|
|
|||||||||
|
|
|
||||||||
|
|
|||||||||
|
|
|||||||||
|
|
|||||||||
|
|
El dilema del presoner:
"Tit for Tat"
Els sistemes complexos com resultat de les dinàmiques simultànies de múltiples agents adaptatius al llarg del temps. "Tit for Tat": El dilema del presoner és un joc on som acusats de cometre un crim juntament amb Llucifer (l'adversari) i se'ns proposa una tria: cooperar amb l'adversari o no fer-ho. El resultat (reducció de la pena) depèn del que facin els dos jugadors que no coneixen el que fa l'altre. L'aplicació iterativa del dilema permet observar les millors estratègies de cooperació. Les estratègies que resulten més exitoses corresponen a les que segueix la natura, o "genètiques".
|
||||||||
|
|
|||||||||
| El joc de la vida de Conways
El joc de la vida és un autòmat cel·lular ideat per John Conway, en dues dimensions que simula el creixement i mort de poblacions. És totalista, que vol dir que la seva regla no depèn de la disposició exacta dels veïns sinó del número de veïns que envolten una cel·la que estan en un cert estat. La regla és simplement que una cel·la que ja esta viva mor si no té 2 o 3 cel·les veïnes i una cel·la morta només neix si hi ha 3 cel·les al seu voltant. Aquest autòmat és molt especial i dona lloc a recerca constant.
|
|||||||||
|
|
|||||||||
| La disseminació cultural
d'Axelrod
La teoria de la Complexitat es un nou paradigma per entendre els processos dinàmics on interaccionen molts actors. Una primera metodologia està basada en la modelització basada en agents. La modelització basada en agents consisteix en veure com els agents individuals (per exemple persones, nacions, o organitzacions) interactuen amb els altres i amb l'entorn. La simulació s'utilitza per descobrir les propietats emergents del model, i per descobrir els punts clau del procés dinàmic que poden ser difícils de modelitzar amb les tècniques matemàtiques estàndards. |
|||||||||
|
|
|||||||||
| El model de combat de Lanchester
Un model de combat simple, però molt efectiu va ser desenvolupat per Lanchester en el 1916. El model es significatiu en tant en quant es útil per entendre la importància de la concentració de les tropes a la batalla. Essencialment, el guanyador del conflicte ve donat per la diferència dels quadrats de les dues concentracions. Això es coneix com la llei del combat quadràtica de Lanchester. |
|||||||||
|
|
|||||||||
|
|
Poblacions
de poblacions És un model format per una sèrie d'illes, i
opcionalment el continent, que poden colonitzar-se o deshabitar-se en
funció dels paràmetres que fixi l'usuari (probabilitat immigració,
probabilitat extinció, probabilitat d'ocupació inicial). L'existència
del continent subministra una quantitat extra d'immigrants per colonitzar
les illes. |
||||||||
|
|
|||||||||
