claus sociologia




		Claus per explorar la complexitat social Dinamisme Multiplicitat Diversitat Simultaneïtat Espontaneïtat Aleatorietat Interdependència Comportaments resultants Evolutius Desproporcionats Imprevisibles Irreversibilitat Ordenats Autoorganitzats Caòtics Estratègies de control de la complexitat social Seguiment continuat del sistema Establiment de límits

		Claus socials per explorar la complexitat social
		Dinamisme La cooperació entre nos-altres Els homes tenen necessitat de cooperar contínuament, primer per enfrontar-se a riscs comuns, per exemple als riscs naturals, i després la cooperació esdevé també útil per obtenir majors guanys col·lectius en quant a benestar. L'èxit de la cooperació entre les persones és, doncs, la capacitat de cadascun d'anticipar el futur per tal de ser capaç de posposar els seus guanys personals en benefici dels guanys actuals d'altres persones.
		Multiplicitat La multiplicitat d'individus o de grups o d'institucions ha estat considerada com un risc potencial de desordre, perquè semblen més difícilment controlables i poden tendir a la diversitat. El General DeGaulle s'escandalitzava que a França hi haguessin més de 26 classes diferents de formatges! Les estratègies per evitar la multiplicitat.
		Diversitat Quan parlem de cultura hem de parlar de "diversitat cultural" perquè els sers humans han anat desenvolupant gran quantitat de cultures. L'Escola de Chicago ha fet notar que les metròpolis actuals són un "gresol de races, pobles i cultures i un viver propici d'híbrids culturals i biològics nous" (Wirth, 1998) producte del gran nombre d'immigrats i refugiats que busquen una millor vida.
		Simultaneïtat Actualment, en la Terra conviuen simultàniament models quasi feudals i models de societat organitzat per "castes" com a la Índia, amb models dits postmoderns on les institucions socials convencionals estan en crisi, com l'Estat, l'Esglèsia, el Matrimoni, etc. Fins i tot en una mateixa ciutat, com Nova York en el cas extrem, poden conviure centenars de grups socials i culturals heterogenis simultàniament.
		Espontaneïtat Pel sol fet de que dues cultures entrin en contacte s'estableix un procés de traspàs de trets d'una cultura cap a un altra, o entre les dues. S'anomena un procés de difusió cultural, quan els trets d'una cultura es transmeten a un altra sense afectar les estructures socials existents, o es pot parlar d'un procés d'aculturació, en la que es produeixen modificacions dels models culturals bàsics. En les Ciències Naturals els processos dits d'Òsmosi, o de "Vasos comunicants", tenen quelcom a veure amb aquestes transferències que succeeixen d'acord amb lleis que transcendeixen la decisió o fins i tot la voluntat de les persones i dels grups.
		Aleatorietat El 11 de Juliol de 1978 un camió carregat amb 43.000 litres de propà líquid va patir un accident al càmping "Els Alfacs",(Montsià, Tarragona), es va incendiar i va explotar. El tanc va caure a 350 metres del lloc de l'accident i la temperatura ambient va arribar als 2000^oC. Van morir calcinades més de 130 persones i unes tantes més van patir cremades de diferent grau. Aquest accident va provocar que es desenvolupessin reglamentacions sobre el transport de mercaderies perilloses. Qui podia preveure que quelcom així podria succeir?, es diu invariadament després de cada accident catàstrofe.
		Interdependència La institució familiar, és una institució social, té assignades funcions de reproducció, socialització, suport social i afectiu i funcions econòmiques en quant la llar és la unitat bàsica de consum i, en alguns casos, de producció. En una família, l'equilibri es basa en que hi hagi relacions triangulars entre el pare i els fills, la mare i els fills, els fills entre si. Ells fills van perden la seva dependència inicial i guanyant en independència dels pares, mentre el pare i la mare, per tal de mantenir una relació estable, tendeixen a esdevenir interdependents entre si. Cada vegada més els psicòlegs fan teràpies de família per ajudar als seus pacients, ja que en gran part som i ens comportem d'una forma interdependent amb la nostra circumpstància familiar, laboral, de veinatge...

