8. Utilitats topològiques i
d'anàlisi
L'interface d'Anàlisi Topològica conté una sèrie
d'utilitats que es necessiten per analitzar CAD, GIS (incloent elements
GRID-cel.les) i, especialment, NIS. Per accedir-hi, cal prémer el botó
a la barra principal d'eines o bé escollir Anàlisis i Anàlisis
espacial per CAD i GIS, Anàlisis de xarxes per NIS i Anàlisis de
Grid i Anàlisis de Ràster per treballar amb Grids i Ràsters,
respectivament. A aquestes opcions també s'hi pot accedir amb la caixa de
control que apareix a la interface d'Utilitats.

El botó "Atributs" s'utilitza per a carregar les variables necessàries per a l'execució de cada algorisme com a atributs NIS. S'ha d'escollir l'element NIS i seleccionar la o les variables que es volen transferir a la finestra de la dreta

Prémer Transferir o Netejar per transferir o eliminar les dades respectivament. Apareixerà una pantalla on caldrà escollir la classe i la taula on es troben les variables. Caldrà seleccionar les variables a la finestra de l'esquerra i carregar-les a la dreta amb l'ordre indicat a la finestra gris amb un doble click o amb les fletxes auxiliars situades al centre de la pantalla. Prémer Carregar.

Hi ha l'opció de gravar transferències d'atributs a un grup de variables (ex: per fer anàlisis a peu tenir pregrabar les velocitats a peu a tots els connectors i segments d'infraestructura). Per fer-ho cal prémer Transferir tot.
Prémer el botó Nou i donar nom a la configuració. Escollir les classes i les taules on es troben les variables que es volen carregar els atributs. En primer lloc cal seleccionar la variable i carregar-la a la finestra central. A continuació cal indicar el tipus de variable que és (ex: si carreguem una variable velocitat a una classe connectors cal escollir Arcs/Connectors/Velocitat). Prémer Desar. Repetir el procés fins que estiguin guardades totes les variables que es volen transferir. Prement el botó al costat de la caixa de control Configuració apareix una taula amb el resum de les variables, el tipus que són, i les variables amb les consultes que s'han carregat. Un cop està tot emmagatzemat, prémer el botó Carregar.

Tipus d'anàlisis
Les anàlisis es classifiquen en tres categories
Algunes de les anàlisis requereixen escollir objectes. Un cop seleccionades, apareixeran els botos corresponents al marge inferior de la interfície. Abans d'executar-les caldrà prémer-los i seleccionar els elements, condicions de càlcul, etc. que calguin. A la Descripció de les utilitats adjuntes a les taules següents s'indica els passos previs de cada anàlisi.
Anàlisis geogràfiques: CAD/GIS
|
Tipus d'anàlisi |
Anàlisi |
Descripció |
|
Creació d'elements |
Creació de punts representatius en polígons |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una classe de punts representatius i una o vàries classes de polígons L'algorisme coloca un punt representatiu en el centre geomètric de cada polígon. |
|
Càlculs |
Superfície |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o diverses classes de polígons. L’algorisme calcula la superfície de tots els polígons d’aquesta classe. Al final del càlcul apareix una pantalla que permet a l’usuari gravar el resultats en una variable qualsevol. |
|
Perímetre |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o diverses classes de polígons. L’algorisme calcula el perímetre de tots els polígons d’aquesta classe. Al final del càlcul apareix una pantalla que permet a l’usuari gravar el resultats en una variable qualsevol. |
|
|
Longitud |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o diverses classes d’arcs. L’algorisme calcula la longitud de tots els arcs d’aquesta classe. Al final del càlcul apareix una pantalla que permet a l’usuari gravar el resultats en una variable qualsevol. |
|
|
Selecció |
Seleccionar polígons amb nodes a l’interior |
Escollir utilitzant el botó "Objecte" una o diverses classes de polígons. Escollir una o diverses classes de nodes. L’algorisme selecciona els polígons que tenen nodes inclosos i els nodes inclosos i permet transferir dades dels nodes als polígons. |
