El paisatge ambiental a Catalunya l'any 2050
- La configuració Territorial (Jaume Miranda)
- Reflexions: el futur de Barcelona (Oriol Nel.lo)
- Recuperar la ciutat Compacta (Albert García Espuche)
- Tres Escenaris Alternatius (Jordi Serra)
- El Segle XXI, un repàs històric (Luís Angel Fernández Hermana)
- Entrevista amb Albert Serratosa
- La normativa ambiental 2050
- Actualitat
- Ecologia de l´Oci
La configuració Territorial
Jaume Miranda, Director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Resulta difícil preveure quina serà la configuració territorial a Catalunya al 2050 ja que el canvi en el territori no s'origina en ell mateix, en períodes de temps tant curts, si no és com a conseqüència directa de l'actuació humana.
Al tractar d'explicar el futur a través del present, deu elements que poden influir en l'acció i decisió present, projectant-se en el futur proper i/o llunyà són:
- Evolució cultural entorn a la responsabilitat de gestionar la natura integralment.
- Canvi industrial cap a la l'excel·lència
- Nova mentalitat de reconstrucció i/o rehabilitació d'obres i infrastructures realitzades entre 1950 i 1970
- Desenvolupament energètic cap a la racionalització i l'estalvi
- Millor estalvi en l'ocupació del territori gràcies a la tecnificació i a l'increment en el transport.
- Exhauriment del model keynesià de relacions socials
- Creixement com a factor clau de generació de riquesa.
- Aparició de nous mecanismes per resoldre els problemes econòmics i socials (p.e organitzacions no governamentals)
- Menys problemes socials degut a l'increment de renda-decens de la natalitat.
- Tensió continental "Europa-Àfrica"
El futur de l'entorn
- Culturalment. Assumirem que tot territori és responsabilitat nostra. Cal considerar i conservar el territori com un tot.
- Políticament. L'organització del estat europeu ens impedirà posar els interessos especulatius com a motor de creixement. Catalunya no tindria que convertir-se en la Florida europea, s'haurien de construir noves ocupacions territorials.
- Socialment. La democràcia serà més participativa i bidireccional.
- Tecnològicament. El transport elèctric millorarà l'impacte ambiental en termes ecològics. Les xarxes tindran diverses revolucions tecnològiques que incrementaran la seguretat i la velocitat
- Demogràficament. El creixement de la població es produirà no pel creixement intern vegetatiu sinó pel creixement de la immigració exterior.
El futur econòmic
- L'economia estarà orientada cap a les tecnologies de la informació, que continuaran fent créixer la productivitat de tots els sectors d'activitat.
- Apareixeran nous sectors industrials inexistent avui en dia
- S'incrementarà la globalització , el que augmentarà l'abast dels mercats i el nombre de competidors
- L'economia creixerà ràpidament, potser per sobre de les prediccions del 3% anual.
- L'inflació i la grandària dels dèficits de les administracions es reduiran substancialment.
- El nivell de vida creixerà amb el que la generació dels "baby boomers" es retirarà confortablement.
- Els països que implantin polítiques d'innovació, el lliure comerç i la flexibilitat gaudiran d'una posició avantatjosa.
- Els sectors que integrin les noves tecnologies subscriuran financerament i mantindran les seves posicions en el mercat.
Alguns d'aquestes tendències poden ser impossibles per les incerteses amb que conviurem conseqüència de:
- El xoc ecològic causat per la destrucció de la capa d'ozó i la manca d'interès per desenvolupar el cotxe elèctric i avions més barats ecològicament
- Les contradiccions del món desenvolupat alhora d'ajudar als països no desenvolupats
- Els canvis tecnològics produiran commocions en els treballadors i petites empreses. Caldrà aprofundir en els mètodes democràtics per al tractament d'aquests canvis.
- Financerament, l'impacte de sistèmica volatilitat tindrà conseqüències econòmiques. La realització de beneficis ràpids i en volum notable és part del sistema capitalista. L'impacte tecnològic produirà, el moviment de capital quasi instantani i es perdrà el control governamental tradicional.
Impacte de la tecnologia sobre la informació territorial
El futur territorial
Reflexions: el futur de Barcelona
Oriol Nel.lo, Geògraf, Director de l´Institut d´Estudis Metropolitans
1. El futur no es pot preveure però es pot preparar
2. El futur de Barcelona: dues tradicions de pensament
3. Compactat / difusió
- Les relacions quotidianes ocupen més espai
- El sistema metropolità barceloní, en crisi?