		Comportaments
		Evolutius La noció d'evolució prové de les teories sobre l'evolució biològica, (tot i que la majoria de sociòlegs i psicòlegs s'escandalitzen amb les analogies biològiques, i no diguem amb el concepte esquiu de l'anomenat "Darwinisme social"). Quan el canvi social és lent, té una direcció determinada i no és violent, es parla d'evolució. Evolució significa canvi lent, no sobtat, ni dirigit, ni amb un propòsit predefinit. Alguns autors no parlen d'evolució sinó de desenvolupament.
		Desproporcionats Quadrophenia (basada en el disc del grup de música 'The Who') 1979 - UK Director - Franc Roddam Durant els principis dels anys 60 les subcultures mod i roquer, fills de les classes obreres britàniques es trobaven a les platges de Brighton (Sud Anglaterra) on s'organitzaven baralles que acabaven amb destrosses del material urbà, botigues, pubs i multitud de ferits i detinguts amb l'únic objectiu de reforçar la seva identitat com a grup.
		Imprevisibles Una pel·lícula es grava el 1995, s'estrena el 2002 i als EU es prohibeix la seva representació, perquè?. Un dels actors ha triomfat després de set anys i; una pel·lícula de baix pressupost, en blanc i negre, en la que quatre joves s'ajunten amb tres noies amb les que parlen de sexe, de la vida, de l'amistat i de l'amor de forma directa i violenta, no li sembla adequada a aquestes alçades de la seva carrera. La pel·lícula és "Don's Plum" i l'actor que no vol ser descobert és: Leonardo di Caprio. (ressegueix l'espai blanc fent clic amb el ratolí per descobrir-ho!)
		Irreversibilitat La irreversibilitat és, podríem dir, el resultat dels nostres errors, o de la nostra ignorància. A la vida humana, igual que a la ciència, el factor temps és determinant en qualsevol situació. I, per suposat, la incertesa, perquè el factor temps fa que hi hagi probabilitat de que les coses siguin diferents i canviïn i no existeixi el determinisme. No és difícil que coneixeu o hagueu llegit sobre casos reals en els que el comportament d'individus, idèntics en aparença, hagin tingut conseqüències absolutament diferents a les esperades i, en certs casos, pocs per sort, irreversibles. Això es deu precisament a l'efecte de la incertesa i de la no existència del determinisme.
		Ordenats Les institucions tenen influencies sobre els individus i els grups. Actuen ordenant el comportament dels individus i aquesta influència pot considerar-se positiva quan comporten un nivell d'integració i coordinació dels grups i negatives quan no sempre actuen en tots els sectors i en profit de totes les persones. Existeixen diferents tipus d'institucions que es poden classificar segons la universalitat, la necessitat i la importància. Segons aquests criteris poden agrupar-se en principals i subsidiàries.
		Autoorganitzats Rituals com els d'acceptació de l'estranger, adopció, canvi de "senyor", guerra i pau, embaràs, part, ritus d'iniciació com per exemple, el bateig, l'entrada a societats secretes o el canvi de classe social, el inici de la pubertat, el matrimoni, la paternitat/maternitat, les separacions, els funerals etc. poden tenir formes diverses que poden anar des adquirir el dret a portar un determinat objecte o símbol a mutilacions corporals (forats orelles, circumcisió, ablació...) . Aquests rituals serveixen per a que un individu passi d'una situació ben determinada a un altra, també ben determinada. Cal destacar que aquests rituals es reprodueixen en totes les civilitzacions, primitives, clàssiques i fins i tot contemporànies. Aquests ritus, i les institucions socials que representen, no han estat imposats per cap poder extern a les societats humanes, sinó que han sorgit espontàniament i han actuat com a factors d'autoorganització i equilibri social. " Los ritos de paso" , Arnold van Gennep, editorial Taurus(1986)
		Caòtics Els conflictes socials són la manifestació de rivalitats o incompatibilitats econòmiques, ideològiques, lingüístiques, religioses, etc., entre col·lectius. Aquests processos poden mostrar-se com a confrontacions entre grups, vagues, revoltes o guerres. En molts moments aquests conflictes tenen comportaments caòtics en els que no se sap qui els dirigeix, que es demana i contra qui van dirigits i tendeixen a acabar en algun tipus de canvi.

		Estratègies de control de la complexitat ambiental
		Seguiment continuat del sistema El control centralitzat és efectiu només en sistemes simples composats per agents poc intel·ligents o amb objectius coincidents L'establiment de controls centralitzats pot ser indispensable en alguns casos concrets, sovint quan existeix coincidència d'objectius (per exemple la implantació d'Autoritats per a la gestió integrada de serveis comuns d'aigua, energia, residus o transport). En alguns casos excepcionals s'ha comprovat que l'existència de controls (centralitzats o admesos per tots els agents de forma espontània) han generat estructures territorials ordenades fins i tot en absència dels ordres globals que imposa el planejament (la ciutat de Houston, Texas, té una estructura urbana gairebé idèntica a la de qualsevol altre ciutat nord-americana, tot i ser la única que no té cap pla d'usos del sòl, gràcies a certes normes immobiliàries i regulacions centralitzades en el proveïment de serveis urbans). Això no obstant, en els darrers informes de l'Agència Ambiental Americana Houston es distingeix com la ciutat amb pitjors nivells de qualitat ambiental (mesurada en termes de pol·lució atmosfèrica, soroll, etc.).
		Establiment de límits Els sistemes complexos, a la frontera entre l'ordre i el caos, poden caure en un moment donat en l'ordre (únic o periòdic) o el caos. S'ha dit que el Dret Romà i la Ciutat, són els grans invents del ésser humà, productes del "pacte social", o del "contracte social" en que es basa l'equilibri social. La política és l’activitat necessària per tal d’establir límits i guies capaços de generar l’autoorganització del sistemes (p.e. estàndards de qualitat i seguretat ambiental), regular la competència entre agents (p.e. establint plans d’usos del sòl) i preveure l’estructura bàsica dels sistemes de relació (p.e. Infrastructures econòmiques). La participació social en tant la planificació com la gestió, és indispensable per la seva legitimitat democràtica. S'han d'establir canals d'educació i formació de forma que la participació es produeixi "amb coneixement de causa" i a més de legitimar el procés afavoreixi la seva eficiència.