d
SiET
AUTORS
Novembre 2001
Després d'una dècada de resistència per part dels economistes, les idees i els articles pioners de Brian Arthur són àmpliament adaptats i discutits. En els aspectes fonamentals, estan canviant la nostra visió de l'economia del treball. L'obra del professor Arthur estableix un nou domini global per l'economia, una nova perspectiva de molts problemes econòmics contemporanis i una explicaicó per moltes característiques enrebessades de l'economia de l'alta tecnologia.
El professor Robert Axelrod és una autoriatat àmpliament reconeguda en el camp de la teoria de jocs i de la teoria de complexitat. És un líder en l'aplicació de models informàtics per plantejar i resoldre problemes de ciències socials. Un dels seus treballs més destacats és el de l'estudi de la complexitat de la cooperació.
Per Bak és l'inventor del terme "criticalitat autoorganitzada". El un article del 1989, posa les bases per a una nova visió de molts processos de la natura que es resisitien a la comprensió.
Gregory Bateson (1904-1980) - antropòl·leg, científic social i ciberneticista - va ser un dels científics més importants del segle passat. Fervernt opositor dels científics que gosaven 'reduir-ho' tot al materialisme, ell intentava re-introduir la 'ment' de nou a les equacions científiques (va escriure dos llibres famosos "Steps to an Ecology of Mind", and "Mind & Nature" per portar a terme aquesta tasca). Des del seu punt de vista, la ment és una part constituent de la 'realitat material' i per això no té sentit separar la ment de la matèria.
El professor Casti ha treballat a RAND Corporations, la University of Arizona, la IIASA, la New York University i a Princeton.Actualment és un Membre del Santa Fe Institute (Nou Mèxic) i és professor a la Unviersitat Politècnica de Viena.
A la seva recerca sobre la presa de decisions, Damasio traça una connexió íntima entre emoció i coneixement. Presenta una hipòtesi de "marcador somàtic" que explica com les emocions són biològicament imprescindibles per a les decisions. Actualment, Damasio és neurocientífic al College of Medicine de la University of Iowa. La seva recerca en pacients amb danys al lòbul frontal conclou que els sentimets normalment acompanyen una resposta i actuen per dictar una opció. Damasio presenta una visió general accessible del seu treball al seu llibre, L'error de Descartes’ (1994).
El professor Dawkins va ser el guanyador del Premi Nobel de Biologia pel seu treball pioner sobre comportament animal. Questions com: què es instintiu? Com podem saber realment la diferència? Com canvia el comportament? Com es comuniquen els animals,? Es comporten diferent els animals en grup o en solitari? Per què cooperen els animals? Com competeixen?
Com a físic teòric, Murray Gell-Mann ha expltat la natura el seu
nivell més elemental. Les seves fites inclouen el premi Nobel de
1969 pel treball que va portar-lo al descobriment del quark-bloc
bàsic de construcció de tots els nuclis atòmics de l'univers.
Però, Gell-Mann és un home de múltiples passions intel·lectuals,
amb interessos al llard de la seva vida pels camps que intenten
entendre l'existència en la seva vessant més complexa: Història
natural, evolució biològica, la Història del llenguatge i
l'estudi del pensament creatiu.
Jay W. Forrester és Germeshausen Professor Emeritus i Professor Emèrit a la Sloan School of Management del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Forrester, inventor de la memòria RAM en suport magnètic durant la primera ona d'ordinadors digitals moderns, també va ser pioner en el món dels sistemes dinàmics: el Model Nacional de Dinàmica de Sistemes (SDNM), que genera el comportament econòmic dels principals indicadors observats; una nova gestió de l'educació basada en la complexitat inherent i dinàmica de totes les parts implicades en la corporació i els porta a un sistema unificat; i la dinàmica de sistemes vista com una metodologia per donar cohesió, sentit i motivació a l'educació pre-universitària. El 1959, el professor Forrester va començar el grup de dinàmica dels sistemes a la Sloan School i amb ell, el camp dels sistemes dinàmics. Ha escrit 5 llibres sobre dinàmica de sistemes.
John Holland és l'inventor dels algoritmes genètics. A la dècada del 1960, tres grups de científics van explorar la possibilitat de utilitzar la selecció natural com a procés creador de solucions a problemes. Lawrence Fogel va estudiar per la seva banda la programació evolutiva, i científics alemanys van crear les "estratègies evolutives". Tots tres enfocs han donat lloc amb el temps al camp de la computació evolutiva, tot i que Holland és el més conegut, degut probablement a una difusío més àmplia de la seva tècnica particular.
El treball de Stuart Kauffman ha estat sempre dirigit a la demostració que existeix un ordre intrínsec i que l'atzar no ha estat ni de llarg el escultor de l'evolució. Segons Kauffman, l'ordre apareix de forma espontània, i la vida és de fet més que probable sota certes condicions generals. Els seus treballs estudien xarxes booleanes que modelen xarxes genètiques, i models de metabolismes autocatalítics.
John Koza va ser el primer en aplicar la tècnica de la computació evolutiva a programes, creant així la programació genètica. En el llibre "Genetic Programming: on the programming of computers by means of natural selection", posa les bases per a una de les branques de la computació evolutiva de més èxit.