4. Complexitat /especialització
- La ciutat com a parc temàtic
- Moure´s més per fer el mateix
5. Integració / segregació
- Les desigualtats socials, erosionades
- El mercat de l'habitatge, eina d'integració o de segregació?
6. El futur de Barcelona : la necessitat del projecte
- Enfortir el desenvolupament econòmic de la ciutat
- Garantir l'accessibilitat exterior de la metròpoli
- La defensa activa del dret dels ciutadans
- La recuperació i preservació de la qualitat ambiental
- Un procés democràtic i participatiu
Recuperar la ciutat Compacta
Albert García Espuche, Historiador
1. Un sistema territorial eficaç
Una ciutat de ciutats
2. El malbaratament d'un bé escàs : 1950/70-2000
L'esclat de la superfície urbana
3. La ciutat difusa
l'agudització del malbaratament del territori
4. Quin futur ?
Tres Escenaris Alternatius
Jordi Serra Director del Centre Català de Prospectiva
1. L'econacionalisme
- El projecte Fènix
- Rellançar l'activitat econòmica
- Arquitectura i urbanisme
2. Sorra i palmeres: una nova estructura paisatgística i social
- els experts ho van avisar
- Migracions massives
- Un país diferent
- La recuperació del mediterrani
- 3. Virtual i, malgrat tot, reals: la Noosfera
- Des que William Gibson va definir el concepte de ciberespai...
- Realitat virtual?
- La solució ala sobrepoblació
- Una nova mena d'humanitat
1. Barcelona 2050
2. L´era de les crisis
- De la mà de Dant
- Tots junts i sense idees
- L´era dels transgènics. La modificació genètica de les xarxes
- Enfonsament de Rússia. "Mafies sense fronteres"
- L'era de les megalòpolis. El viatge en cotxe a cap lloc
- L'era de les catàstrofes climàtiques. El senyor Tifó
- El final de l'era de les migracions. Solucions aquí i ara
- Energia i residus. Dues monedes i una sola cara
- Al replà de l'infern. La segona dècada del segle XXI
- L'era de la informació: "l'economia projectual"
- Alexandria revisada: la GDB
- L'OME. Educació per a tots
- Una nova forma de fer política. Les xarxes de vida
- Els assalts al poder. La borsa
- L'ecosistema de la ment. Brainpeace
- La guerra sense fronteres. Els nens van crèixer
- La qüestió fonamental: sinèrgies humanes vs sinèrgies institucionalistes
3. Sabor tropical
Entrevista amb Albert Serratosa
Lluís Reales
Quins són els fets positius dels Pla General Metropolità de 1976?
1. va retallar l'edificabilitat que legalment hi havia possibilitant la descongestió de Barcelona i servint de base per recuperar qualitat de vida.
D'unes possibilitats legals de 9 milions d'habitants amb l'edificabilitat corresponent, es va passar a una possibilitat legal de 4,5 milions. Això ha significat que en els 27 municipis no s'hagi arribat als 9 milions ni tan sols als 4 milions l'any 1953. Ens movem sobre l'ordre dels 3,5 milions d'habitants.
2. fou la base per fer possible els Jocs Olímpics facilitant la incorporació de Barcelona en el mapa del món.
En el Pla ja estaven previstes transformacions urbanístiques com els cinturons de ronda i la recuperació del Passeig Marítim. La reserva de sòl i la previsió d'obres són elements clau per l'execució final de l'obra.
Quins són els fets negatius del Pla General Metropolità de 1976 ?
1. falta d'atenció als extrems del litoral, en el Maresme o en el Garraf
2. La descongestió del continu urbà des del Llobregat fins a Montgat (de 318 habitants/ha s'ha passat a 255 habitants /ha) i l'ocupació de nou territori s'ha fet d'una manera massa dispersa.
Què explica la fugida de Barcelona?
1. disminució de la composició familiar
Durant els anys 60 el nombre total d'habitants respecte el nombre d'habitatges principals era de 4,2 persones (un matrimoni amb dos fills i dues dècimes). Actualment, el nivell d'ocupació de vivenda és de 3,1 persones. La tendència és anar cap a 2,7 membres per família. Per tant, amb els mateixos habitatges, la disminució numèrica del nombre d'integrants d'una família produeix una disminució de la població en Barcelona.
Molts d'aquests s'haurien quedat a Barcelona si el preu de l'habitatge no fos tan car. Per altre banda, no hi ha solars, perquè molts han estat requalificats con a zones verdes i equipaments. També ha influït el voler més qualitat de vida.
Les ciutats intermitges (Sabadell, Terrassa, Martorell, ..) cada vegada tenen més protagagonisme, agrupen un percentatge més importants de les indústries del país.