|
Seleccionar nodes a l'interior de polígons |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o diverses classes de nodes. Escollir una o diverses classes de polígons. L’algorisme selecciona els nodes de l’interior dels polígons i permet transferir dades dels polígons als nodes aplicant condicions lògiques (valors màxim, mínim, promig, etc.). |
|
|
Seleccionar nodes a l'interior o més propers a polígons |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o diverses classes de nodes. Escollir una o diverses classes de polígons. L’algorisme selecciona els nodes de l’interior o més propers als polígons i permet transferir dades dels polígons als nodes aplicant condicions lògiques (valors màxim, mínim, promig, etc.). |
|
|
Seleccionar arcs a l'interior de polígons |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o diverses classes d'arcs. Escollir una o diverses classes de polígons. L’algorisme selecciona els arcs de l’interior dels polígons (totalment inclosos) i permet transferir dades dels polígons als arcs aplicant condicions lògiques (valors màxim, mínim, promig, etc.). |
|
|
Seleccionar polígons adjacents |
Seleccionar en pantalla un o varis elements d'una classe de polígons. L’algorisme per cada polígon seleccionat els polígons adjacents i escriu una taula amb cada polígon adjacent a T_ADJ. |
Anàlisis espacials: GRID/Raster
|
Tipus d'anàlisi |
Anàlisi |
Descripció |
|
Transferència de dades |
Matching de cel·les incloses en polígons |
Escollir la classe de la grid. Escollir una o diverses classes de polígons. L’algorisme selecciona els polígons amb cel·les a l’interior i permet transferir dades dels polígons a les cel·les aplicant condicions lògiques (valors màxim, mínim, promig, etc.) |
|
Matching de cel·les amb polígons a l'interior. |
Escollir la classe de la grid. Escollir una o diverses classes de polígons. L'algorisme selecciona les cel·les de la grid amb polígons a l'interior i permet transferir dades dels polígons a les cel·les aplicant condicions lògiques (valors màxim, mínim, promig,...) |
|
|
Matching de cel·les amb nodes a l’interior |
Escollir la classe de la grid. Escollir una o diverses classes de nodes. L’algorisme selecciona les cel·les de la grid amb nodes a l’interior i permet transferir dades dels nodes a les cel·les aplicant condicions lògiques (valors màxim, mínim, promig, etc.). |
|
|
Matching de cel·les amb trams a l’interior |
Escollir la classe de la grid. Escollir una o diverses classes de trams. L’algorisme selecciona les cel·les de la grid amb trams a l’interior i permet transferir dades dels trams a les cel·les aplicant condicions lògiques (valors màxim, mínim, promig, etc.). |
|
|
Distància mínima a un node |
||
|
Difusió |
Difusió per exponencial (des de cada node) |
Fer una consulta a la base de dades amb les cel·les de la grid que continguin els valors fixos. Carregar la viable a difondre dels elements de la consulta a través del botó "Atributs". L’algorisme difon la variable a totes les cel·les de la grid segons la següent fórmula: Vj(j<>i)=S(i=1,n)Vi *e-ßdij Vj = Valor a la cel·la j; Vi= Valor fixe; d=distància (i,j) |
|
Difusió local amb un node |
Fer una consulta a la base de dades amb les cel·les de la grid que continguin els valors fixos. Carregar la viable a difondre dels elements de la consulta a través del botó "Atributs". L’algorisme difon la variable a totes les cel·les de la grid segons la següent fórmula: Vj(j<>i)=Vi *(dijß/dij)/(1+1/dij) Vj = Valor a la cel.la j; Vi= Valor fixe; d=distància (i,j) |
|
|
Difusió local amb tres nodes |
Fer una consulta a la base de dades amb les cel·les de la grid que continguin els valors fixos. Carregar la viable a difondre dels elements de la consulta a través del botó "Atributs". L’algorisme difon la variable a totes les cel·les de la grid segons la següent fórmula: Vj(j<>i)= S(i=1,3)Vi *(dijß/dij)/ S(i=1,3)(1+1/dij) Vj = Valor a la cel·la j; Vi= Valor fixe; d=distància (i,j) |
|
|
