demografia: natalitat, fertilitat, mortalitat; dins de natalitat: de població resident i de població immigrada, etc.). L'estructura de taules ha d'organitzar-se en forma jerárquica dins els diferents temes.
   
• Una component temporal: les entitats i els atributs associades es daten, per poder recullir evolucions en el temps. Pot definir-se una taula per variable, contenent la sèrie temporal, o una sèrie temporal de taules contenent variables de diferents temes, o referir la temporalitat a la informació metadata associada a cada variable.

En definitiva, el sistema d'informació ha de gestionar les sèries temporals de les variables associades a cada classe d'objectes i agrupades temàticament.

Per exemple, una determinada enquesta sobre mobilitat (una base de dades amb uns milers de formularis omplerts pels enquestats) ha de traduir-se en unes matrius de viatge per tipus de persona, motiu de viatge i medi de transport entre cada parella de zones de l'àrea de planificació: aquestes matrius han de codificar-se d'acord amb els codis de les zones origen i destinació per poder-se integrar en un SIG i han d'identificar-se a l'entitat topológica "viatges" per poder ser analitzades dins dels models de transport i associar-se a l'escenari temporal al que pertanyen; tot el procés ha de ser degudament documentat dins de la metadata del sistema d'informació.

Qué és un model de previsió?

L'objectiu d'un model de previsió és crear nova informació a partir d'informació existent, típicament informació sobre el futur a partir d'informació sobre l'actualitat i d'un coneixement sobre el funcionament del sistema. Des d'un punt de vista científic, el coneixement adquirit sobre el sistema es formalitza en una teoria general, s'expressa en una formulació matemàtica i és valida a través de l'experiementació o la observació. La complexitat intrínseca dels sistemes socials fa que aquest mètode de coneixement resulti difícilment aplicable en rigor (p.e. en relació a l'experimentació).

Un model de previsió típic podria ser una previsió dels viatges Vij entre dues zones (i,j) situades a una distància dij, amb unes poblacions relatives Pi, Pj, que podria expressar-se, seguint una formulació gravitatòria convencional, com segueix:

Vij = k * Pi * Pj / dij

On k és un factor ajustat a partir de les dades de la situació actual o precedents.

Donat un escenari demogràfic (Pi, Pj), el model pot preveure l'impacte en la distribució de viatges Vij d'una determinada política de transports (p.e. la millora de la carretera entre i,j que reduiria la distància en temps entre les zones dij).

• Han ser robustos per tal de poder servir de base a l'avaluació posterior (és a dir, han d'oferir resultats deterministes i poc sensibles a canvis marginals en les variables del model). Aquesta exigència fa que els models hagin de garantir l'unicitat i l'estabilitat d'una solució d'equilibri.
• Han de produir solucions versemblants (per tant, han de calibrar-se a partir de la situació real, o validar-se a partir d'opinions expertes)
• Han de ser explicatius del fenomen que modelen (per tant, sempre que sigui possible han de basar-se en una teoria general sobre el comportament del sistema, més que no pas en el simple ajust estadístic d'una formulació qualsevol en base a les dades disponibles)

Models de previsió que siguin robustos poden emprar-se per a l'avaluació si els resultats semblen prou versemblants per a ser acceptats, malgrat que no tinguin cap capacitat explicativa. En canvi, models de gran poder explicatiu poden tenir problemes per a ser aplicats en l'avaluació quan no asseguren ni l'unicitat ni l'estabilitat de les seves previsions, malgrat aquest comportament complex sigui versemblant amb molts fenomens reals (l'avaluació, per definició, preten establir mesures objectives de comparació).

En general, un model de previsió pot construir-se a partir de tres mètodes (o d'una combinació d'ells):

• A partir d'una base teòrica de caràcter científic (p.e. la Mecànica de Newton, la Gravetat generalitzada d'Einstein, l'Evolució biològica de Darwin, la Macroeconomia de Keynes o la Microeconomia de Marshall)
• A partir de regles heurístiques inicialment sense suport teòric (p.e. les lleis potencials de Zipf, els models de transport de "quatre passos"...) o de criteris experts o de bona pràctica basats en l'experiència dels analistes, validats estadísticament.
• A partir d'ajustos estadístics basats en dades pre-existents (p.e. emprant regressions linials o mètodes més avançats com xarxes neuronals).

Qualsevol que sigui la font de coneixement i el procés de modelització, l'estructura d'un model es pot sempre descomposar en aquests components:

• Base de dades sobre la situació actual: inputs
• Teoria o regles heurístiques o mètode estadístic, que bàsicament defineixen el "domini de coneixement" del model a construir
• Formulació matemàtica resultant (variables independents, paràmetres i variables dependents)
• Implementació informàtica
• Base de dades resultant: outputs
• Presentació dels resultats

D'altra banda, les variables dels models poden desglossar-se en:

• Variables representant escenaris externs (variables independents
•  Variables representant polítiques (variables independents)
• Paràmetres (definits en la formulació i, en principi ajustats estadísticament)
• Variables impactes de les polítiques (variables dependents)

Sintèticament, totes les variables independents del model representen escenaris i polítiques a estudiar, i els paràmetres s'ajusten estadísticament per calibrar les variables dependents que representen els impactes.

En Ciències Socials, la capacitat de previsió del sistema a mig i llarg termini, i també la capacitat d'explicació, és molt més limitada que en Ciències Naturals, o en Ciències Físiques. Així com els models basats en la Mecànica Quàntica tenen gran capacitat de previsió, o els models basats en l'Evolució Biològica gran capacitat explicativa, els models de previsió del comportament humà (p.e. en relació a les pautes familiars, de consum, localització i mobilitat...) és molt més limitada.

