I després fou la forma... : Formes espontànies, vives i intel·ligents
Fundació la Caixa
Basat en l’exposició : "I després fou la forma...: Formes espontànies, vives i intel·ligents", del Museu de la Ciència de Barcelona.
A la natura hi ha formes espontànies (l’esfericitat dels planetes), formes vives (ous, llavors, fruits) i formes intel·ligents produïdes artificialment per l’home (pilotes, bombetes, coixinets...). Els objectes espontanis i inventats per l’home, i els organismes, poden ser descrits, a més de per la seva forma física, per la funció que realitzen, per la seva composició química, mida, olor, color, etc. Tots aquests atributs estan sotmesos a lleis fisicoquímiques (p.e. la llei de la gravetat impedeix certes formes que no són sustentables).
Cada forma elemental (esferes, ones, espirals...) de la natura, és resultat d’un procés de "selecció de formes": l’atzar, dins del marc de certs determinants físicoquímics, produeix formes d’auto-organització de la matèria que resulten més o menys eficients realitzant determinades funcions bàsiques dels objectes i organismes (protecció, comunicació, integració...) i esdevenen "invariants" d’ordre comunes tant a formes geològiques com vives, i que serveixen d’inspiració i referent a l’home per inventar enginys.
En últim terme, aquestes formes elementals esdevenen "símbols" dels atributs funcionals que tenen associats (els egipcis representaven les ciutats com un cercle travessat per dues línies rectes, simbolitzant el compromís entre protecció –la muralla- i comunicació –encreuament de camins-)