Difusió per mitjana global (ponderada per la distància als nodes) |
Fer una consulta a la base de dades amb les cel·les de la grid que continguin els valors fixos. Carregar la viable a difondre dels elements de la consulta a través del botó "Atributs". L’algorisme difon la variable a totes les cel·les de la grid segons la següent fórmula: Vj(j<>i)=(S(i=1,n)Vi *(dijß/dij))/ S(i=1,n)(1+1/dij) Vj = Valor a la cel·la j; Vi= Valor fixe; d=distància (i,j) |
|
|
Per interpolació local (tres nodes més propers) |
No disponible |
|
|
|
Escollir un fitxer ràster i donar un número de codi de la capçalera ràster que es troba a l'arxiu mrsdif.mod del directori bridges/models on es defineix la capçalera. Canvia la codificació del color. |
|
|
Transferir la velocitat dels trams actius a les cel·les del ràster |
Escollir un ràster base. Crea un ràster de velocitats transferint el valor dels arcs actius a la vista 1 (per on passi l'arc canvia la velocitat). |
|
|
Escollir un ràster base. Crea un ràster on totes les cel·les interiors als nodes agafem aquest valor. |
||
|
Transferir dades dels polígons actius a les cel·les del ràster |
Escollir un ràster base i la variable dels polígons a transferir o posar un valor fixe. Crea un ràster on totes les cel·les interiors del polígon tenen aquest valor. |
|
|
Transferir dades de les polilínies actives a les cel.les del raster |
Escollir un ràster base i la variable de les polilínies a transferir o posar un valor fixe Crea un ràster on totes les cel.les sobre a la polilínia tenen aquest valor |
|
|
Escollir un raster de velocitats i escollir una variable que estigui en qualsevol nodes. Crea raster de resultats difonent el valor |
||
|
Es seleccionen polígons d'una o més classes en pantalla. L'algorisme calcula el nombre de cel.les de cada nivell del ràster i presenta els resultats a la taula T_HINTER. |
||
|
Escollor dos ràsters. Suma, resta o multiplica grids idèntiques. |
Anàlisis de Xarxes: NIS
|
Tipus d'anàlisi |
Anàlisi |
Descripció |
|
Crear centroides en polígons |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una classe de centroides i una classe de polígons. L’algorisme crea un centroide a cada polígon, a les classes escollides. |
|
|
Corregir errors d’arcs sense nodes (crear nodes) |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una classe de nodes i seleccionar un conjunt d’arcs en pantalla (p.ex., a través de les eines de selecció d'arcs amb errors) Per cada arc, l’algorisme busca si li falta un node de qualsevol classe en algun extrem. Quan l’arc no té node en algun extrem, l’algorisme hi col.loca un node de la classe escollida. |
|
| Corregir errors d’arcs sense nodes (moure arcs) |
Seleccionar un conjunt d’arcs en pantalla (p.ex., a través de les eines de selecció d'arcs amb errors). Utilitzant el botó "Paràmetres", introduïr una distància màxima. Per cada arc, l’algorisme busca si li falta un node de qualsevol classe en algun extrem. Quan l’arc no té node en algun extrem, l’algorisme mou l'extrem i conecta l'arc al node més proper, sempre i quan la distància entre l'extrem de l'arc i el node no sigui superior a la màxima distància introduïda a "Paràmetres". |
|
|
Creació d'un connector per cada centroide (actiu) cap a nodes (actius) |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes de nodes origen, les classes de nodes destí i una classe de connectors. Definir a "Paràmetres" la longitud màxima del connector. L'algorisme crea un arc connector entre entre cada node origen actiu i el node actiu més proper, sempre que la longitud sigui menor o igual a la definida. |
|
|
Creació de dos connectors per cada centroide (actiu) cap a nodes (actius) |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes de nodes origen, les classes de nodes destí i una classe de connectors. L'algorisme crea dos arcs connectors per cada node origen que estigui actiu, seguint el següent criteri: busca els 4 nodes que estiguin actius més propers i tria, d'aquests, els dos més distants entre ells. Crea arcs connectors entre el centroide i aquests dos nodes. |