D'altra banda, quan els models han d'emprar-se per suportar processos decisionals, han de ser necessàriament robusts i estables (han de produir el mateix resultat cada vegada que s'executen, i petites modificacions en les dades no han de tenir grans repercussions en els resultats). Aquesta necessitat de produir solucions estables està en contradicció amb la realitat complexa dels sistemes socials, constituïts per les decisions simultànies de multitud d'agents que tenen objectius no sempre explícits i que adapten les seves decisions al llarg del temps en base a un coneixement imperfecte del sistema on es mouen. En aquests sistemes (modelitzables a través de formulacions dinàmiques no-lineals i estocástiques) les evolucions poden ser tan estables, com periòdiques com complexes o caòtiques. Per tal de modelitzar l'equilibri aparent del sistema social, les hipòtesis de partida dels models econòmics, per exemple, es basen el suposar que els agents estan perfectament informats i son racionals, capaços de optimitzar les seves utilitats (quan en la realitat tenen informació parcial i més que optimitzar utilitats pretenen satisfer mínimes condicions en un procés més adaptatiu que racional). Els models de localització i de mobilitat es basen en hipòtesis similars, poc versemblants però robustes. Per tal d'augmentar la versemblança de models socials, cal passar un procés de calibració estadística en base a les dades de la situació de partida; per tant, només si les polítiques provoquen un canvi marginal i l'equilibri es pot reproduir a curt termini, els resultats dels models són relativament fiables.

Qué és un model d'avaluació?

Per tal d'avaluar l'interès d'adoptar un projecte o una determinada política (p.e. canvis en el peatge de les autopistes), el mètode d'avaluació més simple seria definir una sèrie de criteris d'avaluació (p.e. la rendibilitat econòmica del projecte, el seu impacte social...) i uns indicadors per valorar els criteris (p.e. el Valor Actual Net de la inversió, la renda relativa de la població directament afectada...). Els valors d'aquests indicadors han de procedir tant com sigui factible dels models de previsió d'activitats i dels models d'impacte sobre el medi, però poden haver casos on no hi hagin models disponibles o fiables i calgui recórrer a valors experts o heurístiques. En qualsevol cas, els indicadors han de ser explícits.

Per agregar els valors dels indicadors, es construeix una taula on, per a cada alternativa de decisió (o projecte), és llisten valors resultants per a cada indicador En el cas que tots els indicadors tinguin la mateixa importància i que tots els indicadors siguin quantitatius, una simple suma dels valors dels indicadors dona una mesura consistent de l'interès relatiu de cada alternativa; en cas que els indicadors tinguin diferent rellevància o que alguns siguin qualitatius o categòrics, la mesura d'agregació requereix una traducció quantitativai una suma normalitzada i ponderada pels pesos relatius.

• Les alternatives de decisió (projectes) no tenen criteris d'independència clars i presenten diferents valors segons s'agrupin (p.e. Alt.2 + Alt.3 pot ser preferible que Alt. 1 d'acord amb la mateixa taula de valoracions) o com es realitzin al llarg del temps.
• Hi ha incertesa sobre el pes relatiu de cada criteri, fins i tot sobre la seva comparabilitat. Sovint, resulta impossible fixar valors numèrics
• Hi ha diferents indicadors per a definir un sol criteri
• Hi ha incertesa sobre les valoracions dels criteris, per exemple perquè la base teòrica dels models darrera les valoracions és feble o la informació en la que aquests es basen no del tot fiable.
• La regla de decisió pot no ser la búsqueda de la solució óptima però la de la més equilibrada entre valoracions, la que no tingui cap valoració excessivament dolenta etc. (per exemple, per l'abastament d'aigua i d'energia la "garantia de proveïment" a un cost menor és el criteri d'avaluació més emprat, o per la reducció de riscs hidrològics la "garantia de seguretat" donada una probabilitat de màxima pluja, p.e. amb períodes de retorn de 500 anys).

D'entre els criteris d'avaluació esmentats, n'hi ha un (el criteri Cost-benefici) que pot integrar tota la resta quan és possible traduir-los en termes monetaris. Així, hi ha criteris establerts per monetaritzar externalitats ambientals o socials (p.e. el preu associat a la vida humana pot determinar-se en 1 milió d'euros, equivalent al promig de la quota de l'assegurança de vida que una persona està disposada a pagar per cobrir el seu risc de mort), o per fixar preus per recursos no existents (p.e. preus ombra). La teoria de l'anàlisi cost-benefici social, pot arribar a substituir tot el plantejament multicriteri exposat, o reduir-lo només a aquells criteris més difícilment monetaritzables.

Més en general, l'anomenada Teoria de la Decisió estudia tot el procés de definició i adopció de decisions basats en entorns d'incertesa científica (sobre les valoracions dels criteris) i política (sobre la definició dels criteris i de les seves importàncies relatives, sobre l'adopció d'una regla de decisió per consens, que resulti exitosa en un procés de negociació obert i participatiu). En el cas de decisions simples, és possible modelitzar el propi procés de decisió amb un Sistema Expert capaç d'inferir la decisió óptima, tal i com ho faria un decisor perfectament racional. Els darrers avenços en Intel·ligència Artificial han permès desenvolupar sistemes informàtics capaços d'aprendre dels seus error i reformular las seves regles de decisió, així com els propis models de previsió, d'una forma automatitzada i/o supervisada per un expert humà. En el camp de la planificació de decisions polítiques, aquests desenvolupament tenen un interès molt menor que en d'altres camps (p.e. la presa de decisions en temps real per solucionar avaries en les xarxes de proveïment de serveis).