Jacques Lacan (1901-1981), figura de la psiquiatria francesa, va dedicar la seva vida a una tornada estricta a Freud per la via de la lingüística estructural. Després de la seva expulsió de l'Associació Internacional de Psiquiatria el 1953 per pràctiques analítiques poc ortodoxes, Lacan, en companyia de Daniel Lagache, va crear la Societé Française de Psychoanalyse. Com que les seves posicions teòriques seguien desenvolupant-se, Lacan i els seus seguidors van aconseguir fundar l'Escola Freudiana de París el 1964. La publicació del seu llibre "Ecrits" (1966) va fer guanyar a Lacan l'atenció internacional. Algun dels seus treballs principals inclouen "Els Quatre Conceptes Fonamentals de la Psicoanàlisi" (1977); "La Sexualitat Femenina" (1982); i els tres volums de "El Seminari de Jacques Lacan", editat per Jacques-Alain Miller (1988).
Chris Langton és considerat el pare de la vida artificial. El terme "vida artificial" va ser inventat per ell i ell mateix va ser l'organitzador de les primeres conferències sobre el tema. És un dels impulsors i programadors de l'entorn de desenvolupament SWARM i el descobridor de la "computació al llindar del caos".
Lorenz fou el primer científic en observar i comprendre les implicacions de la "sensibilitat a les condicions inicials". El fet de publicar, però, un article en una revista de meteorològia va fer més inaccessible el descobriment a la majoria de científics d'altres àrees, que detectaren fenòmens similars temps després.
Benoit Mandelbrot va ser un dels principals responsables per l'interès actual per la Geometria Fractal. Va mostrar com els fractals poden aparèixer a diversos llocs en el món de les matemàtiques i també a qualsevol lloc de la natura. Amb l'ajut d'ordinadors gràfics, Mandelbrot que va treballar al Watson Research Center de la IBM, va ser capaç de mostra com el treball en Julia és una font pels més esplèndids fractals coneguts avui dia. Per fer això, va haver de desenvolupar, no només idees matemàtiques noves, sinó que també va haver de desenvolupar alguns dels primers programes d'ordinador per imprimir gràfics. Mandelbrot ha rebut nombrosos honors i premeis en reconeixement del seus destacats treballs. Per exemple, el 1985 li va ser concedida la Medalla Barnard al Servei Meritori a la Ciència. El següent li fou concedida la Medalla Franklin. El 1987 va ser honorat amb el Premi Alexander von Humboldt i el 1998 la Medalla Steinmetz, entre altres premis com la Medalla Nevada el 1991 i el Premi Wolf de física el 1993.
La recerca de Resnick ha generat variacions conceptuals en temes significants d'alta tecnologia, especialement en es seu llenguatge de programació "StarLogo" (una re-edició, però igualment amigable pels nens, del legendari entorn de programació de Seymour Papert basat en una tortuga, el Logo). El seu centre "Computer Clubhouse" a Massachusetts dóna accés a les tecnologies punta, conectant jovent de comunitats infra-servides a l'última tecnologia. També cal destacar el seu projecte "Totxos programables" que ha vist la llum del mercat en una forma modificada com a la línia del producte "Lego Mindstorms".
Minsky, Marvin
Marvin Minsky és Professor Toshiba de Media Arts i Ciències, i Professor d'Enginyeria Elèctrica i Ciència Informàtica al MIT (Massachusetts Institute of Technology). La seva recerca ha portat a avenços tant teòrics com pràctics en els camps de la intel·ligència artificial, la psicologia cognitiva, les xarxes neuronals, i la teoria de les màquines Turing i les funcions recursives. Ha fet contribucions importants als camps de la descripció gràfica simbòlica, la geometria computacional, la representació del coneixement, la semàntica de la informàtica, la percepció de la màquina, i l'aprenentatge simbòlic i conneccionista.També ha esta involucrat en nombrosos estudis sobre tecnologies avançades per a l'exploració de l'espai.
Paul Ormerod, reconegut com "l'economista de la persona pensant", explica perquè l'economia es molt més que la suma de les seves parts. Prenent com a referència les últimes teories científiques i socials, Ormerod sosté que l'economia ha de ser vista més com un organisme viu que com una màquina. Com la mateixa societat, és un sistema complex, vivint al límit del caos.
Guanyador del premi Nobel de química, Ilya Prigogine és el director del Centre de mecànica estadística, termodinàmica i sistemes complexos Ilya Prigogine d'Austin, Texas i director dels Instituts Solvay de Física i Química a Brussel·les. Flamant investit amb honors per més de quaranta universitats a tot el món, Prigogine ha tingut cinc instituts dedicats a l'estudi dels sistemes complexos amb el seu nom. Viu a Brussel·les i Austin.
Alan Mathison Turing fou un matemàtic britànic de renom per establir les bases perl que coneixem avui com a "ciència informàtica". En companyia de Charles Babbage és un dels personatges més influents en els primers passos dels ordinadors. Sorprenentment, la majoria de teories van aparèixer molt abans que hi hagués alguna cosa semblant a un ordinador treballant.