|
|
Creació de dos connectors entre una parada tipus fita (activa) i els nodes extrems (actius) del segment d'infraestructura (actiu) al que pertanyen. |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes de parades origen i una classe de connectors. L'algorisme busca els nodes extrems dels segments d'infraestructura (actius) que hi ha sota i crea un connector entre aquests i les parades origen actives. |
|
|
L'algorisme crea un servei de transport col.lectiu creant segments de ruta entre un llistat de parades, una ruta amb els segments de ruta i les parades i un servei a partir de la ruta. |
||
|
Selecció d’elements amb condicions
|
Selecció de nodes amb condicions sobre la seva distància relativa |
Seleccionar en pantalla un conjunt de nodes. Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes de nodes. Escollir a través del botó "Paràmetres" la distància d. L’algorisme selecciona nodes de les classes escollides sempre i quan estiguin a una distància >=d de la resta de nodes seleccionats en cada moment. |
|
Deselecció de nodes amb condicions sobre la seva distància relativa |
Seleccionar en pantalla un conjunt de nodes. Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes de nodes. Escollir a través del botó "Paràmetres" la distància d. L’algorisme deselecciona nodes de les classes escollides sempre i quan estiguin a una distància <=d de la resta de nodes seleccionats en cada moment. |
|
|
Selecció d’encreuaments sense intersecció |
Seleccionar un conjunt d'arcs en pantalla. L’algorisme selecciona les parelles d’arcs que es creuen sense interseccionar-se. |
|
|
Seleccionar arcs amb velocitat=0 |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes d’arcs. L’algorisme selecciona els que tenen l’atribut NIS de velocitat a zero |
|
|
Seleccionar arcs amb cost=0 |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes d’arcs. L’algorisme selecciona els que tenen l’atribut NIS de cost a zero |
|
|
Seleccionar nodes connectats a un únic arc |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes de nodes. L’algorisme selecciona els nodes que només estan connectats a un únic arc de qualsevol classe. |
|
|
Seleccionar nodes connectats a arcs seleccionats |
Seleccionar en pantalla un conjunt d'arcs. Tenir activats i descongelats una o vàries classes de nodes. L'algorisme selecciona els nodes que estan connectats als arcs seleccionats. |
|
|
Seleccionar arcs connectats a node seleccionats |
Seleccionar en pantalla un conjunt e nodes. Tenir activats i descongelats una o vàries classes d'arcs. L'algorisme selecciona els arcs que estan connectats als nodes seleccionats. |
|
|
Seleccionar nodes connectats a arcs, amb condicions sobre els arcs |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes de nodes; un primer grup de classes d’arcs (han d'estar actius a la pantalla els arcs que es vulguin analitzar) i un segon grup de classes d’arcs. L’algorisme selecciona els nodes que estan connectats al primer grup de classes i no ho estan al segon grup. |
|
|
Serveis disponibles entre una parella d’estacions |
Seleccionar en pantalla dues parades. L’algorisme crea una selecció GIS a la base de dades (a la taula que conté els serveis) amb els serveis disponibles entre les dues parades en els dos sentits. |
|
|
Serveis disponibles per cada parella de polígons |
Seleccionar en pantalla dos o més polígons. Tenir actius i descongelats els serveis i les parades d'aquests serveis. Carregar l'atribut de nombre d'expedicions del servei. L'algorisme crea a la classe Resultats la taula T_EXPED que conté la CLASSE, el LINK i el valor de la suma del nombre d'expedicions dels serveis actius serveis per a cada parella de polígons. |
|
|
Seleccionar parades origen i destí per cada servei |
Tenir actiu i descongelat en el mapa els serveis i les parades. L'algorisme selecciona les parades que son origen i destí per cada servei. |
|
|
Errors de grafs
|
Seleccionar arcs sense nodes en algun extrem |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes d’arcs. L’algorisme selecciona els arcs que no tenen node en algun dels dos extrems |
