El territori, el paisatge d’un país, és dinàmic, evoluciona constantment. El clima, la geografia, els canvis socials, culturals i econòmics, tot influeix en la constant renovació de l’entorn. Sabem que a Catalunya plou poc, la topografia és trencada i els sòls són esquifits. També sabem que l’activitat productiva característica del sector primari ha perdut pes. Desapareixen pagesos, es modifica el paisatge i moltes comarques s’envelleixen o perden població. Tanmateix, l’abandó del món rural augmenta el perill d’incendis, com ja han experimentat moltes zones de Catalunya.

A diferència de les revolucions, les evolucions són processos dilatats en el temps en els quals el sistema canvia a través de petites transformacions conscients o atzaroses que s'adapten a les condicions canviants de l'entorn, i alhora canvien l'entorn. Així, es pot seguir un camí de complexitat creixent, sempre en equilibri, estable o inestable, entre el sistema i el seu entorn. La diversitat biològica es deguda a un procés evolutiu condicionat, bàsicament, per dues causes: les condicions ambientals i les raons biogeogràfiques.

La multiplicitat d'individus o de grups o d'institucions ha estat considerada com un risc potencial de desordre, perquè semblen més difícilment controlables i poden tendir a la diversitat. El General DeGaulle s'escandalitzava que a França hi haguessin més de 26 classes diferents de formatges! Les estratègies per evitar la multiplicitat.

Un home, només pitjant un botó tenia al seu abast poder suficient per destruir el planeta vàries vegades. La decisió de pitjar el botó podia ser el resultat d'un encadenament de conflictes sorgit per un problema a Cuba (cas de l'anomenada Crisi dels míssils), a Vietnam o a qualsevol lloc del món (el que el Secretari Kissinger anomenà "la teoria del dominó", si queia en mans comunistes un nou país, la resta podrien anar caient un darrera l'altre). Paradoxalment, el risc de la mútua destrucció assegurada serví per mantenir la pau durant la Guerra Freda (des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins al colapse del comunisme i la desintegració de la Unió Soviètica en diferent països).

Quan parlem de cultura hem de parlar de "diversitat cultural" perquè els sers humans han anat desenvolupant gran quantitat de cultures.

L'Escola de Chicago ha fet notar que les metròpolis actuals són un "gresol de races, pobles i cultures i un viver propici d'híbrids culturals i biològics nous" (Wirth, 1998) producte del gran nombre d'immigrats i refugiats que busquen una millor vida.

La majoria de fenòmens naturals són repetitius i succeeixen correntment. Malgrat això, a vegades la intensitat de la energia alliberada o de les incidències que tenen sobre les persones i els bens superen àmpliament els valors normals i es qualifiquen de catastròfics. Per la seva gran violència i la impossibilitat de preveure'ls se'ls considera imprevisibles i anòmals.

Si observem un ecosistema natural comprovem que la seva població no es divideix entre devoradors i devorats que fixen un horari per intercanviar impressions. Tot organisme pertanyent a un ecosistema equilibrat consumeix unes energies mentre en produeix d'altres, en un procés continu i simultani. Aquesta col·lecció de convivències conforma un ecosistema que és, a grans trets, autònom. Aprofitant que "ecosistema" i "economia" comparteixen la mateixa arrel grega "eco-" ("àmbit vital") em permeto la llicència de definir "econosistema" a aquell àmbit econòmic que pot mantenir un equilibri i un cert grau d'autonomia... Quim Gil (periodista) a el Puput.es

La irreversibilitat és, podríem dir, el resultat dels nostres errors, o de la nostra ignorància. A la vida humana, igual que a la ciència, el factor temps és determinant en qualsevol situació. I, per suposat, la incertesa, perquè el factor temps fa que hi hagi probabilitat de que les coses siguin diferents i canviïn i no existeixi el determinisme.

No és difícil que coneixeu o hagueu llegit sobre casos reals en els que el comportament d'individus, idèntics en aparença, hagin tingut conseqüències absolutament diferents a les esperades i, en certs casos, pocs per sort, irreversibles. Això es deu precisament a l'efecte de la incertesa i de la no existència del determinisme

A l'atmosfera s'hi identifiquen gran nombre d'agents contaminants. Gasos com són els òxids de carboni (CO i CO2), els òxids de sofre, els òxids de nitrogen causants de la pluja àcida i compostos orgànics volàtils (metà, ozó,CFC). Les pols que són partícules sòlides suspeses en l'aire. Els boirums que és creen en climes càlids i secs per reaccions químiques de contaminants gasosos primaris i secundaris.

L'estabilitat dels mercats al llarg del temps s'associa a mantenir nivells d'atur als nivells estructural, inflació zero, dèficit públic zero o amb tendència a reduir-se i creixement moderat. Les estructures que faciliten que sigui possible són les regulacions eficients dels mercats (per exemple assignant clarament la propietat i dret d'ús dels béns). un ritme ajustat d'inversions en capital social (educació, sanitat, transport...) que garanteixen la sostenibilitat de l'equilibri al llarg del temps i unes polítiques fiscals que tendeixen a augmentar els tipus sobre l'ús dels recursos i polítiques monetàries rigoroses.

El 11 de Juliol de 1978 un camió carregat amb 43.000 litres de propà líquid va patir un accident al càmping "Els Alfacs",(Montsià, Tarragona), es va incendiar i va explotar. El tanc va caure a 350 metres del lloc de l'accident i la temperatura ambient va arribar als 2000oC. Van morir calcinades més de 130 persones i unes tantes més van patir cremades de diferent grau. Aquest accident va provocar que es desenvolupessin reglamentacions sobre el transport de mercaderies perilloses. Qui podia preveure que quelcom així podria succeir?, es diu invariadament després de cada accident catàstrofe.

La mida de la indústria catalana del segle XIX: Allò que caracteritzava la indústria catalana vers l'any 1900 era la seva disseminació, la importància de l'empresa petita i mitjana i de les formes poc concentrades de la producció (hi havia més de 13.000 fabricants matriculats a Catalunya). En la indústria cotonera occidental la mitjana de fusos per fàbrica era de 40.000 a 50.000, les instal·lacions catalanes més notables en solien tenir entre 5.000 i 15.000 (amb un sol gran establiment de 25.000). El polític i financer Francesc Cambó digué: "Un dels principals defectes que priva el desenrotllament de la nostra indústria és l'individualisme català. El català té horror a la societat anònima pel desig de governar a casa seva. L'esperit comercial de Catalunya és deficient" 

Dins del liberarisme individualista nordamericà hi ha un corrent anomenada ètica egoista. Pregona la defensa del individu i de les llibertats en contra del les idees de revolució i feixisme. Segons Ayn RAND (1905-1982) l'única defensa possible dels drets del individu està en el capitalisme perquè permet viure en pau a través d’intercanvis voluntaris com a iguals independents.

Els conflictes socials són la manifestació de rivalitats o incompatibilitats econòmiques, ideològiques, lingüístiques, religioses, etc., entre col·lectius. Aquests processos poden mostrar-se com a confrontacions entre grups, vagues, revoltes o guerres. En molts moments aquests conflictes tenen comportaments caòtics en els que no se sap qui els dirigeix, que es demana i contra qui van dirigits i tendeixen a acabar en algun tipus de canvi.