Pla Estratègic de Montserrat
Altres documents i estudis

 
Articles i estudis
       
   

Entrevista a Salvador Batalla Gardella, director del Departament de Pastoral de Turisme, Santuaris i Pelegrinatges de les esglésies espanyola i catalana
Estudis de Turisme de Catalunya, 2003

El director del Departament de Pastoral de Turisme, Santuaris i Pelegrinatges de les esglésies espanyola i catalana, Salvador Batalla Gardella, que també és rector de l’església parroquial de Sant Pol de Mar, dóna una visió sobre el passat, present i futur del turisme religiós al nostre
país.

 
       
   

El futur dels productes turístics catalans al segle XXI
Estudis de Turisme de Catalunya, 2005

Les Jornades descentralitzades o prèvies van oferir un punt de vista temàtic al Congrés de Turisme de Catalunya. Per a cada un dels territoris es va reflexionar sobre la realitat i el model que calia construir en turisme d'interior i muntanya (Lleida), de litoral (Girona), de ciutat (Barcelona) i fluvial (Tortosa). La coordinació entre els organitzadors d'aquestes jornades permet extraure’n algunes conclusions sobre els diferents recursos turístics del país i la millor manera d'utilitzar-los tot preservant-ne l'equilibri.

 
   
 
   

Ecoturisme en zones de muntanya: algunes reflexions inicials
José Antonio Donaire, Universitat de Girona

Com és, però, la muntanya?. En realitat, la muntanya és també una metàfora o millor un símbol de conceptes molt més amplis: la muntanya és salut, és llibertat, és puresa, és natura. Des de fa un segle, des de la tradició romàntica, els espais de muntanya s'han instal·lat en l'imaginari col·lectiu com els espais de llibertat i de natura, en oposició a les constriccions de la vida urbana.

 
       
   

Diàleg sobre Turisme, Diversitat Cultural i Desenvolupament Sostenible al Fòrum Barcelona 2004
Marien André, Professora d’Economia Aplicada, Universitat
de Barcelona Membre del Comitè Científic del Diàleg

Al diàleg sobre Turisme, Diversitat Cultural i Desenvolupament Sostenible que va tenir lloc el proppassat mes de juliol dins el marc del Fòrum Barcelona 2004 es va dir que “el turisme pot ser una força dinamitzadora i un vector de diàleg entre els pobles, si se’n fa una gestió eficaç que estableixi acords entre el sector públic i el privat. La formació i sensibilització de la comunitat d’acollida sobre el valor del seu patrimoni també és determinant a l’hora d’assegurar que el turisme serà una font
de prosperitat i d’entesa i no pas una amenaça".

 
         
   

Propuesta de creación de Club de Turismo Cultural-Religioso
Consultur

La idea del proyecto de Club de Turismo Cultural-Religioso surge a partir de diferentes programas de potencialización de nuevos productos turísticos culturales-religiosos en diferentes destinos y dirihidos a apoyar la realización de proyectos que promuevan la diversificación y desestancionalización de la oferta actual acorde con las nuevas exigencias del mercado

 
        
   

Tourism, Religion and Religiosity: A Holy Mess
Universities of the Negev (Israel) and Surrey (Anglaterra)

Encara que la religió i religiositat són factors coneguts que influeixen en el comportament en escenes socials diferents, hi ha molt limitat treballs sobre els enllaços entre ells i ls patrons de visita de turistes. En aquest article se analitza un lloc d'herència d'importància religiosa (el Wailing Wall, Israel). Es parla de les implicacions per a gestió de turisme i la investigació teòrica de turisme d'herència.

 
        
       
   

Monument or Mall? Pilgrimage and Tourism in Indonesia
Clare Benedicks Fischer - American Academy of Religion's annual meeting in Atlanta

El títol del meu article s'obté d'una noticia que apareix aquesta primavera passada en el New York Times en resposta al caràcter del lloc d'Herència Mundial de Borobodur a Java Central. El centre del conflicte era el trasllat de quioscs i unes altres estructures modestes utilitzades per comerciants de javanès locals que venia béns, menjars i begudes a una varietat de turista per als visitants que venien a veure el lloc de pelegrinatge budista més impressionant del món.