|
Seleccionar arcs sense nodes de classes escollides en algun extrem |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes d’arcs i una o vàries classe de nodes. L’algorisme selecciona els arcs de les classes escollides que no tenen node de les classes escollides en algun dels dos extrems. |
|
|
Seleccionar nodes (actius) no connectats a cap arc (actiu) de classes escollides. |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes d’arcs i una o vàries classe de nodes. L’algorisme selecciona els nodes actius de la classe escollida que no estan connectats a cap arc actiu de la classe escollida. |
|
|
Seleccionar elements (nodes i arcs) sense vincle amb la base de dades |
Escollir utilitzanr el botó "Objectes" una o vàries classes d’arcs i/o nodes. L’algorisme selecciona els elements d’aquestes classes que no tenen vincle amb la base de dades. |
|
|
Seleccionar nodes amb coordenades repetides |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes de nodes. L’algorisme selecciona els nodes que tenen les mateixes coordenades |
|
|
Seleccionar arcs mal definits topològicament |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes d'arcs. L'algorisme selecciona aquells arcs que estan mal definits topològicament. |
|
|
Seleccionar arcs de la mateixa classe amb el mateix vincle amb la base de dades |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes d’arcs. L’algorisme selecciona aquells arcs diferents que tenen el mateix vincle amb la base de dades de cada classe. |
|
|
Seleccionar serveis mal definit topològicament |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes de serveis. L’algorisme selcciona aquells serveis mal definits topològicament. És a dir, sense continuitat de segments de ruta, amb ramificacions o sense parades als extrems de cada segment de ruta. |
|
|
Seleccionar segments de ruta mal definits topològicament |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes de segments de ruta. L'algorisme selecciona aquells segments de ruta mal definits topològicament. |
|
|
Seleccionar segments de ruta que van i tornen |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes de segments de ruta. L'algorisme selecciona els segments de ruta que van de la parada al node següent i tornen de nou a la parada. |
|
|
Seleccionar errors de serveis |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una o vàries classes de serveis. L'algorisme selecciona aquells serveis que tenen errors. |
|
|
Crear fitxer de serveis |
Crea automàticament un fitxer que serveix per comprobar la igualtat entre el servei mal definit topològicament i el fitxer de ruta d'aquell servei (número d'estacions, temps de recorregut, origen/destí...) |
|
|
Seleccionar dos o tres nodes en pantalla. Escollir a "Paràmetres" les condicions del camí: cost límit, funció de cost i costos operatius i valor del temps en cas que sigui necessari. En cas de fer camins mínims per serveis de transport col·lectiu es pot escollir entre dos criteris: Primer servei que passa o Servei de menor temps de viatge. L’algorisme calcula el camí mínim entre el primer i el tercer punt, passant pel segon, utilitzant l’algorisme de Ford. En cas de transport col.lectiu, agrega serveis entre estacions que tinguin vàries alternatives. El resultat del camí queda gravat en la taula temporal T_PATHS0 de la classe "Resultats". |
|
|
Camí mínim amb limitació de trasbordaments |
Seleccionar dos nodes en pantalla. Escollir a "Paràmetres" les condicions del camí i si es permet o no trasbordament i el cost a peu del mateix. En cas de fer camins mínims per serveis de transport col·lectiu es pot escollir entre dos criteris: Primer servei que passa o Servei de menor temps de viatge. L’algorisme calcula el camí mínim utilitzant l’algorisme de Ford, amb les condicions imposades. El resultat del camí queda gravat en la taula temporal T_PATHS0 de la classe "Resultats". |
|
|
Camí mínim amb condicions sobre un node de pas |
