Canvi estratègic i
clusters a Catalunya
Al 1992, l'empresa Monitor Company, amb el recolzament directe de Porter, aplica la metodologia del diamant de la competitivitat pel cas de Catalunya. L'informe identifica un total de 20 clusters al sector terciari i a l' industrial: el cluster de les arts gràfiques a Barcelona, el cluster del coneixement, el cluster de les joguines a Osona. L'estudi diu poc sobre els factors de localització de les empreses de cada cluster, es centra en detectar les característiques de l'estructura empresarial de cada activitat per tal de comparar-la amb l'experiència d'altres països i establir propostes de canvi estratègic.
Seguint aquesta línia de treball, al 1997 J.Conejos et al estudien amb més profunditat deu experiències industrials dins l'àmbit català, quatre de les quals estan a l´AMB: la joieria a Barcelona, el gènere de punt al Maresme, l'edició i les arts gràfiques a Barcelona, i l'electrònica de consum al Vallès. El perfil de cada cluster està determinat per quatre variables: localització de les empreses, nombre d'empreses, llocs de treball localitzats i facturació del sector. Això vol dir que existeixen activitats com la química o la indústria farmacèutica on les empreses són molt independents les unes de les altres, i per tant, no formen cap cluster, en canvi activitats com l'automoció o les arts gràfiques són activitats amb empreses fortament relacionades (en termes de vincles entre proveïdors i clients) que poden ser considerades com clusters.
Els factors que ocupen el major interès són els relacionats amb la productivitat de les empreses que formen part. La recerca estudia i compara amb altres entorns locals especialitzats en la mateixa activitat (p.e Nova York en arts gràfiques, ...) els costos productius, el tamany de les empreses, el grau d'exportació, la propietat del capital de les empreses i el comportament de les empreses distribuïdores. En base a tota aquesta informació els autors elaboren estratègies futures sectorials molt particulars. Malgrat l'absència d´un anàlisi exhaustiu dels motius de la concentració i l'especialització territorial, els treballs basats en la metodologia d'en Porter serveixen per extreure algunes conclusions interessants referents al planejament urbanístic i econòmic.
El fet que les empreses siguin les que millor coneixen les regles de mercat i les que decideixen la millor manera de localitzar-se i de competir, implica per una banda que tant la política urbanística com l'econòmica hauria d'encaminar-se cap a un model menys intervencionista, per un altre s'hauríen de potenciar els contactes a nivell local, en forma de reunions i associacions, de les empreses així com la seva internacionalització. En definitiva, l'assignació eficient dels recursos econòmics en el territori passaria per confiar en les mecanismes de mercat.
*Els aventatges competitius de Catalunya, Generalitat de Catalunya (1992). Monitor Comany & B.F.Associats.