La trajectòria d'un dels escultors més importants del segle XX és plena de dubtes i de vacil·lacions. Les seves aportacions pioneres, imaginatives i poètiques van sorgir gràcies al qüestionament constant. Jean Arp (Estrasburg, 1886-Basilea, 1966), també pintor i poeta, va participar en corrents rupturistes aparentment contradictoris com el dada, el surrealisme i l'abstracció geomètrica, moviments, però, que en realitat pretenien fertabula rasa de tots els llenguatges figuratius institucionalitzats i històrics i portar l'operació artística a l'elementalitat de l'acte estètic pur. Es dedica a buscar, partint de zero, una forma primària i originària que sigui el nucli generador de tota forma possible de vida; inventa unes formes orgàniques, arrodonides i sinuoses, sorgides de l'atzar i la casualitat, que tanta influència han tingut en l'escultura posterior. Del biomorfisme i les constel·lacions inicials passarà als organismes unicel·lulars, formes amb una gran capacitat de simplificació, derivades directament de la naturalesa.

Els mecanismes creatius d'Arp es van desenvolupar i perfeccionar al llarg de la seva vida i que van anar adquirint una harmonia i refinament que impregnà les obres de gran espiritualitat. A més d'aquest desenvolupament la seva obra es pot veure desde cinc visions diferents a aquesta investigació de la forma; unes seccions que subratllen aspectes com les Geometries o l'estructuració geomètrica de l'espai; Automatismes i atzar o la investigació sobre l'acció de l'atzar en la gènesi de l'obra plàstica; Metamorfosis o la transformació de la forma a partir dels canvis propis del món natural; Formes lúdiques o la forma com a joc humorístic; i La forma pura. Abstraccions o la forma per la forma.

Basat en www.avui.es