Seleccionar dos nodes en pantalla. Escollir a "Paràmetres" les condicions sobre un node de pas (quin grup de nodes de quina classe és pas obligat del camí). En cas de fer camins mínims per serveis de transport col·lectiu es pot escollir entre dos criteris: Primer servei que passa o Servei de menor temps de viatge. L’algorisme calcula dos camins mínims: el camí mínim de l’origen al node obligat de pas, i del segon node obligat de pas al destí. El resultat del camí queda gravat en la taula temporal T_PATHS0 de la classe "Resultats". |
|
|
Camí mínim amb condicions sobre un node de pas i condicions sobre els arcs |
Seleccionar un node en pantalla. Escollir a "Paràmetres" les condicions sobre dos nodes de pas (quins dos grups de nodes de quines classes són pas obligat del camí). Escollir a "Paràmetres" els arcs per anar de l’origen al primer node i del segon node al destí. En cas de fer camins mínims per serveis de transport col·lectiu es pot escollir entre dos criteris: Primer servei que passa o Servei de menor temps de viatge. L’algorisme calcula tres camins mínims: el camí mínim de l’origen al primer node utilitzant el primer requeriment d’arc, del primer node al segon node, i del segon node al destí utilitzant l’altre requeriment d’arc. El resultat del camí queda gravat en la taula temporal T_PATHS0 de la classe "Resultats". |
|
|
Camí mínim amb condicions sobre dos nodes de pas i condicions sobre els arcs |
Seleccionar dos nodes en pantalla. Escollir a "Paràmetres" les condicions sobre dos nodes de pas (quins dos grups de nodes de quines classes són pas obligat del camí). Escollir a "Paràmetres" els arcs per anar de l’origen al primer node i del segon node al destí. En cas de fer camins mínims per serveis de transport col·lectiu es pot escollir entre dos criteris: Primer servei que passa o Servei de menor temps de viatge. L’algorisme calcula tres camins mínims: el camí mínim de l’origen al primer node utilitzant el primer requeriment d’arc, del primer node al segon node utilitzant el segon requeriment d’arcs, i del segon node al destí utilitzant el tercer requeriment d’arc. El resultat del camí queda gravat en la taula temporal T_PATHS0 de la classe "Resultats". |
|
|
Camins mínims amb alternatives |
Seleccionar dos nodes en pantalla. Escollir a "Paràmetres" les condicions del camí: cost límit, funció de cost i costos operatius i valor del temps en cas que sigui necessari. En cas de fer camins mínims per serveis de transport col·lectiu es pot escollir entre dos criteris: Primer servei que passa o Servei de menor temps de viatge. L’algorisme calcula diversos camins entre els dos punts, utilitzant l’algorisme de Ford, seguint els següents criteris: el Camí_0 és el de temps mínim. A partir d'aquest camí "pare" es creen camins "fill" que resulten d'eliminar successivament una o vàries etapes del camí "pare". El resultat de cada camí queda gravat en taules temporals T_PATH0, T_PATH1, TPATH2,... de la classe "Resultats". Hi ha una taula per cada camí alternatiu. La taula T_ALTERN de la classe resultats conté un resum dels principals paràmetres de tots els camins calculats. |
|
|
L'algorisme calcula els camins mínims entre els nodes origen i els node destí dins d'una zona escollida. |
||
|
Càlcul d'arbres |
Seleccionar un node en pantalla, que serà l’origen de l’arbre. Escollir a "Paràmetres" les condicions dels camins: cost límit, funció de cost i costos operatius i valor del temps en cas que sigui necessari. L’algorisme calcula el camí mínim entre el node seleccionat i tots els nodes actius, utilitzant l’algorisme de Ford. Un cop acabat el càlcul, queden seleccionats en pantalla els nodes situats a un cost menor del límit definit i apareix una pantalla que permet a l'usuari gravar els resultats en una variable qualsevol. |
|
|
Index d’accessibilitat d’un node (IAP) amb limitació de transbordaments |