 
        
   

Study of the Development of Tourism in Socio-Religious Cultural backdrop of Puri (India)
Sri Jagannath Research Centre, Puri

El turisme, en el context present, ha recollit impuls i emergia com la indústria més gran del futur. A Orissa, el turisme és una part integrant de la seva tradició i cultura. En el pasat el turisme era principalment per al pelegrinatge - com els llocs sagrats atreuen gent de parts diferents del país i ampla. Els nostres monuments històrics i arqueològics continuen sent l'empat més gran atraient pelegrins i turistes i proporcionant oportunitats d'assabentar-se d'història antiga i cultura.

 
        
   

Estratègies competitives per a un “nou turisme"
Auliana Poon, Directora executiva Tourism Intelligence International –
Reinventing Tourism Alemanya – Trinitat, les Antillesi. Estudis de Turisme de Catalunya, 2004

L'autora fa una comparació entre el que ella descriu com a “vell turisme" i “nou turisme", i que il·lustra la radical transformació de la indústria turística internacional. El turisme internacional està experimentant un canvi ràpid i radical: una transformació cap a una nova “millor pràctica" d’aquesta indústria.

 
   
 
Llibres      
       
 

El culte a l'emoció. Atrapats en un món d'emocions sense sentiments
Michel Lacroix, Ed.
Edicions Campana, 2005

Què tenen en comú els esports de risc, els espectacles multitudinaris d'un cantant pop, els videojocs agressius, les festes rave, els missatges de bona part de la publicitat actual? Que ens volen fer "vibrar". Cada dia necessitem, sembla, més dosis d'adrenalina. Les nostres vides són sacsejades per les imatges banalitzades d ela violència -l'atemptat contra les torres de Nova York, les tortures a l'Iraq- o per les impúdiques confessions personals televisades. Per tot allò que ens provoca una excitació, una commoció. La societat, doncs, està seduïda per unes "sensacions fortes" que actuen com una droga -amb els seus fabricant, distribuïdors i consumidors. Però la capacitat de sentir és una altra cosa.

 
       
 

Paisajes del placer, paisajes de la crisis
Mariano de Santa Ana, Ed.
Fundación Cesar Manrique

L'escenari turístic és, potser, el que millor resumeix les contradiccions de les societats postmodernes: tensions entre el local i el global, extinció de tot vestigi de naturalesa intacta, pèrdua del sentit històric, hegemonia de la imatge en l'articulació del social i conquesta total del temps del lleure per les relacions de producció capitalista.

 
       
 

Variations on a Theme Park
Michael Sorkin
Noonday Editions, 1992

Les ciutats d'Estats Units estan sent transformades ràpidament per un disseny sinistre i homogeni. Un nou Classe d'urbanisme dispersat i hostil a espai públic tradicional--està emergint tant al cor com al tall de ciutat en megapasseigs, enclavaments corporatius, zones i mercats històrics. Si tot es pot descriure com a paradigma per a aquests llocs, és el parc de tema, un aparentment ambient benigne en el qual tot s'estructura per aconseguir màxim control i en el qual la idea d'interacció autèntica entre ciutadans s'ha depurat minuciosament.

 
        
 

Blessed with tourists
Thomas S. Bremer - North Carolina University

Més de un milió turistes visiten fites religioses a San Antonio, Texas, cada any, observant i a vegades participant en activitats religioses allà. El San Antonio Missions National -dirigit pel Servei de Parc Nacional, amb cooperació amb l'Església catòlica -- és un de centenars de llocs religiosos a Amèrica i al voltant del món on els turistes s'han convertit una presència familiar. En Beneït amb Turistes, Thomas S. Bremer explora la intersecció de turisme i comerç amb la religió en americà, utilitzant les missions i uns altres llocs San Antonio com principals exemples.

 
       
  

Pàgina en desenvolupament. Per a quasevol comentari: info@mcrit.com