Seleccionar un node en pantalla, que serà l’origen de l’arbre. Escollir a "Paràmetres" les condicions dels camins: cost límit, funció de cost i costos operatius i valor del temps en cas que sigui necessari. Si el càlcul es du a terme en un escenari amb serveis de TPC es pot escollir si es vol fer el càlcul tinguent en compte el servei més ràpid que passa per una parada o bé el primer servei que passa, el cost màxim a peu fins a arribar a un servei i el nombre màxim de transbordaments. L’algorisme calcula el camí mínim entre el node seleccionat i tots els nodes actius, utilitzant l’algorisme de Ford. Un cop acabat el càlcul, queden seleccionats en pantalla els nodes situats a un cost menor del límit definit i apareix una pantalla que permet a l'usuari gravar els resultats en una variable qualsevol. |
|
|
Index d’accessibilotat global (IAG), amb origens i destins diferents |
Seleccionar un conjunt de nodes en pantalla. Escollir utilitzant el botó "Objectes" una classe de nodes. Escollir a "Paràmetres" les condicions dels camins: cost límit, funció de cost i costos operatius i valor del temps en cas que sigui necessari. L’algorisme calcula la suma de temps d’accés des de cada node seleccionat a tots els nodes de la classe escollida. Al final del càlcul apareix una pantalla que permet a l’usuari gravar els resultats en una variable qualsevol. |
|
|
Index d’accessibilitat global (IAG), amb mateixos origens que destins |
Seleccionar un conjunt de nodes en pantalla. Escollir a "Paràmetres" les condicions dels camins: cost límit, funció de cost i costos operatius i valor del temps en cas que sigui necessari. L’algorisme calcula la suma de temps d’accés des de cada node seleccionat a la resta. Al final del càlcul apareix una pantalla que permet a l’usuari gravar els resultats en una variable qualsevol. |
|
|
Amb selecció dels nodes destí |
Seleccionar un node en pantalla, que serà l’origen de l’arbre. Escollir a "Paràmetres" les condicions dels camins: cost límit, funció de cost i costos operatius i valor del temps en cas que sigui necessari. L’algorisme calcula el camí mínim entre el node seleccionat i tots els nodes actius, utilitzant l’algorisme de Ford. Un cop acabat el càlcul, apareix una pantalla que permet enviar als nodes destí el resultat de la distància, cost o temps entre ells i l’origen. |
|
|
Amb enviament de dades agregades dels nodes destí al node origen |
Seleccionar un node en pantalla, que serà l’origen de l’arbre. Escollir a "Paràmetres" les condicions dels camins: cost límit, funció de cost i costos operatius i valor del temps en cas que sigui necessari. L’algorisme calcula el camí mínim entre el node seleccionat i tots els nodes actius, utilitzant l’algorisme de Ford. Un cop acabat el càlcul, apareix el botó "Transferir dades", que permet transferir al node origen dades dels destins agregades. P. ex., suma de poblacions a les que s’ha accedit. |
|
|
Seleccionar un conjunt de nodes en pantalla. Activar les estacions a les que es vol accedir des dels nodes seleccionats. L’algorisme calcula, des de cada centroide, el temps d’accés a l’estació activa més propera. El resultat queda gravat a la taula temporal T_HINTER de la classe resultats; conté els codis de classe i link dels centroides, el nom de l’estació a la que accedeix en temps mínim i el valor de la distància, cost o temps d’accés. |
||
|
|
Longitud |
Escollir utilitzant el botó "Objectes" una classe d’arcs. L’algorisme calcula la longitud de tots els arcs d’aquesta classe. Al final del càlcul apareix una pantalla que permet a l’usuari gravar els resultats en una variable qualsevol. |
|
Longitud d'arcs actius contiguts dins els polígons seleccionats |
Es selecciona una o més classes de polígons en pantalla. L'algorisme calcula la longitud de tots els arcs actius que apareixen en pantalla. Al final del càlcul apareix una pantalla que permet a l'usuari gravar els resultats en una variable qualsevol. |
|
|
Agregació de dades dels arcs que travessen una polilínia |
Definir una polilínia en pantalla. L’algorisme agrega alguns atributs NIS de tots els arcs que travessen aquesta polilínia (suma del trànsit, mitjana de la velocitat, cost i longitud). El resultat apareix en una finestra temporal.
|
|
|
Nombre de serveis de transport col.lectiu d’una parada |
Tenir actiu i descongelat en el mapa les estacions (parades) i els serveis que volen creuar-se, i haver exportat els serveis (actualitzat l'arxiu nisser). L’algorisme calcula, per cada estació, els serveis que hi paren i la seqüència de serveis. Al final del càlcul apareix una pantalla que permet a l’usuari gravar el resultat. |
|
|
Tenir actiu i descongelat en el mapa els segments d'infraestructura i els serveis. L'algorisme calcula, per cada segment d'infraestructura, el número de serveis que hi passen. |
||
|
Longitud entre parades per serveis |
Tenir els serveis actius i descongelats i seleccionats. L'algorisme calcula la longitud entre parades dels serveis seleccionats, que s'emmagatzema a a la classe "Resultats" com a taula T_LENGTH, on hi ha CLASS i LINK del servei, el nom de l'estació i la longitud entre parades (estan allistades següint la posició que ocupen dins el servei). |
|
|
Creació de Matrius |
Matriu de viatges |
Seleccionar una classe de nodes en pantalla. L'algorisme calcula una matriu de fluxes que pot ésser uniforme, gravitatòria o gravitatòria per diferents tipus d'usuari. El resultat es grava a la classe Fluxes. Gravitatòria: Fij = k (Piß * Pjµ )/ dij-ß Pi = Població municipi i ;Pj = Població municipi j ; dij = distància entre i i j ; k = ct. |
|
Creació d’una matriu de costos entre nodes |
Seleccionar en pantalla els nodes amb els que es vol fer el càlculs. L’algorisme crea una matriu temporal de distància, temps i cost entre tots els nodes seleccionats, que s’emmagatzema a la classe "Resultats" com a taula T_COST. |
|
|
Càlcul
encadenat de més d'una matriu de costos: Omplir la taula ProjectAUT3 amb la següent informació : NAME_CNF : Nom de la configuració sobre la que es calcula la matriu de costos. NAME_MAT : Nom de la taula temporal generada NAME_NSD : Ruta sencera de l’arxiu d’atributs que es carrega abans d’executar el càlcul de costos. Prémer el botó automation. Per cada registre de la taula ProjectAUT3, s’executa el mateix algorisme que l’utilitzat per a calcular una matriu de costos de manera individual. |
||
|
Creació d'una matriu de distàncies en línia recta |
Seleccionar en pantalla els nodes amb els que es vol fer el càlcul. L'algorisme crea una matriu de distàncies en línia recta entre tots els nodes seleccionats en pantalla. Aquesta taula s'emmagatzema a la classe "Resultats" amb el nom que li hem posat. |
|
|
Creació d'una matriu de connexió |
No disponible |
|
|
|
Abans de fer aquest tipus d'anàlisi s'ha de preparar la
matriu de viatges. L’algorisme busca el camí mínim entre els dos nodes i li assigna el valor de flux definit a "Paràmetres". |
|
|
Assignacions
encadenades : Omplir la taula ProjectAUT1 amb la següent informació : NAME_CNF : Nom de la configuració sobre la que s’assigna la martiu MATRIX : Nom de taula que conté la matriu que s’assigna VARIABLE : Nom de la variable de la taula MATRIX que s’assigna NAME_T_TRF : Nom de la taula temporal que es genera equivalent a la T_TRAFFIC NAME_T_STP : Nom de la taula temporal que es genera equivalent a la T_STOPS NAME_T_FLS : Nom de la taula temporal que es genera equivalent a la T_FLOWS_STOPS NAME_NSD : Ruta sencera de l’arxiu d’atributs que es carrega abans d’assignar la matriu. Prémer el botó automation. Per cada registre de la taula ProjectAUT1, s’executa el mateix algorisme que l’utilitzat per a assignar una matriu de manera individual. |
||
|
Abans de fer aquest tipus d'anàlisi s'ha de preparar la
matriu de viatges. L’algorisme assigna el flux utilitzant un algorisme d’equilibri de costos de l’usuari (DUE): el flux es reparteix entre diversos camins mitjançant un procés iteratiu que convergeix quan el cost total de tots els camins escollits s’equilibra. |
||
|
L'assignació SUE (Stochastic) parteix de la idea que els usuaris no segueixen sempre estrictament el camí de cost mínim sinó que poden escollir-se camins alternatius si els costos són propers. Seguint aquest concepte, l'assignació SUE programada ofereix a l’usuari 3 alternatives de camí de cost mínim, amb les respectives penalitzacions diferents. En cas que la diferència de costos dels itineraris alternatius estigui dins d’un cert interval (temps major no superior a 50% del temps mínim), es repartirà el trànsit entre els itineraris alternatius amb una funció exponencial.
En cas que un dels itineraris superi el llindar establert, no es considerarà com a possible. |
||
|
|
Gràfic de marxes i diagrama de càrrega d'un corredor d'infraestructura |
Seleccionar un conjunt de segments d'infraestructura. El resultat és un gràfic espai (ordenades)/temps (abcisses) que representa la marxa d'un servei de transport col·lectiu al llarg d'una infraestructura. |
Anar a la següent secció 9-Gestió d'elements dinàmics
Tornar a La guia bàsica de Bridges/NIS